amb la meva princesa

desànim a xina!

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Thu, 26 Nov 2009 11:48:00 +0000

fa dos dies que no he obert l'ordinador, i el que m'he trobat a l'obrir-lo i fer una ullada moooolt general en la informació referent a la xina, em deixa bocadadada.
entenc perfectament el desànim general, no n'hi ha per menys, però digueu-me ilusa, però no el comparteixo.
Sempre pasa el mateix, surt una "notícia" o un "rumor", i tothom se'n fa eco.....
fins i tot a vegades aquesta notícia o rumor dóna la volta al món i quan ho analitzes fredament veus que és la mateixa informació passada de ma en ma, només que molt més manipulada........ això ha passat moltes vegades.......

digueu-me sectària, però per mi només hi ha una informació fiable, la que ve del CCAA, i que no sempre ens en podem fiar......
ells diuen, fan i desfan, i realment, el que acabaran fent només ho saben ells i només ells, hagin dit el que hagin dit abans.
si que és veritat que sempre he trobat un punt d'informació fiable, que només se'n ha fet ressò quan ha tingut l'autèntica certesa, i aquests són una associació que a mi em mereix tots els respectes, perquè m'ho han demostrat abastament.
des de finals del 2004, dia que vàrem llençar el primer paper que ens conduiria a l'aina, fins avui, ( fa tant com 5 anys...) són els únics que m'han demostrat que el que diuen té fonament....... tots sabeu de qui parlo!

avui, 5 anys després, hi ha moltes pàgines de rumors que sincerament crec que l'únic que fan és augmentar més el desànim, el nerviosisme i crear confusió i desesperació en totes les families que estan a l'espera del seu tresor xinès.

que a xina el tema és complicat.... CERT!
que la cosa no és per tirar coets.....CERT!
que ningú veu el final.....CERT!!!!!

però com moltes situacions a la vida, ells i només ells saben com acabarà tot això. Només él CCAA sap quin n'és l'entrellat, i creieu-me si us dic que ells no explicaran quines són les seves intencions a "ningú".....
o és que algú es pot creure que qualsevol país i més parlant d'altes esferes explicaran els seus plans de país a qualsevol dels que estem a l'altre punta de món?????? perquè jo no m'ho crec!
no anem tan lluny....... nosaltres expliquem am pels i senyals la nostra situció més íntima a qualsevol?

la informació i a més si és bona, és fantàstica.
com més gent informi millor, però caure en el drama i en el que es dedueix o m'han dit, crec que és fer un flac favor a tots els que esperem.......
la realitat és la que tots coneixem, els grans retrassos en les assignacions, però el futur i el que pot canviar qualsevol situació a la vida, no hi ha ningú que ho sàpiga.....

quant surt un "BOOM" i molts alhora se'n fan ressò, realment creieu que algú té contactes superiors als altres? NO....

ánims a tots, sobretot als que espereu!

i jo segueixo amb lo meu....... el fil vermell no es trenca mai!

fotografia de la setmana

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Sun, 22 Nov 2009 22:49:00 +0000

aquesta setmana, concretament el dia 20 ha estat el dia dels drets de nen, així que em quedo amb aquesta foto, desitjant i esperant que algun dia tots els nens del món siguin simplement nens.
Tots haurien de tenir la mateixa oportunitat a la vida, i poder gaudir d'una infància feliç on no faltés mai ni l'amor ni l'estimació.
tant de bo algun dia això sigui possible.

Protegedme de la sabiduría que no llora, de la filosofía que no rie y de la grandeza que no se inclina ante los niños.
GIBRAN KHALIL

reflexions...

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Thu, 19 Nov 2009 22:22:00 +0000

ja fa temps que em van passar aquest correu, i recordo que em va agradar molt.
Avui ha tornat a les meves mans, i són d'aquells correus que sempre et recorden que profunditzem poc en el veritable sentit de viure.
Sovint ens oblidem de la importància de gaudir d'aquesta vida, i de fer-ho amb aquells que estimem;

de ben segur que més d'una vegada haureu llegit aquestes frases, però val la pena recordar-les i compartir-les!

Escrito por Regina Brett, 90 años,( "The Plain Dealer", Cleveland, Ohio )

Para celebrar la llegada a mi edad avanzada escribí unas
lecciones que me ha enseñado la vida.

* La vida no es justa, pero aún así es buena.

* La vida es demasiada corta para perder el tiempo odiando
a alguien.

* Tu trabajo no te cuidará cuando estés enfermo. Tus
amigos y familia sí. Mantente en contacto.

* No tienes que ganar cada discusión. Debes estar de
acuerdo en no estar de acuerdo.

* Llora con alguien. Alivia más que llorar solo..

* Cuando se trata de chocolate, la resistencia es inútil.

* Haz las paces con tu pasado para que no arruine el presente.

* No compares tu vida con la de otros. No tienes ni idea
de cómo es su travesía.

* Si una relación tiene que ser secreta, mejor no tenerla.

* Respira profundamente. Eso calma la mente.

* Elimina todo lo que no sea útil, hermoso o alegre.

* Lo que no te mata, en realidad te hace más fuerte.

* Nunca es demasiado tarde para tener una niñez feliz.
Pero la segunda sólo depende de ti.

* Cuando se trata de perseguir aquello que amas en la
vida, no aceptes un "no" por respuesta.

* Enciende las velas, utiliza las sábanas bonitas, ponte
la lencería cara. No la guardes para una ocasión
especial. Hoy es especial.

* Sé excéntrico ahora. No esperes a ser viejo para serlo.

* El órgano sexual más importante es el cerebro.

* Nadie es renponsable de tu felicidad, sólo tú.

* Enmarca todo supuesto "desastre" con estas palabras: "En
cinco años, ¿esto importará?"

* Perdónales todo a todos.

* Lo que las otras personas piensen de ti, no te incumbe.

* El tiempo sana casi todo. Dale tiempo al tiempo.

* Por más buena o mala que sea una situación, algún día
cambiará.

* No te tomes tan en serio. Nadie más lo hace.

* No cuestiones la vida. Sólo vívela y aprovéchala al
máximo hoy.

* Llegar a viejo es mejor que la alternativa.....morir joven.

* Todo lo que verdaderamente importa al final es que hayas
amado.

* Sal todos los días. Los milagros están esperando en
todas partes.

* Si juntáramos nuestros problemas y viéramos los montones
de los demás, querríamos los nuestros.

* La envidia es una pérdida de tiempo. Tú ya tienes todo
lo que necesitas.

* Lo mejor está aún por llegar.

* No importa cómo te sientas... arréglate y preséntate.

* Cede.

* La vida no está envuelta con un lazo pero sigue siendo
un regalo.

quan tingui 5 anys val mama?

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Wed, 18 Nov 2009 21:26:00 +0000

la veritat és que tots els moments amb els nostres fills no ténen desperdici.
la veritat és que les seves converses són genials.....
la veritat és que cada conversa de camí cap al cole, dóna per mooolt!.....

aquesta és la conversa que he tingut avui amb l'aina quan anavem cap a l'escola:
mama, jo tindré germanets? ....mai li hem parlat de l'onA.....
coneixent-la, i tal i com estan les coses per xina, patiria massa si en sabés detalls, per tant hem pres la decisió de que ja en parlarem quan sigui el moment....
no obstant, sempre ha sabut que algun dia, anirem a xina a buscar una germaneta, però per ella no hi ha res en concret.

doncs bé..... torno al que anava....
jo li dic que si, que potser algun dia anirem a xina a buscar un germanet.
ella em diu.......
mama, però és que jo en vull tenir dos, un de xina i un de la panxa!!!...... aquest punt de vista ha canviat, ja que quan era més petita només parlava d'un germanet de xina......
em diu:
jo vull veure com et creix la panxa, i jo t'ajudaré amb tot...... aiiiiisss la meva reina!!!!!

total, que després de la conversa, que tot sigui dit de pas, ha estat esplèndida, em diu:
mama, jo vull tots dos germanets, però fins que tingui 5 anys val?

no deixa de ser curiós que la conversa l'haguem tingut en un dia 18!!!!! el nostre número, sense cap dubte!

fotografia de la setmana

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Sun, 15 Nov 2009 22:53:00 +0000

tot i que aquesta foto no es correspon a aquesta setmana aquí la deixo.....
aquesta foto és de fa 3 dissabtes, del segon dia de piscina de l'aina.
L'últim dissabte de mes, fan portes obertes per tal de que veiem els avenços que fan els petitons en els seus respectius cursets de natació.
per tant, entre aquesta foto i la classe d'ahir només hi ha 3 dissabtes de diferència.

ahir no era final de mes, i no la vaig poder veure, però si que de tant en tant em posava al pati del gimnàs i me la mirava a través de les vidrieres...... sense que ella em veiés, és clar.
la paraula és "flipar"..... així és com m'he quedat després de veure a l'aina a la piscina ahir ....
és increíble com en només un mes ha fet un canvi espectacular!

a l'aina sempre li ha agradat l'aigua, però sempre que estigués amb nosaltres a dins, a coll o bé amb el flotador......
de braçals o bombolla ni parlar-ne, i això de posar el cap a l'aigua o que l'esquitxéssin res de res.
Doncs mira tu per on que des del primer dia que li van posar la bombolleta, o que si l'esquitxen no diu res i que es fa la piscina tota soleta fent la bicicleta, com diu ella.
la sorpresa però me la vaig emportar ahir quan després d'una estona de bombolla li van treure, i la tia es va tirar a la piscina sense rès que la subjectés..... ahhhhh, i va enfonsar el cap! jajajajajja
però el més important per mi, que hi va encantada de la vida i cada dilluns ja descompta els dies que li queden fins a tornar arribar el dissabte.

ja tinc ganes de que arribi final de mes per poder veure els nous progressos!

entre el cel i l'infern....

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Sun, 15 Nov 2009 09:51:00 +0000

aquest és el títol de la película que van fer ahir a la nit per TV3.
Fa més d'una setmana que vaig veure com l'anunciaven, i en aquell moment ja vaig sentir molta curiositat per veure-la.
Del que es desprenia del "trailer", deixava entreveure que es tractava d'una película com moltes..... una d'aquelles per passar una estona agradable sense més trascendència.

Quina va ser ahir la meva sorpresa, quan vaig veure un cop començada la película que es tractava d'adopcions.....
em va fer molta gràcia perquè en lluís em diu:
"- ho sabies que anava sobre adopcions?"
i la veritat és que no en tenia ni la més mínima idea...... no va deixar de ser un fet curiós....
però casualitats a part, no va per aquí l'entrada del bloc.

potser tinc la pell massa fina quan es parla d'adopcions, ho accepto, i sé perfectament que tot sovint les coses no es fan bé, que hi ha moltes coses fora de llei....
tot això ho veiem cada dia als diaris, a les notícies a tot arreu.
La veritat és que la paraula corrupció ha passat a formar part per desgràcia de la nostra vida massa permanentment.
Suposo que ja us feu una lleugera idea de per on anaven els trets en la película, sobre la corrupció i les adopcions ilegals.

La película va estar bé, no era la bomba però tampoc puc dir que no valgués la pena.....
tot i així, em continúa sabent greu que massa sovint, fins i tot en les películes, es lligui sempre l'adopció i la corrupció, perquè malgrat tot i malgrat aquest món en el que vivim, hi ha moltes vegades que les coses es fan bé i dins de la llei.

ja us he dit que accepto totalment que a vegades m'ho miro massa subjectivament, però aquest tema em toca massa de prop com per fer veure que no m'afecta, i és inevitable no pensar en la gran quantitat de nens adoptats que sempre els pot crear dubtes aquest tipus d'històries.

en fí, ens queda educar molt en l'autoestima i els valors perquè rès d'això pugui afectar als nostres tresors.

19 mesos

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Tue, 10 Nov 2009 14:16:00 +0000

ONA,
ja han passat 19 mesos esperante, i ja tenim ganes de que en passin 19 més.....

" un guerrero de la luz toma decisiones.
Su alma es libre como las nubes en el cielo,
pero él está comprometido con su sueño."

i aquí seguim compromesos i enamorats del nostre somni.
fins aviat princesa, et seguirem esperant tot el que calgui!

9 de novembre

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Mon, 09 Nov 2009 21:24:00 +0000

aquest dia, un 9 de novembre d'ara fa tres anys, em vaig convertir en mare de l'aina......
fa molt de temps que ja era la mare de l'aina, però just aquest dia, 3 fotos em van canviar la vida per sempre més!
el meu cor era ja mare de l'aina, a la meva ment era mare de l'aina, els meus cinc sentits em feien mare de l'aina, tot a la meva vida girava entorn de l'aina, però no la coneixia, només la imaginava, i en un dia com avui vaig conèixer el secret més ben guardat que la vida em tenia reservat.

en un dia com avui, 3 fotos van canviar el rumb de la meva vida i de tots els qui m'envolten, i allà, al mateix moment em vaig enamorar de la cara més bonica i més dolça del món, allà, en un edifici del consolat de mar de Barcelona paria a la meva filla.

justament avui parlava amb una gran amiga, la fina, i coincidíem en que tot i que el dia que finalment les vam poder abraçar és increible, el dia de l'assignació és indescriptible.
és aquell dia en que tot cobra vida, i els somnis es converteixen en una carona, un nom i una edat.

sembla mentida, però ja han passat tres anys d'aquell 9 de novembre on fets dos flams esperàvem amb molta impaciència veure aquella carona que havia nascut tan lluny nostre i en canvi havia nascut per nosaltres.

ja sé que escrit pot semblar cursi i fins i tot massa de color de rosa, però és que han estat tres anys maquísims......
tres anys on hem descobert el què vol dir tenir un fill amb totes les seves lletres.
La vida no és mai de color de rosa, però us puc assegurar que a vegades s'hi acosta molt.....
i és que l'aina tot i no deixar-se cap etapa, perquè ja us dic que no se'n deixa cap ... jajjajajjaja, és el millor que ha passat per la meva vida i per la vida dels que m'envolten.

per molts anys Aina, perquè un dia vas estirar molt fort d'un fil que et va unir per sempre a nosaltres.
un petó nineta!

felicitats a tots aquells que en un dia com aquest us vareu convertir en pares de les carones més dolçes del món!

això és el que va passar aquell 9 de novembre!!

http://amblamevaprincesa.blogspot.com/2008/11/i-finalment-vrem-conixer-la-lin-yi-tian.html

fotografia de la setmana

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Sun, 08 Nov 2009 20:52:00 +0000

ÉS AQUESTA!
boira, direccions, quin camí agafar?????.....
doncs ho hem tingut claríssim!!!
ni la boira ni els dubtes ens han fet perdre el punt final...
a casa estem fent allò que a la tele sentim moltes vegades: REDECORA LA TEVA VIDA!
i vaja si ho hem fet, i que no ens hi hem pas posat per poc!

aquest any, el mes de setembre va començar a tope.......
tant a mi com al lluís, amb un dia de diferència, la vida ens va oferir nous camins professionalment parlant......
a mi m'ha donat la possiblitat de posar el meu propi negoci i, al lluís tot i que tenia una molt bona feina, li va sortir la oportunitat de millorar el que ja tenia.....
després de meditar, pensar i tornar a pensar, tots dos hem pujat al tren de la vida, aquell que es para una sola vegada al davant de casa i de tu depèn si pujes o no.....
hi hem pujat, i sempre pensant i procurant que rès d'això afecti a l'aina.
per això dic que poques oportunitats com aquesta, ja que almenys jo, seguiré gaudint de la meva princesa com fins ara .

Aquesta setmana, després de dies de preparatius, comença a caminar aquest tren que tantes ilusions porta.

de "niña a mujer" ;-)

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Thu, 05 Nov 2009 19:57:00 +0000

a les llistes de l'AFAC, han passat aquest article, i la veritat és que ho he trobat molt interessant.
no és la primera vegada que sento a parlar del tema, i no és la primera vegada que en llegeixo articles i busco informació al respecte.

Fa temps vaig llegir que també era molt influent sobre aquest aspecte, l'edat en que les nenes eren adoptades i patíen aquest canvi radical en l'alimentació, i crec recordar que hi havia una teoria que deia que sobretot afectava a nenes que ja havien estat adoptades a partir dels 3 anys, i que haguessin patit greus problemes de desnutrició.....
en fi......., un tema més a tenir en compte!

http://www.elmundo.es/suplementos/cronica/2009/733/1257030009.html

ESPERÁNDOTE: segona part!

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Tue, 03 Nov 2009 20:00:00 +0000

Silvia, ya te dije que algo iba a pasar después de que nos regalases el libro. http://amblamevaprincesa.blogspot.com/2009/10/esperandote.html
Te lo dije porque conozco muy bien a Aina, y cuando un cuento le gusta llega el día en que a su manera, lo explica sola.
Ya nunca guardamos la camara de filmar, más bien ha pasado a ser un objeto más del comedor... jajaajja, ya que siempre tiene que estar a punto para los momentos especiales, y éste es uno.

No se si celebras tu santo, pero que sepas que yo lo celebro hoy, así que ojalá sea para tí un buen regalo de santo.
Espero que lo disfrutes y deseo que se entienda...... ya sabes.... 3 años son 3 años!! jejejeje

Un beso tocaya!

fotografia de la setmana

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Sun, 01 Nov 2009 22:50:00 +0000

a casa no es pot fer res sense disfressar-nos!!!!! jajajajaja
així que quan l'aina va sentir anem a torrar castanyes no hi podia anar de qualsevol manera, i evidentment em va dir que es volia vestir per la ocasió.
així que ja em teniu rebuscant per la caixa de les meves disfresses de quan era petita a veure què trobava ......

ja us podeu imaginar l'alegria de l'aina amb els seu vestit de maria castanyera ballant i cantant totes les cançons referents a la castanyada, i nosaltres encantats de la vida, és clar!!!!

estic indignada!

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Fri, 30 Oct 2009 14:12:00 +0000

aiiisssss.... per on començo!!!
acabo de sentir per TV3 la notícia sobre les adopcions il.legals a la xina i les seves màfies.
primer vull deixar molt clar, que estic molt contenta per tots aquests infants que un dia se'ls va separar dels seus pares i finalment s'han retrobat.
m'indigna profundament les màfies, sobretot quan l'objectiu són els nens, i tan de bo mai més haguéssim de parlar d'això.

però la meva indignació no va només per aquí...... no m'agrada com s'ha enfocat la notícia i molt menys m'agrada la situació a la que ens han deixat als pares adoptants en conjunt......
crec que a vegades el que prima és la notícia i el seu ressò, el rembombori mediàtic i la poca precisió, sense tenir massa en compte qui se'n pot sentir perjudicat.

No fa massa temps que parlavem sobre un tema semblant, i jo em queixava exactament del mateix...
què pot pensar qualsevol filla nostra al sentir una cosa així per la TV? que és robada i comprada per uns pares adoptius?
perquè tal i com s'ha donat la notícia això és el que pensaria jo! almenys em crearia el dubte!

quan tingui el vídeo us el penjaré i jutjeu vosaltres mateixos, però per si no ho heu vist, la cosa anava més o menys així:
es desarticula una màfia que robava nens per entrar en un mercat on puguin ser comprats per pares adoptius!
és que ho escric i no dóno crèdit al que estic escrivint.....
la paraula comprar, és que és tan forta......

sabeu què passa quan es dóna una notícia d'aquesta manera? que la gent té la tendència a generalitzar....
NEN ADOPTAT = NEN COMPRAT = ROBAT???????
una paraula: INDIGNANT!

que parlin de màfia, que donin la notícia, però per favor....... que no generalitzin! que els pares que adoptem legalment ni comprem ni robem, i torno a repetir que tenim una prova que així ho demostra, el Findding adds!!!!!!
en cap moment es parla de si aquests pares són o no del pròpi país,de si l'adopció és nacional o internacional, en cap moment es parla de que aquí les coses es fan legalment, en cap moment es parla de que si que existeixen "pares" que es posen en contacte amb aquestes màfies .....
esbombem la notícia i allà queda, que cadú en tregui les sevses conclusions.... PATÈTIC!

però el més fort de tot és com s'ha tancat el reportatge..... " el dubte de les families adoptives"
apa, si home si, tots al mateix sac,!
algú pensa amb els nens adoptats al publicar una cosa així?
em sento tan impotent i tan decebuda.........
el que importa és la notícia i la seva trascendència, al preu que sigui!!!!!

ho sento, però notícies així no només em fa plantejar si la informació que rebem és bona, sino que em fa plantejar si és l'adequada i la veritable.

ara diria unes paraules per la mònica terribas, directora de TV3 i una gran comunicadora, o almenys això em pensava....
però no ho diré, sempre és millor el que calles que el que dius, però m'he emportat una gran decepció.

aquí està el vídeo, centreu-vos sobretot en la part final.
val a dir que en aquest vídeo hi falta la última part on acabaven la notícia els presentadors del TN, i era la part que més m'ha molestat!

http://www.tv3.cat/videos/1592259

BONA CASTANYADA!

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Fri, 30 Oct 2009 09:35:00 +0000

Des d'aquesta finestreta us desitjo que passeu una bona castanyada!!
Nosaltres com cada any la passem amb els amics, disfrutant d'un bon menjar, dels boníssims panellets, d'una bona torrada de castanyes i d'una excel.lent companyia.

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada.
Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.
Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts.

Nosaltres som d'aquells de mantenir les nostres tradicions que ben boniques són, i intentar que els més menuts les arrelin ben fort per tal de que mai es perdin.
A vegades penso que potenciem més tot allò que bé de fora i oblidem una mica el que realment ens pertany,.... què hi farem!

ho tenim clar!!!!!

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Wed, 28 Oct 2009 21:29:00 +0000

la veritat és que avui m'he fet un tip de riure amb l'aina.
Avui ens ha arribat la revista "NIÑOS DE HOY" d'aquest mes, i l'aina era al meu costat mentre jo la fullejava.
Quan era més petita i veia algú amb rasgos xinesos, se'l mirava i reia, però normalment no deia res.
Ara però la cosa ha canviat i molt ... mentre jo estava mirant la revista ella m'anava dient:
" mira mama, aquesta nena és com jo, perquè té els ulls com jo ".
i si, no s'ha equivocat ni una sola vegada, quan veia una nena o un nen xinès l'identificava a la perfecció.

Ella em preguntava que com és que els nens que han nascut a la xina ténen els ulls d'aquesta forma, i perquè jo ho entengués, es posava els dits a l'ull i se'ls feia molt més axinats dels que ja té....jajajajajajaja
realment, l'escena ha estat molt divertida.

jo li explicava que tots som diferents a tots, i que tots som la mar de macus siguem com siguem ......
quan hem "acabat" el repàs exhaustiu a tots els nens de la revista, m'ha dit:
mama ..... que quedi clar que jo he nascut a la xina, però sóc catalana ehhhh?....
em sembla que me l'hauria menjat tota sencereta ...... que dolça!!!!!

realment em sorprèn que només vegi la "diferència" amb nens de la seva pròpia ètnia ..... m'explico!!!!
l'altre dia em volia explicar una cosa d'una nena de la seva classe que a mi em té el cor robat.
aquesta nena, és d'ètnia africana, i el comentari de l'aina no em va deixar indiferent.
per deixar-me clar que em parlava d'ella, ja que no se'n sortia amb la pronunciació del nom, em va parlar de totes les característiques que la podien definir ......
la nena que porta el cabell ple de cuetes de colors, la nena que seu a la taula del meu costat, la nena que porta ulleres, la nena que la seva mare porta sempre un mocador al cap, la nena que té un germanet .......
en fí, em va dir de tot menys la paraula que a ulls de molts l'hagués identificat a la perfecció pel seu color de la pell i a més a més és única a la classe.

què vull dir amb això? que em va alegrar molt que l'aina no la veiés diferent pel seu color de pell i que em va deixar claríssim que som els adults, o una gran majoria, que som nosaltres i només nosaltres els que fem veure les diferències entre ells ......
que maca és la vida a ulls d'un nen oi?
i pensar que fa pocs dies, una mare d'una amiga de l'aina pensant-se fer la gràcia més graciosa del món, es va encarregar de dir-li a la seva filla que l'aina era xina i que tenia els ulls xinets...... aisssss, com si no es notés oi?????
sort que la nena se la va mirar amb cara com dient..... i què?, si fa temps que ho sé!!!!!!

fotografia de la setmana

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Sun, 25 Oct 2009 09:23:00 +0000

Ahir l'Aina va començar el seu curs de natació!
Cada any deiem que l'apuntariem, però sigui perquè era massa petita, que si la migdiada, que si això o allò, sempre ho deixavem passar.
Aquest any però ho tenim claríssim tots tres, així que després de deixar passar un temps pel tema del començament de l'escola i que no tingués tants canvis alhora, ahir va ser el dia escollit.

S'ho va passar genial, i mira que estava molt nerviosa abans de començar ....
Té una monitora quasi en exclusiva, ja que només la comparteix amb un altre nen de la seva mateixa edat, cosa que la va fer sentir molt més segura al no ser un grup més gran.

Doncs aquesta ha estat la seva primera activitat extra escolar ......mare meva que grans que se'ns fan!!

som mares....

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Wed, 21 Oct 2009 10:20:00 +0000

Doncs és un premi, el premi " somos mamás ".
La Shari, a través del seu blog, http://esperandoaluciaopedrito.blogspot.com/, el regala a totes aquelles persones que són mares, tant si el seu fill ja és amb elles com si encara l'estan esperant, perquè ser mare no no només vol dir tenir un fill al teu costat, ser mare vol dir sentir quelcom molt especial dins el cor independenment de si ja disfrutes o no del teu tresor.
Una mare no només ho és, se'n ha de sentir!

Gracias shari por ese bonito premio que regalas a todas las madres que así lo sienten.

Normes del premi.

1- mencionar qui te l'ha donat:
la shari, de http://esperandoaluciaopedrito.blogspot.com/

2- mencionar una cosa que mai publicaries al bloc:
suposo que alguna cosa molt íntima o alguna cosa que faltés al respecte.
Crec que el bloc ha de ser un espai per compartir vivències i experiències, on tots ens puguem enriquir i expresar-nos lliurement i amb educació.

3- mencionar una cosa que quasi sempre surt al bloc:
uffff, moltes!
per exemple, qualsevol cosa relacionada amb l'adopció, una foto de l'aina o la fotografia de la setmana...

4- pasar el premi a 5 blocs més:
quin bloc triar si totes les mares que em llegiu sou genials!!!!
així que seguiré la mateixa norma amb la que el premi m'ha arribat a mi: és per totes aquelles que em llegiu i tingueu ganes de publicar-lo al bloc.

3 anys, i sembla que era ahir....

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Mon, 19 Oct 2009 22:05:00 +0000

avui fa tres anys que varem saber que per fi estavem asignats!!!
és una sensació imposible d'oblidar. Com més temps passa més gran és l'emoció i més forts els sentiments.....
i cada any, per temps que passi es viu amb una intensitat desmesurada, és com si tot quedés en un segon pla, i a partir del dia 20 d'octubre s'obre un parèntesi on a cada moment recordem què feiem fa tres anys......, és una pasada!!!!!!

segurament, si em posés a escriure us ho descriuria tal i com ho vaig fer l'any passat, més que res perquè ho tinc grabat a la memòria i és molt difícil d'explicar-ho diferent.
cada any em dic, aquest any no en faig menció, però no puc, és com si faltés a la cita més especial de la meva vida, així que ho haig de recordar.

això és el que vaig escriure l'any passat, i així és tal i com ho recordo avui, ni més ni menys.

"Recordo aquell dia com si fós ara ... era divendres i els rumors tot i estar a mitjans de mes es succeïen l'un rera l'altre.... les llistes americanes eren un no parar i jo no parava ni un moment de buscar alguna notícia que ens deixés passar aquell cap de setmana de manera diferent ....
però res, tot eren especulacions i moltes ganes de que passés alguna cosa.....
recordo que aquell dia amb la FIna, una gran amiga nostra, ens vàrem trucar moltes vegades....estavem les dues nervioses, i qualsevol rumor que sortís agafàvem el telèfon per passar-nos la informació.

després de dinar.....quan jo ja pensava que fins dilluns res de res, va trucar el telèfon. Era la Fina.....
recordo les seves paraules d'una a una, de fet crec que mai ho podré oblidar.....amb una veu molt tremoslosa, i gairebé sense poder parlar em va dir:
"....sílvia, has vist ara mateix la pàgina d'AFAC?".......
en aquell moment el meu cor es va disparar i va començar a bategar d'una forma com mai ho havia fet.....
jo portava tot el dia enganxada a la pàgina d'AFAC, però no hi havia res de nou....
però amb les paraules de la Fina, sabia que alguna cosa havia canviat!!!!!
jo li deia, estem assignats??????
i ella em deia, tu mira-la, llegeix-ho amb els teus propis ulls....
els dits em tremolàven tant, que era incapaç d'agafar el ratolí per anar a favoritos i clickar.....
quan finalment vaig poder obrir la pàgina, això és el que deia:

Llegada de las asignaciones
Según información recibida por varias fuentes las asignaciones
llegarán a España entre mitad y finales de la semana que viene y las familias las recibirán probablemente a principio de la otra.
La fecha de corte es el 23 de agosto (para aquellas agencias que tienen fecha de registro hasta dicha fecha) es decir que se confirma que entra en dicha asignaciones el grupo de protocolo público del 18 de agosto 2005 que cuenta con más de 150 expedientes.

ENHORABUENA A TODOS LOS ASIGNADOS!!!
Todavía un poco de paciencia. Las administraciones de las Comunidades y las Ecai irán avisando a las familias asignadas cuando dichas asignaciones habrán llegado realmente en sus manos.
Para este grupo de asignaciones la espera se mantiene en 14 meses.

mentre jo intentava llegir amb veu alta, sentia com la Fina i jo estavem plorant, i cap de les dues podia articular massa paraules ..... el que ens estava passant era allò pel que tant de temps havíem esperat. Era increíble, un somni!!!!
mai li agrairé prou a la Fina que després de que ella ho sabés, crec que va ser la primera, em truqués a mi per fer-me'n partícep!!!!!
recordo que li deia ... que fort, que fort, i moltes gràcies fina ... enhorabona .....
vàrem penjar el telèfon i de seguida vaig trucar al lluís ...... li vaig dir vine de seguida ..... plega de la feina ...jajajajjajajaja ...... l'emoció era total!!!

després de parlar amb ell, vaig començar a córrer com mai ho havia fet pel pati de casa fins arribar a casa dels meus pares .....
de la forma que vaig entrar a casa del meu pare, era el que hi havia a casa en aquell moment, ell ja va saber el que passava .... es va aixecar de cop esperant el que volia sentir:
estem assignats, estem assignats .......
em va abraçar tan fort, que fins i tot em va fer mal...jejejeje però era igual ...... l'emoció era incontrolable ....
aquell dia va ser el primer que vaig veure llàgrimes als ulls del meu pare....mai oblidaré aquest moment.
deprés vaig trucar a la meva mare ...... es va emocionar molt, i quan va arribar a casa vaig viure un altre moment d'aquells que duren per sempre.

a partir d'aquí ja va ser un no parar amb el telèfon, em va donar el temps just per trucar als meus companys de viatge de la família del cor i dir que estaven assignats.
recordo que això va passar als voltants de les 4 de la tarda, doncs a les 8 del vespre encara em trucava el mòbil ........estava parlant i sentia com estava entrant una altra trucada i fins i tot hi havia moments que el mòbil i el fixe sonaven alhora .....

aquell dia vaig començar a ser conscient de que els somnis es fan realitat, vaig ser conscient de tota la gent que ens estimava i teníem a prop ...... i tot això era només el començament de tota la màgia que ens quedava per viure!!!
estavem començant el nostre viatge cap a l'aina, i res tornaria a ser com abans......

gràcies a tots els que vàreu estar amb nosaltres aquell dia.......i gràcies Fina per TOT!!!!!!"

T'ESTIMO PRINCESA!

fotografia de la setmana

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Sun, 18 Oct 2009 20:20:00 +0000

Aquesta setmana l'aina ens ha sorprès i molt!!!!
sempre ens sorprèn, ja que amb cada cosa que fa, aprèn o investiga, hi ha una gran alegria al darrera, però l'altre dia va ser una mica diferent.
Com moltes vegades quan se'ns acaben els gomets, perquè tot sigui dit de pas a l'aina la tornen boja, en varem anar a comprar.
La meva primera sorpresa va ser que em va demanar uns gomets amb lletres, i la segona va venir després.
un cop a casa em va demanar un foli, i allà hi va enganxar les lletres del seu nom!!!

La veritat és que la paraula és flipar, vaig flipar!!
amb només un mes mal comptat d'escola, i ja identifica les lletres que formen el seu nom......
Haig de dir que a casa també ajudem, ja que l'aina és molt curiosa i sempre vol saber, però estem totalment bocabadats amb la de coses que està aprenent.

revisions: noves notícies!

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Sat, 17 Oct 2009 18:10:00 +0000

fa poc dies que comentava el fet de que a partir del maig del 2007 el número d'expedients registrats a la xina havia baixat considerablement, ho veiem en la rapidesa de les revisons.
aquesta entrada la vaig fer el dia 1 de setembre, on el CCAA deia que ja tenia revisats tots els expedients fins l'octubre del 2007, doncs bé, segons un missatge que ha passat una família a les llistes d'AFAC, l'ecai ACI confirma que ara, a mitjans d'octubre ja ténen revisats tots els expedients del 2007, és a dir, fins el 31 de desembre!!!!

"Os comunicamos que el CCAA ha finalizado la revisión de losexpedientes de adopción registrados hasta el día 31 de diciembre de2007. Continúan trabajando con los siguientes y nos informaránoportunamente una vez terminados. Asimismo os informamos que el CCAA ha realizado las preasignacionescorrespondientes a los expedientes registrados hasta el día 28 de marzode 2006. ACI ha recibido 29 asignaciones, 27 niñas y 2 niños, de edadescomprendidas entre los 7 meses y los 5 años y medio, de las provinciasde Jiangxi, Guangdong y Heilongjiang y Shanghai."

almenys ara, encara que les asignacions segueixen sent molt lentes, si que hi ha molt moviment en les revisions......

18 mesos

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Thu, 15 Oct 2009 20:08:00 +0000

tot i que ja fa uns dies que varem fer 18 mesos de registre al CCAA, concretament el dia 10, però no estavem a casa, no vull perdre la oportunitat de deixar-ho per escrit, ja que crec que no he deixat cap mes de recordar-ho.

18 mesos i el que ens queda, mare meva!
però què voleu que us digui, sempre hi ha una veueta al fons del meu cor que em diu que això no pot seguir així, que ha de millorar.
A la vida pasem cicles, i sempre després d'una baixada vé una pujada i a l'inrevés..... per tant, crec que ja ens començaria a tocar tornar a veure la pujada.
Estic molt tranquila, potser també és degut a la nostra sitiuació particular ( el fet de poder tenir fills biològics), però sigui el que sigui em nego a pensar que aquest fil vermell no arribarà a on ha d'arribar, perquè fa olt temps que el nostre tresor viu als nostres cors i l'esperem amb tot l'amor del món.
La nostra il.lusió i les nostres ganes estan intactes com el primer dia, o no, fins i tot diría que molt més, i potser és per això que el temps em continúa passant rapídissim, sabent que cada dia és un dia menys per arribar al final del camí!

"cada día del hombre es una noche oscura.
Nadie sabe lo que va a pasar el próximo minuto,
e, incluso así, las personas van hacia adelante.
Porque confían. Porque tienen Fe."

Paulo Coelho (Brida)

uns dies meravellosos.

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Tue, 13 Oct 2009 21:36:00 +0000

avui hem arribat de ólvega ( soria ).
Hem passat uns dies excepcionals i impressionants amb unes famílies increíbles.
El que ens uneix? el més especial del món....... junts vàrem ser pares alhora, en el mateix lloc i al mateix moment, i les nostres filles, l'elisa, l'abril, l'aina i la xènia vàren compartir molts moments de les seves curtes vides.

Des d'aquell desembre de l'any 2006, ja no hem deixat de veure'ns....
amb dues families ens veiem tot sovint, doncs vivim a prop, però l' altra ens queda una mica més lluny ja que viuen a Madrid.
Que curtes que són les distàncies quan el vincle és tan fort veritat?

Han estat uns dies magnífics, on hem disfrutat d'allò més..... fins i tot no hem quasi dormit per aprofitar bé les hores...jejejejej
i és que quan després d'un dia genial ens reunim al voltant de la llar de foc i començen a passar les hores i nosaltres seguim xerrant sense parar, no hi ha rès que s'hi pugui comparar!
moni, sergio i xènia, us hem trobat molt a faltar, però de la propera no us escapeu ehhh?

la despedida ha estat durilla, i crec que el comportament de la Paula, una nena de 9 anys ho reflecteix molt bé.... ESclatar a plors dins el cotxe quan ens acabava de dir adéu..... sobren els comentaris.

han estat uns dies plens de rialles i això és el que val realment la pena. Veure a tothom tan feliç és impagable, per això, la música del vídeo.

bé families, ja sabeu abastament el que pensem de tots, així que us enviem una forta abraçada i fins ben aviat.

consuegros, que sois lo más!
mil gracias por tanto amor y tanta hospitalidad. Un besazo a todos y uno en especial para marcos ;-)

dificil, molt dificil.

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Fri, 09 Oct 2009 08:50:00 +0000

Casos com aquest n'hem sentit a parlar moltes vegades, i a vegdades fins i tot passen al costat de casa!
complicat a on n'hi hagi....... on acaba la força de la paternitat biològica i comença el benestar de l'infant?

estic parlant de tots els nens i nenes que estan en families d'acollida i que després d'uns anys, una sentència els obliga a tornar amb les families biològiques quan en molts casos ja no existeix el lligam afectiu.
no jutjaré, o almenys ho intentaré, ja que cada cas és únic , diferent i ple de matisos, però si que crec que alguna cosa s'ha de modificar i que pugui servir de model per a tots.....
sempre he sentit a dir en casos així, que amb qui millor estan els nens és amb la família biològica.... no hi estic d'acord! ..... i que per aquest motiu fan tornar-hi als nens, precisament per la biologia... molt a discutir oi?
ja dic que no vull entrar en aquesta polèmica, doncs cada cas és diferent, però avui quelcom m'ha cridat l'atenció, i és que per primera vegada es pensa amb els drets del menor per damunt dels drets de la mare biològica.

El cas tracta de que un menor que viu en familia d'acollida des dels dos anys i ja en fa sis, la sentència l'empara a ell i diu que no és just pel menor que torni amb la famlilia biològica.
i jo dic: JA ERA HORA!
aquesta nena va passar a formar part de la seva nova família als dos anys, i ara, amb 8 hauría de tornar amb qui li va donar la vida?
a part del lligam biològic quin lligam efectiu hi ha?

els que passem per un procés adoptiu, sabem del cert que ja tinguin 1, 2, 3 o els anys que siguin, aquests nens es fan a nosaltres ,i per ells sempre serem la seva família, per tant no em puc imaginar com a mare que després de tenir un fill durant els anys que siguin i que el nen estigui perfectament adaptat, es pugui girar la truita i l'obligin a deixar la seva familia per anar amb la biològica.

ja dic que són temes molt complicats, però complicats per qui? pels pares biològics o pels menors?
no obstant, jo penso que el que sempre hauria de prevaldre és el ben estar de l'infant, ja que ells pobrets no ténen la culpa del que facin els adults amb les seves vides.

us recomano que llegiu aquest article.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/mejor/familia/biologica/elpepusoc/20091009elpepisoc_1/Tes

fés servir protector solar....

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Thu, 08 Oct 2009 08:17:00 +0000

avui, una bona amiga m'ha passat aquest missatge..... a mi m'ha agradat molt.
segur que més d'una vegada n'haureu sentit de semblants.
Sempre ens fem el propòsit de posar-los més en pràctica, però quasi sempre ens n'acabem oblidant de nou.
després, quan en algun moment de la vida tenim algun entrebanc, sempre mirem enrrere i ens adonem de que varem malgastar el temps patint per tonteries,.....

jo faig com ella, el comparteixo,... així que si us vé de gust escoltar-lo, ja ho sabeu.
no olideu treure la veu de la música del bloc per poder escoltar el vídeo.

a on arribarem.......

noreply@blogger.com (sílvia.....esperant a l'ona) — Mon, 05 Oct 2009 13:01:00 +0000

-normalment creiem que això sempre passa a altres països, a llocs culturalment molt diferents a nosaltres, però no!

-a vegades ens queixem de que el certificat d'idoneïtat és injust i dur.... i a vegades ho és, però tots els que volem ser pares l'hariem de passar, o no?

-lliurement i amb certa ignorància parlem de pobrets, quan ens dirigim a nens adoptats.....
quina obra de caritat, pobrets.....
què hauria estat d'ells, pobrets....
sempre jutgem a la lleugera, o no???

-quan algú té un fill biològic, sempre és una alegria independentment de com siguin els progenitors, oi que si???

-quan n'adoptem un.....molts se'n alegren, altres et prenen per boig, altres et diuen si estàs parlant en sèrio..... us sona oi?

doncs per desgràcia, aquí teniu la confirmació de que engendrar una vida, i parir-la no és sinònim de rès!
tant de bo els nostres fills, això ho tinguin sempre claríssim.

potser és dura la forma de plantejar l'entrada, però és com ho sento.
http://www.diariovasco.com/20091004/al-dia-local/once-bebes-guipuzcoanos-estan-20091004.html