CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dissabte, 24 de desembre de 2011

BON NADAL A TOTS!

des d'aquest raconet que tant m'estimo us desitjo a tots els que em llegiu un Bon Nadal.
tant de bo siguin unes festes dolçes i tendres per tots i un 2012 ple de noves esperançes, de desitjos acomplerts i de salut per tots.

BON NADAL!

dilluns, 19 de desembre de 2011

5 anys.


(aina, xènia i abril....... desembre 2006, xina)


(abril, xènia i aina.......desembre 2011 )

tenir un fill és màgic, és el millor que et pot passar a la vida sense cap mena de dubte.....
tenir a l'aina ha estat l'experiència de la meva vida....... en molts sentits!

"parir-la" molt lluny d'aquí, envoltada de grans amics que alhora també "donaven a llum" a les seves princeses és brutal, i ...... després de més de 6 anys d'amistat seguir recordant i vivint el temps, la vida i els records de forma tan intensa, no té preu!

fa més de 6 anys que ens varem conèixer, 5 anys que viviem la millor experiència de les nostres vides i any rera any seguim aquí, com el primer dia!
US ESTIMO MOLT FAMILIA!!!!!!!!MOOOOLTTTTT!
tot el viscut amb vosaltres és indescriptible!


tots junts, desembre 2011


tots junts a xina, desembre de 2006

diumenge, 18 de desembre de 2011

5 anys amb tu princesa!



18 de desembre de 2006

Avui fa 5 anys que et vaig abraçar per primera vegada, que et vaig tenir entre els meus braços, que et vaig acariciar i sentir la teva olor.....
avui fa 5 anys que la nostra vida va començar a girar només amb tu i per tu, i puc dir amb veu ben alta que ets el millor que ens ha passat mai!

5 anys que han passat com una bufada, en un sospir, en un obrir i tancar els ulls.....
5 anys veient com vas creixent a passos de gegant, disfrutant dels teus riures, dels teus plors, de les teves sortides i reflexions...... disfrutant dels teus petons, de les teves abraçades....
gaudim amb tu de la teva alegria, de la teva màgia, dels teus jocs......

estic molt contenta de que m'hagi canviat la vida, de no tenir quasi gens de temps per mi, d'haver canviat el cinema per dos al cinema de tres i amb películes infantils......
m'encanta assentar-me al teu costat al sofà, que m'abracis ben fort i que de mica en mica em sàpiga de memòria les pelis de les princeses, de la barbie, del rei lleó.
tantes coses aina........

tu has estat, ets i seràs la nostra raó de viure, el nostre motor, el nostre tot.
No sabem que passarà en els 5 propers anys, ni els els 10, ni els que aniran vinguent,...... però només desitjo que siguin tan feliços com aquests i sempre al teu costat.

t'estimo molt princesa!



18 de desembre de 2011

dimecres, 14 de desembre de 2011

"la mamá más mala del mundo"

una companya ha penjat això a les llistes d'AFAC....
m'ha agradat llegir-ho!

La mamá más mala del mundo
Por: Gianina Luna Pastor


Siempre estuve segura de que me había tocado la mamá más mala del mundo.

Desde que era muy pequeña, me obligaba a desayunar o a tomar algo por la mañana. Antes de ir a la escuela, por lo menos debía tomar leche, mientras que otras madres ni se ocupaban de eso. Me hacía un sandwich o me daba una fruta, cuando los demás niños podían comprar papitas y comer otras cosas ricas.

¡Cómo me molestaba eso! Y también sus palabras: "Come...¡anda! ¡no dejes sin terminar!, ¡acaba! , ¡hazlo bien!, ¡vuelve a hacerlo!", y así siempre...

Violó las reglas al poner a trabajar a menores de edad, y me obligaba a hacer mi cama, a ayudar en la preparación de la comida y hacer algunos mandados. El más horrible era ir por las tortillas con ese calor y las largas filas. ¡Cuánto trabajo!

Fui creciendo y mi mamá se metía en todo: "Quiénes son tus amigas?, ¿quiénes son sus mamás?, ¿dónde viven?".

Lo peor fue cuando empecé a tener amigos. Mientras las otras amigas los podían ver a escondidas, yo los tenía que pasar a la sala y presentarlos. ¡Era el colmo! Y el interrogatorio de costumbre: "¿Como te llamas?, ¿dónde vives?, ¿qué estudias?, ¿trabajas?"
Los quehaceres fueron en aumento... que barre, que arregla el closet, todo eso era enfadosísimo.

Los años también pasaron. Me casé e inicié una nueva familia. Ahora soy madre también, y con gran satisfacción le he dado gracias al Señor por mi mamá.

Gracias al cuidado que tuvo con mis alimentos crecí sana y fuerte, y cuando llegué a enfermarme me cuidó con mucho cariño.

Gracias a la atención que puso en mis tareas logré terminar mi carrera.

Gracias a que me enseño a hacer labores en la casa ahora tengo mi hogar limpio y ordenado y sé administrar mi hogar.

Gracias al cuidado que puso para que yo escogiera a mis amigas aun conservo algunas, que son un verdadero tesoro...

Gracias a que conoció a mis amigos, pude darme cuenta quién era el mejor y ahora es mi esposo.

"Gracias, Señor", le dije desde el fondo de mi corazón, "por darme a mi mamá, a mi mamá querida, a quien sólo le vi defectos y no cualidades, a esa mamá, que me ha amado tanto y me formó tan bien.

Sólo te pido, Señor, que ahora que tengo mis hijos, me consideren la mamá más mala del mundo".

dimarts, 13 de desembre de 2011

una mica de temps......

doncs fa uns quants dies que no passava pel bloc........ com sempre dic massa coses ente mans, i poc temps per fer-les!!!!!

hem acabat molt bé el mes de novembre, un cap de setmana meravellós amb la familia del cor.....quin goig estar tots junts, són unes estones impagables......
i el desembre l'hem començat regulín ja que la temuda varicela ha arribat a casa i a la pell de la nostra princesa!!!!!
per sort i gràcies a ser-hi a temps hi ha passat de puntetes ( no ho vull dir gaire alt...jejejejej)

jo no sabía que la varicela es podia "tractar"...... bé tampoc és ben bé així..... resulta que el virus no té tractament, però i es pot atacar el brot abans de les primers 24 hores de la seva aparició s'evita i molt la reacció dels granets al cos........
així que agraeixo enormement al pediatra les seves explicacions i recomanacions, i especialment al xarop que ens va receptar.
demà a la nit farà tot just una setmana del primer granet, i el dijous si Déu vol l'aina ja anirà de nou a l'escola.

Així que aquests dies ens han anat bé per fer un intensiu de sofà i llar de foc, de fer l'arbre de nadal i la decoració de la casa, de preparar les postals per enviar........... hem estat entretinguts!!!!