CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimarts, 22 de novembre de 2011

100% AINA.

l'aina se'ns està fent gran i no tenim temps d'assimilar-ho.........
sempre penso que encara tinc aquell bebé entre els meus braços i ja la tenim quasi convertida en tota una senyoreta.......
les seves sortides, els seus raonaments...... tot ho fa molt especial tot plegat.

referent al tema de la seva adopció, a casa sempre ha estat un tema de lo més natural i de lo més corrent.....
a vegades em pregunto si fins i tot potser massa.......
hem explicat sempre tot el que crèiem que era l'adient per la seva edat, sense amagar res, explicant'ho des del cor amb tota la naturalitat del món.
jo crec que encada moment ha tingut la informació justa per poder païr en cada edat i en cada etapa.....

sabem de sobra que l'aina ho té clar, però a nosaltres com a pares sempre ens queda aquell buit de..... ho estem fent bé???? ho té clar??????....
de fet sempre he pensat que ho té claríssim!!!

avui hem dinat com qualsevol dia, amb els meus pares i la meva neboda......
la relació de l'aina amb la seva cosina és de germanes...... passen juntes molt de temps i ténen una complicitat desmesurada.
tot i així, els nens són nens, i avui la jana ha fet una insinuació una mica allunyada per la seva edat.
té dos anys, és molt llesta, moolt, però l'afirmació d'avui potser l'ha sentit en algun altre lloc....... fora de l'entorn familiar........

com a agermanades que pujen, s'estimen i es barallen.......
avui no feien ni una cosa ni l'altra..... la veritat és que no recordo ni com s'ha introduit el tema.....
el cas és que de sobte la meva neboda li diu....
jo he nascut de la panxa de la meva mama..... no recordo bé el que ha vingut al darrere, però el que ha donat a entendre perfectament era que l'aina no....

jo he saltat de seguida intentant donar una explicació a una nena de dos anys, però no ha fet falta!
l'aina, amb tota la naturalitat del món, amb tota l'alegria que la caracteritza i amb tota l'energia que l'acompanya em diu......
mama ja li explico jo!
jo l'he deixat explicar, i com aquell si expliqués el conte de la caputxeta vermella li diu:

-mira jana, tots els nens del món neixen de la panxa d'una senyora, jo també.
moltes vegades els nens neixen de la panxa de la seva mare, com tu, però hi ha moltes vegades que els nens neixen de la panxa d'una senyora en altres països, i esperen que vinguin els seus pares de veritat a buscar-los.
a mi els pares em van venir a buscar tan ràpid com van poder, perquè ells em volien molt i a mi SEGURAMENT NO EM PODIEN CUIDAR.
ho entens jana? doncs vinga va acaba el iogurt i anem a jugar.......

els meus pares i jo ens hem quedat els tres amb els ulls negats...... els ulls plorosos d'alegria i emoció de veure la naturalitat de l'aina i la normalitat del tema.
tot això ja sabem que ho porta bé i que ho entén, però avui ha introduït unes paraules que encara nosaltres no haviem utilitzat: segurament no et podien cuidar........

no hem de desafiar mai als nostres fills, són més intel.ligents del que ens pensem, i saben més coses de les que creiem.......
estic molt orgullosa de veure que de moment, aquest tema per ella és molt natural, en tenim varies proves i moltes garantíes..... i estic molt contenta de tot allò que li portem explicant des de que era un bebé........ allò que li hem repetit tantes i tantes vegades fins i tot quan a vegades se'ns deia que si no ens passavem una mica reforçant tant la seva autoestima......
ara per ara veig que ho hem fet bé, almenys això penso, veient la seva tranquilitat parlant d'aquest tema que no és cap tabú sinó tot al contrari.

queda clar que la por la tenim els pares, els nostres fills només volen amor i veritats.......

3 comentaris:

Isabel ha dit...

M'he quedat sense paraules
Isa

Silvia - Desenredando el hilo rojo ha dit...

Me la comoooooooooooo!! Momentos como éste confirman que ESTÁIS HACIENDO UN GRAN TRABAJO COMO PADRES, ¿no? Madre míaaaaaaa. besotes tocaya

Anna ha dit...

molt bé l'Aina!!!!! i molt bé els papis!!!!!