CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




divendres, 25 de novembre de 2011

data de dall

desde afac ens comuniquen la nova data de tall.
moltes felicitats a totes les families asignades!


Hola Familias

El CCWA ha confirmado que ha asignado todos los Expedientes registrados
hasta el 7 de agosto de 2.006

Muchas Felicidades a todas las familias asignadas

Un cordial y cariñoso saludo

AFAC-Sede Barcelona

dimarts, 22 de novembre de 2011

100% AINA.

l'aina se'ns està fent gran i no tenim temps d'assimilar-ho.........
sempre penso que encara tinc aquell bebé entre els meus braços i ja la tenim quasi convertida en tota una senyoreta.......
les seves sortides, els seus raonaments...... tot ho fa molt especial tot plegat.

referent al tema de la seva adopció, a casa sempre ha estat un tema de lo més natural i de lo més corrent.....
a vegades em pregunto si fins i tot potser massa.......
hem explicat sempre tot el que crèiem que era l'adient per la seva edat, sense amagar res, explicant'ho des del cor amb tota la naturalitat del món.
jo crec que encada moment ha tingut la informació justa per poder païr en cada edat i en cada etapa.....

sabem de sobra que l'aina ho té clar, però a nosaltres com a pares sempre ens queda aquell buit de..... ho estem fent bé???? ho té clar??????....
de fet sempre he pensat que ho té claríssim!!!

avui hem dinat com qualsevol dia, amb els meus pares i la meva neboda......
la relació de l'aina amb la seva cosina és de germanes...... passen juntes molt de temps i ténen una complicitat desmesurada.
tot i així, els nens són nens, i avui la jana ha fet una insinuació una mica allunyada per la seva edat.
té dos anys, és molt llesta, moolt, però l'afirmació d'avui potser l'ha sentit en algun altre lloc....... fora de l'entorn familiar........

com a agermanades que pujen, s'estimen i es barallen.......
avui no feien ni una cosa ni l'altra..... la veritat és que no recordo ni com s'ha introduit el tema.....
el cas és que de sobte la meva neboda li diu....
jo he nascut de la panxa de la meva mama..... no recordo bé el que ha vingut al darrere, però el que ha donat a entendre perfectament era que l'aina no....

jo he saltat de seguida intentant donar una explicació a una nena de dos anys, però no ha fet falta!
l'aina, amb tota la naturalitat del món, amb tota l'alegria que la caracteritza i amb tota l'energia que l'acompanya em diu......
mama ja li explico jo!
jo l'he deixat explicar, i com aquell si expliqués el conte de la caputxeta vermella li diu:

-mira jana, tots els nens del món neixen de la panxa d'una senyora, jo també.
moltes vegades els nens neixen de la panxa de la seva mare, com tu, però hi ha moltes vegades que els nens neixen de la panxa d'una senyora en altres països, i esperen que vinguin els seus pares de veritat a buscar-los.
a mi els pares em van venir a buscar tan ràpid com van poder, perquè ells em volien molt i a mi SEGURAMENT NO EM PODIEN CUIDAR.
ho entens jana? doncs vinga va acaba el iogurt i anem a jugar.......

els meus pares i jo ens hem quedat els tres amb els ulls negats...... els ulls plorosos d'alegria i emoció de veure la naturalitat de l'aina i la normalitat del tema.
tot això ja sabem que ho porta bé i que ho entén, però avui ha introduït unes paraules que encara nosaltres no haviem utilitzat: segurament no et podien cuidar........

no hem de desafiar mai als nostres fills, són més intel.ligents del que ens pensem, i saben més coses de les que creiem.......
estic molt orgullosa de veure que de moment, aquest tema per ella és molt natural, en tenim varies proves i moltes garantíes..... i estic molt contenta de tot allò que li portem explicant des de que era un bebé........ allò que li hem repetit tantes i tantes vegades fins i tot quan a vegades se'ns deia que si no ens passavem una mica reforçant tant la seva autoestima......
ara per ara veig que ho hem fet bé, almenys això penso, veient la seva tranquilitat parlant d'aquest tema que no és cap tabú sinó tot al contrari.

queda clar que la por la tenim els pares, els nostres fills només volen amor i veritats.......

dilluns, 21 de novembre de 2011

quan mana el cor.......



el cor és molt intel.ligent......
el cor és el que ens mou, el que ens fa sentir mil i una sensacions.....
.....aquest cap de setmana el cor ha manat!

fa gairebé 5 anys, que 4 families compartíem l'experiència més màgica de les nostres vides......
a mils de km ens convertíem en pares!

3 families érem amics, ens coneixiem bé i feia temps que disfrutavem junts, però el fil vermell ens tenia una sorpresa.......
ens havia reservat l'amistat d'una gran familia de madrid....... una gran familia a la que estimo moltíssim i que són molt importants per mi.......

des d'aquell dia, cada any ens veiem per gaudir uns dies tots junts.......
aquest cap de setmana ha estat l'escollit, i, com sempre, ha estat meravellós.
aquest any ens tocava a nosaltres desplaçar-nos, així que tots cap a madrid!!!!

el fil vermell és molt màgic, ..... gràcies a la vida per donar-nos tant!

dijous, 17 de novembre de 2011

ho tenia pendent......



som un més a la familia!
aquest passat setembre, concretament el dia 16, la DUNA va arribar a les nostres vides.
feia temps que l'aina ens demanava una mascota, una gosseta, però no ens havíem posat de ple en el tema!

finalment, el 16 de setembre sense ni tan sols planejar-ho ens van trucar perquè ens volien presentar a la DUNA.
no hi va haver marxa enrrere..... quan l'aina la va veure varem saber que venia cap a casa.

la DUNA és molt especial..... tot i no tenir res a veure amb la tula físicament, s'hi assembla moltíssim!
no només s'hi assembla....... fa el mateix!!!!!
això m'ha fet adonar que tot i que l'aina era molt petita quan la tula ens va deixar, se n'enrecorda perfectament.

l'aina està feliç amb ella, moolt, i això ens fa feliç a tots!!!!!


primer dia amb la duna....

dimarts, 15 de novembre de 2011

vodafone: quina vergonya!

Mica en mica en aquest món en el que vivim ens anem conscienciant de moltes coses......
de com evitar això, allò, de quan dir si o no, de dir prou, de dir més........
ens anem conscienciant del que ens convé, de què hem de menjar, de com hem d'educar, de com hem de reciclar, i un llarg etcètera......
doncs bé....
d'una vegada per totes m'agradaria que es conscienciés al món sencer del què vol dir adoptar, del que significa i de tots els sentiments que s'hi barrejen.....
perquè ja estic tipa, no sabeu fins a on, de que aquest tema sempre sigui el tema per fer-ne humor, gràcia, per fer-ne safareig, opinió......... N'ESTIC TIPA!

trobariem encertat que es féssin anuncis rient de temes realment protegits per la societat? veritat que no?
doncs perquèd'una vegada per totes no començem a protegir els nostres fills?
vinga societat, creix i madura una mica, que enn aquest sentit encara et queda un llarg camí per recórrer.


dijous, 10 de novembre de 2011

43 mesos.....

43 mesos, o el que és el mateix, 3 anys i 7 mesos que t'esperem princesa!

fa temps vaig llegir una frase que em va agradar......, jo també sé que el millor és al final d'aquesta espera, el millor ets tu.

"Tal vez no puedas disfrutar algo que esperas porque como recompensa tendrás algo mejor."

dimecres, 9 de novembre de 2011

5 anys de veure la teva carona



AVUI FA 5 ANYS QUE 3 FOTOS ENS VAN CANVIAR LA VIDA.
AVUI FA 5 ANYS QUE VAREM VEURE A L'AINA PER PRIMERA VEGADA, LA NENA MÉS MACA I MÉS DOLÇA DEL MÓN.........
quants records........ moments molt màgics!, ja érem 3!

la vida al teu costat és un somni........ t'estimem preciosa!
http://amblamevaprincesa.blogspot.com/2010/11/4-anys-de-lasignacio.html

divendres, 4 de novembre de 2011

expressar-se.....

per aquest bloc ja us he comentat algunes expressions que ha fet servir a l'aina a l'hora d'expressar-se,.......
té un vocabulari àmpli i ric, i si no sap com es diu una cos se la inventa..... jajajajajaja...

ahir va tocar classe de ballet, i quan la vaig anar a buscar surt la marga ( la profe i gran amiga meva ) trontxant-se de riure.
Em diu vine, vine, que t'haig d'explicar una cosa.....

suposo que parlaven del que havien dinat...... i cada nena ho anava dient.
va arribar el torn de l'aina i la senyoreta li pregunta:
tu aina què has dinat avui?
ella contesta:
POLLASTRE GIRAT!
la margarita tota bocabadada li diu .... pollastre girat????? deus voler dir pollastre arrebossat.
l'aina segueix insitint....
no no pollastre girat.

al veure que l'aina seguia tossuda amb la seva afirmació i no hi havia cap pollastre que li diguéssin al que ella digués que sí, els hi diu.

tu saps que quan és mercat vénen uns nois que fan pollastres que van donant volets fins que queden torrats?????
doncs això, pollastre girat.

jajajajaja, ja us podeu imaginar la gràcia que els hi va fer!!!! a mi quan m'ho explicava és que em saltaven les llàgrimes de tant riure!!!!!
clar que sí aina, d'això se'n diu tenir recursos!!!!!

doncs apa, ja tenim una nova versió del pollastre a l'ast!

dijous, 3 de novembre de 2011

un petit conte....

sempre heu llegit en aquest bloc que per mi les llistes d'AFAC són un pou de sabiduría......
en elles vaig arribar quant tan sols començavem el camí cap a l'aina, ells em va ajudar, ens van guiar i ens van fer l'espera molt dolça i amena.
fins el dia d'avui que no deixo de llegir els correus electrònics que hi arriben diàriament i en els que sempre trobes interesants consells d'aquesta gran familia adoptiva......

Fa dies que hi ha un fil de missatges dels dubtes que poden sortir després del viatge, com s'adapten els nostres fills, del que pot passar o no......
un cop més queda demostrat que els que la nostra societat en general està sempre disposada a llençar afirmacions molt generalitzades sobre el que es trobaran o els hi passarà als nostres fills...... però bé, aquest ja seria un altre tema....

el que volia dir, és que gràcies a aquest fil de missatges avui un company del camí ha deixat un conte molt sàvi que val la pena recordar-lo, i que ens ajuda a pensar sobre allò de que no hi ha una norma general per cap nen, i el que ens trobem cadú és només la nostra experiència.


"Hu-Ssong, filósofo oriental, hablaba con dos de sus discípulos.

Le dijo uno:
- Maestro: tengo muchas dudas. ...
- Aprenderás bastante - le respondió Hu-Ssong.

Otro le dijo:
- Maestro: no tengo ninguna duda.
- Jamás aprenderás nada - le indicó el maestro-. Y explicó:

El que duda busca; el que no duda piensa que lo ha encontrado todo ya, y entonces deja de pensar. La incertidumbre del que duda enseña más que la certeza del que cree saberlo todo. La duda nos hace humildes; de la absoluta certidumbre nace la soberbia.

- Tienes razón - dijeron los alumnos-.

Y Hu-Ssong contestó:

- Lo dudo."