CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dijous, 22 de setembre de 2011

moments difícils......

a vegades la vida et posa situacions complicades...... situacions que encara que no vulguis et fan variar la rutina i les ganes de fer el que sempre feies......
fa quasi bé 4 anys el meu pare va estar malalt...... en un mes va ser diagnosticat i curat amb molt d'èxit.
ara, quasi 4 anys després tornem a ser-hi!!!!
l'inici de curs ha vingut acompanyat de la mala notícia........
ara estem amb proves que determinaran el camí a seguir, sense perdre l'esperança en que si un cop va anar bé, perquè dos no?

aquestes situacions, encara que intentem seguir la normalitat en tot el que és possible, et plantegen moltes pors i molts dubtes...... et fan donar compte de que res és per sempre i malgrat jo sempre pensi que els meus pares són inmortals no ho són.
t'adones que els anys passen, i malgrat jo veig els meus pares els pares més "joves" del món, els anys es començen a escapar de mica en mica.......

ara ens queda confiar en que tot surti bé, perquè per gran que el facis descobreixes que als pares, els necessitem SEMPRE!

8 comentaris:

Isabel ha dit...

Molts d'anims sílvia ja veuras que tot va bé. Jo sóc molt poruga però si a una cosa li tinc por i respecte ás a la malaltia. Puc entendre perfectament el teu neguit.
Sort.
Isabel

Anònim ha dit...

SILVIA CARIÑO, MUCHO ÁNIMO EN ESTOS DUROS MOMENTOS.
YA HE PASADO POR AQUÍ, SÉ LO QUE ES.
TE DESEO LO MEJOR PARA TI Y TU MARAVILLOSA FAMILIA.
MILES DE BESOS

MARTA

Anònim ha dit...

Ànims guapa, ja veuràs com un cop més tot va bé.
Si necessites que em quedi amb l'aina només has de dir-ho.
Un petonàs Síl. estem amb vosaltres!

LAU

Eva ha dit...

Ànims Silvia! Sé per on estás passant. Jo tinc a la meva mare malalta i és molt dur. I com tu dius els pares sempre els necessitem, son el nostre pilar junt amb els nostres fills i parella.
Esperem que molt aviat tot s'hagi solventar com la primera vegada.
Eva

Anna ha dit...

Sento molt que aquesta maleïda enfermetat hagi tornat. També t'entenc perfectament perquè a la nostra família també ho hem viscut i és duríssim i sabem el què esteu passant.
Us desitgem el millor.

Anna, Andreu i Laura

Anna ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Elén ha dit...

Pues que te voy a decir yo que no te hayan dicho ya, que si una vez se logró, puede lograrse otra, que aquí nunca hay que perder la esperanza. No dices exactamente qué es, me imagino que por privacidad, y claro, esta enfermedad, si es la misma que la mia, pues es tan amplia y tiene tantos estadios, que es imposible decir nada con exactitud.
A mi me han dicho que la actitud hace mucho muchísimo, y para que tu padre tenga buena actitud, os tiene que ver a vosotros como si no pasase nada, animados. No tenéis que dejarle que se afloje, que se quede en casa más de lo necesario, al menos solo. Los niños son muy buenos para animar.

Si quieres algo más mi correo anda por facebook y por los blogs, ya me escribes.
Un besito enorme y muchos ánimos, que si es lo mismo que la otra vez, y ha llevado una seguida con los médicos, seguro que lo supera.
petonets

Silvia - Desenredando el hilo rojo ha dit...

Dicen que no hay una sin dos, ni dos sin tres así que tocaya, actitud positiva y pensar que esto es solo un mero pasito para volver a estar bien del todo.
Un abrazo muuuuu fuerte y mucha fuerza para todos. Besotes