CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




divendres, 20 de maig de 2011

missatge a una mare.....

una bona amiga m'ha passat aqust escrit que una filla va dedicar a la seva mare......
preciós veritat? a mi m'ha emocionat molt.
m'hi he sentit molt identificada, tinc la sort de tenir una mare excepcional......
tant de bo algun dia l'aina senti el mateix quan llegeixi un escrit així..... voldrà dir que he aprovat, i ella i només ella és qui podrà posar nota!

"Hi ha matins que ens desperta quan encara tenim son i d'altres que ens deixa dormir, perquè pensa que anem massa cansats.

De nit, dorm només amb un ull tancat i de dia els té els dos ben oberts, com taronges, per treure'n tot el suc i no perdre's res.

Altres dies aixeca el cap ben alt quan parla de tu i de vegades no entén com pot ser i es pregunta què ha fet malament.

M'agrada trobar-me en el seu gest quan somriu i confondre'm amb una nena en blanc i negre, que és ella i sóc jo, en color.

Alguns dies vull imaginar-la abans de ser el que és ella per mi; jugar a posar-me en el seu lloc i fer llistes del que sí i del que no, i que sempre guanyin les que sí.

Ella que sempre hi és; que mai s'arronsa quan van maldades; que sempre en té una de més per si un cas, que mai es posa en primer lloc, per si tu el necessites.

I només em queda provar d'haver après alguna cosa, per quan em toqui a mi fer-ho tan bé com ella.

Hi ha matins que me la miro i s'ha fet gran i em poso trista, però també alegre, de saber que ens queda camí per fer, però sobretot, per tot el que ja hem caminat.

1 comentari:

sònia ha dit...

Hi estic d'acord, no només és preciós sinó que és tan cert... la meva mare és així i n'he parès tant d'ella. Jo no tinc encara el meu fill/a aquí, però en prenc nota de tot, perquè vull que algun dia senti el mateix pel meu marit i per mi.
Una abraçada i enhorabona per aquest bloc tan proper.
Sònia