CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dilluns, 30 de maig de 2011

12 anys i asignacions!



avui fa 12 anys que ens varem casar..... i no podiem tenir un regal millor, han arribat les tan esperades asignacions!

us deixo el que ha publicat la pàgina d'AFAC:

Fecha de Corte:

Nos confirman desde China que finalmente la fecha de Corte ha quedado
establecida el día 30 de Junio DE 2006.
Felicidades a todas las familias asignadas.
1 y 2 de Julio fueron sábado y domingo.

JULIANOS: SOIS LOS SIGUIENTE

Un cordial y cariñoso saludo
AFAC - Sede Barcelona


ja estem una mica més a prop del nostre somni!

diumenge, 29 de maig de 2011

fotografia de la setmana



és d'aquest vespre.... al CAMP NOU!
ha estat un infern poder entrar..... però al final ho hem aconseguit, i com no podia ser d'una altra manera, ho hem passat genial.

gràcies a aquest barça que tant ens fa vibrar!
que per molts més títols!

dijous, 26 de maig de 2011

les temudes colònies.....

doncs si..... avui ha estat el dia....
avui l'aina ha marxat molt emocionada i contenta de colònies, ..... quants sentiments contradictòris!!!!
per una banda molt contenta de veure-la a ella tan feliç i per altra banda amb una sensació de buit molt extraña......

l'aina ha portat aquests dos úlims dies molt més enganxada a mi del normal, sense parar de repetir que m'estima molt i que sóc d'ella i només d'ella.....
suposo que ella també ha tingut aquesta contradicció, molt contenta per una banda i amb certa "por" per l'altra........

nosaltres som dels que varem tardar a decidir-nos per tenir fills..... i si no fós perquè hi ha coses que no les pots fer amb 50 anys, possiblement encara ens veuríem massa joves per tenir fills...jajajajajajaja
ara només penso que no entenc com varem trigar tant a decidir-nos, ara sóc incapaç d'imaginar-me la vida sense ella, és com si la casa estigués buida, un buit molt extrany!

només desitjo que s'ho passi genial, i que ben aviat sigui demà divendres a les 5 de la tarda!!! jejejeje

dimecres, 25 de maig de 2011

gonzalo min, Una estrella més al cel.

avui, aquesta familia tan extensa i propera alhora que és el món de l'adopció està de dol.
el gonzalo min, amb tres anyets, ens ha deixat per sempre.

La vida i la mort no ténen fi, sempre van juntes i no entenem l'una sense l'altre..... i que caprichoses que són!
3 anyets........ que poc temps........tant que ha donat, tant que tots hem perdut.....

aquí teniu les paraules de la seva mare......
que trist que només en moments així ens adonem que les nostres cabòries i "problemes" són tan insignificants al costat d'un fet així, i tan irrecuperable.

No nos engañemos, a veces las cosas no pintan bien y debemos eestar preparados para afrontarlo. Hoy me siento gris, y necesito que ese gris se vuelva brillante como la plata. Quiero que ese gris me lance brillos de esperanza. No, no es que la haya perdido, no me lo puedo permitir. Pero hoy es uno de esos días en que noto mis rodillas débiles. Hoy me he enfrentado al dolor de dejarlo sólo en un quirófano. Me ha pedido que no me vaya, mami no te vayas, pero me he tenido que ir, he dejado a mi pequeño guerrero solo en su lucha. Siempre me he mantenido en pie, pero hoy, papá me ha traido un sobre, te lo mandan tus chicas, pone "para Gonzalo de Natalia y Marta" y está lleno de chuches. A veces la más intensa de las dulzuras se convierte en un doloroso zarpazo.

Anoche te veia dormir y pensaba en un puzle, en un macabro puzle que equivocó sus piezas contigo.
Quiero una varita mágica.

Quiero un arco iris, el arco iris nos indica que el gris cenizo se va dando paso a la luz, a la vida.
Ayer nos diste un susto, todavia siento el miedo dentro de mi, como los lobos que acechan en la oscuridad de la noche. Ese lobo te busca a ti, tú tienes miedo, y yo tambien, pero voy a intentar distraerlo, ya que no puedo vencerlo. No quiero que se aproveche de tu fragilidad, porque ella misma es la que me hace a mi más fuerte.
Desde que te dejé en brazos de la enfermera hasta que volví a verte, pasaron unas horas eternas, con cada mala noticia notaba que me faltaba el aliento. Nunca habia visto a papi igual, pero no te preocupes porque él tambien confía en ti.
Cuando por fin pude verte me tuve que contener. Yo sólo te repetía que estaba contigo para siempre. Nunca nunca nunca olvides que mami te quiere con locura, te adora. Estaba dormido ¿dormido?? detrás de mi suena una canción... "te regalo mi amor te regalo mi vida..."la oigo y no lo puedo evitar, mis ojos se inundan. Te veo y una lágrima te cae en la nariz, tú tambien lloras. Te cojo la mano y te acaricio los dedos uno a uno, con una de tus primeras canciones...este dedo es la mamá este otro el papá, el mas grande es el hermano con la niña de la mano el chiquito va detrás, todos salen a bailar....
Canto para no oir lo que otros cantan
Te juro que te regalaria mi vida misma si pudiera,,,,,
adiós mi vida,, adiós,,, te quiero con toda mi alma y jamás te olvidaremos.


http://arturoyrosa.blogspot.com/

diumenge, 22 de maig de 2011

fotografia de la setmana



aquesta setmana em quedo amb aquesta foto.....
jo in xavi, un bon amic, en un programa de la ràdio local on ens van convidar per parlar d'adopció.
un programa excepcional, on es va tractar aquest tema amb una delicadesa extrema, on segurament es van trencar molts tòpics i aquest tema tan desconegut es va convertir en una mica més proper per tots!

divendres, 20 de maig de 2011

missatge a una mare.....

una bona amiga m'ha passat aqust escrit que una filla va dedicar a la seva mare......
preciós veritat? a mi m'ha emocionat molt.
m'hi he sentit molt identificada, tinc la sort de tenir una mare excepcional......
tant de bo algun dia l'aina senti el mateix quan llegeixi un escrit així..... voldrà dir que he aprovat, i ella i només ella és qui podrà posar nota!

"Hi ha matins que ens desperta quan encara tenim son i d'altres que ens deixa dormir, perquè pensa que anem massa cansats.

De nit, dorm només amb un ull tancat i de dia els té els dos ben oberts, com taronges, per treure'n tot el suc i no perdre's res.

Altres dies aixeca el cap ben alt quan parla de tu i de vegades no entén com pot ser i es pregunta què ha fet malament.

M'agrada trobar-me en el seu gest quan somriu i confondre'm amb una nena en blanc i negre, que és ella i sóc jo, en color.

Alguns dies vull imaginar-la abans de ser el que és ella per mi; jugar a posar-me en el seu lloc i fer llistes del que sí i del que no, i que sempre guanyin les que sí.

Ella que sempre hi és; que mai s'arronsa quan van maldades; que sempre en té una de més per si un cas, que mai es posa en primer lloc, per si tu el necessites.

I només em queda provar d'haver après alguna cosa, per quan em toqui a mi fer-ho tan bé com ella.

Hi ha matins que me la miro i s'ha fet gran i em poso trista, però també alegre, de saber que ens queda camí per fer, però sobretot, per tot el que ja hem caminat.

dilluns, 16 de maig de 2011

dilemes....

ser pare/mare, a vegades et planteja moments díficils.......
nosaltres sempre ens hem guiat pels nostres valors i pel sentit comú, tot i que diuen que a vegades és el menys comú dels sentits..... ;-)

fa dies però que arroseguem un petit problema...... que es transforma en un problema gegant per l'aina.....
l'aina és una nena que ens ha demostrat abastament que se sap adaptar sense massa problemes a les situacions de la vida.
és una nena que t'escolta, que sempre li parlem de tot i sense massa embuts,.....
és una nena que li encanta anar a piscina, o li encantava........ una nena que quan entre setmana i va amb nosaltres es llença, juga, neda sense ajuda...... en fi.....

A l'escola de l'aina fan piscina es de P4 fins a segon de primària, és obligatòri, activitat amb la que hi estem molt a favor i crec que és molt necessària.
el curs de piscina ha anat fantàsticament bé fins fa un parell de mesos.
els monitors són molt bons, però n'hi ha algun com és en el cas del grup de l'aina que els ha espantat una mica......
crec que el tema està en que no ha sabut donar confiança, i tracta a nens de 4 i 5 anys com adults, sense tenir en compte la part més dolça amb la que ens hem de dirigir quan estem amb aquestes personetes tan encantadores.....

el resultat, que l'aina té por. No té por de la piscina, la prova està en quan està amb nosaltres va sola per tot arreu, té por de la monitora.
l'hem anat conscienciant i mentalitzant de que ella ho fa molt bé i que no ha de tenir por de res, però no hi ha res a fer, el diumenge ja es lleva somicant que el dilluns no vol anar a piscina.
tot i que s'ha cridat l'atenció per part de l'escola al centre on la mainada fa natació, la cosa no millora massa......

molts pares han optat per no portar més els nens al curset, però nosaltres sempre hem defensat la idea de que a la vida es trobaran moltes vegades amb problemes i situacions difícils, i la opció no és amagar el cap sota l'ala i plegar......, però arriba un moment que allò del que estem tan convençuts comença a desmontar-se......
és necessàri fer passar a l'aina per aquesta angoixa cada dilluns?
el que és divertit i distès acaba convertint-se en un calvari!

diumenge, 15 de maig de 2011

fotografia de la setmana

aquesta setmana ha estat mogudeta, plena de molts bons moments viscuts amb l'aina......
a casa sempre hem estat uns grans seguidors del BARÇA, jo des de ben petita, i aquestes coses vulguis o no les transmets amb força als teus fills......., l'aina és sòcia des que la tenim amb nosaltres...jejejejejeje.
per tant, em aquest sentit aquesta setmana ha estat pletòrica...... tant que va ser la mateixa aina que ens va demanar per anar a barcelona a celebrar el títol de lliga amb tots els jugadors....
llàstima que jo tenia un sopar programat de molt de temps i no els vaig poder acompanyar.....quina ràbia que em va fer, per això esperem que guanyi la champions i a veure si podem repetir la celebració en família.







i aquesta és d'ahir: LA FORADADA.



és una sortida preciosaque recordava vagament ja que hi vaig estar de petita.
realment aquest petit país que tant m'estimo té unes meravelles precioses a cada raconet de la seva geografia.

dimarts, 10 de maig de 2011

37 mesos.....

37 mesos.... o el que és el mateix..... 3 anys i un mes des que tenim l'expedient registrat a la xina!!!!!

no sé el que ens queda, ni tampoc hi vull pensar.......
el dia a dia amb els meus, seguint perseguint els nostres somnis i seguir estiman-te, és tot el que necessito.
mai res és etern, i algun dia, tot arribarà.......

mentrestant, esperant que alguna cosa canvii, aquí seguim, gaudint i disfrutant dels magnífics regals que ens fa la vida.

diumenge, 8 de maig de 2011

fotografia de la setmana



aquest matí ha estat divertidíssim......
el meu sogre farà 70 anys ben aviat......, 70 anys molt ben portats, plens de vida i d'activitats.....
70 anys mereixen quelcom especial, i què més especial que un bon reportatge fotogràfic de fills i néts per poder veure el veritable sentit de la vida.
poder veure tot allò que has ensenyat, l'amor donat i els sacrificis fets.........

esperem que totes les fotos que hem fet demostrin de la millor manera aquest pas per la vida.........

dijous, 5 de maig de 2011

frases.....

encertada o no, amb matisos o no, m'ha agradat molt aquesta frase........

"...Nadie es propiamente hijo de quién lo engendró, cosa muy fácil y sin mérito alguno, sino lo es de quién lo crió, lo formó y lo educó, poniéndolo en el lugar que le corresponde".
(Miguel de Unamuno)

molt per pensar veritat?

dimarts, 3 de maig de 2011

data de tall

això és el que es diu AFAC, ja hi ha confirmació oficial!
felicitats a tots els nous pares i mares!


Hola familias

La fecha de corte ha quedado establecida en el dia 20 de junio. Entre hoy
y mañana los 23 expedientes de familias de P.P. esperan que estén ya en el
Ministerio

Muchas Felicidades a todas las familias asignadas

Un abrazo

AFAC - Sede Barcelona

diumenge, 1 de maig de 2011

fotografia de la setmana



que difícil és veritat explicar els sentiments?
és ben certa aquella dita de que una imatge val més que mil paraules..........

aquesta foto és del divendres, quan vaig anar a buscar a l'aina a l'escola...... i va sortir així d'emocionada, amb el seu regal per mi entre les seves mans.....
ha estat desitjant que fos divendres tota la setmana, tot per aquest moment, únic i irrepetible......
la seva cara de això és importantíssim no tenia preu, i la meva de ... aquesta és la meva filla.... tampoc....jajajajajaja

Feliç dia a totes les mares, tant aquelles que ja ho sou com les que esteu esperant i les que ho sereu en un futur.........
ser mare, sens dubte, és la millor experiència del món.

correu electronic....

de nou gràcies per l'allau de missatges que em deixeu.......
hi ha un petit problema......
molts ja teniu la invitació de fa temps, així que cap problema, però hi ha persones a les que no us puc convidar perquè em falta el vostre correu electrònic......, sense ell no puc fer res!!!!!!

sílvia