CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimecres, 6 d’abril de 2011

sabràs què vol dir tenir-ne un de teu......

cada vegada que em trobo amb una companya surt el mateix tema.....( sort que la trobo poc)
cada vegada que em trobo amb ella em pregunta si ja m'he decidit...... i cada vegada que surt aquest tema, em surt per un moment algún instint raro que portem dins i que l'engegaria ben lluny.
però no ho faig......
una i altra vegada intento passar del tema i fer-li entendre que per mi la sang no és res més que un líquid vermell que sense ell no vivim i que la unica ràbia que em fa que l'aina no porti la meva és per si algún cop la necessita.........

afirmació per part seva:
has de quedar-te embarassada i saber què vol dir tenir-ne un de teu!
jo no contesto, vaig darrere el mostrador i li dic si ha llegit un article que venia en una revista d'aquestes que hi ha a les botigues i pelus per passar l'estona.

tota sorpresa em diu que no.....
de què va? em diu.......

doncs mira d'un noi de més de 30 anys que degut a diagnosticar-li una malaltia genètica, en unes simples analítiques han vist que biològicament els seus pares no són qui ell es pensava.....
un error a l'hospital a l'hora de néixer van canviar a dos nadons......

la meva pregunta cap a ella va ser:
tu creus que els seus pares ara l'estimaran menys?
tu creus que ara ell després de quasi 40 anys deixarà d'estimar als seus pares perquè ha descobert que no porten la mateixa sang?
així què em dius...... que encara que no "sigui teu" si et penses que ho és ja val?

aquests temes em fan bullir la sang!

11 comentaris:

jinghai ha dit...

uuuuuiiiii cuantas noches me acuesto con la sangre hirviendo por esas cosas!!!!!!!y aveces casi a diario,te entiendo,y entiendo tu rabia,duele y nos dolera siempre...claro,es que son NUESTRAS HIJAS!!!

Silvia - Desenredando el hilo rojo ha dit...

Uffffffffffff, y a mi leerte me pone los pelos de punta. Esto se llama IGNORANCIA, con mayúsculas. Recuérdales que tu hija es tuya POR DECISIÓN PROPIA y por una forma tan válida de maternidad como cualquier otra. Uffffff, qué estrés de gente, de verdad.

marroc ha dit...

agghh, quina rabia fan aquesta gent. I tu sort que només en tens una coneguda així, perque hi ha de gent voltant pel món amb el cap sobre el coll només per fer maco... i a sobre, normalment no en fa! ja,ja,ja. Jo contesto al revés: si puguessis sentir el que es sent amb el teu fill adoptat... llàstima, amb aquests pensaments, segur que no passaries el ci. I la deixes allí amb cara de tonta (que al cap i a la fi segur que es el que es). Muah!!

Maro ha dit...

Hola Silvia,
Ja fa uns dies que segueixo el teu blog. Enhorabona per la teva preciosa filla i espero que ben aviat tingueu a l'Ona o el Nil amb vosaltres.
Respecte a la teva coneguda. Quina pena que hi hagi gent tan estreta de ment que no entenen el que és realment important a la vida.
Una abraçada

Isabel ha dit...

Creo que no es la primera vez que te lo digo pero yo he hecho mio un refran a pies juntillas: No hay mayor desprecio que no hacer aprecio.
Isa

Anònim ha dit...

Hola Silvia, hem dic Araceli i sóc mare d' un nen preciós adoptat a Russia ja farà quasibe dos anys, ara el meu fill el Víctor té tres anys, i fa molt poquet vam tenir una conversa amb una familiar molt propera que hem deia que a un fill adoptat s' el estima, però a un que és sang de la teva sang s' el estima el doble, que no pot ser el mateix, que no entenia com jo no pensava el mateix que ella, que era una cosa molt lógica i evident.
Hem vaig quedar glaçada, el què vaig pensar desseguida va ser: " què passara el dia que el meu fill ho entengui?"....perquè ara he callat, però tinc clar que el dia que el meu fill ho entengui, qui callarà serà l' altra, de la meva resposta sense cap mena de dubte.

manuela ha dit...

SILVIA QUE QUIERES QUE TE DIGA?¡ PUES QUE NO HAGAS NINGUN CASO!!
YO ESTOY ARTITA DE LA PREGUNTITA!!!! Y DEPENDE DE COMO ME PILLE PERO AHORA LO QUE SUELO CONTESTAR ES; MAS... MAS MIA COMO QUIERES QUE SEA MAS MIA DE LO QUE LO ES!! "" ES IMPOOOOSIBLE!!

Y ME QUEDO MUYYY AGUSTO

UN ABRAZO GUAPISIMA Y MUCHOS BESOS PARA AINA.

Manuela

manuela ha dit...

FELIZ FIN DE SEMANA!

pili ha dit...

Madre mia cuantas y cuantas veces tendremos que oir esos comentarios ,son gente ignorante que no se merecen ni contestarles,yo al principio lloraba de rabia y de impotencia porque eran comentarios que oia casi a diario luego empece a hacerme fuerte y a no llorar y ahora ni les miro a la cara esos comentarios ya no me afectan ,solo pienso solo pienso y doy gracias a Dios por tener la hija que tengo,lo mas importante en mi vida lo demas carece de importancia y gente asi no la quiero a mi lado,muchos besitos silvia

sònia ha dit...

Jo encara no tinc la meva filla o fill, estem esperant. Fa tant que espero que el dia que arribi serà tan emocionant com un part i la meva vida canviarà de la mateixa manera que li canvia a la gent quan tenen fills/es biològics. Per tant, malgrat els comentaris que em fan, passo. No vull que comentaris, en molts casos, fets sense ànim d'ofendre'm, m'afectin. I el dia que el meu fill o filla sigui prou gran com per entendre-ho, crec que tot l'amor que li haurem donat serà molt més gran que el dolor que li puguin causar aquestes paraules. Com el cas d'aquest noi que explicava la Sílvia. Bon cap de setmana i una abraçada a totes/s.

Anna ha dit...

A mi ni m'emprenyen aquest tipus de comentaris, sempre penso que no en tenen ni idea i que són uns ignorants!!!