CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dissabte, 12 de març de 2011

baronesa, baronesa.........

Entrevista a Carmen Thyssen

"La gente no sabe cómo soy"

Carmen. Tita. La baronesa. Muchos nombres se le dan a esta mujer, que protagoniza la portada del número 306 de YO DONA días antes de la apertura del museo que llevará su nombre en Málaga, y que dice no reconocerse en lo que se dice sobre ella. Por ello, afirma rotunda: "hay muchas mentiras en todo lo que se cuenta sobre mí".

Por ejemplo, pocos conocen su afición por el 'pop art', junto a cuyas piezas posa para este reportaje. Más se conoce sobre su familia, los desencuentros con su hijo y su nuera, aireados a los cuatro vientos por la prensa del corazón: "Sé que todos los problemas con mi primogénito se acabarán; siempre pienso que habrá un final feliz".

Todo son elogios para su hijo Borja, y para sus hijas pequeñas, Carmen y Sabina, de cuatro años y medio: "Las quiero muchísimo, aunque siempre existe una vinculación mayor con un hijo biológico. El cordón umbilical nunca se pierde. Si hubiera un grado de uno a diez, mi hijo tendría un diez, ellas un nueve".

Siempre pensando en la familia, su amplia colección de arte y el futuro de estas obras, Tita lucha contra el paso del tiempo: "La vida es demasiado corta", asegura, "lo sería aunque viviéramos 200 años, ¡me queda aún tantas cosas por hacer!"

La entrevista completa podrá leerse en el número 306 de YO DONA, a la venta el sábado 12 de marzo con EL MUNDO.

per on començo??????
una afirmació així vinguent de qui vé, crec que no en podem esperar massa més......
aquesta afirmació és directament proporcional al seu cervell.
aquest tipus de gent que viuen en un vida entre la "realitat" i el "seu pròpi món" on confonen sovint els dos estats els porten a confondre els autèntics sentiments.....
jo crec que ha confòs el sentiment de ser mare amb el caprici d'un moment...... la llàstima és que el caprici d'un moment són dues vides de 4 anyets amb nom i cognom, que no sé què pensaran quan puguin llegir les afirmacions de la seva "mare".
La pena és que en aquest tipus de gent ningú els hi posa fre..... no importa l'edat ni quina és la seva situació...., només conta que ténen calers i prou.

Però aquesta "senyora" s'ha equivocat......
no és ella la que ha dir com estima o deixa d'estimar als seus fills..... seran els seus fills qui la jutjaran com a mare i serà la única nota que valgui!, que segurament suspendrà!

resulta que a les seves filles se les estima un 9, i al seu fill un 10......, costa de creure després de tot el que hem sentit durant temps i de tots els problemes que ha tigut amb el seu fill que s'estima un 10.
sincerament crec que no en té ni idea del que vol dir ser mare....... és una de les tantes dones que es pensen que per haver parit ja ho tenen tot fet, i això li dóna tots els punts del món.

el cordó umbilical??????...... aiiiiiiiiiiiiiisssssssss
jo crec que és l'excusa perfecte per fer servir una dona per justificar la seva maternitat, perr dir que ha sigut mare, quan en realitat només ha parit, i en la seva avançada edat es dona compte de que encara no té ni idea del que vol dir ser mare de veritat.

hi ha gent que és tan pobre que només té diners!

7 comentaris:

manuela ha dit...

SILVIA...UFF ..QUE PERSONAJE! NO TENGO PALABRAS...ELLA MISMA SE CALIFICA PERFECTAMENTE.
QUE PENA ME DAN SUS HIJOS, TODOS LOS TRES.

UN ABRAZO
Manuela

Laura ha dit...

jo no segueixo res de la premsa del cor, per tan, desconeixia que tingués dues filles adoptades... i començaria preguntant, quants anys té aquesta dona? no és molt gran? li han donat el ci per dues nenes de 4 anys?
pel què llegeixo, amb el seu fill biologic té problemes no? i segurament surt a la premsa del cor oi? jo penso que com dius l'afirmació és proporcional al seu cervell i ha fet l'afirmació només pensant en la premsa del cor i en que trauran el 'a mi hijo lo quiero un 10'
Trist tot plegat. Tan de bo, la gent es dongués compte que tots aquests del món 'rosa' són una farsa en tot el seu ser.
M'ha agradat molt la ultima frase de que hi ha gent tan pobra que només té diners... és una afirmació que tinc clara fa temps.
Laura.

Anna ha dit...

Aquesta tia és gilipollas!!!!!!!!!!!!!, sento ser tan mal parlada, però és la cosa més suau que se m'acudeix.

Un 10 i un 9 és que no m'ho podia creure quan ho llegia!!!!

i quina "gran" relació té amb el seu fill biològic. Es veu "un gran amor" per totes dues bandes...

Pobres nenes!! A nivell material no els faltarà de res....però la resta....puaj!!!!

Mari ha dit...

M'ha deixat sense paraules!. Quina pena, tants diners i tan poc cervell!.

pili ha dit...

ES ALUCINANTE,INCREIBLE ES QUE TODAVIA ALUCINO....SIN PALABRAS ES POCO,ME CAIA MAL PERO ES QUE AHORA YA NO LA PUEDO NI VER.

Banshee ha dit...

Amb la relació que té amb el seu fill i amb el que ha dit de les seves filles, ho ha deixat tot clar!! Tan de bo utilitzés els seus diners per cultivar l'intelecte..quines barbaritats he de llegir, és indignant. Em pregunto que ha sigut allò que l'ha dut a voler adoptar, aquesta dona no vol ser mare, crec que només vol companyia, donç en lloc de ser mare de dues nenes, que es busqui nòvio!!

Anònim ha dit...

Estic toltament d'acord amb tú Silvia. Aquesta dona només te diners! que trist, ja arrivarà un dia en el que tot li vindrà damunt.
Petons.

Eva de barcelona