CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dilluns, 28 de febrer de 2011

el bloc ha fet 3 anys!

aquest febrer, justament el dia 21, va fer 3 anys que obria aquest bloc.....
fa 3 anys que he compartit amb molts de vosaltres molts sentiments, fotografies, reflexions......
gràcies a tots pels vostres comentaris...... queda tan bonic el llibre per l'aina.........és molt més que un diari!

gràcies per ser-hi familia!..... internet m'ha mostrat en aquest bloc una de les seves cares més dolçes!

sílviA

diumenge, 27 de febrer de 2011

fotografia de la setmana



avui hem estat a un poble veí celebrant els seus 20 anys de "ball de gitanes".
del ball de gitanes ja us en he parlat algunes vegades... tantes com anys té el bloc-.....
el que més feliç em fa d'aquesta festa, a part de lo bé que ens ho passem, es veure com l'aina en participa......
li encanta!!!!, i tot i que encara no té l'edat per ballar, hi participa activament.

ara, toca esperar que el proper diumenge faci bon temps i poguem gaudir de la tant espera festa!

dijous, 24 de febrer de 2011

data de dall

per fi tenim la confirmació oficial!

Nihao familias.
Nos informan desde China que han sido asignados los expedientes registrados hasta el 9 de Junio de 2006.
Felicidades a todas las familias.


moltes, moltes felicitats a totes les families asignades!.....
una bona assignació, sí senyor!

dilluns, 21 de febrer de 2011

un estudi de la universitat de Sussex. MOLT INTERESSANT!

Vull compartir aquest estudi amb tots vosaltres doncs l'he trobat molt interessant.
A la majoria ens passa que quan comentem entre amics o familiars situacions dels nostres fills diem que el meu també ho fa o també li passa.

Els que em coneixeu sabeu que d'aquest tema us en he parlat moltes vegades....
primer creia que era cosa dels nens quan són petits, però l'aina ja ha fet 5 anys i seguim igual...
quan de petita li explicavem un conte ella sempre deia: "me", que vol dir més.
quan va ser una mica més gran i fins ara ja diu:" una altre vegada".

ara això ho fa amb tot......
li hem d'explicar els contes una vegada rera l'altre, si veu algun dibuix que tenim grabats amb CD, ha de mirar el mateix capítol moltes vegades.
Si aprèn una cançó, més del mateix i fins i tot i si li expliquem qualsevol cosa sempre demana que li tornis a explicar moltes més vegades.
De fet, no fa ni 15 dies que durant el trajecte de casa a l'escola li vaig haver d'explicar el mateix durant tot el trajecte.......

doncs segons aquest article, tot això té una explicació, que fa que els pares no ens pensem que això és cosa de nens, sinó que justament és la seva manera d'aprendre:
"Els nens que volen sentir moltes vegades el mateix conte aprenen més ràpid"
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20110220/els-nens-que-volen-sentir-moltes-vegades-mateix-conte-aprenen-mes-rapid/869106.shtml

diumenge, 20 de febrer de 2011

fotografia de la setmana



el divendres l'aina va sortir de l'escola pletòrica i molt emocionada.
el motiu?
els primers "deures" per fer durant el cap de setmana.......
era per filmar-la!.....la seva felicitat de sentir-se com una nena gran amb els seus deures era total!

resulta que a l'escola estan treballant els oficis, i estan fent moltes activictats lligades amb aquest tema. La setmana passada per exemple varen anar a fer una visita a la policía.....
total, que suposo que aquesta setmana cada nen haurà d'explicar el treball dels pares i en què consisteix, així que d'això anaven els seus "deures".

no us podeu imaginar les ganes i la voluntat que hi va posar dibuixant els pares a la seva feina.


el pare amb una corbata súper xula! jajajajaja


la mare amb un collaret preciós.

divendres, 18 de febrer de 2011

ens veiem a les postres santi!

Per desgràcia no és la primera vegada que faig una entrada d’aquestes……
Per desgràcia hem perdut un altre amic. Avui li hem donat l’últim adéu… fa 3 dies que estem en shock, no m'ho crec, no m'ho vull creure.
D’ell, d’en SANTI SANTAMARIA, en podria dir moltes coses, però em quedo amb les 4 ratlles que li hem dedicat en el llibre que hem signat aquesta tarda:

“gràcies per per portar el nostre poble i el nostre país arreu del món.
degustar els teus plats, ha estat un autèntic plaer.
Bon camí santi!”


Pels que no el coneixeu us diré que dimecres passat a singapur va morir un MESTRE, un gran ambaixador del nostre poble, del nostre país i de la nostra cultura.
Un atac de cor ha acabat amb la vida d’en santi…… aquella persona propera, atenta, disposada, compromesa amb tots i amb tot.
Un GRAN CUINER!
En podria parlar una llarga estona, però crec que sobren les paraules…….

Descansa en pau santi, i que les estrelles que has aconseguit en vida et portin i t’acompanyin al lloc on et mereixes.
Seguiràs brillant sempre als nostres cors.
Mai t’oblidarem!

Distant com ets i ja irrecuperable,
no deixaràs d'acompanyar-nos sempre
en allò que estimàvem com si fos
una part de nosaltres, tal vegada
la part més clara, íntima i senzilla.

( miquel martí i pol)
sant celoni, 18 de febrer de 2011




http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3379830

dimecres, 16 de febrer de 2011

"quan camini sortirà la punteta"

que presumida que és la meva ratolina........., presumida i ràpida de pensaments! en té cada una que a vegades és impossible no riure a davant d'ella.
Us explico el que em va dir ahir.....

Normalment, un dels regals de reis a casa sempre ha estat la disfressa que es posarà l'aina el dia de carnestoltes....
L'any passat però no va ser així......
pel maig farà dos anys que varem anar a eurodisney, i d'allà varem venir amb dues disfresses, la de la minnie i la de la bella.

L'any passat no va voler demanar cap disfressa a la carta dels reis, perquè es va voler vestir de minnie, i aquest any, tot i que els reis li varen passar una disfressa de "bruixeta" preciós, té claríssim que es vol disfressar de bella.
tot i que a eurodisney li varem fer unes fotos amb el vestit de bella mai l'ha pogut portar perquè li anava llarg.....
aquest any però li va a la mida, així que té molt clar que vol anar de bella.
perquè us explico això?
doncs perquè és el motiu d'aquesta entrada.

tot i que ja no arrosega el vestit pel terra, els peus li queden tapats..... i com que per carnaval sempre fa fred i han d'anar ben abrigats doncs jo li havia dit que aniria amb les botes, que total ni se li veuran.
La cosa va quedar així.....
Ahir anant al cole, va veure en una botiga unes sabates precioses...... ( realment són moníssimes).
unes sabates del mateix color que el vestit, plenes de purpurina i el més important de tot.... amb taló!..... o sigui, princesa total!....jajajajajajaja

"mama, aquestes sabates van de conjunt amb el vestit de bella i són de cloc-cloc ( taló).......ens les podem mirar?"
jo li dic.....
aina a casa en téns moltes, es queden petites en un tres i no res, i a més a més farà fred i no es veuran reina!
automàticament respòn:
"clar que es veuran mama, quan camini sortirà la punteta i es veurà igual que el vestit."

què voleu que us digui, que em vaig fer un tip de riure del què va dir i amb el to amb el que ho va dir!
aiissssss

diumenge, 13 de febrer de 2011

fotografia de la setmana



xulo no?
doncs ho ha fet l'aina aquesta tarda.
hem estat el dia fora, i quan hem arribat ha volgut anar una estona a casa la meva mare.....

la meva mare sempre té una labor entre mans, queda malament que ho digui jo, però de cosir en sap moltíssim......, tant li és cosir, com fer punt de creu, com puntes al coixí, brodar...... en resum, que és una artista de les labors.
..... i com és natural, l'aina la imita en tot.....
desde petita i amb molta vigilància perquè no es punxi, sempre ha volgut fer com la iaia, però quina va ser la nostra sorpresa quan va arribar a casa amb això!
ens varem quedar una mica parats ...... i la meva mare no parava de repetir:
us juro que ho ha fet ella, jo només li he fet els nusos........

la cara de satisfacció de l'aina ja us la podeu imaginar, ha estat total!

us deixo una foto de l'estiu del 2008, amb dos anys i mig, i ja volia fer el mateix que la iaia.

divendres, 11 de febrer de 2011

referències...

bonic oi?

dijous, 10 de febrer de 2011

2 anys i 10 mesos....

avui fa dos anys i 10 mesos que t'esperem......
ja fa quasi tres anys que el nostre expedient reposa en alguna estanteria del CCAA i encara no veiem el final.
Durant aquest segon procés sempre he tingut la sensació de que algun dia, quan menys ens ho esperem, tot canviarà.
D'alguna manera, amb tot el que s'ha anat desencadenant, xina ha conseguit frenar i molt el nombre de solicituds d'adopció, i molts expedients, o millor dit, moltes famílies han baixat d'aquest tren sense arribar a la parada final.
Molts han canviat de país o simplement han buscat altres víes.

Tresor, nosaltres seguim aquí, esperant que el miracle es produeixi, perquè en aquesta vida, mai res és etern.

us deixo la lletra d'una cançó que varem tenir la sort d'escoltar en directe dissabte passat durant la celebració de l'any nou xinès.
La seva lletra és preciosa.

LO MÁS PRECIADO QUE TENGO.

Tu eres lo más preciado que tengo.
Gracias por tu sonrisa radiante que ilumina mi cielo.
Gracias por compartir tus sentimientos conmigo y guardarme en tu corazón.

Juntos hacemos que sean cálidas las frías noches, aunque tengamos distintas raíces,
estamos juntos en esta tierra afable y acogedora.

El amor es la estrella más brillante desde que lo tengo, mi vida está llena de belleza.
Mientras te diviertes rodeado de flores, te traigo la brisa de la primavera en la que bailas.

Cuando avanzas por el sendero espinoso, yo estoy siempre a tu lado.
Juntos aclamamos al cielo azul y saludaremos a las nubes blancas.
juntos reiremos y lloraremos.

Entre millones de personas, existe una que me entiende.
tú eres lo más precioso que tengo.

diumenge, 6 de febrer de 2011

fotografia de la setmana



no em puc quedar només amb una foto.....
són d'ahir, del dinar que va organitzar AFAC per celebrar l'any nou xinès.
Va ser tan emocionant.......
tot estava molt ben preparat, i amb uns detalls d'aquells que t'arriben molt endins, però el moment en el que els globus amb els seus desitjos es van enlairar per sobre el port olímpic de barcelona va ser impressionant.
Gràcies per tota aquesta feina i fer que moltíssimes famíles poguéssim gaudir d'un dia com el d'ahir.
Sou collunuts!

dijous, 3 de febrer de 2011

assignacions.....

us deixo dos comunicats que han sortit a la web d'AFAC, i el comentari d'una companya de les llistes....
tot plegat, ben curiós.....
sigui com sigui el més important és que moltes families ja han arribat a l'altre extrem del fil.
MOLTES FELICITATS!

1er comunicat d'AFAC:

Hola Familias,
A pesar de que no tener confirmación oficial por parte del CCAA, sabmos
que la fecha de corte ha quedado establecida en el día 2 de junio de 2006.
Los días 3 y 4 fueron sábado y domingo y no hay ningún registro.

Os pasamos enlace del blog de una familia USA que ya les han comunicado su
asignación y disponen de las fotos de la pequeña ;-) Felicidades tanto a
ellos como a todas las familias asignadas

http://ourjourneytocaydence.blogspot.com/

Un cordial y cariñoso saludo

2n comunicat d'AFAC:

Hola,
Nos confirman que han llegado 6 asignaciones de P.P., de fechas que habían
quedado retrasadas, por diversos motivos. Estas Asignaciones corresponden
a familias de distintas Comunidades Autónomas.

Muchas Felicidades también!
Un cordial y cariñoso saludo

3-mail que s'ha publicat a les llistes:

Hola,
He leído en este blog http://ourjourneytocaydence.blogspot.com/ que ésta
familia ha sido asignada teniendo fecha de registro en China de octubre
2006. ¿Es posible que ya no vayamos todos los países a la vez? ¿Alguien
podría intentar averiguar algo? (mi inglés es pésimo). Es que son 4 meses de
diferencia con España y eso a éste ritmo se traduce en años... Quizá solo
sea un bendito traspapeleo con el expediente de ésta familia, pero si no es
así ¿qué está pasando?.
Saludos.