CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dissabte, 24 de desembre de 2011

BON NADAL A TOTS!

des d'aquest raconet que tant m'estimo us desitjo a tots els que em llegiu un Bon Nadal.
tant de bo siguin unes festes dolçes i tendres per tots i un 2012 ple de noves esperançes, de desitjos acomplerts i de salut per tots.

BON NADAL!

dilluns, 19 de desembre de 2011

5 anys.


(aina, xènia i abril....... desembre 2006, xina)


(abril, xènia i aina.......desembre 2011 )

tenir un fill és màgic, és el millor que et pot passar a la vida sense cap mena de dubte.....
tenir a l'aina ha estat l'experiència de la meva vida....... en molts sentits!

"parir-la" molt lluny d'aquí, envoltada de grans amics que alhora també "donaven a llum" a les seves princeses és brutal, i ...... després de més de 6 anys d'amistat seguir recordant i vivint el temps, la vida i els records de forma tan intensa, no té preu!

fa més de 6 anys que ens varem conèixer, 5 anys que viviem la millor experiència de les nostres vides i any rera any seguim aquí, com el primer dia!
US ESTIMO MOLT FAMILIA!!!!!!!!MOOOOLTTTTT!
tot el viscut amb vosaltres és indescriptible!


tots junts, desembre 2011


tots junts a xina, desembre de 2006

diumenge, 18 de desembre de 2011

5 anys amb tu princesa!



18 de desembre de 2006

Avui fa 5 anys que et vaig abraçar per primera vegada, que et vaig tenir entre els meus braços, que et vaig acariciar i sentir la teva olor.....
avui fa 5 anys que la nostra vida va començar a girar només amb tu i per tu, i puc dir amb veu ben alta que ets el millor que ens ha passat mai!

5 anys que han passat com una bufada, en un sospir, en un obrir i tancar els ulls.....
5 anys veient com vas creixent a passos de gegant, disfrutant dels teus riures, dels teus plors, de les teves sortides i reflexions...... disfrutant dels teus petons, de les teves abraçades....
gaudim amb tu de la teva alegria, de la teva màgia, dels teus jocs......

estic molt contenta de que m'hagi canviat la vida, de no tenir quasi gens de temps per mi, d'haver canviat el cinema per dos al cinema de tres i amb películes infantils......
m'encanta assentar-me al teu costat al sofà, que m'abracis ben fort i que de mica en mica em sàpiga de memòria les pelis de les princeses, de la barbie, del rei lleó.
tantes coses aina........

tu has estat, ets i seràs la nostra raó de viure, el nostre motor, el nostre tot.
No sabem que passarà en els 5 propers anys, ni els els 10, ni els que aniran vinguent,...... però només desitjo que siguin tan feliços com aquests i sempre al teu costat.

t'estimo molt princesa!



18 de desembre de 2011

dimecres, 14 de desembre de 2011

"la mamá más mala del mundo"

una companya ha penjat això a les llistes d'AFAC....
m'ha agradat llegir-ho!

La mamá más mala del mundo
Por: Gianina Luna Pastor


Siempre estuve segura de que me había tocado la mamá más mala del mundo.

Desde que era muy pequeña, me obligaba a desayunar o a tomar algo por la mañana. Antes de ir a la escuela, por lo menos debía tomar leche, mientras que otras madres ni se ocupaban de eso. Me hacía un sandwich o me daba una fruta, cuando los demás niños podían comprar papitas y comer otras cosas ricas.

¡Cómo me molestaba eso! Y también sus palabras: "Come...¡anda! ¡no dejes sin terminar!, ¡acaba! , ¡hazlo bien!, ¡vuelve a hacerlo!", y así siempre...

Violó las reglas al poner a trabajar a menores de edad, y me obligaba a hacer mi cama, a ayudar en la preparación de la comida y hacer algunos mandados. El más horrible era ir por las tortillas con ese calor y las largas filas. ¡Cuánto trabajo!

Fui creciendo y mi mamá se metía en todo: "Quiénes son tus amigas?, ¿quiénes son sus mamás?, ¿dónde viven?".

Lo peor fue cuando empecé a tener amigos. Mientras las otras amigas los podían ver a escondidas, yo los tenía que pasar a la sala y presentarlos. ¡Era el colmo! Y el interrogatorio de costumbre: "¿Como te llamas?, ¿dónde vives?, ¿qué estudias?, ¿trabajas?"
Los quehaceres fueron en aumento... que barre, que arregla el closet, todo eso era enfadosísimo.

Los años también pasaron. Me casé e inicié una nueva familia. Ahora soy madre también, y con gran satisfacción le he dado gracias al Señor por mi mamá.

Gracias al cuidado que tuvo con mis alimentos crecí sana y fuerte, y cuando llegué a enfermarme me cuidó con mucho cariño.

Gracias a la atención que puso en mis tareas logré terminar mi carrera.

Gracias a que me enseño a hacer labores en la casa ahora tengo mi hogar limpio y ordenado y sé administrar mi hogar.

Gracias al cuidado que puso para que yo escogiera a mis amigas aun conservo algunas, que son un verdadero tesoro...

Gracias a que conoció a mis amigos, pude darme cuenta quién era el mejor y ahora es mi esposo.

"Gracias, Señor", le dije desde el fondo de mi corazón, "por darme a mi mamá, a mi mamá querida, a quien sólo le vi defectos y no cualidades, a esa mamá, que me ha amado tanto y me formó tan bien.

Sólo te pido, Señor, que ahora que tengo mis hijos, me consideren la mamá más mala del mundo".

dimarts, 13 de desembre de 2011

una mica de temps......

doncs fa uns quants dies que no passava pel bloc........ com sempre dic massa coses ente mans, i poc temps per fer-les!!!!!

hem acabat molt bé el mes de novembre, un cap de setmana meravellós amb la familia del cor.....quin goig estar tots junts, són unes estones impagables......
i el desembre l'hem començat regulín ja que la temuda varicela ha arribat a casa i a la pell de la nostra princesa!!!!!
per sort i gràcies a ser-hi a temps hi ha passat de puntetes ( no ho vull dir gaire alt...jejejejej)

jo no sabía que la varicela es podia "tractar"...... bé tampoc és ben bé així..... resulta que el virus no té tractament, però i es pot atacar el brot abans de les primers 24 hores de la seva aparició s'evita i molt la reacció dels granets al cos........
així que agraeixo enormement al pediatra les seves explicacions i recomanacions, i especialment al xarop que ens va receptar.
demà a la nit farà tot just una setmana del primer granet, i el dijous si Déu vol l'aina ja anirà de nou a l'escola.

Així que aquests dies ens han anat bé per fer un intensiu de sofà i llar de foc, de fer l'arbre de nadal i la decoració de la casa, de preparar les postals per enviar........... hem estat entretinguts!!!!

divendres, 25 de novembre de 2011

data de dall

desde afac ens comuniquen la nova data de tall.
moltes felicitats a totes les families asignades!


Hola Familias

El CCWA ha confirmado que ha asignado todos los Expedientes registrados
hasta el 7 de agosto de 2.006

Muchas Felicidades a todas las familias asignadas

Un cordial y cariñoso saludo

AFAC-Sede Barcelona

dimarts, 22 de novembre de 2011

100% AINA.

l'aina se'ns està fent gran i no tenim temps d'assimilar-ho.........
sempre penso que encara tinc aquell bebé entre els meus braços i ja la tenim quasi convertida en tota una senyoreta.......
les seves sortides, els seus raonaments...... tot ho fa molt especial tot plegat.

referent al tema de la seva adopció, a casa sempre ha estat un tema de lo més natural i de lo més corrent.....
a vegades em pregunto si fins i tot potser massa.......
hem explicat sempre tot el que crèiem que era l'adient per la seva edat, sense amagar res, explicant'ho des del cor amb tota la naturalitat del món.
jo crec que encada moment ha tingut la informació justa per poder païr en cada edat i en cada etapa.....

sabem de sobra que l'aina ho té clar, però a nosaltres com a pares sempre ens queda aquell buit de..... ho estem fent bé???? ho té clar??????....
de fet sempre he pensat que ho té claríssim!!!

avui hem dinat com qualsevol dia, amb els meus pares i la meva neboda......
la relació de l'aina amb la seva cosina és de germanes...... passen juntes molt de temps i ténen una complicitat desmesurada.
tot i així, els nens són nens, i avui la jana ha fet una insinuació una mica allunyada per la seva edat.
té dos anys, és molt llesta, moolt, però l'afirmació d'avui potser l'ha sentit en algun altre lloc....... fora de l'entorn familiar........

com a agermanades que pujen, s'estimen i es barallen.......
avui no feien ni una cosa ni l'altra..... la veritat és que no recordo ni com s'ha introduit el tema.....
el cas és que de sobte la meva neboda li diu....
jo he nascut de la panxa de la meva mama..... no recordo bé el que ha vingut al darrere, però el que ha donat a entendre perfectament era que l'aina no....

jo he saltat de seguida intentant donar una explicació a una nena de dos anys, però no ha fet falta!
l'aina, amb tota la naturalitat del món, amb tota l'alegria que la caracteritza i amb tota l'energia que l'acompanya em diu......
mama ja li explico jo!
jo l'he deixat explicar, i com aquell si expliqués el conte de la caputxeta vermella li diu:

-mira jana, tots els nens del món neixen de la panxa d'una senyora, jo també.
moltes vegades els nens neixen de la panxa de la seva mare, com tu, però hi ha moltes vegades que els nens neixen de la panxa d'una senyora en altres països, i esperen que vinguin els seus pares de veritat a buscar-los.
a mi els pares em van venir a buscar tan ràpid com van poder, perquè ells em volien molt i a mi SEGURAMENT NO EM PODIEN CUIDAR.
ho entens jana? doncs vinga va acaba el iogurt i anem a jugar.......

els meus pares i jo ens hem quedat els tres amb els ulls negats...... els ulls plorosos d'alegria i emoció de veure la naturalitat de l'aina i la normalitat del tema.
tot això ja sabem que ho porta bé i que ho entén, però avui ha introduït unes paraules que encara nosaltres no haviem utilitzat: segurament no et podien cuidar........

no hem de desafiar mai als nostres fills, són més intel.ligents del que ens pensem, i saben més coses de les que creiem.......
estic molt orgullosa de veure que de moment, aquest tema per ella és molt natural, en tenim varies proves i moltes garantíes..... i estic molt contenta de tot allò que li portem explicant des de que era un bebé........ allò que li hem repetit tantes i tantes vegades fins i tot quan a vegades se'ns deia que si no ens passavem una mica reforçant tant la seva autoestima......
ara per ara veig que ho hem fet bé, almenys això penso, veient la seva tranquilitat parlant d'aquest tema que no és cap tabú sinó tot al contrari.

queda clar que la por la tenim els pares, els nostres fills només volen amor i veritats.......

dilluns, 21 de novembre de 2011

quan mana el cor.......



el cor és molt intel.ligent......
el cor és el que ens mou, el que ens fa sentir mil i una sensacions.....
.....aquest cap de setmana el cor ha manat!

fa gairebé 5 anys, que 4 families compartíem l'experiència més màgica de les nostres vides......
a mils de km ens convertíem en pares!

3 families érem amics, ens coneixiem bé i feia temps que disfrutavem junts, però el fil vermell ens tenia una sorpresa.......
ens havia reservat l'amistat d'una gran familia de madrid....... una gran familia a la que estimo moltíssim i que són molt importants per mi.......

des d'aquell dia, cada any ens veiem per gaudir uns dies tots junts.......
aquest cap de setmana ha estat l'escollit, i, com sempre, ha estat meravellós.
aquest any ens tocava a nosaltres desplaçar-nos, així que tots cap a madrid!!!!

el fil vermell és molt màgic, ..... gràcies a la vida per donar-nos tant!

dijous, 17 de novembre de 2011

ho tenia pendent......



som un més a la familia!
aquest passat setembre, concretament el dia 16, la DUNA va arribar a les nostres vides.
feia temps que l'aina ens demanava una mascota, una gosseta, però no ens havíem posat de ple en el tema!

finalment, el 16 de setembre sense ni tan sols planejar-ho ens van trucar perquè ens volien presentar a la DUNA.
no hi va haver marxa enrrere..... quan l'aina la va veure varem saber que venia cap a casa.

la DUNA és molt especial..... tot i no tenir res a veure amb la tula físicament, s'hi assembla moltíssim!
no només s'hi assembla....... fa el mateix!!!!!
això m'ha fet adonar que tot i que l'aina era molt petita quan la tula ens va deixar, se n'enrecorda perfectament.

l'aina està feliç amb ella, moolt, i això ens fa feliç a tots!!!!!


primer dia amb la duna....

dimarts, 15 de novembre de 2011

vodafone: quina vergonya!

Mica en mica en aquest món en el que vivim ens anem conscienciant de moltes coses......
de com evitar això, allò, de quan dir si o no, de dir prou, de dir més........
ens anem conscienciant del que ens convé, de què hem de menjar, de com hem d'educar, de com hem de reciclar, i un llarg etcètera......
doncs bé....
d'una vegada per totes m'agradaria que es conscienciés al món sencer del què vol dir adoptar, del que significa i de tots els sentiments que s'hi barrejen.....
perquè ja estic tipa, no sabeu fins a on, de que aquest tema sempre sigui el tema per fer-ne humor, gràcia, per fer-ne safareig, opinió......... N'ESTIC TIPA!

trobariem encertat que es féssin anuncis rient de temes realment protegits per la societat? veritat que no?
doncs perquèd'una vegada per totes no començem a protegir els nostres fills?
vinga societat, creix i madura una mica, que enn aquest sentit encara et queda un llarg camí per recórrer.


dijous, 10 de novembre de 2011

43 mesos.....

43 mesos, o el que és el mateix, 3 anys i 7 mesos que t'esperem princesa!

fa temps vaig llegir una frase que em va agradar......, jo també sé que el millor és al final d'aquesta espera, el millor ets tu.

"Tal vez no puedas disfrutar algo que esperas porque como recompensa tendrás algo mejor."

dimecres, 9 de novembre de 2011

5 anys de veure la teva carona



AVUI FA 5 ANYS QUE 3 FOTOS ENS VAN CANVIAR LA VIDA.
AVUI FA 5 ANYS QUE VAREM VEURE A L'AINA PER PRIMERA VEGADA, LA NENA MÉS MACA I MÉS DOLÇA DEL MÓN.........
quants records........ moments molt màgics!, ja érem 3!

la vida al teu costat és un somni........ t'estimem preciosa!
http://amblamevaprincesa.blogspot.com/2010/11/4-anys-de-lasignacio.html

divendres, 4 de novembre de 2011

expressar-se.....

per aquest bloc ja us he comentat algunes expressions que ha fet servir a l'aina a l'hora d'expressar-se,.......
té un vocabulari àmpli i ric, i si no sap com es diu una cos se la inventa..... jajajajajaja...

ahir va tocar classe de ballet, i quan la vaig anar a buscar surt la marga ( la profe i gran amiga meva ) trontxant-se de riure.
Em diu vine, vine, que t'haig d'explicar una cosa.....

suposo que parlaven del que havien dinat...... i cada nena ho anava dient.
va arribar el torn de l'aina i la senyoreta li pregunta:
tu aina què has dinat avui?
ella contesta:
POLLASTRE GIRAT!
la margarita tota bocabadada li diu .... pollastre girat????? deus voler dir pollastre arrebossat.
l'aina segueix insitint....
no no pollastre girat.

al veure que l'aina seguia tossuda amb la seva afirmació i no hi havia cap pollastre que li diguéssin al que ella digués que sí, els hi diu.

tu saps que quan és mercat vénen uns nois que fan pollastres que van donant volets fins que queden torrats?????
doncs això, pollastre girat.

jajajajaja, ja us podeu imaginar la gràcia que els hi va fer!!!! a mi quan m'ho explicava és que em saltaven les llàgrimes de tant riure!!!!!
clar que sí aina, d'això se'n diu tenir recursos!!!!!

doncs apa, ja tenim una nova versió del pollastre a l'ast!

dijous, 3 de novembre de 2011

un petit conte....

sempre heu llegit en aquest bloc que per mi les llistes d'AFAC són un pou de sabiduría......
en elles vaig arribar quant tan sols començavem el camí cap a l'aina, ells em va ajudar, ens van guiar i ens van fer l'espera molt dolça i amena.
fins el dia d'avui que no deixo de llegir els correus electrònics que hi arriben diàriament i en els que sempre trobes interesants consells d'aquesta gran familia adoptiva......

Fa dies que hi ha un fil de missatges dels dubtes que poden sortir després del viatge, com s'adapten els nostres fills, del que pot passar o no......
un cop més queda demostrat que els que la nostra societat en general està sempre disposada a llençar afirmacions molt generalitzades sobre el que es trobaran o els hi passarà als nostres fills...... però bé, aquest ja seria un altre tema....

el que volia dir, és que gràcies a aquest fil de missatges avui un company del camí ha deixat un conte molt sàvi que val la pena recordar-lo, i que ens ajuda a pensar sobre allò de que no hi ha una norma general per cap nen, i el que ens trobem cadú és només la nostra experiència.


"Hu-Ssong, filósofo oriental, hablaba con dos de sus discípulos.

Le dijo uno:
- Maestro: tengo muchas dudas. ...
- Aprenderás bastante - le respondió Hu-Ssong.

Otro le dijo:
- Maestro: no tengo ninguna duda.
- Jamás aprenderás nada - le indicó el maestro-. Y explicó:

El que duda busca; el que no duda piensa que lo ha encontrado todo ya, y entonces deja de pensar. La incertidumbre del que duda enseña más que la certeza del que cree saberlo todo. La duda nos hace humildes; de la absoluta certidumbre nace la soberbia.

- Tienes razón - dijeron los alumnos-.

Y Hu-Ssong contestó:

- Lo dudo."

divendres, 21 d’octubre de 2011

data de tall

sorpresaaaaaaaaaaaaaaaaa, avui sense esperar-ho han arribat noves asignacions.
gràcies AFAC, per la notícia.
això és el que diu la seva web:

21/10/2011

Asignaciones
Queridas familias,

Con gran sorpresa, con fecha de hoy el CCWA informa que han asignado los expedientes registrados hasta el día 2 de agosto de 2006.

Muchas felicidades a todas las familias asignadas


FELICITATS A TOTES LES FAMILIES ASIGNADES!

diumenge, 16 d’octubre de 2011

primera nit a la nova habitació.......



encara no tenim l'habitació acabada del tot, però divendres va arribar el més important, el llit!!!!! ;-)
qui li diu a una peke de 5 anys plena d'emoció que no hi pot dormir perquè l'habitació no està del tot acabada????????
doncs no ho hem fet, evidentment.......
i aquesta nit ha estat la primera que l'aina ha estrenat la seva nova habitació.

ara ens han d'arribar les estanteries, la colcha i les cortines....... però ells dorm feliç en el seu nou llit.

dijous, 13 d’octubre de 2011

el color carn....

fa dies que ja sigui a través de correus electrònics o bé a través de blocs amics, veig moltes referències sobre aquest tema: el color carn......

és curiós com a vegdaes nosaltres mateixos utilitzem termes amb els que si analitzem ens adonem que hi estem totalment en contra!!!!!!
després de trobar-me aquesta reflexió en pocs dies he fet la meva pròpia, i si, hi he caigut!!!!! jo també parlo amb l'aina del color carn..... MALFET!

el color carn, era aquell plastidecor o color de fusta que si quan jo era peke el tenia, era la reina de la classe........ i mai, mai, mai s'em va dir que el color negre, marró, groc...... també era el color carn......

a partir d'ara a casa no parlarem mai més del color carn, sinó de salmó, negre, marró, groc, blanc.............

mireu aquesta foto..... parla per si sola veritat???????



ara només ens queda consienciar als nostre pekes i als seus profes de quin és el significat del color carn.

dilluns, 10 d’octubre de 2011

3 anys i mig.....

avui fa 3 anys i mig que esperem el nostre segon tresor de la xina........
si l'espera es mantingués en 5 anys, ja estariem en temps de descompte...... ens quedaría un any i mig per tenir-te....... vist així que poc quedaría oi??????

el tema és que no crec que ens quedi això..... si no bastant més....... però mai se sap!!!
a la vida les coses canvien en un obrir i tancar d'ulls i sense que t'ho esperis.......

ara però hi ha quelcom que s'hi barreja...... el meu pare!
només desitjo que et pugui arribar a conèixer........

diumenge, 9 d’octubre de 2011

redecorant.......



tot i que els meus ànims ara mateix no estan bé degut a la malaltia del meu pare, intento no trencar la nostra rutina, i sobretot intento que l'aina no visqui en un ambient de preocupació i trist......... vull que tot sigui com sempre!!!!
així que hem començat allò que teníem pendent de fer: la nova habitació de l'aina.....

l'aina encara dorm a l'habitació que varem preparar per ella ara farà uns 6 anys......
no deixa de ser curiós que la comencéssim, igual que aquesta, en un mes d'octubre.
Aleshores, però, la feiem entre nosaltres dos, imaginant com seria la personeta que un dia hi dormiria i que jugaria amb tot allò.
Mai oblidaré aquella sensació, aquella il.lusió de preparar l'habitació pel nostre primer fill......
triar la senefa, els mobles, cada detall........

tot aquell desplegament d'idees i emocions va valer la pena, ja que l'aina la porta disfrutat 5 anys!
només hi ha hagut un canvi...... el llitet de baranes el varem canviar al seu moment per un llitet petit i baix que fins ara li ha anat molt bé.
tot i que em fa molta peneta treure-la d'aquella habitació de ratetes i cors que tot sigui dit de pas a ella li encanta, ja toca anar a un llit de 90cm i en una habitació de nena més gran.
així que ens hem posat mans a l'obra, i traslladem a la nostra peke a l'habitació del costat que no hi ha res.

ella ha triat amb nosaltres tots els detallets del seu nou món........ és una passada tenir el mateix gust...jejejejej ( de moment...)
així que canviem les ratetes per les flors......... colors vius, alegres, somrients, com ella!!!!
està desitjant que arribin els mobles ( llit, tauleta i estanteries.....)per poder-la acabar i començar a dormir-hi........
aquest cop també l'hem fet el seu pare i jo, però no estavem sols....... al nostre costat tenim a la personeta més meravellosa del món que ha gaudit com mai decorant la seva nova habitació.

qui ho havia de dir oi??????
recordo perfectament com si fós ara mentre fèiem l'altra habitació, i com aquell que no vol la cosa, amb qüestió d'una bufada ja la tornem a canviar d'habitació.......
es fa gran massa depressa........

dijous, 6 d’octubre de 2011

"el tatano"





"el tatano" és una revista mensual de CAVALL FORT, però és la versió per als més menuts......
fa uns tres mesos que la rebem, i l'aina està encantada amb ella.
quan arribem de l'escola i veu que ha arribat la revista, la seva cara es transforma......
hi ha jocs, vinyetes i sempre hi ha un tema central......
sabeu quin és el tema central de la revista que hem rebut avui????? LA XINA......
costums, robes, animals típics, tradicions.......... una passada general per a la seva edat d'aaquest país que tant estimem........

fomentar la lectura i l'hàbit de llegir i apendre ems sembla primordial....... hi ha coses que de ben petits han de començar a fer, i no tot ha d'acabar amb contes......

"el tatano",una bona eina de cultura per als més menuts!

dijous, 22 de setembre de 2011

moments difícils......

a vegades la vida et posa situacions complicades...... situacions que encara que no vulguis et fan variar la rutina i les ganes de fer el que sempre feies......
fa quasi bé 4 anys el meu pare va estar malalt...... en un mes va ser diagnosticat i curat amb molt d'èxit.
ara, quasi 4 anys després tornem a ser-hi!!!!
l'inici de curs ha vingut acompanyat de la mala notícia........
ara estem amb proves que determinaran el camí a seguir, sense perdre l'esperança en que si un cop va anar bé, perquè dos no?

aquestes situacions, encara que intentem seguir la normalitat en tot el que és possible, et plantegen moltes pors i molts dubtes...... et fan donar compte de que res és per sempre i malgrat jo sempre pensi que els meus pares són inmortals no ho són.
t'adones que els anys passen, i malgrat jo veig els meus pares els pares més "joves" del món, els anys es començen a escapar de mica en mica.......

ara ens queda confiar en que tot surti bé, perquè per gran que el facis descobreixes que als pares, els necessitem SEMPRE!

dimecres, 14 de setembre de 2011

tòpics.....

interessant.......
ja era hora que es comecin a trencar alguns tòpics!


Estudio UAB: Las niñas y niños adoptados procedentes de otros países no se adaptan peor que sus compañeros
ELMERCURIODIGITAL 13.7.11
SINC.- Un estudio sobre las variables adaptativas de las niñas y niños que proceden de procesos de adopción internacional muestra que los adoptados no presentan diferencias de adaptación relevantes y, además, sufren menos síntomas físicos originados por conflictos psíquicos. Los procedentes de la Europa del Este son los que presentan más problemas de atención y de relaciones interpersonales.

En España se llevan a cabo más de 4.000 adopciones internacionales cada año, y aunque la adaptación de estos niños es muy similar a la de los niños que viven con sus padres biológicos, algunos estudios muestran que presentan más probabilidad de tener problemas de comportamiento, hiperactividad, baja autoestima y problemas académicos.

Un equipo de investigadores de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) ha llevado a cabo un estudio psicológico para examinar la adaptación de los niños adoptados a partir de una muestra de 52 menores de entre 6 y 11 años procedentes de diferentes países, y un grupo control de 44 niños no adoptados nacidos en España. Los países de origen de los niños adoptados eran China, Nepal, Bulgaria, Rusia, Ucrania, Colombia, Guatemala, Haití, Perú y Etiopía.

Tienen más resiliencia
La investigación muestra que aparecen diferencias poco relevantes entre la adaptación de los menores adoptados y los no adoptados, lo que apunta a variables de resiliencia, tanto individuales como familiares, que contrarrestan los efectos de experiencias negativas y propician un desarrollo favorable y equiparable al de los menores que no han pasado por estas vivencias.

Del estudio, el aspecto que más diferencia a los niños adoptados de los que no lo son es su susceptibilidad a la somatización de los problemas psicológicos: los niños adoptados sufren menos problemas de somatización, es decir, de aparición de síntomas físicos originados por angustias y conflictos psíquicos. En cuanto a las diferencias de género, las variaciones apreciadas en las habilidades adaptativas de los niños adoptados no se han observado en las niñas.

La investigación señala que el tiempo transcurrido en una institución antes de ser adoptado se relaciona con diferentes áreas del desarrollo como la aparición de problemas de conducta, problemas de atención, depresión, habilidades adaptativas y sociales más deficitarias, confirmando otras investigaciones internacionales.

Los de Europa del Este se adaptan peor
El estudio muestra cómo los niños procedentes de los países de Europa del Este (Bulgaria, Rusia y Ucrania en este caso), tienen más dificultades para adaptarse que el resto de niños adoptados, presentan más problemas de atención y peores habilidades adaptativas y también de relaciones interpersonales.
En cambio, los niños procedentes de otras zonas estudiadas presentan una adaptación similar a la de los no adoptados. Los investigadores apuntan a que estas diferencias pueden ser debidas a las diferentes condiciones pre y post-natales según el país de origen, como el posible consumo de tabaco y alcohol durante el embarazo. Otro hecho que se desprende de la investigación es que los problemas de atención aparecen con más frecuencia en los menores adoptados a partir de los tres años.

El estudio, publicado en la revista The Spanish Journal of Psychology, ha sido elaborado por investigadores del Departamento de Psicología Clínica y de la Salud de la UAB Natalia Barcons, Albert Fornieles y Carme Costas.

http://www.elmercuriodigital.net/2011/07/estudio-uab-las-ninas-y-ninos-adoptados.html

dilluns, 12 de setembre de 2011

molt poc temps......





fa dies que no podia fer cap entrada al bloc.......
avui ha acabat la festa major del nostre poble i portem molts dies treballant sense parar en aquesta festa....... quasi ni temps per res més!!!!!!
hem disfrutat tant.......

com ja sabeu d'altres anys, els dies de festa major, el poble es divideix en dos grans grups que fan una gran gincama per guanyar la festa major!
la cosa però no dura només aquests dies, sino que comença molt abans....... molts preparatius per engalanar carrers, pintar parets, fer pancartes, restaurar les d'altres anys........... en resum, que ens ho passem de meravella!

dimarts, 30 d’agost de 2011

data de dall

"Nihao familias.
Nos informan desde China que han sido asignados los expedientes hasta el 14 de julio del 2006.

Felicidades a todas las familias."


Sede AFAC Barcelona
Asociación de Familias Adoptantes en China.

dijous, 18 d’agost de 2011

adéu princesa del vent.......

Des de fa 6 anys el 18 d'agost ha estat un dia especial i sempre l'hem recordat amb molt de carinyo.
el 18 d'agost de 2005, el nostre expedient quedava registrat a la xina, i aquesta data és la que mesos més tard ens va unir amb l'aina per sempre.

Aquest any però.... avui, 18 d'agost de 2011, es vesteix de dolor i tristesa profunda....
Quan tot just encetàvem el dia 18 i molts encara no haviem anat a dormir ens sorprenia la notícia que no volíem sentir, que no volíem que arribés mai..... La SARAY LI, la nostra princesa del vent, tancava els seus ullets per sempre.
Aquesta petita guerrera que s'ha fet amb els nostres cors per sempre més ens ha dit adéu després d'una dura lluita.

mai t'oblidarem petita princesa, perquè amb només 7 anyets ens has donat una lliçó de vida.
ens has ensenyat el que mai podem perdre passi el que passi, que és el somriure.
ens has ensenyat a lluitar amb el que sigui, sense rendir-nos mai......
ens has donat una gran lliçó petitona.

ara deixes un buit molt gran, especialment pels teus pares i familiars..... però estic segura que allà on siguis, els ajudaràs a seguir endavant i els cuidaràs de meravella.
jo sóc de les que penso que les coses no s'acaben i prou.....sinó que es transformen i continúen..... i la mort no és diferent.
això però ja és una connotació molt personal i cada un tenim les nostres igual de vàlides i respectables......

Des d'aquí donar les gràcies a tantes i tantes persones que han ajudat en tots els sentits a la saray li i als seus pares, especialment a AFAC, sempre tan propera en cada moment.
a vegades téns la sensació que per les coses "vanals" en som molts, però per les importants de veritat potser no en som tants.....

PRINCESA DEL VENT, deixa que aquest vent que acompanya el teu nom et porti al millor lloc d'aquest cel on segur que a partir d'ara només riuràs i jugaràs per sempre més.

un petó saray li.

http://laprincesadelviento.wordpress.com/

vaig reobrir el bloc de forma pública per ajudar a la saray li, perquè la gent ho sabés i col.laborés...... ara tot tornarà a ser com abans, en petit comité.......
quant la saray sigui a casa, a lanzarote, i se sàpiga què passa amb tot el que s'ha enxegat aquests dies, ens tornem a veure en la intimitat.

dimarts, 16 d’agost de 2011

estem amb tu saray li.

segur que entre tots podem.......
hi ha una frase que he escoltat moltes vegades...... crec que avui prèn més sentit que mai:

"haz el bien y no mires a quién sin pedir nada a cambio"

https://www.facebook.com/home.php#!/event.php?eid=132501766844052

dissabte, 13 d’agost de 2011

malta 2011.

després d'uns dies excepcionals en tots els sentits del món per fi us deixo el que us havia promés, el vídeo de les vacances a malta.
espero que us agradi i que us animeu a visitar aquest preciós país!


divendres, 12 d’agost de 2011

sense paraules........

AFAC ens informa de la segona transferència per la saray li:

Queridas familias,
Hoy, gracias a vuestra gran generosidad, se ha podido realizar una nueva transferencia a la familia de nuestra Saray Li. Esta vez ha sido de 2500 euros.

Deciros que este dinero está siendo de gran ayuda. Saray Li toma un tratamiento (es una combinación de complejos vitamínicos y dieta especial) que cuesta este primer mes 1.435 euros (los demás meses tendrá un coste de unos 1.000 euros). Además, ayer viajaron a Barcelona, concretamente a Rubí, dónde tras una visita al Dr. Joan Rodríguez, se les abrió una nueva puerta de esperanza. El dinero transferido hace unos dias sirvió para poder pagar los billetes de avión, la visita del doctor y parte del tratamiento.

Solo me queda daros las gracias de nuevo, gracias por vuestro gran corazón y por vuestra inmensa generosidad. Gracias por acompañar a la familia en estos momentos tan duros. Gracias en nombre de los equipos de AFAC y AFAIC, y sobre todo, gracias en nombre de nuestra princesa del viento.

Nina Queral
AFAC-Responsable de proyectos.

dimecres, 10 d’agost de 2011

bloc obert momentàniament!

AQUEST BLOC QUEDA MOMENTÀNIAMENT OBERT A TOTHOM PER FER MÀXIMA DIFUSIÓ EN L'AJUDA A LA SARAY LI, LA PRINCESA DEL VENT!

http://www.laprincesadelviento.wordpress.com/

40 mesos de registre!

avui som dia 10, això vol dir que en descontem un altre!!!!!!
avui fa 40 mesos que el nostre expedient va quedar registrat a la xina......... quant de temps veritat?......

si ens parem a pensar ens passem la vida esperant..... sempre esperem alguna cosa...... algunes no tarden gens, d'altres es fan eternes...., però el que compta no és el temps que estàs esperant, si no com vivim aquesta espera.
i malgrat a vegades sembli que el final no arriba mai, les esperes valen molt la pena i hem de gaudir molt durant aquest temps....., perquè la vida està feta de moments i mentre n'esperem uns altres no ens podem oblidar mai de viure el present.

aquí segui princesa, gaudint de la teva espera........perquè hi ha una cosa que tinc molt clara..... no vull recordar mai la teva espera com alguna cosa díficil de passar, si no tot el contrari!
un petonet al vent!

dimarts, 9 d’agost de 2011

SARAY LI



No tot són bones motícies, per desgràcia......
segur que molts recordareu a la SARAY LI, una preciosa nena de lanzarote que fa més d'un any que lluita amb un càncer.
quan semblava que tot havia quedat en un ensurt i tot quedaria amagat en algun raconet dels nostres malsons, la vida els ha tornat a colpejar........ el tumor ha tornat!

degut a la seva curta edat i a la radiació que ja acumula el seu cos, no se li pot aplicar cap més tècnica de la medecina convencional.....
només han ofert als pares medicaments paliatius....... desesperant!

però quan la saray li va adoptar als seus pares, va triar molt bé, i va escollir uns pares forts i valents que no es rendíssin mai!!!
els seus pares estan disposats a recórrer mig món per trobar una cura per la seva princesa, encara que això suposi haver de vendre el seu patrimoni per poder costejar tots aquests tractaments alternatius tan i tan costosos.

tots estem amb ells, moralment i econòmicament, així que us deixo tot el que s'està organitzant per col.lab9rar amb aquesta familia.....
recordeu que no hi ha ajudes petites, tot suma.

Estimados compañeros y compañeras, familias, y asociaciones del mundo adoptivo:

Las asociaciones AFAIC y AFAC, de forma conjunta y de acuerdo con la familia de Saray Li, hemos decidido canalizar conjuntamente las donaciones para el tratamiento de Saray Li en un solo número de cuenta y una cuenta de Paypal. El objetivo es poder agilizar los tramites, y que sean más claros y efectivos.

Las donaciones pueden efectuarlas, indicando:

Para Saray Li

Nombre de la familia

Vuestro correo electrónico

En el siguiente numero de cuenta:

AFAC La Caixa 2100 3268 99 2200115397

O desde el enlace inferior a Paypal, un servidor seguro que solicitará los datos de tarjeta VISA, Mastercard o cualquier otra tarjeta de crédito. El importe que hayan decidido irá a la cuenta bancaria. AFAC, después, se encargará de hacer el ingreso directamente a la cuenta de Saray Li y nos mantendrá informados a través de su web, del blog "La princesa del Viento" (en construcción en estos momentos) y las distintas páginas de facebook, de como van las donaciones.

Además, como muchos de ustedes ya sabrán, desde el 1 de enero del 2011, AFAC ha sido declarada como "entidad de utilidad publica" lo que significa, entre muchas otras cosas, que las donaciones efectuadas desde esa fecha pueden desgravables en la próxima campaña de la declaración de la renta, ejercicio 2011.

Queremos agradecer profundamente a nuestra asociación hermana, AFAC, su buena disposición y diligencia al aceptar este compromiso con el trabajo extra que, sabemos, cualquier tipo de contabilidad conlleva.

Y desde aquí, queremos aprovechar también la oportunidad para agradecer también todo el trabajo que están llevando a cabo un equipo de personas silenciosas y anónimas, que al igual que AFAC, de forma desinteresada, están aportando su tiempo, conocimiento y medios, para que en este proceso por la recuperación de Saray Li, la familia sepa que no está sola y que mucha gente les va acompañar en este viaje ¡Saray, estamos contigo!


aquí us deixo també el seu blog:
http://www.laprincesadelviento.wordpress.com/


dilluns, 8 d’agost de 2011

per aquí de nou.....


BLUE LAGOON, gozo ( malta )

doncs ja tornem a estar per aquí......quina nostalgia d'aquestes tres setmanetes..........
la veritat és que ho hem passat de meravella!
3 setmanes, 24 hores seguides cada dia tots tres junts és impagable!!!!..... sense horaris i disfrutant molt, molt i moolt!

Malta és una meravella! mooolta calor, però quina indrets més bonics que té!!!!
l'aina s'ha portat com una campiona, ha aguantat la calor la mar de bé i ja no cal dir lo bé que ha aguantat les caminades i el viatge sencer.......
i com cada any, després del viatge hem acabat descansant uns dies a l'escala......
(prometo vídeo perquè coneixeu una mica aquest meravellós país.......)

ara ens queda acabar de disfrutar d'aquest mes d'agost tant com puguem, d'una sortida amb tota la familia i de la festa major a primers de septembre!!!!!!

una abraçada a tots i a seguir gaudint de les vacances!

dilluns, 18 de juliol de 2011

tancat per vacances!



un altre any ha passat compartint mil i un sentiments per aquesta finestreta......, i de nou arriben les esperades vacances!
arriba de nou aquella il.lusió de conèixer noves cultures, nous llocs, de reviure intensos moments, de disfrutar dels meus i pels meus, de decobrir raconets paradisíacs.........
aquest any, MALTA !, i com sempre i per acabar de saborejar aquests dies d'estiu, cap a l'escala, aquest poble que tant ens agrada i que tant estimem.

a reveure familia!!
QUE TINGUEU TOTS UN BON ESTIU!

diumenge, 17 de juliol de 2011

fotografia de la setmana



ahir, dia 16 de juliol, l'aina es va deixar anar i va anar amb bici sense les rodetes petites!
tant de temps intentant ara si, ara no..... i ahir amb un tres i no res es va llençar a la nova aventura!

fa dos dies que l'ensenyavem a caminar i ja va sola amb la bici de dues rodes!!!!!!

felicitats reina!

divendres, 15 de juliol de 2011

un més a la familia del cor...

aquesta setmana hem estat tiets de nou....... quina alegria!
la noe, el jaume i la mar han estat pares i germana de nou! són un més a la familia!
un nen preciós de pocs dies de vida!!!
el fil vermell no falla mai, i sempre et porta pel camí correcte, ni abans ni després, just quan és el moment oportú!
així que moltes felicitats familia, estem molt i molt contents......

desitgem veure créixer aquest petitó en aquesta gran familia, la família del cor!

diumenge, 10 de juliol de 2011

fotografia de la setmana



ho dic moltes vegades i ho repetieixo sovint, però és que no és cap tòpic, no és cap frase d'aquelles que queda bé....... quan passem moments amb la família del cor és una passada!
a vegades l'agenda de cada un fa que no ens poguem veure tant com ens agradaria, però s'intenta quedar al màxim.......

quan veiem les nenes jugar entre elles, quan els hi fem una foto i veus tot el que han crescut....... ufffffff........

ahir varem anar a la festa de la laura, que ja ha fet 6 anys!..... varem compartir una tarda fantàstica amb moltes coses per cel.lebrar......
com ja és habitual després de cada aniversari, toca el tradicional sopar i veure a les nostres pekes assentades totes juntes en una taula menjant com persones grans.....mare meva! ......

dimecres, 6 de juliol de 2011

millor.....

la fina està millor, i això em fa molt feliç...........
després de descartar un munt de coses, al final sembla que tot plegat pinta molt millor del que semblava, i això és una gran notícia!

aquests dies on perds amics i et dónen males notícies de salut també dels amics et fan pensar i molt.....
ens queixem quasi per tot, busquem sempre com millorar tot el que som i tenim..... i sovint oblidem aquella lliçó tan important que tenim tant ben estudiada i tan poc posada en pràctica!....... EL PRESENT!
a vegades vivim del passat, l'enyorem.....
a vegades volem el futur...., el desitgem.....
i sempre que això passa ens oblidem de viure el més important, el present!, que en definitiva, és l'únic que tenim segur!!!!!!

és trist, però som així..... sempre ens han de passar pèrdues i sustos per saber que ho tenim tot!
a veure si n'anem aprenent!, i parlo per mi!

fina...... tinc moltes ganes de poder parlar amb tu, de sentir la teva veu......... ànims bonica, t'estimo molt.

us animo a veure aquest vídeo...... el valor del temps!
http://youtu.be/YYh2wyvhQyg

dilluns, 4 de juliol de 2011

recupera't FINA!

encara estem consternats per la mort sobtada del llorenç i avui tenim una nova llosa a sobre....
la meva gran amiga, la fina, la fina d'AFAC, amb la que he compartit els millors moments de la meva vida, ha patit un infart.
És molt aviat per saber com , què i l'abast de tot plegat!, però des del més fons del meu cor fina t'envio tota la meva energia des d'aquest raconet que tant t'agrada!

i demano també a tots aquells que llegiu aquesta entrada encara que no la coneixeu, que li envieu energia positiva perquè es recuperi del tot!

la fina és com una fada del bosc...... una formigueta que no para de treballar en silenci sense fer gens de soroll.
és aquella persona que tots ens agradaria tenir a la vida com a amiga....... sincera, planera, positiva sempre passant desapercebuda i mai volent els mèrits.......i mira que se'n mereix!
persones com ella en aquest món en queden poques.
Sempre aquell somriure, aquelles ganes de donar-te una bona notícia.........

Fina, ànims guapíssima, que ens queda molt per fer juntes!

diumenge, 3 de juliol de 2011

fotografia de la setmana



tot i que els meus ànims estan molt tocats per tot el que ha passat amb el fill de la meva amiga, no puc descuidar ni molt menys el que l'aina vol i necessita.....
així que agafem aire i a davant d'ella intentem que tot sigui "normal"........
tot i així no em trec ni un segon del cap el que va passar divendres i les converses amb la carol, la meva amiga.

però com sempre, la vida va seguint i va passant i a l'aina no se li passa que l'arribada de l'estiu suposa muntar la piscina.......
i aquí està ella,........ amb l'aigua gelada disfrutant com un peix i disfrutant al màxim de tot plegat!

que per molts estius reina meva!

divendres, 1 de juliol de 2011

bona nit llorenç......

en llorenç aquesta matinada ens ha dit adéu sobtadament......
només tenia 5 mesets, i va arribar al món en un moment molt díficil de salut de la seva mare........
avui ha mort el fill d'una gran amiga, d'una amiga que fa mesos que lluita per tirar endavant la seva salut i seguir estant al costat dels dos grans amors que té, en marc, el seu marit i el petit fèlix......
carol, els nostres pensaments, el nostre cor i ànima estan amb tu guapíssima......

.....faig servir les teves paraules bonica...... bona nit llorenç....

dijous, 30 de juny de 2011

"ABANDONO DE PROXIMIDAD"

avui he llegit a la revista Niños de hoy, un article que m'ha semblat súper interessant.
és curiós com a mida que he anat llegint l'escrit, hi he vist reflexat alguns comportaments de pares que d'alguna manera t'expliquen que mai ténen converses amb els seus fills...... els van donant pel seguit sense-se implicar-se del tot en les seves petites però no per això, menys importants coses......
espero i desitjo que mai, la meva filla em pugui "acusar" d'això.
Val molt la pena la reflexió.

ABANDONO DE PROXIMIDAD; nuevo término que emerge en el seno de nuestro tiempo.
Los padres están presentes, acaso no muy lejos de la criatura, pero, emotivamente ausentes, distantes, "desconectados".
Esa participación activa, la sintonía o comunicación, son el alimento psíquico más indispensable en la infancia.
Así nos aseguran las grandes universidades por boca de sus mas ecumbrados facultativos. No sólo nuestro retoño requiere atención física sino, la proximidad de nuestra alma.

Nuestros hijos deben poder experimentar nuestra personal "electricidad sentimental". Hemos de involucrarnos en su vida y milagros, ver como están, mirarle a los ojos, sonreírles, preguntarles lo que sienten y compartir vivencias.
Cuando al peque le falta esa proximidad afectiva, "marchita". A tal punto que recientemente se ha comprobado que los bebés (incluso en la incubadora) deben sentir, todos los días, una mano cariñosa. Si nunca se les toca, mueren.

Lejos de ser malcrianza, hay que tomar en brazos al pequeñín cuando llora para que no se le atrofien las emociones ni la auto-confianza.
El niño abandonado afectivamente crece en un ambiente frío, distante, vacío con la sensación que el mundo no se ocupa ni se preocupa por él.
Cosas y personas le importarán únicamente como consumible. Luego, así "desconectado", será incapaz de asimilar experiencias ni de atesorar conocimientos. La capacidad para estudiar, disfrutar y relacionarse, quedará atrofiada.

(KARIN SILVEYRA)

dimarts, 28 de juny de 2011

data de dall

doncs desde AFAC i de bon matí ens arriba la nova data de tall.

Buenas noticias!

Han salido las asignaciones de China. La fecha de corte de este mes es 6
de julio.
MUCHAS FELICIDADES a todas las familias asignadas!!!!!!!!!!!!!!!

Un cordial y cariñoso saludo
AFAC - Sede Barcelona


doncs ja hem entrat en el més de juliol, ara a esperar que l'assignin el més ràpid possible.

diumenge, 26 de juny de 2011

fotografia de la setmana



comencen les vacances, les rutines es demunten una mica, tots són jocs i el més important de tot..... molts riures!!!!
Hem passat un cap de setmana molt bonic.....una revetlla amb uns amics molt especials i uns dies entranyables.
QUE SIGUI UN BON ESTIU PER TOTS!

dimecres, 22 de juny de 2011

adéu P4....

avui hem acabat un nou curs......un curs meravellós, fantàstic on l'aina ha après molt i molt........
això també vol dir que en uns 3 mesos mal comptats entrarem a l´'ultim curs de parvulari..... mare meva però si sembla que era ahir el primer dia de guarderia......

Avui hem al.lucinat amb les seves notes, excel.lents, i els seus últims treballs.... veure com escriu moltes paraules, totes les grafies i ja llegim alguna cosa, és una passada...... s'està fent gran........

de tot el que ha portat però, el que més ens ha arribat al fons del cor és veure el dibuix de la seva família:


per alguns aquest curs ha estat un punt i seguit,`per nosaltres el tret de sortida ja que hem estrenat escola:


ha estat tot un aprenentatge en tots els sentits....


..... i per això aquí us deixem aquesta flor en mostra del nostre agraïment per aquest curs.
moltes gràcies a tots aquells que durant aquests mesos het fet créixer a l'aina una mica més!

diumenge, 19 de juny de 2011

fotografia de la setmana



avui hem fet una sortida preciosa!: hem anat a campdevànol, a fer la ruta del TORRENT DE LA CABANA.
és un lloc preciós, idíl.lic, ple de pau i molt relaxant.
hem caminat molt doncs tota l'excursió sencera dura més de 3 hores sense parar...... nosaltres en shem pres el nostre temps gaudint de cada gorg que anavem trobant i saborenjant cada moment d'aquest magnífic paratge........
val a dir que hem començat a les 11 del matí i hem acabat a les 6 de la tarda, i les pekes han aguantat com unes campiones caminant tota l'estona.

A mi gaudir de la montaña m'apasiona....... és com agafar aire i renovar energies..... gaudir d'una flor, d'un moment, d'un racó...... en definitiva, carregues les piles!

no us perdeu visitar aquest magnífic lloc si en teniu l'ocasió.
podeu trobar una explicació més extensa a: http://elracodeladiversio.blogspot.com/2011/06/el-torrent-de-la-cabana-sortida-dun-dia.html



dissabte, 18 de juny de 2011

KUNG FU PANDA!

a través d'una amiga, he descobert vía facebook aquesta frase:

"Tu historia podrá no tener un principio muy feliz, pero eso no te convierte en quien eres, sino el resto de tu historia. Quien tú decidas ser."

una frase plena de sentit, i de sentiments..... plena de raó i d'emoció..... en definitiva, una frase que m'ha atrapat!
la sorpresa l'he tingut qun he vist d'on prové..... d'una pel-lícula infantil, KUNG FU PANDA 2!

aquí en teniu un fragment:
http://www.youtube.com/watch?v=kTjt_8UlvBg&feature=player_embedded#at=165

crec que val la pena veure la peli, amb o sense nens ja és decisió de cada un!

diumenge, 12 de juny de 2011

fotografia de la setmana: festival de ballet.





Ahir al vespre l'aina va fer el festival de ballet.
L'any passat no en van fer per motius personals de la professora i directora de l'escola, i varem gaudir, això sí, de veure el ball que ens havien preparat dins la mateixa escola.
Aquest any però, hem tornat a recuperar l'esperiat festival de fi de curs de cada any, on totes les alumnes, grans i petites, ens demostren tot allò que han après al llarg de l'any.

Aquest any ha estat el primer any que amb l'aina ens hem canviat els papers..... fins ara jo estava a dalt de l'escenari i ella em mirava assentada entre el públic..... aquest any s'ha girat la truita, jo era la que estava de públic i ella la que ballava dalt de l'escenari.

No us puc descriure els sentiments que ahir a la nit van recórrer per tot el meu cor..... veure-la allà dalt, ballant, i donant el millor d'ella mateixa en aquest art que tant m'apasiona, ha estat sencillament brutal.
tant el meu cor com els del seu pare estaven totalment descontrolats.......suposo que quan has estat més de 30 anys dalt d'un escenari i saps el què és i el que t'hi jugues, fa que pateixis doblement quan hi veus a la teva filla.

gràcies reina perquè aquestes estones són les millors de la vida. Són moments únics que només quan els passes saps tota l'emoció que comporten.

ara estem esperant les fotografies i el vídeo oficial, fet per professionals...... aquelles fotos i aquell vídeo que de ben segur mirarem i remirarem una pila de vagades....., aquells vídeos i aquelles fotos que ens fan donar compte de que et vas fent gran sense que en siguem del tot conscients.........

les persones que fan el vídeo, són amigues meves, i per això us puc fer un petit avançament de la bona pinta que tindrà el resultat final del vídeo.
aquestes imatges són del dia de l'assaig general, que segurament les utilitzaran per fer un making-off de l'espectacle.......
l'aina surt un moment vestida d'assaig.......... espero que us agradi!

http://www.youtube.com/watch?v=TEUKK7kycHo

divendres, 10 de juny de 2011

38 mesos......

i seguim contant, o descomptant, depèn de com es miri......
avui fa 38 mesos que el nostre expedient reposa en alguna estanteria del CCAA, i quasi 4 anys desde que vàrem iniciar els tràmits pel segon procés.......
sempre que hi penso no puc deixar de recordar que amb tot el procés de l'aina, desde que varem portar el primer paper a la generalitat fins que varem tornar a casa tots tres junts, només varem trigar dos anys....... dos anys per tot un procés!!!!!!, mare meva...... i ens queixàvem perquè aleshores ja ens semblava llarg!
.....i ara en farà 4,i encara no sabem per quan tornarem a fer el viatge més meravellós de la nostra vida!.

Però l'espera és diferent...... malgrat els sentiments són idèntics, l'espera passa diferent.
L'aina és un remolinet d'aire fresc que no deixa indefernt a ningú....., i amb ella estem visquent l'etapa més meravellosa de la vida, ser pares!

tant de bo el ritme de les últimes assignacions es vagin repetint més rera més i notem una petita millora!

dimarts, 7 de juny de 2011

ja n'hi ha prou no???????

és que haurem d'estar tota la vida donant explicacions els pares que un dia varem adoptar als nostres fills?
perquè tothom pot opinar sense estar informat?
perquè no es contrasten els articles que surten als diaris?
perquè els nostres fills sempre han d'estar exposats al dubte constant?
perquè hi ha gent amb la boca tant gran i amb una ignorància tant elevada?...... i aquests guanyen premis?.....

aquí teniu la resposta per part d'AFAC, a la "senyora" LUCÍA ETXEBARRÍA...... una ignornat amb totes les lletres!

"Respuesta de AFAC al artículo de.Lucía Etxebarria -Niño robado, niño comprado- publicado en el Magazine de La Vanguardia el pasado domingo 29 de mayo de 2011"
Relativo al artículo de Lucía Etxebarria “Niño robado, niño comprado”

Nos presentamos. Somos AFAC (www.afac.info), Asociación de Familias Adoptantes en China. Nuestra asociación nació en 1996.
Somos la segunda Asociación de familias adoptantes surgida en todo el Estado y la primera específica de China. Representamos a centenares de familias socias y, por extensión, también nos enorgullece afirmar que somos referencia de muchos otros centenares aunque, no están asociadas.
El pasado 2010 obtuvimos el reconocimiento de Asociación de Utilidad Pública.
Asimismo somos cofundadores de CORA, Coordinadora de Asociaciones en Defensa de la Adopción y el Acogimiento.

Consideramos importante situar en un punto de partida quienes somos para poder manifestar lo siguiente:

Nos ha horrorizado la forma en que Lucía Etxebarria ha tratado el tema de la adopción internacional en China. Podemos apoyar algunas de las reflexiones de su artículo, pero la forma es en muchos casos inaceptable.

Respondiendo como AFAC, queremos empezar por el final. Sra. Etxebarria Si entra en la página de CORA www.coraenlared.org verá un apartado de información por países, y si va al apartado de asociaciones que la componen, podrá comprobar cómo la práctica totalidad de las mismas realizamos tareas de apoyo a familias en materia de adopción internacional y como ninguna estamos contra de la misma. Por supuesto nos oponemos a la adopción en países sin garantías suficientes o que no hayan suscrito el Convenio de La Haya. Sin duda CORA, y las asociaciones que la conformamos, son una excelente fuente de información fiable para todo proceso de adopción o acogimiento nacional o internacional.

Cierto es que todos preferiríamos que no hubiesen situaciones de desamparo en ningún lugar del mundo, ni tan siquiera en nuestro país, que de haberlos pudiesen integrarse en su entorno familiar, que de no ser posible su integración fuese en su entorno social o cultural. Ojalá. Pero la realidad, hoy por hoy, desgraciadamente es otra.

En cuanto a los procesos de adopción en China. La República Popular China mantiene desde hace décadas un estricto control sobre la natalidad basado en la denominada de forma coloquial “ley del hijo único”. Debates a parte sobre el acierto o no de la misma, sin duda esta norma ha ocasionado un número significativo de abandonos por parte de familias que no querían ser sancionadas o bien que su primer hijo resulto ser una niña. Esto contribuyó en el pasado, y aun es bastante vigente, a incrementar de forma notable el número de menores abandonados y adoptables. Como la adopción nacional en China era escasa la adopción internacional fue la vía por la que el Estado chino optó para resolver esta situación. Es por ello que el año 2000 China se adhirió al Convenio de la Haya sobre Adopción Internacional
El proceso administrativo para adoptar en China es altamente estricto y totalmente regularizado. Las familias no tienen opción de desviarse ni un ápice del trayecto marcado. Las autoridades chinas y las del Estado español (central y autonómicas) son garantes de la plena legalidad y regularidad de todos y cada uno de los procesos de adopción en China. Dichos trámites, por otro lado, son precisos y complejos y no tienen parangón con los exigidos en ningún otro país del mundo abierto a la adopción internacional.

Así pues Sra. Etxebarria, esta es la primera alerta sobre la forma en que afirma determinados extremos.

De las miles de adopciones llevadas a cabo en China desde nuestro país desde el 2000 un altísimo porcentaje se han tramitado por lo que se denomina “protocolo público”, esto es sin intermediación de ECAI, siendo las familias adoptantes las que se gestionan todo el expediente directamente con la Administración competente en cada Comunidad Autónoma, cuyos expedientes son validados y remitidos por el Gobierno central al Gobierno chino y este abre el correspondiente expediente para asignar un menor.
Afirmar que numerosísimas ECAI participaban de un fraude y compra de menores, implica que las Administraciones, que son las que las autorizan como tales, y las mismas Administraciones cuando son tramitadoras directas, también participaban de tal fraude, si no lucrándose directamente, si permitiéndolo. Por cierto, ¿de qué cifras estamos hablando? ¿2, 20, 200, 2000...?
Sra. Etxebarria, desde AFAC le damos pleno apoyo para que denuncie a las ECAI y a las Administraciones que han fomentado o tolerado dichas irregularidades.

Recuerde que la calumnia y realizar imputaciones punibles penalmente es un delito. Sra. Etxebarria, esta es la segunda alerta sobre la forma en que afirma determinados extremos.

El hecho de que se hayan encontrado familias biológicas de menores adoptados en China es cierto. De la misma manera sabrá usted que han sido encontradas porque las mismas familias adoptivas las han buscado, y que las familias encontradas han sido muy, muy pocas. Pero lo que usted parece desconocer (¡ojalá sea ignorancia!) es que hay personajes que han visto en esta circunstancia de la adopción internacional un modo de lucro. Van a una familia biológica, les proponen recuperar a su hijo que va a ser dado en adopción y, una vez localizada, les proponen reclamarlo dado que cuando se ha dado pleno cumplimento a la legalidad la posibilidad de recuperar a un hijo biológico es prácticamente imposible, aprovechan la situación de angustia de la familia adoptante para obtener “como mínimo” una indemnización compensatoria para la familia biológica, con la consiguiente comisión para los “buenos samaritanos” que han localizado al menor. En China este proceso no se ha dado, por lo garantista del sistema que ya se ha expuesto, pero sí que están surgiendo casos de localizaciones de adopciones ya completadas de forma plenamente legal diversos años atrás, pero con idénticos objetivos. La red, la www, permite ofertar este producto y mucho más de forma casi clandestina o bajo otras formas.

Así pues, Sra. Etxebarria, esta es la tercera alerta sobre una realidad que al parecer usted ignora.

Finalmente. ¿Sabe que puede estar creando un problema terrible con su artículo de denuncia falto de rigor y precisión?.
¿Se imagina el trance de las familias adoptantes y a los adoptados, cuando usted y todos los que como usted denuncian de forma poco precisa y alarmista el robo de niños en China?
Todos los que han adoptado en cualquier país y todos los profesionales de la salud saben de lo complicado que puede llegar a ser gestionar a nivel familiar lo que se denomina “los orígenes”. Es un tema que requiere paciencia, tranquilidad y delicadeza... y sobre todo intimidad familiar.
Pues bien, usted acaba de poner en alerta y angustia a muchas familias pensando “¿y si mi hijo...?” o a muchos hijos “¿y si yo soy...?”. El conflicto es brutal y de dimensiones que pueden llegar a ser demoledoras en más de un caso a pesar de no haber razón ni fundamento.
A eso cabe añadir que, en una sociedad como la nuestra, y tras un articulo como el suyo, mucha gente cuando vea una familia con un menor adoptado en China no podrá evitar un pensamiento del tipo “Mira, han adoptado en China, vete a saber sí...”

Advertencia final Sra. Etexebarria. Sus denuncias y proclamas pueden dañar a muchas familias y, lo que es peor, a muchos menores. Queremos dudar que supiese lo que estaba haciendo, porque de lo contrario su comportamiento seria incalificable.

A todas las familias que han adoptado en China. Desde AFAC os lanzamos un mensaje de tranquilidad y de ponernos a vuestra disposición de forma plenamente altruista y sin ningún afán de lucro ni notoriedad, tal y como proclaman nuestros Estatutos y nuestra trayectoria, y con la máxima garantía de discreción.

Francesc Acero
Presidente AFAC

diumenge, 5 de juny de 2011

fotografia de la setmana



Avui l'aina ha fet la festa de fi de curs de l'escola.
ha estat genial......!!!!!! quina estona més divertida que hem passat!
la seva classe ha fet un ball tot imitant els moviments que anava dient la lletra de la cançó, i queda molt malament que ho digui jo, però l'aina ho ha fet genial!
veure com ha disfrutat tant i tant a dalt de l'escenari ha estat divertidíssim!

i com tot final de curs, ens indica que un any més ha passat, que estem a punt de dir adéu a P4!!!!!!
que ràpid que passa el temps!

dimecres, 1 de juny de 2011

pares de cop!

ahir a tv3, la televisió de catalunya, va dedicar un programa dedicat a les adopcions......
com sempre que es parlen d'adopcions se'm posa la pell de gallina.......
aquí el teniu!

http://www.tv3.cat/videos/3546910/Pares-de-cop

dilluns, 30 de maig de 2011

12 anys i asignacions!



avui fa 12 anys que ens varem casar..... i no podiem tenir un regal millor, han arribat les tan esperades asignacions!

us deixo el que ha publicat la pàgina d'AFAC:

Fecha de Corte:

Nos confirman desde China que finalmente la fecha de Corte ha quedado
establecida el día 30 de Junio DE 2006.
Felicidades a todas las familias asignadas.
1 y 2 de Julio fueron sábado y domingo.

JULIANOS: SOIS LOS SIGUIENTE

Un cordial y cariñoso saludo
AFAC - Sede Barcelona


ja estem una mica més a prop del nostre somni!

diumenge, 29 de maig de 2011

fotografia de la setmana



és d'aquest vespre.... al CAMP NOU!
ha estat un infern poder entrar..... però al final ho hem aconseguit, i com no podia ser d'una altra manera, ho hem passat genial.

gràcies a aquest barça que tant ens fa vibrar!
que per molts més títols!

dijous, 26 de maig de 2011

les temudes colònies.....

doncs si..... avui ha estat el dia....
avui l'aina ha marxat molt emocionada i contenta de colònies, ..... quants sentiments contradictòris!!!!
per una banda molt contenta de veure-la a ella tan feliç i per altra banda amb una sensació de buit molt extraña......

l'aina ha portat aquests dos úlims dies molt més enganxada a mi del normal, sense parar de repetir que m'estima molt i que sóc d'ella i només d'ella.....
suposo que ella també ha tingut aquesta contradicció, molt contenta per una banda i amb certa "por" per l'altra........

nosaltres som dels que varem tardar a decidir-nos per tenir fills..... i si no fós perquè hi ha coses que no les pots fer amb 50 anys, possiblement encara ens veuríem massa joves per tenir fills...jajajajajajaja
ara només penso que no entenc com varem trigar tant a decidir-nos, ara sóc incapaç d'imaginar-me la vida sense ella, és com si la casa estigués buida, un buit molt extrany!

només desitjo que s'ho passi genial, i que ben aviat sigui demà divendres a les 5 de la tarda!!! jejejeje

dimecres, 25 de maig de 2011

gonzalo min, Una estrella més al cel.

avui, aquesta familia tan extensa i propera alhora que és el món de l'adopció està de dol.
el gonzalo min, amb tres anyets, ens ha deixat per sempre.

La vida i la mort no ténen fi, sempre van juntes i no entenem l'una sense l'altre..... i que caprichoses que són!
3 anyets........ que poc temps........tant que ha donat, tant que tots hem perdut.....

aquí teniu les paraules de la seva mare......
que trist que només en moments així ens adonem que les nostres cabòries i "problemes" són tan insignificants al costat d'un fet així, i tan irrecuperable.

No nos engañemos, a veces las cosas no pintan bien y debemos eestar preparados para afrontarlo. Hoy me siento gris, y necesito que ese gris se vuelva brillante como la plata. Quiero que ese gris me lance brillos de esperanza. No, no es que la haya perdido, no me lo puedo permitir. Pero hoy es uno de esos días en que noto mis rodillas débiles. Hoy me he enfrentado al dolor de dejarlo sólo en un quirófano. Me ha pedido que no me vaya, mami no te vayas, pero me he tenido que ir, he dejado a mi pequeño guerrero solo en su lucha. Siempre me he mantenido en pie, pero hoy, papá me ha traido un sobre, te lo mandan tus chicas, pone "para Gonzalo de Natalia y Marta" y está lleno de chuches. A veces la más intensa de las dulzuras se convierte en un doloroso zarpazo.

Anoche te veia dormir y pensaba en un puzle, en un macabro puzle que equivocó sus piezas contigo.
Quiero una varita mágica.

Quiero un arco iris, el arco iris nos indica que el gris cenizo se va dando paso a la luz, a la vida.
Ayer nos diste un susto, todavia siento el miedo dentro de mi, como los lobos que acechan en la oscuridad de la noche. Ese lobo te busca a ti, tú tienes miedo, y yo tambien, pero voy a intentar distraerlo, ya que no puedo vencerlo. No quiero que se aproveche de tu fragilidad, porque ella misma es la que me hace a mi más fuerte.
Desde que te dejé en brazos de la enfermera hasta que volví a verte, pasaron unas horas eternas, con cada mala noticia notaba que me faltaba el aliento. Nunca habia visto a papi igual, pero no te preocupes porque él tambien confía en ti.
Cuando por fin pude verte me tuve que contener. Yo sólo te repetía que estaba contigo para siempre. Nunca nunca nunca olvides que mami te quiere con locura, te adora. Estaba dormido ¿dormido?? detrás de mi suena una canción... "te regalo mi amor te regalo mi vida..."la oigo y no lo puedo evitar, mis ojos se inundan. Te veo y una lágrima te cae en la nariz, tú tambien lloras. Te cojo la mano y te acaricio los dedos uno a uno, con una de tus primeras canciones...este dedo es la mamá este otro el papá, el mas grande es el hermano con la niña de la mano el chiquito va detrás, todos salen a bailar....
Canto para no oir lo que otros cantan
Te juro que te regalaria mi vida misma si pudiera,,,,,
adiós mi vida,, adiós,,, te quiero con toda mi alma y jamás te olvidaremos.


http://arturoyrosa.blogspot.com/

diumenge, 22 de maig de 2011

fotografia de la setmana



aquesta setmana em quedo amb aquesta foto.....
jo in xavi, un bon amic, en un programa de la ràdio local on ens van convidar per parlar d'adopció.
un programa excepcional, on es va tractar aquest tema amb una delicadesa extrema, on segurament es van trencar molts tòpics i aquest tema tan desconegut es va convertir en una mica més proper per tots!

divendres, 20 de maig de 2011

missatge a una mare.....

una bona amiga m'ha passat aqust escrit que una filla va dedicar a la seva mare......
preciós veritat? a mi m'ha emocionat molt.
m'hi he sentit molt identificada, tinc la sort de tenir una mare excepcional......
tant de bo algun dia l'aina senti el mateix quan llegeixi un escrit així..... voldrà dir que he aprovat, i ella i només ella és qui podrà posar nota!

"Hi ha matins que ens desperta quan encara tenim son i d'altres que ens deixa dormir, perquè pensa que anem massa cansats.

De nit, dorm només amb un ull tancat i de dia els té els dos ben oberts, com taronges, per treure'n tot el suc i no perdre's res.

Altres dies aixeca el cap ben alt quan parla de tu i de vegades no entén com pot ser i es pregunta què ha fet malament.

M'agrada trobar-me en el seu gest quan somriu i confondre'm amb una nena en blanc i negre, que és ella i sóc jo, en color.

Alguns dies vull imaginar-la abans de ser el que és ella per mi; jugar a posar-me en el seu lloc i fer llistes del que sí i del que no, i que sempre guanyin les que sí.

Ella que sempre hi és; que mai s'arronsa quan van maldades; que sempre en té una de més per si un cas, que mai es posa en primer lloc, per si tu el necessites.

I només em queda provar d'haver après alguna cosa, per quan em toqui a mi fer-ho tan bé com ella.

Hi ha matins que me la miro i s'ha fet gran i em poso trista, però també alegre, de saber que ens queda camí per fer, però sobretot, per tot el que ja hem caminat.

dilluns, 16 de maig de 2011

dilemes....

ser pare/mare, a vegades et planteja moments díficils.......
nosaltres sempre ens hem guiat pels nostres valors i pel sentit comú, tot i que diuen que a vegades és el menys comú dels sentits..... ;-)

fa dies però que arroseguem un petit problema...... que es transforma en un problema gegant per l'aina.....
l'aina és una nena que ens ha demostrat abastament que se sap adaptar sense massa problemes a les situacions de la vida.
és una nena que t'escolta, que sempre li parlem de tot i sense massa embuts,.....
és una nena que li encanta anar a piscina, o li encantava........ una nena que quan entre setmana i va amb nosaltres es llença, juga, neda sense ajuda...... en fi.....

A l'escola de l'aina fan piscina es de P4 fins a segon de primària, és obligatòri, activitat amb la que hi estem molt a favor i crec que és molt necessària.
el curs de piscina ha anat fantàsticament bé fins fa un parell de mesos.
els monitors són molt bons, però n'hi ha algun com és en el cas del grup de l'aina que els ha espantat una mica......
crec que el tema està en que no ha sabut donar confiança, i tracta a nens de 4 i 5 anys com adults, sense tenir en compte la part més dolça amb la que ens hem de dirigir quan estem amb aquestes personetes tan encantadores.....

el resultat, que l'aina té por. No té por de la piscina, la prova està en quan està amb nosaltres va sola per tot arreu, té por de la monitora.
l'hem anat conscienciant i mentalitzant de que ella ho fa molt bé i que no ha de tenir por de res, però no hi ha res a fer, el diumenge ja es lleva somicant que el dilluns no vol anar a piscina.
tot i que s'ha cridat l'atenció per part de l'escola al centre on la mainada fa natació, la cosa no millora massa......

molts pares han optat per no portar més els nens al curset, però nosaltres sempre hem defensat la idea de que a la vida es trobaran moltes vegades amb problemes i situacions difícils, i la opció no és amagar el cap sota l'ala i plegar......, però arriba un moment que allò del que estem tan convençuts comença a desmontar-se......
és necessàri fer passar a l'aina per aquesta angoixa cada dilluns?
el que és divertit i distès acaba convertint-se en un calvari!

diumenge, 15 de maig de 2011

fotografia de la setmana

aquesta setmana ha estat mogudeta, plena de molts bons moments viscuts amb l'aina......
a casa sempre hem estat uns grans seguidors del BARÇA, jo des de ben petita, i aquestes coses vulguis o no les transmets amb força als teus fills......., l'aina és sòcia des que la tenim amb nosaltres...jejejejejeje.
per tant, em aquest sentit aquesta setmana ha estat pletòrica...... tant que va ser la mateixa aina que ens va demanar per anar a barcelona a celebrar el títol de lliga amb tots els jugadors....
llàstima que jo tenia un sopar programat de molt de temps i no els vaig poder acompanyar.....quina ràbia que em va fer, per això esperem que guanyi la champions i a veure si podem repetir la celebració en família.







i aquesta és d'ahir: LA FORADADA.



és una sortida preciosaque recordava vagament ja que hi vaig estar de petita.
realment aquest petit país que tant m'estimo té unes meravelles precioses a cada raconet de la seva geografia.

dimarts, 10 de maig de 2011

37 mesos.....

37 mesos.... o el que és el mateix..... 3 anys i un mes des que tenim l'expedient registrat a la xina!!!!!

no sé el que ens queda, ni tampoc hi vull pensar.......
el dia a dia amb els meus, seguint perseguint els nostres somnis i seguir estiman-te, és tot el que necessito.
mai res és etern, i algun dia, tot arribarà.......

mentrestant, esperant que alguna cosa canvii, aquí seguim, gaudint i disfrutant dels magnífics regals que ens fa la vida.

diumenge, 8 de maig de 2011

fotografia de la setmana



aquest matí ha estat divertidíssim......
el meu sogre farà 70 anys ben aviat......, 70 anys molt ben portats, plens de vida i d'activitats.....
70 anys mereixen quelcom especial, i què més especial que un bon reportatge fotogràfic de fills i néts per poder veure el veritable sentit de la vida.
poder veure tot allò que has ensenyat, l'amor donat i els sacrificis fets.........

esperem que totes les fotos que hem fet demostrin de la millor manera aquest pas per la vida.........

dijous, 5 de maig de 2011

frases.....

encertada o no, amb matisos o no, m'ha agradat molt aquesta frase........

"...Nadie es propiamente hijo de quién lo engendró, cosa muy fácil y sin mérito alguno, sino lo es de quién lo crió, lo formó y lo educó, poniéndolo en el lugar que le corresponde".
(Miguel de Unamuno)

molt per pensar veritat?

dimarts, 3 de maig de 2011

data de tall

això és el que es diu AFAC, ja hi ha confirmació oficial!
felicitats a tots els nous pares i mares!


Hola familias

La fecha de corte ha quedado establecida en el dia 20 de junio. Entre hoy
y mañana los 23 expedientes de familias de P.P. esperan que estén ya en el
Ministerio

Muchas Felicidades a todas las familias asignadas

Un abrazo

AFAC - Sede Barcelona

diumenge, 1 de maig de 2011

fotografia de la setmana



que difícil és veritat explicar els sentiments?
és ben certa aquella dita de que una imatge val més que mil paraules..........

aquesta foto és del divendres, quan vaig anar a buscar a l'aina a l'escola...... i va sortir així d'emocionada, amb el seu regal per mi entre les seves mans.....
ha estat desitjant que fos divendres tota la setmana, tot per aquest moment, únic i irrepetible......
la seva cara de això és importantíssim no tenia preu, i la meva de ... aquesta és la meva filla.... tampoc....jajajajajaja

Feliç dia a totes les mares, tant aquelles que ja ho sou com les que esteu esperant i les que ho sereu en un futur.........
ser mare, sens dubte, és la millor experiència del món.

correu electronic....

de nou gràcies per l'allau de missatges que em deixeu.......
hi ha un petit problema......
molts ja teniu la invitació de fa temps, així que cap problema, però hi ha persones a les que no us puc convidar perquè em falta el vostre correu electrònic......, sense ell no puc fer res!!!!!!

sílvia

dissabte, 30 d’abril de 2011

invitacions enviades!

he enviat les invitacions a tots els que ho heu demanat...., alguns ja la teniu vigent de l'altra vegada.

no sabeu la "pena" que em fa tancar aquest espaien petit comité, ..... quan he llegit tots els vostres missatges sempre penso que és una llàstima haver d'arribar en aquest punt, però el primer és el primer.......

gràcies per les vostres paraules!
i ja sabeu, si teniu algun problema per accedir només cal que m'envieu un correu.

divendres, 29 d’abril de 2011

a la tercera va la vençuda: ens veiem en petit comité......

fa uns anys, vaig decidir privatitzar el blog.... i em vaig fer enrrere.....
degut a l'allau de missatges que vaig rebre i sent fidel al que jo sempre he pensat dels blogs em vaig tirar enrrere amb la decisió.

fa poc temps vaig decidir fer-ho de nou..... però degut a un problema que encara no hem identificat, el mateix blog no ens ho permetia fer......

ara sembla que de nou podem tornar a fer servir aquesta opció, de moment sense problemes,......
no és el que a mi m'agrada, doncs sincerament penso que la finalitat dels blogs n'és una altra, però a vegades pensem que hem de fer les coses perquè el cor ens ho diu, i ara ha arribat aquest moment.

fa ja uns dies que rebo correus un tant extranys...... correus anònims amb anglès demanant treure informació del blog....... així que la decisió està presa!
de veritat que em sap molt de greu, perquè a dia d'avui gràcies a aquesta eina segueixo coneixent a gent meravellosa que no haura estat possible conèixer sense el blog.......

jo sempre he cregut en la bona fe de les persones i en el bon ús de les noves tecnologies, però quan desconeixo si el que m'arriba és un simple correu "spam" o hi ha quelcom més doncs no em vé de gust entrar en aquest joc.......

molts de vosaltres ja teniu la invitació de la darrera vegada, així que quan em volgueu visitar només haureu de posat el vostre correu electrònic i la contrasenya....... és una mica més de feina, però ara com ara el bloc quedarà privatitzat.
i si algun de vosaltres no té aquesta invitació que m'escrigui un correu i us convidaré encantada!

gràcies a tots per les vostres visites, els vostres missatges i la vostra fidelitat!
seguim estant en contacte d'una forma més privada!

sílvia

dimarts, 26 d’abril de 2011

adoptar un nen......

tots sabem que a xina al llarg de molts i molts anys, la seva cultura ha despreciat la dona, la nena......
tots sabem que majoritàriament als orfenats estan plens de nenes.......
i tots sabem que la majoria de pares pensen amb una nena quan inicien els tràmits d'adopció!
i per desgràcia, també tots sabem que en més d'una ocasió hi ha hagut parelles que han rebutjat l'assignació pel fet de ser un nen...
.... no vull dir el que penso ni jutjar, doncs no sóc qui per fer-ho......, però si que em sembla molt fort que una parella que el que vol és un fill, faci exactament el mateix que el país d'origen d'aquest suposat fill........

perquè faig aquesta introducció?
doncs perquè he vist aquest vídeo a les llistes d'AFAC que m'ha emocionat moltíssim, i que et fa pensar......
et fa pensar en quin carai de món vivim tots plegats on s'hagin de fer vídeos com aquest perquè la gent s'animi a voler fills de sexe masculí?

segurament que tots, degut a la cultura xinesa, sempre que pensem en una adopció en aquest país pensem en nena......, ja que anteriorment era pràcticament així..... però d'aquí a rebutjar assignacions pel sexe del menor????????

us recomano el vídeo i el seu missatge

diumenge, 24 d’abril de 2011

fotografia de la setmana



aquesta ha estat la mona de l'aina d'aquest any........
les seva carona d'il.lusió i els seus crits d'emoció mentre el seu tiet i padrí entrava a casa amb la mona als braços ha estat indescriptible.....
com m'agrada que valori aquests petits moments........ perquè al fi i al cap, són aquests petits moments els que et fan gaudir de la vida i de totes les seves situacions......., per petites que siguin.

dissabte, 23 d’abril de 2011

feliç dia de sant jordi!


(les nostres roses)


La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.

Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

Joan Maragall (1860-1911)

us desitjo un feliç dia a tots!