CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimecres, 15 de desembre de 2010

i un 15 de desembre, començava el viatge!

avui, 15 de desembre de 2010, fa quatre anys que vaig empendre el viatge més llarg i més important de la meva vida.....
en un dia com avui, un divendres per ser exactes, marxavem a Xina per trobar-nos amb la nostra petitona.
aquell viatge, del que amb prou feina ens podiem imaginar quin en seria el seu contingut, ens tenia reservats 15 dies de somni, 15 dies que repetiria del principi al final ara mateix, sense cap mena de dubte.
Vàrem tenir la gran sort de viatjar molt ben acompanyats, i arribar a Guangxi, a la província de l'aina amb dues famílies magnífiques i ja en aquells moments de la nostra família del cor.
quines possiblitats teníem de viatjar a la província amb algú de la mateixa colla????, poques oi, doncs no va ser amb una sinó amb dues parelles a les que estimem moltíssim i que anavem allà mateix.
A pequín, ja ens reuniríem amb les altres famílies amb les que vàrem tenir la sort de compartir la segona part del viatge.

només aterrar a Nannig, capital de Guangxi, ja sabíem que érem a la terra que més ens donaría d'aquest món, era la terra de l'aina, la que la va veure néixer i a la que teníem la oportunitat de conèixer i estimar.

la veritat és que tot ens va anar de meravella, la guía, l'hotel, la companyia, els amics que vam fer allà.......tot estava a punt per viure el moment més màgic de les nostres vides, tot estava a punt per abraçar a la carona més dolça que mai he vist, tot estava a punt per convertir-nos oficialment en pares de la nena més maca del món, tot estava a punt per començar un conte de fades on la meva filla n'ès la princesa.
només ens calía una mica més de paciència, només ens calía que arribés el dia 18 per fer d'un somni la més pura realitat.

Recordar què feia ara fa 4 anys, tal i com ho vaig fer el primer, el segon, i el tercer any, és inevitable..... i per anys que passin sempre poratré al cor aquests dies tan especials i tan importants que van marcar la meva vida per sempre més.
L'arribada d'un fill, és sense cap mena de dubte el dia més feliç a la vida d'una persona.
Són moments únics i especials que queden per sempre més en el record ii que fa que en els propers 15 dies ens preguntem a cada instant què és el que feiem ara fa 4 anys.

aquest és el nostre quadern de viatge, aquells que cada dia amb una il.lusió desmesurada varem escriure nit rera nit, per tal de que totes les persones a qui estimavem tant sabéssin de com ens anava per terres orientals.
gràcies a aquest quadern no només tindré detalls que potser ara no recordaria, gràcies a aquest quadern he trobat a persones meravelloses que sé que tindré per sempre més al meu costat!

http://www.mychinajourney.com/filladelcor.com/view-travel.asp?TravelDayID=7

1 comentari:

Anònim ha dit...

ay silvia!!! qué recuerdos más bonitossss!!!! En esos días nos tenías a mi marido y a mí pegaditos a tu primer blog, leyendo cada pasito que dabais... me emociono toda!!!
Cada vez que lo cuentas, vuelvo a revivir esos momentos mágicos que nos hicieron más llevadera la espera a muchos.
Tb recuerdo el grupo de yahoo en el que os leía, era una infiltrada jijiji. Era seguidora de muchas de vosotras, en especial de noe y tuya, que dabais alegría al foro.
Qué momentos!!!!
besitos princesa, blog "amb la meva princesa" per molts anys :D :D

itzi, mamá de iker :D