CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




divendres, 31 de desembre de 2010

BON ANY!

Tanca els ulls, pensa en tot el que t'ha fet somriure aquest any que s'acaba i oblida't de la resta.....
tant de bo aquests riures es multilpiquin per 2011!!!!.
FELIÇ ANY!

Que aquest 2011 que estem a punt de començar sigui un bon any per tots.
Que no ens falti salut, ja que sense salut ens veiem privats de poder fer moltes coses, i que els somnis que tots tenim es vegin complerts o com a mínim més propers!

i gràcies també, per seguir un any més visitant aquesta finestreta que tantes coses positives m'ha donat gràcies a vosaltres!

BON ANY!

dijous, 30 de desembre de 2010

a casa.....



avui fa 4 anys que deixàvem el gran país asiàtic, la xina, una mica més pobre, i és que avui fa 4 anys que ens emportàvem a casa el tresor més bonic que tenia aquest país, l'aina.
Fa 4 anys que creuàvem les portes del prat tots tres, després d'un llarg viatge!

Aquella arribada a casa va ser meravellosa, sens dubte un moment que mai oblidaré.....
la delicadesa amb la que us vau acostar a l'aina, la vareu acariciar i li deieu cosetes, són moments molt difícils d'oblidar, són grans moments plens de tendresa que queden gravats a la memòria de tots nosaltres.

Avui fa 4 anys acabavem quasí bé l'any de la millor forma possible, tots tres a casa!

dimarts, 28 de desembre de 2010

MEME

aquest relleu em vé de http://mipequeamariquitajinghai-jinghai.blogspot.com/ , així que mil gràcies i ho faig encantada!




QUAN DE PETITA ET PREGUNTAVEN QUINA COSA VOLIES FER DE GRAN, QUÈ RESPONIES?
fer moltes joies i regalar-les a la meva mare, cosa que vaig acabar fent.

QUINS VAN SER ELS TEUS DIBUIXOS ANIMATS PREFERITS?
uffff..... una pila...... la heidi, jackie i nuca, tom sawyer.....

QUINS EREN ELS TEUS JOCS PREFERITS?
nines, cuinetes i jugar a l'scalextric!

QUIN VA SER EL MILLOR ANIVERSARI QUE VAS TENIR I PERQUÈ?
de tots tinc molt bons records, però si ens centrem només a la infantesa ,que crec que d'això va aquest meme, diría que l'any que vaig fer 13 anys, ja que el vaig passar amb la meva familia a eivissa, i va ser molt i molt divertit!

QUINES SON LES COSES QUE VOLIES FER Y QUE ENCARA NO HAS FET?
crec que de tot el que volia fer a l'infantesa ho he fet tot......

QUINA VA SER LA TEVA PRIMERA PASSIÓ ESPORTIVA?
passió esportiva cap, jo sempre he estat del ballet...... però des de ben petita a casa em van transmetre passió pel Barça.

PRIMER ÍDOL MUSICAL
jajajajajaja, el primer que jo recordi...... l'enrique i l'ana.

QUINA ÉS LA FESTA QUE MÉS ESPERAVES DURANT L'ANY?
les festes de nadal, sense cap dubte!

ara em toca a mi passar el relleu a:
http://alotroladodlarcoiris.blogspot.com/
http://isabel-miblog.blogspot.com/
http://diariodeunaadoptante.blogspot.com/

diumenge, 26 de desembre de 2010

fotografia de la setmana

quantes fotografies per explicar, quants moments viscuts en aquests màgics dies, quantes sensacions...... el dia de nadal, l'emoció mentre l'aina ens deia el vers, el cagatió.... però em quedo amb aquesta!
tot sovint, la infantesa dels nostres fills ens porten a la nostra, i amb ella recordem aquells moments que com a nens varem viure tan intensament.



és d'aquesta tarda, de l'aina sortint als "pastorets" del nostre poble, li feia moltíssima il.lusió i s'ho ha passat de meravella.
Per mi té una connotació especial, doncs jo vaig fer pastorets durant molts anys.
Els meus pares sempre havien col.laborat en el grup de teatre del poble, això va facilitar que jo hi acabés ben embolicada.
Vaig començar com l'aina, fent d'angelet, i cada any tenia un paper més "important", fins que vaig arribar a ser l'àngel de l'anunciació amb paper i tot!!!! jajajajajaja
Després, ja per qüestions d'edat vaig passar a fer de pastora i així vaig seguir uns quants anys fins que els pastorets es van deixar de fer per les remodelacions que es van fer en el teatre.

Ara ja fa anys, que aquesta tradició tan nostra ha tornat a agafar protagonisme per aquestes feses tan assenyalades, i qui m'havia de dir a mi, que l'aina també en formaria part.
S'ho ha passat tan bé..... i ja em diu que quan sigui més gran vol fer de fúria petita de l'infern..... jajaajjajajja
em sembla que tornem a començar una nova etapa de pastorets, que evidentment, tants i tants records ens porta.

dijous, 23 de desembre de 2010

BON NADAL!



Des d'aquesta finestreta us vull desitjar a tots un molt BON NADAL!
que siguin uns dies plens de joia i pau amb tots aquells a qui tant estimeu, i que aquests dies siguem capaços de contagiar-nos d'aquella alegria i innocència que ens encomanen els més petits de casa, que visquem el NADAL a través dels ulls d'un infant.

us deixo auquestes quatre ratlles que m'ha enviat una persona a la qui estimo molt.
espero que us agradi.

Un cel blau i un cor en pau.
Confiant en la vostra veu interior,
amb coratge per perseguir els vostres somnis
i serenitat per quan perdeu el rumb.
Una llar plena de vida i d' amor.
Viviu en harmonia amb la natura i la resta del món.
I arribat el cas perdoneu i perdoneu-vos.

BON NADAL!!

dimecres, 22 de desembre de 2010

Per NADAL, asignacions!

Doncs si, sembla ser que han arribat noves assignacions!!!! quina bona notíciai quin regal de NADAL.
A hores d'ara, estan asignades totes les families que tenen el seu expedient registrat fins el 29 de maig de 2006. Així que el juny a la vista!

Tot i així, i celebrant inmensament que sigui com sigui i el dia que sigui hagin arribat asignacions, crec que l'optimisme i el realisme són del tot compatibles....
m'explico:
tots els que em coneixeu i llegiu aquest bloc, sabeu de sobres que referent al tema de l'espera i tot el procés sóc optimista, potser massa, però això no deixa de banda algunes reflexions que dónen pas al realisme.

Fa un parell de dies que llegeixo comentaris de varia gent que està esperant el seu tresor, i diuen que ens ho mirem com ens ho mirem, tot plegat és una mica confús.....
i sabeu què us dic, que crec que té sentit.

Fa pocs dies que AFAC confirmava que no hi hauria asignacions pel més de novembre....
pocs dies més tard, es confirma que s'ha asignat fins el 29 de maig.....
per tant.....
jo, llegint aquests comentaris que us deia, també crec en aquesta confusió i aquesta doble lectura....
si es considera que aquestes asignacions són les de novembre, que s'han assignat a finals de desembre, quan arribaran les assignacions de desembre? a finals de gener?.... llavors és evident que no hi ha assignacions al més de desembre.
Si al contrari pensem que aquestes asignacions donat que arriben a finals de més són les de desembre, és evident que no hi ha hagut asignacions al novembre......

No hem de pensar massa per saber que si cada més les assignacons es van retrassant, al final de l'any no hi haurà 12 assignacions oi? algun més o mes d'un més estarà sense assignar......

No em posaré a fer càlculs, no ho he fet mai i no haré ara........, però tot i l'optimisme i el positivisme, també hi ha el realisme!
això és com tot a la vida, mai hi ha una única manera de veure les coses, i molt menys una manera encertada i una de desencertada.
Tot són punts de vista, i maneres de voler-ho veure.
A mi m'agrada tocar de peus a terra i m'ho miri com m'ho miri, dóno la raó als comentaris que he llegit....

Sigui com sigui, i amb el retard que sigui, lo important és que es vagi asignant, poc o molt, lent o ràpid, i que mai pari!

FELICITATS A TOTES LES NOVES FAMILIES ASIGNADES!

diumenge, 19 de desembre de 2010

fotografia de la setmana

hi ha tants moments aquesta setmana per poder-ne parlar..... uffffff, necessitaria moooltes entrades! jejejejje
..... portes obertes a ballet, portes obertes a natació, festival de nadal de l'escola, la celebració dels 4 anys junts, l'arribada del tió.......... i els mil i un moments de cada dia amb els que més estimo!!!!

de tot això us puc dir que tot ha anat genial, que tenim una campiona...jejejejeje, amor de mare!!
però us deixo les imatges del dia 18, d'ahir, on un any més hem compartit amb aquells que tant estimem, i amb els que hem compartit any rere any desde en fa quatre, el dia més feliç de les nostres vides!





dissabte, 18 de desembre de 2010

4 anys junts!

avui és un dia molt especial, diria que el més especial dels molts dies que hi ha en un any.
De 365 dies només un, el dia 18 de desembre, fa que recordi el moment més important de les nostres vides.
Aquell dia que el món es va parar i ens varem convertir en els pares de la nena més preciosa del món.
Des d'aquell dia la nostra vida ha estat diferent en molts aspectes, en tots diria jo!

Avui al despertar l'aina m'ha fet un gran regal.....
quant els seus ullets tot just s'obrien i em mirava amb aquella carona de, un moment que encara no puc obrir els ulls del tot, ha tret la seva maneta de dins el llit i m'ha ensenyat 4 ditets amb un gran somriure, i just després em diu:
"oi que encara que hagués nascut a la lluna m'hauries trobat?"
jo sempre li dic que encara que hagués nascut a la lluna, allà l'hauriem anat a buscar.

Mare meva que si l'hagués anat a buscar!!!!!..... allà on fós hauria anat per trobar-la a ella.....

Mai oblidaré aquell 18 de desembre de 2006, ni aquella quarta planta del registre de Nanning ( xina ), ni aquell bebé preciós de 10 mesets que em va reseguir tota la cara amb els seus mini dits.
Mai oblidaré tot el viscut en aquells dies, tota aquella màgia, aquell Nadal.....
mai oblidaré amb qui vaig compartir tot allò i lo bé que ho varem passar.

Espero que mai la vida em jugui una mala passada en aquest sentit, i pugui portar al meu cor i recordar en la meva ment totes aquestes emocions i sensaciones, les passades i les que han de venir fins l'últim alè, perquè recordar aquests moments és sencillament indescriptible.

Just ahir ens varem mirar amb l'aina totes les fotos del viatge, totes, i ho varem passar de meravella. Poder respondre tot el que em pregunta i transmetre tots i cada un dels sentiments, és el millor regal que li puc fer a ella.

18 d'agost de 2006, sentia, tocava, abraçava a la personeta més especial de la meva vida.
em convertia en mare a xina, molt lluny de casa, però inmensament feliç......
La felicitat existeix, i aquell va ser un moment màgicament feliç.



Avui ho celebrarem com cal, com fem cada any, amb els nostres estimats amics del viatge, de la familia del cor.
AINA, ABRIL I XÈNIA, per molts anys!

així ho viviem fa 4 anys!
http://www.mychinajourney.com/filladelcor.com/view-travel.asp?TravelDayID=11

dimecres, 15 de desembre de 2010

els reis mags....

en un dia com avui, que personalment per mi és tan màgic i em porta tants records...... euè millor que parlar de màgia oi?
el meu sogre avui m'ha enviat això, i ho he trobat preciós!!!!

així que aquí ho teniu:

Quan vaig llegir aquest conte vaig pensar “quina pena no haver-ho llegit abans, quan els meus fills m’ho van preguntar “.
Per als que encara esteu a temps, aquí va el conte:

El pare va arribar a casa, i com sempre la seva filla Júlia el va rebre saltant d’alegria. Però aquell dia, a mitjans de desembre, la seva mirada ja avisava que alguna cosa passava pel seu cap. El pare, que es va adonar de seguida li va preguntar - Júlia què et passa ?”.
La nena se’l va mirar seriosament i li va preguntar - “pare, si et faig una pregunta em diràs la veritat?”.
Com us podeu imaginar el pare ja va començar a preocupar-se per la pregunta, ja que la seva filla era especialista en preguntes difícils.
-“Pare, existeixen els Reis Mags?”
El pare de la Júlia es va quedar mut... encara era massa petita per aquesta pregunta!.
-“les nenes diuen que són els pares. És veritat?”
-“I tu filla, què creus?”
-“no ho sé papà, a vegades que sí, i a vegades què no. Crec que sí perquè t’ho m’ho expliques, però com que les nenes diuen això?”
-“doncs mira Júlia, efectivament són els pares els que posen els regals.. però...”
-“llavors és veritat?, m’heu enganyat !”- va tallar la nena amb els ulls plorosos.
-“No, no, escolta Júlia, mai t’hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existeixen” va respondre el pare agafant en braços a la Júlia.
-“Llavors no ho entenc !”
-“seiem que t’explicaré tota la història” -va dir el pare mentre seien plegats al sofà-.
“Quan el nens Jesús va néixer, tres Reis Mags d’Orient guiats per una gran estrella es van apropar al Portal per adorar-lo. Li van dur regals en prova d’amor. El més ancià dels Reis, en Melcior va dir:
-“És meravellós veure tant feliç a un nen!, hauríem de dur regals a tots els nens i nenes del món i veure el feliços que serien”
-“Oh sí!-va exclamar Gaspar- és una bona idea, però com ho farem per arribar a tants milions de nens i nenes en una sola nit?”
-“certament seria fantàstic -va dir en Baltasar- però encara que siguem Mags ens seria molt difícil recórrer tot el món en una nit lliurant regals. Però seria tant bonic!”
Els tres Reis es van posar molt tristos, però llavors en Baltasar, el Rei més positiu de tots va dir:
-“ja ho tinc!”
-“Baltasar- va dir el Rei Melcior- necessitaríem milions de patges, gairebé un per cada nen i nena. No existeixen tant patges!”.
-“Tens raó Melcior, -va dir en Baltasar- però que et semblaria si aconseguís no un, sinó dos patges per nen?”
-“Seria meravellós Baltasar- va dir en Gaspar-, però no serveix qualsevol, han de ser patges que estimin molt als nens!”.
-“Sí, es clar, això és fonamental – va dir en Melcior- i a més haurien de conèixer molt bé els desitjos dels nens i nenes, això és bàsic per un patge”.
-“Doncs digueu-me, benvolguts companys meus: hi ha algú que estimi més als nens i els conegui millor que els seus propis pares?”-va dir en Baltasar amb la mirada triomfant.
Els tres Reis es van mirar assentint i comprenen la gran idea del rei Baltasar. I amb la màgia poderosa que només tres grans Reis Mags i Savis tenen van dir:
-“ordenem que per Nadal, commemorant aquest moment, tots els pares i mares es converteixin en els nostres patges i que, en el nostre nom i de la nostra part, regalin als seus fills i filles els regals que desitgin. També ordeno que mentre els infants siguin petits, el lliurament dels regals es faci com si ho fessin els propis Reis Mags. Però quan els nens siguin suficientment grans per entendre això, els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, cada Nadal, els nens i nenes també faran regals als seus pares en prova d’afecte. I recordaran que gràcies a Tres Reis Mags tots són més feliços” .

Llavors la Júlia es va aixecar, li va donar un petó al seu pare i li va dir:
-“Ara sí que ho entenc, i estic molt contenta. No sé si tindré prou diners per a comprar-vos algun regal, però per l’any que ve ja en guardaré més”.

I mentre la Júlia i el seu pare s’abraçaven, des del cel els Tres Reis Mags contemplaven l’escena tremendament satisfets... un cop més.

Doncs fins aquí aquest conte, potser ho podreu fer servir, ho potser no... en tot cas és un tendre conte de Nadal què ens ha encantat reescriure per a vosaltres!!!

Bon Nadal a tots i bons Reis!!


bonic oi?????
que mai s'acabi la màgia que hi ha dins de tots i cada un de nosaltres!

i un 15 de desembre, començava el viatge!

avui, 15 de desembre de 2010, fa quatre anys que vaig empendre el viatge més llarg i més important de la meva vida.....
en un dia com avui, un divendres per ser exactes, marxavem a Xina per trobar-nos amb la nostra petitona.
aquell viatge, del que amb prou feina ens podiem imaginar quin en seria el seu contingut, ens tenia reservats 15 dies de somni, 15 dies que repetiria del principi al final ara mateix, sense cap mena de dubte.
Vàrem tenir la gran sort de viatjar molt ben acompanyats, i arribar a Guangxi, a la província de l'aina amb dues famílies magnífiques i ja en aquells moments de la nostra família del cor.
quines possiblitats teníem de viatjar a la província amb algú de la mateixa colla????, poques oi, doncs no va ser amb una sinó amb dues parelles a les que estimem moltíssim i que anavem allà mateix.
A pequín, ja ens reuniríem amb les altres famílies amb les que vàrem tenir la sort de compartir la segona part del viatge.

només aterrar a Nannig, capital de Guangxi, ja sabíem que érem a la terra que més ens donaría d'aquest món, era la terra de l'aina, la que la va veure néixer i a la que teníem la oportunitat de conèixer i estimar.

la veritat és que tot ens va anar de meravella, la guía, l'hotel, la companyia, els amics que vam fer allà.......tot estava a punt per viure el moment més màgic de les nostres vides, tot estava a punt per abraçar a la carona més dolça que mai he vist, tot estava a punt per convertir-nos oficialment en pares de la nena més maca del món, tot estava a punt per començar un conte de fades on la meva filla n'ès la princesa.
només ens calía una mica més de paciència, només ens calía que arribés el dia 18 per fer d'un somni la més pura realitat.

Recordar què feia ara fa 4 anys, tal i com ho vaig fer el primer, el segon, i el tercer any, és inevitable..... i per anys que passin sempre poratré al cor aquests dies tan especials i tan importants que van marcar la meva vida per sempre més.
L'arribada d'un fill, és sense cap mena de dubte el dia més feliç a la vida d'una persona.
Són moments únics i especials que queden per sempre més en el record ii que fa que en els propers 15 dies ens preguntem a cada instant què és el que feiem ara fa 4 anys.

aquest és el nostre quadern de viatge, aquells que cada dia amb una il.lusió desmesurada varem escriure nit rera nit, per tal de que totes les persones a qui estimavem tant sabéssin de com ens anava per terres orientals.
gràcies a aquest quadern no només tindré detalls que potser ara no recordaria, gràcies a aquest quadern he trobat a persones meravelloses que sé que tindré per sempre més al meu costat!

http://www.mychinajourney.com/filladelcor.com/view-travel.asp?TravelDayID=7

dimarts, 14 de desembre de 2010

aquest mes no!

Doncs sembla ser que aquest mes no hi haurà assignacions, ..................., sobren les paraules!
aquest és el comunicat d'AFAC:

Queridas familias,

Desde China nos informan que este mes el CCAA no enviará las asignaciones.
Lo lamentamos pero es necesario esperar un mes más.

Muchos ánimos a todos, sabemos lo mal que lo estáis pasando, y en especial
a todas estas familias del dia 26.

Un abrazo,

AFAC - Sede Barcelona

A mi AFAC mai m'ha fallat, ben al contrari, sempre l'he tingut al costat per tot el que he necessitat i sempre que ha donat una informació ho ha fet quan en té la certesa, per tant la seva trajectòria, responsablitat i confiança, fa que em cregui la notícia.
Tot i així, tant de bo aquest cop hi hagi un error! ;-)

dilluns, 13 de desembre de 2010

quanta raó!

aquest poema, l'he trobat avui a l'agenda de l'aina......
per desgràcia d'aquest món i de tots els que ho pateixen, es fa una ajuda d'aliments per a tots aquells que ho necessitin....
hi havia aquest poema.....
tots sabem que és veritat....
però realment ho posem en pràctica?

espero que us agradi:

Si vols fer feliç a algú a qui estimes molt,
digues-li avui....
EN VIDA AMIC, EN VIDA.


Si desitges donar una flor,
no t'esperis a que sigui mort, dóna-la avui,
amb amor....
EN VIDA AMIC, EN VIDA.


Si desitges dir "t'estimo" a la gent de casa teva,
i a l'amic allunyat o veí.....
EN VIDA AMIC, EN VIDA.


Seràs feliç, si comprens que fer feliços a tots,
és molt millor fer-ho.........
EN VIDA AMIC, EN VIDA.


No has d'anar a panteons ni omplir les tombes de flors....
has d'omplir d'amor els cors dels qui estimes....
EN VIDA AMIC, EN VIDA!

diumenge, 12 de desembre de 2010

fotografia de la setmana



avui hem passat un dia genial, un dia magnífic amb la nostra familia del cor.
el lloc triat ha estat un restaurant ideal per els més menuts, on tot és màgic, on tot és un encanteri.
i és que la familia del cor és màgica!
unes hores amb ells i tot és tan fàcil......

us estimem familia, que per molts anys!

divendres, 10 de desembre de 2010

32 mesos......

un més mes que el nostre expedient reposa en alguna estanteria del CCAA.
Un més mes que esperem i desitgem que alguna cosa canvii.....
Un més mes que t'estimem i t'esperem....
Un més menys que ens falta per arribar a tu.

Mentrestant seguim gaudint de tot el que la vida ens ofereix i ens dóna, que és molt.
Seguim somiant, disfrutant, pensant, fent plans, desfent-los, tornar-los a fer, gaudint de persones meravelloses, de petits detalls, de grans moments...... en definitiva, seguim VIVINT!

Tresor, un més menys ens separa de tu.

dimarts, 7 de desembre de 2010

indescriptible....

POR QUÉ NO ESTUVE EN LA BARRIGA DE MAMÁ?
aquest nou conte de la meva amiga SILVIA MAGDALENO, és el que hem rebut avui a casa.
QUINA SORPRESA!..... que bonic!
l'aina molt entusiasmada amb el nou conte, tant, que ella mateixa ha volgut donar les gràcies a l'autora via telefònica! si si, com ho sentiu!

Silvia, TOCAYA, que te voy a decir que no sepas ya.......
que eres grande, muy grande,! que a través de tus cuentos nos emocionas a todos, grandes y pequeños.
Tus frases, tus textos....... ufffff, todo es tan emocionante........
Mil gracias amiga, sabes como llegar al fondo del corazón.
Nunca agradeceré lo bastante todo lo que representa una adopción, porque gracias a ello nuestras vidas se cruzaron!
No sé lo que esperaremos, pero te aseguro que con gente como tu, el camino se acorta muchísimo!
no dejes nunca de sorprendernos, de contar y de imaginar..... porque los sueños es lo mejor que tenemos.
UN GRAN BESO!


l'aina destapa el conte


i no el pot parar de mirar......

trobareu tota la informació del conte a:
http://www.facebook.com/?ref=hp#!/pages/Por-que-no-estuve-en-la-barriga-de-mama/116183538444136

http://www.adopcionencuento.es/

dissabte, 4 de desembre de 2010

"coses de nens"......

mai sabem com és la resposta d'un infant, però sigui la que sigui, sabem que serà del tot sorprenent, d'això no hi ha dubte.

una bona amiga m'ha passat un correu amb aquestes reflexions, així que aquí les teniu, espero que us agradin:

Al autor y orador Leo Buscaglia, se le solicitó que fuera parte del jurado de un concurso. El propósito del concurso era, encontrar al niño más cariñoso. El ganador fue un niño de 4 años cuyo vecino era un anciano, a quien recientemente se le había muerto la esposa. El niño, al ver al hombre sentado en una banca del patio y llorando, se metió al patio del anciano, se subió a su regazo y se sentó. Cuando su mamá le preguntó que le había dicho al vecino, el pequeño niño le contestó:
* "Nada... sólo le ayudé a llorar".

------------------------------------------------------

Debbie Moons, maestra de primer grado, estaba discutiendo con su grupo la pintura de una familia. En la pintura había un niño que tenía el cabello de diferente color al resto de los miembros de la familia. Uno de los niños del grupo sugirió que el niño de la pintura era adoptado y una niña compañera de él le dijo:
"Yo sé todo acerca de las adopciones, porque yo soy adoptada". * "¿Qué significa ser adoptada?"- preguntó el niño y la niña le contestó:
* "Significa que uno no crece en el vientre de su mamá sino que crece en su corazón".


-----------------------------------------------------

Siempre que estoy decepcionado de mi vida, me detengo a pensar en el pequeño Jaime Scout.
Jaime estaba intentando conseguir una parte en una obra de la escuela. Su mamá me dijo que había puesto su corazón en ello pero aún así, temía que no fuera elegido. El día que fueron repartidas las partes de la obra, yo estuve en la escuela. Jaime salió corriendo con los ojos brillantes de orgullo y una gran emoción. *"Adivina qué mamá" me dijo gritando las palabras que permanecerán como una lección para mi:
"He sido elegido para aplaudir y animar"

-----------------------------------------------------

En Nueva York un niño de 10 años estaba parado, descalzo, frente a una tienda de zapatos apuntando a través de la ventana y temblando de frío. Una señora se acercó al niño y le dijo: "Mi pequeño amigo ¿qué estás mirando con tanto interés en esa ventana?". La respuesta fue: - "'Le estaba pidiendo a Dios que me diera un par de zapatos".
La señora lo tomó de la mano y lo llevó adentro de la tienda, le pidió al empleado que le diera media docena de pares de calcetines para el niño. Preguntó si podría prestarle una palangana con agua y una toalla. El Empleado rápidamente le trajo lo que pidió. La señora se llevó al niño a la parte trasera de la tienda, se quitó los guantes, le lavó los pies al niño y se los secó con la toalla. Para entonces el empleado llegó con los calcetines, la señora le puso un par de ellos al niño y le compró un par de zapatos. Juntó el resto de los calcetines y se los dió al niño. Ella acarició al niño en la cabeza y le dijo:
-"¡No hay duda pequeño amigo que te sientes más cómodo ahora!" Mientras ella daba la vuelta para marcharse, el niño la alcanzó, la tomó de la mano y mirándola con lágrimas en los ojos le preguntó:
- "¿Es usted la esposa de Dios? "

divendres, 3 de desembre de 2010

de boig.....

així és com han estat aquests últims dies....., de boig, quasi ni amb temps per poder entrar en aquest petit espai que tant estimo......
però com solen dir, " no hay mal que cien años dure", així que aquí estic de nou, aprofitant aquests dies de desconexió per anar-me posant al dia de moltíssimes feines pendents..... , per disfrutar de la familia i els amics, per decorar la casa de nadal..... quina ilusió que li fa a l'aina....jajajajajaja

en fi, que aquí seguim, encetant un mes que a part de ser especial per ser nadal, serà sempre el més per excel.lència a casa, el mes que ens va unir per sempre amb l'aina!

feliç desembre per tots!