CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimarts, 5 d’octubre de 2010

pares, colegues....... ón és el límit?

Una amiga m'ha passat aquest vídeo, i la veritat, crec que val la pena dedicar-hi un minut.
algunes vegades he parlat d'aquest tema al bloc, i els que em coneixeu sabeu que així ho crec i així ho penso.

Ser pare/mare, és una labor molt important, de tots nosaltres depèn en gran part com serà i com influirem a la vida dels nostres fills, en aquestes personetes que créixen dia rere dia per convertir-se en dones i homes en un futur, i no és fàcil.

Mai sabem si el que fem ho estem fent bé o no, si ens hem passat o ens hem quedat a mitges.
la nostra escala de valors, el nostre sentit comú i les nostres imperfeccions i virtuts, són els que ens ajuden a forjar el camí que farà del nostres fills persones de profit, madures i feliçes, "o no."
val a dir que tot ho fem amb la millor de les intencions.

però a vegades ens confonem.......
a vegades ens pensem que si som més amics dels nostres fills, ells ens estimaran més o ens faran més cas..... i no és així.
jo sempre he pensat i he defensat que per poder ser amics en un futur dels nostres fills, primer hem de ser pares, i això vol dir enfadar-nos, posar límits i enfrontar-nos a situacions díficils que constantment ens posen a prova.......

una vegada, l'aina després de dir-li que s'havia equivocat i que les coses es feien d'una altra manera, em va dir:
"mama, és que tu sempre em manes" jajajajja
jo li vaig respondre:
no fill, la mama no et mana, la mama t'educa!

d'això ja fa gairebé dos anys...... i no va caure en sac trencat....
ara, cada vegada que ella sent d'algú altre una expressió semblant, contesta molt convençuda el mateix que li vaig contestar jo a ella.

ells volen límits, els necessiten, però tot això vol dir temps i molta dedicació, i no sempre els adults estem a l'alçada.....

si més no, segur que aquest vídeo ens farà reflexionar.

2 comentaris:

xino xano cap a Xina ha dit...

Bonisim Silvia, no puc estar més d´acord ...fa uns mesos un dels meus veins de escala va fer una festa en absencia de la seva mare , ere un dia entre setmana i a les 4 del mati vaig decidir trucar a la urbana farta del xivarri ... reacció de la mare : enfadarse amb els veins perque el seu nen nomes estaba celebrant que havia aprovat el curs ¡¡¡ i es clar tots els veins havien de compartir la seva alegria durant aquella nit , pero ella la mare havia marxat de casa ¡¡¡¡

Anna ha dit...

bravo Iñaki!!!! totalment d'acord...però què trist és que les coses vagin així, venen anys molt complicats.