CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimecres, 20 d’octubre de 2010

cada any em dic aquest any no publico aquesta entrada, doncs quasi tots els que em llegiu ja la sabeu de sobres ( és el mateix escrit de cada any).....
però llavors em dic.... què carai! tot el que aquí poso ho imprimeixo per fer un diari per l'aina, així que no puc oblidar-me del meravellós dia 20 d'octubre d'ara fa 4 anys.
Aquell dia que va ser el comte enrrere en el que la nostra vida va canviar per sempre més.
En un dia com avui d'ara fa 4 anys sabíem que estavem asignats!

"Recordo aquell dia com si fós ara ... era divendres i els rumors tot i estar a mitjans de mes es succeïen l'un rera l'altre.... les llistes americanes eren un no parar i jo no parava ni un moment de buscar alguna notícia que ens deixés passar aquell cap de setmana de manera diferent ....
però res, tot eren especulacions i moltes ganes de que passés alguna cosa.....
recordo que aquell dia amb la FIna, una gran amiga nostra, ens vàrem trucar moltes vegades....estavem les dues nervioses, i qualsevol rumor que sortís agafàvem el telèfon per passar-nos la informació.

després de dinar.....quan jo ja pensava que fins dilluns res de res, va trucar el telèfon. Era la Fina.....
recordo les seves paraules d'una a una, de fet crec que mai ho podré oblidar.....amb una veu molt tremoslosa, i gairebé sense poder parlar em va dir:
"....sílvia, has vist ara mateix la pàgina d'AFAC?".......
en aquell moment el meu cor es va disparar i va començar a bategar d'una forma com mai ho havia fet.....
jo portava tot el dia enganxada a la pàgina d'AFAC, però no hi havia res de nou....
però amb les paraules de la Fina, sabia que alguna cosa havia canviat!!!!!
jo li deia, estem assignats??????
i ella em deia, tu mira-la, llegeix-ho amb els teus propis ulls....
els dits em tremolàven tant, que era incapaç d'agafar el ratolí per anar a favoritos i clickar.....
quan finalment vaig poder obrir la pàgina, això és el que deia:

Llegada de las asignaciones
Según información recibida por varias fuentes las asignaciones
llegarán a España entre mitad y finales de la semana que viene y las familias las recibirán probablemente a principio de la otra.
La fecha de corte es el 23 de agosto (para aquellas agencias que tienen fecha de registro hasta dicha fecha) es decir que se confirma que entra en dicha asignaciones el grupo de protocolo público del 18 de agosto 2005 que cuenta con más de 150 expedientes.

ENHORABUENA A TODOS LOS ASIGNADOS!!!
Todavía un poco de paciencia. Las administraciones de las Comunidades y las Ecai irán avisando a las familias asignadas cuando dichas asignaciones habrán llegado realmente en sus manos.
Para este grupo de asignaciones la espera se mantiene en 14 meses.

mentre jo intentava llegir amb veu alta, sentia com la Fina i jo estavem plorant, i cap de les dues podia articular massa paraules ..... el que ens estava passant era allò pel que tant de temps havíem esperat. Era increíble, un somni!!!!
mai li agrairé prou a la Fina que després de que ella ho sabés, crec que va ser la primera, em truqués a mi per fer-me'n partícep!!!!!
recordo que li deia ... que fort, que fort, i moltes gràcies fina ... enhorabona .....
vàrem penjar el telèfon i de seguida vaig trucar al lluís ...... li vaig dir vine de seguida ..... plega de la feina ...jajajajjajajaja ...... l'emoció era total!!!

després de parlar amb ell, vaig començar a córrer com mai ho havia fet pel pati de casa fins arribar a casa dels meus pares .....
de la forma que vaig entrar a casa del meu pare, era el que hi havia a casa en aquell moment, ell ja va saber el que passava .... es va aixecar de cop esperant el que volia sentir:
estem assignats, estem assignats .......
em va abraçar tan fort, que fins i tot em va fer mal...jejejeje però era igual ...... l'emoció era incontrolable ....
aquell dia va ser el primer que vaig veure llàgrimes als ulls del meu pare....mai oblidaré aquest moment.
deprés vaig trucar a la meva mare ...... es va emocionar molt, i quan va arribar a casa vaig viure un altre moment d'aquells que duren per sempre.

a partir d'aquí ja va ser un no parar amb el telèfon, em va donar el temps just per trucar als meus companys de viatge de la família del cor i dir que estaven assignats.
recordo que això va passar als voltants de les 4 de la tarda, doncs a les 8 del vespre encara em trucava el mòbil ........estava parlant i sentia com estava entrant una altra trucada i fins i tot hi havia moments que el mòbil i el fixe sonaven alhora .....

aquell dia vaig començar a ser conscient de que els somnis es fan realitat, vaig ser conscient de tota la gent que ens estimava i teníem a prop ...... i tot això era només el començament de tota la màgia que ens quedava per viure!!!
estavem començant el nostre viatge cap a l'aina, i res tornaria a ser com abans......

gràcies a tots els que vàreu estar amb nosaltres aquell dia.......i gràcies Fina per TOT!!!!!!"

6 comentaris:

Anònim ha dit...

NUNCA DEJES DE CONTARLO AÑO TRAS AÑO, PORQUE SON DIAS IMPORTANTES.
Y AÑO TRAS AÑO, CUANDO LEO ESTAS PALABRAS ME SIGO EMOCIONANDO MÁS SI CABE.
SABES QUE PASA?
QUE MIRO LA CARITA DE TU PEKE Y LEO EL ESCRITO CUANDO AÚN NO IMAGINABAS NI SU CARITA Y NO PUEDO EVITAR EMOCIONARME.

FELICIDADES FAMILA, PORQUE AÑO TRAS AÑO VÁIS A RECORDAR ESTE DIA COMO EL DÍA MÁGICO.

MARTA

Anònim ha dit...

Silvia CORAZON que PRECIOSOS RECUERDOS vividos y doy fe de ello, yo recuerdo incluso la foto en grupo que os hicisteis a la salida despues de ver por primera vez a vuestro primer tesoro AINA!!
Que ilusión me hizo a mi... no te puedes imaginar QUE ALEGRIA VERTE RIENDO CON LA FOTO DE AINA EN LA MANO!!
no se me olvida y ya hace ...4 añazos!



UN ABRAZO MUYYY GRANDE

Manuela

itzi ha dit...

Silvia, aún me siguen emocionando tus palabras de aquel entonces. Nunca me cansaré de leer cositas bonitas como ésta. Feliz aniversario de asignación!!!
besitossssssssss
itzi

Anònim ha dit...

Silvia, me has hecho llorar de la emoción.
No dejes de contarlo nunca, nos haces partícipes de tan bonito momento a todos los que no estuvimos contigo ese día.
Un beso y enhorabuena por tanta dicha.
Eva de Barcelona

Silvia - Desenredando el hilo rojo ha dit...

Y yo, cada vez que lo leo, lloro como una madalena. Así que recuerdanos este momento cada día 20 de octubre porque siempre habrá alguien que te lo agradecerá y que se emocionará con tus palabras.
Preciosa fecha. Precioso momento. Gracias por compartilo.
Besos

Anònim ha dit...

Por fa,no dejes de contarnos un año y otro y otro tantas cosas bonitas........porque como dice Mei ,pase lo que pase siempre habrá un trozo de nuestro corazón en China....Petons.