CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




diumenge, 31 d’octubre de 2010

fotografia de la setmana



tenim novetats!!!!!!
una persona molt especial, des de l'altre punta de món ens apropa una mica més als 9 mesos que l'aina va viure sense nosaltres......
aiiisssss.....
pels que m'enteneu ja sabeu que una sola cosa per petita que sigui, és tot un descobriment!

dimarts, 26 d’octubre de 2010

un meme!!!!

doncs feia temps que no m'en arribava cap, però aquí en tinc un de nou!!!
així que som-hi!!!!!!

1- dir qui m'ha nominat:
l'elén, de http://farolillos-chinos.blogspot.com/.
muchas gracias guapísima!

2- nominar a 4 persones:
- la silvia http://desenredandoelhilorojo.blogspot.com/
- la roser http://valeriaimartinadostressorsdelaxina.blogspot.com/
- la maría http://brisaoriental.blogspot.com/
- la isabel http://isabel-miblog.blogspot.com/

3- avisar als nominats..... ara ho faré......

4- contestar les següents preguntes:

....4 coses que porti al bolso....
- el moneder
- el mòbil
- medicaments per si de cas....
- carmelets per l'aina.

....4 coses que hi ha a la meva habitació....
- una foto de l'aina i meva a la que tinc un carinyo molt especial
- un llibre que mai es mou de la tauleta de nit: "el guerrer de la llum"
- una orquídea..... sempre hi és!
- un "t'estimo" que em va regalar l'aina

....4 coses que m'agraden ara mateix....
- els raonaments de l'aina
- l'escalfor del sol
- les converses al voltant de la llar de foc
- les decisions preses.

....4 coses que sempre he volgut fer ( i se suposa que no he fet )
- visitar tot argentina
- caiguda lliure
- tornar a xina, a conèixer en persona la família d'acollida de l'aina.....,ja que ens coneixem via carta!!!!!
- acabar l'habitació de jugar..... jajajajajajajaj

....4 coses que no sabeu de mi...
se suposa que han de ser coses que no he dit mai al bloc i que que les pugui dir no???? jajajja, una mica difícil!
sóc transparent, i en el bloc sempre dic tot allò que no traspassi certa frontera, així que crec que sabeu tot el que s'ha de saber...

....4 cançons que no em puc treure del cap....
- boig per tu ( sau )
- qualsevol del bruce...... sempre en tinc una al cap!
- llegaremos a tiempo ( rosana )
- algunes de la sandra march, una amiga i cantautora del meu poble, que sens dubte han marcat una etapa important a la meva vida....

diumenge, 24 d’octubre de 2010

fotografia de la setmana

un cap de setmana intens...... jajajajja, com quasi bé tots.......!
casa i família, i família del cor..... es pot demanar més?

aquest cap de setmana hem entrat llenya per poder gaudir dels grans moments al voltant de la llar de foc......
l'aina ha col.laborat d'allò més...... i per més que li diguéssim que parés quieta, no hi ha hagut manera!
aquí la teniu transportant troncs amb el seu carretó!







i a la tarda cap a figueres!!!!!!, a la festa de la Dana, la nostra nebodeta del cor, que feia ni més ni menys que 4 anys!!!!!
sens dubte una vetllada genial, on ho hem passat d'allò més bé grans i petits.
mil gràcies família!





dijous, 21 d’octubre de 2010

SER MAMÁ ( isabel allende )

Vull compartir un escrit que no coneixia, almenys no el recordo, que ha compartit una amiga de les llistes d'AFAC.
M'ha semblat preciós, i com ella diu va per totes aquelles MARES que ens en sentim i que n'hem volgut ser......
espero que us agradi.

SER MAMÁ

Por culpa del azar o de un desliz, cualquier mujer puede convertirse en Madre. La naturaleza la ha dotado a mansalva del 'instinto maternal' con la finalidad de preservar la especie. Si no fuera por eso, lo que ella haría al ver a esa criatura minúscula y llorona sería arrojarla. Pero gracias al 'instinto maternal' la mira embobada, la encuentra preciosa y se dispone a cuidarla gratis hasta que cumpla por lo menos 21años. Ser Madre es considerar que es mucho mas noble sonar narices y lavar pañales, que terminar los estudios, triunfar en una carrera o mantenerse delgada. Es ejercer la vocación sin descanso, siempre con la cantaleta de que se laven los dientes, se acuesten temprano, saquen buenas notas, no fumen, y que tomen leche. Es preocuparse de las vacunas, la limpieza de las orejas, los estudios, las palabrotas, los novios y las novias, sin ofenderse cuando la mandan a callar o le tiran la puerta en las narices, porque no están en nada... Es quedarse desvelada esperando que vuelva la hija de la fiesta y, cuando llega, hacerse la dormida para no fastidiar. Es temblar cuando el hijo aprende a manejar, anda en moto, se afeita, se enamora, presenta exámenes o le sacan las amígdalas. Es llorar cuando ve a los hijos contentos y apretar los dientes y sonreír cuando los ve sufriendo. Es servir de niñera, maestra, chofer, cocinera, lavandera, médico, policía, confesor y mecánico, sin cobrarsueldo alguno. Es entregar su amor y su tiempo sin esperar que se lo agradezcan. Es decir, que 'son cosas de la edad' cuando la mandan a volar. Madre es alguien que nos quiere y nos cuida todos los días de su vida. El peor defecto que tienen las madres es que se mueren antes de que uno alcance a retribuirles parte de lo que han hecho. Lo dejan a uno desvalido, culpable e irremisiblemente huérfano.

Por suerte hay una sola...Porque nadie aguantaría el dolor de perderla dos veces..

(Isabel Allende )

dimecres, 20 d’octubre de 2010

cada any em dic aquest any no publico aquesta entrada, doncs quasi tots els que em llegiu ja la sabeu de sobres ( és el mateix escrit de cada any).....
però llavors em dic.... què carai! tot el que aquí poso ho imprimeixo per fer un diari per l'aina, així que no puc oblidar-me del meravellós dia 20 d'octubre d'ara fa 4 anys.
Aquell dia que va ser el comte enrrere en el que la nostra vida va canviar per sempre més.
En un dia com avui d'ara fa 4 anys sabíem que estavem asignats!

"Recordo aquell dia com si fós ara ... era divendres i els rumors tot i estar a mitjans de mes es succeïen l'un rera l'altre.... les llistes americanes eren un no parar i jo no parava ni un moment de buscar alguna notícia que ens deixés passar aquell cap de setmana de manera diferent ....
però res, tot eren especulacions i moltes ganes de que passés alguna cosa.....
recordo que aquell dia amb la FIna, una gran amiga nostra, ens vàrem trucar moltes vegades....estavem les dues nervioses, i qualsevol rumor que sortís agafàvem el telèfon per passar-nos la informació.

després de dinar.....quan jo ja pensava que fins dilluns res de res, va trucar el telèfon. Era la Fina.....
recordo les seves paraules d'una a una, de fet crec que mai ho podré oblidar.....amb una veu molt tremoslosa, i gairebé sense poder parlar em va dir:
"....sílvia, has vist ara mateix la pàgina d'AFAC?".......
en aquell moment el meu cor es va disparar i va començar a bategar d'una forma com mai ho havia fet.....
jo portava tot el dia enganxada a la pàgina d'AFAC, però no hi havia res de nou....
però amb les paraules de la Fina, sabia que alguna cosa havia canviat!!!!!
jo li deia, estem assignats??????
i ella em deia, tu mira-la, llegeix-ho amb els teus propis ulls....
els dits em tremolàven tant, que era incapaç d'agafar el ratolí per anar a favoritos i clickar.....
quan finalment vaig poder obrir la pàgina, això és el que deia:

Llegada de las asignaciones
Según información recibida por varias fuentes las asignaciones
llegarán a España entre mitad y finales de la semana que viene y las familias las recibirán probablemente a principio de la otra.
La fecha de corte es el 23 de agosto (para aquellas agencias que tienen fecha de registro hasta dicha fecha) es decir que se confirma que entra en dicha asignaciones el grupo de protocolo público del 18 de agosto 2005 que cuenta con más de 150 expedientes.

ENHORABUENA A TODOS LOS ASIGNADOS!!!
Todavía un poco de paciencia. Las administraciones de las Comunidades y las Ecai irán avisando a las familias asignadas cuando dichas asignaciones habrán llegado realmente en sus manos.
Para este grupo de asignaciones la espera se mantiene en 14 meses.

mentre jo intentava llegir amb veu alta, sentia com la Fina i jo estavem plorant, i cap de les dues podia articular massa paraules ..... el que ens estava passant era allò pel que tant de temps havíem esperat. Era increíble, un somni!!!!
mai li agrairé prou a la Fina que després de que ella ho sabés, crec que va ser la primera, em truqués a mi per fer-me'n partícep!!!!!
recordo que li deia ... que fort, que fort, i moltes gràcies fina ... enhorabona .....
vàrem penjar el telèfon i de seguida vaig trucar al lluís ...... li vaig dir vine de seguida ..... plega de la feina ...jajajajjajajaja ...... l'emoció era total!!!

després de parlar amb ell, vaig començar a córrer com mai ho havia fet pel pati de casa fins arribar a casa dels meus pares .....
de la forma que vaig entrar a casa del meu pare, era el que hi havia a casa en aquell moment, ell ja va saber el que passava .... es va aixecar de cop esperant el que volia sentir:
estem assignats, estem assignats .......
em va abraçar tan fort, que fins i tot em va fer mal...jejejeje però era igual ...... l'emoció era incontrolable ....
aquell dia va ser el primer que vaig veure llàgrimes als ulls del meu pare....mai oblidaré aquest moment.
deprés vaig trucar a la meva mare ...... es va emocionar molt, i quan va arribar a casa vaig viure un altre moment d'aquells que duren per sempre.

a partir d'aquí ja va ser un no parar amb el telèfon, em va donar el temps just per trucar als meus companys de viatge de la família del cor i dir que estaven assignats.
recordo que això va passar als voltants de les 4 de la tarda, doncs a les 8 del vespre encara em trucava el mòbil ........estava parlant i sentia com estava entrant una altra trucada i fins i tot hi havia moments que el mòbil i el fixe sonaven alhora .....

aquell dia vaig començar a ser conscient de que els somnis es fan realitat, vaig ser conscient de tota la gent que ens estimava i teníem a prop ...... i tot això era només el començament de tota la màgia que ens quedava per viure!!!
estavem començant el nostre viatge cap a l'aina, i res tornaria a ser com abans......

gràcies a tots els que vàreu estar amb nosaltres aquell dia.......i gràcies Fina per TOT!!!!!!"

dimarts, 19 d’octubre de 2010

metges espanyols, als orfenats xinesos.

una molt bona iniciativa, llàstima que sempre hi ha comentaris molt desafortunats.
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/18/madrid/1287421709.html

diumenge, 17 d’octubre de 2010

fotografia de la setmana



aquest any sembla ser que promet, que finalment ha plogut quan tocava i mooolt i si ara non es posa a fer un fred d'aquells, sembla que la mare natura ens deixarà gaudir d'allò que tant ens agrada: anar a buscar bolets, i menjar-los, és clar.
així que aquest cap de setmana ens hi hem dedicat a fons.......

estem ensenyant a l'aina a buscar-los, i la veritat és que no fa gens malament...... jajajaja, la sort del principiant?????
sigui com sigui li encanta anar al bosc i trobar bolets, disfruta d'allò més passejant i fent llargues caminades, saltant i punjant pels marges........

i què és el millor que ens ha pogut passar?
doncs que n'hem trobat moooolts......
pinetells, rovellons, trompetes, lleteroles........ per ser el primer cap de setmana podem dir que ha anat molt bé...

però el millor d tot........
aquí teniu la prova!!!!

dimarts, 12 d’octubre de 2010

uns dies meravellosos.










com cada any desde en fa quatre, aquest pont d'octubre serveix per trobar-nos amb la nostra estimada familia del cor, amb la que junts ens varem convertir en pares, amb els que junts varem viure les primeres hores de les nostres filles amb nosaltres, amb els que varem compartir uns dies que mai oblidarem i que ens uniran per sempre més.

Val a dir que som uns privilegiats, ..... amb dues families amigues amb les que ja varem compartir l'espera ens va tocar viatjar junts. les nostres filles estaven juntes a xina.
Però aquest viatge ens va apropar també amb una altra familia que no coneixiem, però que l'enamorament va ser instantàni.... llàstima que aquesta familia viu una mica lluny i no en podem gaudir tant com amb les alres dues......
però tan se val, les hores que compartim quant estem totes les quatre families juntes valen totes les esperes del món.

Aquest any hem estat al garraf.......
hem rigut molt, hem xerrat pels colzes, no hem dormit gaire, hem visitat unes caves, hem fet cates de vi i de cava...... en fi, hem disfrutat de les nostre petites i de tots nosaltres d'una manera sensacional.

Us estimem família!

PD....." consuegros"...... nos vemos en madrid 2011.....jajajajajajajajaja

dimecres, 6 d’octubre de 2010

patètic....

http://www.mitele.telecinco.es/programas/buena-ley/112767.shtml?p=5

us demano que mireu aquest vídeo.
Avanço que és molt fort, i que fa posar els pels de punta per no dir una altra cosa.

Ahir quan vaig anar a portar l'aina a la seva classe de ballet la meva professora i la de l'aina, em va parlar de que havia vist aquest programa i que s'havia indignat.
Diu que no va parar de pensar en mi i en l'aina durant tot el programa, em va trucar, però jo no hi era.
així que no em va poder avisar perquè veiés el programa.
em va parlar tan i tan malament del programa que el primer que vaig fer quan vaig tenir una estona va ser buscar-lo per internet.
desconeixia l'existència d'aquest programa, i pel que he vist avui, puc dir que no m'he perdut res!!!!!

Ara podrem entrar en si estem més o menys indignats, si els cassos són reals o ficticis, si aquesta cadena només fa programes d'aquest tipus, si l'adopció sempre és un tema fàcil de criticar, i un llarg etcètera.....

però......
si relament aquest és un cas real, que ho dubto, les preguntes que em vénen al cap més enllà de la meva pròpia indignació com a mare són les següents:

- aquest matrimoni ha passat un CI? si és així alguna cosa ha fallat i mooooolt!!!!!
- han pensat en la seva filla? han pensat en com es sentirà si mai veu aquest programa?
- es parla d'inversió de diners, de sang, de "pequeña china" en comptes de filla...., d'obsessió, de préstecs..... i totes aquestes paraules són referents a la paraula filla.

i si això és un trist guió amb uns actors que el segueixen.....prefereixo pensar així, doncs encara és més trist..... què han estudiat els guionistes, quins són els seus valors?
ténen sentiments?

sabeu com he acabat més enllà d'indignada, amb els ulls plens de llàgrimes.
Sap molt greu que es tractin aquests temes amb una frivolitat tan extrema....., sense escrúpuls, amb tota la ignorància d'aquest món i sense cap mena de respecte per a tots els nostres fills.

jo no sé a on arribarem, no m'ho vull ni imaginar, però en aquesta societat falten els pilars bàscics que l'aguanten i que cada dia patinen més i més.
no vull això pels meus fills, alguna cosa hem de poder fer com a pares però tan se val, hem arribat a un punt on l'audiència és el que conta i tant se val a qui fereixin.

que equivocat que està aquest món..... amb programes així pretenem donar els valor necessàris per formar persones?

dimarts, 5 d’octubre de 2010

pares, colegues....... ón és el límit?

Una amiga m'ha passat aquest vídeo, i la veritat, crec que val la pena dedicar-hi un minut.
algunes vegades he parlat d'aquest tema al bloc, i els que em coneixeu sabeu que així ho crec i així ho penso.

Ser pare/mare, és una labor molt important, de tots nosaltres depèn en gran part com serà i com influirem a la vida dels nostres fills, en aquestes personetes que créixen dia rere dia per convertir-se en dones i homes en un futur, i no és fàcil.

Mai sabem si el que fem ho estem fent bé o no, si ens hem passat o ens hem quedat a mitges.
la nostra escala de valors, el nostre sentit comú i les nostres imperfeccions i virtuts, són els que ens ajuden a forjar el camí que farà del nostres fills persones de profit, madures i feliçes, "o no."
val a dir que tot ho fem amb la millor de les intencions.

però a vegades ens confonem.......
a vegades ens pensem que si som més amics dels nostres fills, ells ens estimaran més o ens faran més cas..... i no és així.
jo sempre he pensat i he defensat que per poder ser amics en un futur dels nostres fills, primer hem de ser pares, i això vol dir enfadar-nos, posar límits i enfrontar-nos a situacions díficils que constantment ens posen a prova.......

una vegada, l'aina després de dir-li que s'havia equivocat i que les coses es feien d'una altra manera, em va dir:
"mama, és que tu sempre em manes" jajajajja
jo li vaig respondre:
no fill, la mama no et mana, la mama t'educa!

d'això ja fa gairebé dos anys...... i no va caure en sac trencat....
ara, cada vegada que ella sent d'algú altre una expressió semblant, contesta molt convençuda el mateix que li vaig contestar jo a ella.

ells volen límits, els necessiten, però tot això vol dir temps i molta dedicació, i no sempre els adults estem a l'alçada.....

si més no, segur que aquest vídeo ens farà reflexionar.

diumenge, 3 d’octubre de 2010

fotografia de la setmana



És impossible explicar tot el que transmet aquesta fotografia, de fet crec que no hi ha paraules ni adjectius suficients que s'ajustin a la realitat.
ÉS la meva familia del cor, aquells que ens varem conèixer ara fa 5 anys i mai més ens hem separat.
Amb tots ells he viscut moments irrepetibles, mil i una emocions, incomptables tips de riure, molts plors ( quasi sempre d'emoció ), molts dinars, infinits sopars, xerrades inacabables, nits desperts, viatges meravellosos, neixaments,i mil i una coses més......
però el més important de tot, l'amor i l'estimació cap a les nostres filles i entre tots nosaltres.

aquesta no és una foto qualsevol..... cada any pels voltants del dia 30 de setembre, celebrem que va arribar la primera familia amb la seva filla i que just un any més tard, al mateix dia, arribava la última familia de la colla.
per tant, cada 30 de setembre és un any molt especial per tots nosaltres, perquè va ser el dia que va encetar i tancar el millor de tots els nostres somnis, veure com començava i com es tancava aquesta gran família del cor.
hi ha dues families que per diferents motius no heu pogut venir, no cal dir que us hem trobat molt a faltar, però tot sigui per anar ampliant la familia oi???? jejejejeje

Gràcies a tots per donar-nos tant, per tot el compartit, el viscut i per tot el que vindrà.

GRÀCIES per:

-tot allò que ens heu fet arribar dia rere dia....
-pel do de la vida, l'amistat, el servei i l'estimació
-la riquesa que rebo de tots
-els missatges amagats
-els riures, els somriures
- per escoltar.....
......gràcies per estimar!

divendres, 1 d’octubre de 2010

notícies del CCAA

COMUNICADO CCAA ADOPCIÓN NIÑOS CON NECESIDADES ESPECIALES

A fin de acomodar mejor a los menores con necesidades especiales mediante el servicio en línea con énfasis en encontrar solución a aquellos cuyos expedientes sigan sin ser “bloqueados” a los dos meses de su emisión en forma “multiagencia”, el Centro Chino de Adopciones (en adelante CCAA) emitió el 16 de agosto de 2010 un comunicado en el que planteó la posibilidad de que una familia adoptante solicite adoptar a dos niños a un mismo tiempo o en ocasiones sucesivas de un mismo año, para lo cual definió tres circunstnacias concretas.

A las preguntas que han hecho últimamente algunas agencias de adopción sobre los procesos operativos para llevarlo a cabo, se contesta en los siguientes términos:

I. Procesos operativos para los expedientes de adopción ya presentados al CCAA

Las familias que han presentado su expediente de adopción y todavía no han llegado a viajar a China para formalizar su adopción en el registro correspondiente, podrán aprovechar una copia del referido expediente para solicitar adoptar a un menor con atención especial, y el CCAA, tras recibir la copia, la registrará como nuevo expediente y la tramitará de manera acelarada según el procedimiento del pasaje verde.

A tales efectos, la agencia de adopción correspondiente procederá a “bloquear” para la familia adoptante un menor con atención especial en el sistema de servicio en línea del CCAA para los niños con necesidades especiales e introducir la información de la familia y su plan de cuidado del menor, indicando en el apartado “Deseo de adopción” que se trata de una solicitud de adoptar a un menor con atención especial mediante la copia del expediente ya presentado.

Una vez recibido el aviso del CCAA en sentido de aceptar su tramitación en el servicio en línea, la agencia de adopción presentará a esta institución la copia del expediente poniendo en la lista de presentación la fecha y el número de registro de la documentación original en el CCAA, además de pagarle la tasa de servicio establecida remitiéndole el justificante en caso de transferencia bancaria, sin necesidad de abonarle la tasa de traducción.

La documentación que se debe presentar para adoptar menores con atención especial está integrada por:

1. Copia del expedientes de adopción ya presentado;

2. Original de la solicitud de adopción y el plan de cuidado y rehabilitación de menores con atención especial;

3. Original del certificado de idoneidad actualizado por las autoridades competentes del país de los solicitantes para la adopción de menores con atención especial, si el certificado de idoneidad anterior sólo les permite adoptar un menor, y

4. Informe psico-social actualizado por el personal competente en caso de importantes cambios en la situación familiar, caso para el cual, además, se pagará al CCAA 50$ por la traducción del informe.

Por encargo de la agencia de adopción, el CCAA puede sacar copia del expediente de adopción ya presentado de una familia adoptante, cobrando 60$ por tal servicio.

En caso de familias que hayan recibido la carta de invitación del CCAA para su adopción en China y todavía quieran solicitar adoptar un menor con atención especial, la agencia de adopción podrá presentar en el plazo vigente de la invitación una carta a la Oficina Administrativa del CCAA para solicitarle una prórroga, exponiendo la situación del menor con atención especial que se intente adoptar.

El CCAA lo examinará y aprobará según sean las circunstancias, concediendo una sola prórroga de tres meses como máximo.

II. Procesos operativos para los expedientes de adopción aún no presentados al CCAA

Las familias que no han presentado expediente de adopción pueden solicitar mediante un solo expediente adoptar a dos menores con necesidades especiales, siendo uno de ellos niño con atención especial por lo menos. Los precesos operativos son como sigue:

La agencia de adopción correspondiente procederá a “bloquear” para la familia adoptante dos menores con necesidades especiales, uno de ellos con atención especial por lo menos, en el sistema de servicio en línea del CCAA para semejante niños e introducir la información de la familia y su plan de cuidado de los menores, indicando en el apartado “Deseo de adopción” que se trata de una solicitud de adoptar a dos niños con necesidades especiales mediante un solo expediente de adopción.

Una vez recibido el aviso del CCAA en sentido de aceptar su tramitación en el servicio en línea, la agencia de adopción presentará el expediente a esta institución y, al mismo tiempo, pagarle dos tasas de servicio establecidas, remitiéndole el justificante en caso de transferencia bancaria, y una tasa de traducción.

En relación al expediente de adopción se deben tomar en cuenta los siguientes dos puntos:

1. Hacer constar claramente en la solicitud la adopción de dos menores con necesidades especiales y adjuntar el original del plan de cuidado y rehabilitación, y

2. Incluir el original del certificado de idoneidad otorgado por las autoridades competentes del país de los solicitantes para la adopción internacional de dos niños con necesidades especiales.

Por lo demás, ante las consultas que últimamente han hecho algunas agencias de adopción sobre otras modalidades para que una familia solicite adoptar a dos menores a un mismo tiempo o en ocasiones sucesivas y problemas relacionados, el CCAA va a estudiarlos a fondo antes de darles respuesta según sea el caso.

Centro Chino de Adopciones15 de septiembre de 2010