CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimecres, 22 de setembre de 2010

les "marques de l'amor"

mai havia sentit a parlar de les marques de l'amor, mai...., però aquesta setmana n'he llegit alguns comentaris al respecte.

Fa uns dies, una mare va penjar un missatge a les llistes d'AFAC, explicant unes marques que tenia la seva filla al darrere de l'orella. Ella estava més o menys informada del que aquestes marques significaven, i preguntava si hi havia més cassos.
força gent ha contestat dient que es trobava en la mateixa situació, i jo en sóc una d'elles....

Des del primer moment que vaig tenir a l'aina als meus braços i me la vaig mirar i remirar milímetre a milímetre, vaig adonar-me que al darrere de les orelles hi tenia una marca petitona, una a cada orella......
mai vaig saber el que era.
Vaig comentar-ho a la pediatra i no hi va posar cap mena d'importància, i sempre he cregut que era alguna cosa genètica......
però aquesta setmana i segons les informaciones que gent molt divesrsa a anat donant a les llistes he començat a pensar que potser la genètica i té poc a veure.....
segur que hi haurà moltes maneres de veure el tema, de creure-ho o no, però en qualsevol cas no deixa de tenir molt sentit.

ja sabeu de sobra que crec moltíssim en el fil vermell, i que tot i que aquesta frase no deixa de ser això, una frase té tot el sentit del món.....
doncs aquesta explicació sobre aquestes marques també trobo, al igual que el fil vermell, que pot ser una bona explicació carregada d'amor i de sentiments.
Resulta que aquestes marques que tant poden ser a l'orella com a la part de dalt del braç són el que en diuen MARQUES D'AMOR.

us deixo un tros del que ha comentat una mare a les llistes d'afac:
"No sé que hay de verdad en ello, pero a estas punciones las llaman la MARCA del AMOR. Esta marca, que habitualmente se hace en las orejas, la hace la madre biológica para estar conectada de por vida a su hija. Según el escrito esa marca será la que hará que la madre biológica pueda identificar a su hija cuando los ancestros vuelven a unirlas en el tiempo. "

y aquí una altra explicació:
"Como muchos sabrán la política poblacional de China niega a los padres de familia el derecho
de escoger cuantos hijos pueden tener, como regla general se establece que cada familia debe de tener como máximo un hijo y prefiriendo por razones sociales y económicas, a los hijos varones. En los años setentas y ochentas cuando China no era la potencia que es ahora, esta política era ejercida con mano dura, razón por la cual muchas bebes alrededor de las provincias chinas fueran asesinadas en el momento de su nacimiento, arrebatadas de sus madres solo para dejarlas morir
en el campo o tratadas como basura por los mismos hospitales, todo esto antes que tan siquiera tuvieran el mas mínimo contacto físico con sus madres. Por más doloroso que suene millones de bebitas fueron masacradas con tal de seguir con esta anti humana política gubernamental. Las pocas madres que pudieron dar a luz a sus hijas clandestinamente, se encontraban con la horrible decisión y muchas veces única esperanza de que después de algunos días de nacidas, debían
abandonarlas en nefastos orfanatos gubernamentales que sin el mas mínimo amor y cuidado, tenían a las bebes esperando que llegaran extranjeros a adoptarlas y así lucrar con ellas. La mayoría de las bebes que fueron adoptadas están repartidas a lo largo de Estados Unidos y Europa. Pero hay algo único y especial que la mayoría de ellas guardan en común. Antes de que las llevaran a escondidas a estos orfanatos, la madre le hacía a la bebe de días de nacida una herida o corte profundo en el hombro izquierdo, con el único propósito de que cuando las
bebes que ahora son niñas y mujeres entre los 15 y 35 años crecieran, llevaran esta cicatriz y al verla siempre recordaran cuanto sus madres las amaban y que las habían entregado en contra de su voluntad solo con la única esperanza que vivieran y pudieran tener una mejor vida lejos de ellas. "


Sigui com sigui hi ha molts nens que ténen aquestes marques, i m'agradaria creure i pensar que és veritat, que malgrat l'aina no va néixer de mi, si que va néixer per mi i aquest era el nostre destí, però a banda d'això vull creure que la persona que li va donar la vida se la va estimar molt.

una vegada vaig llegir un escrit que em va agradar moltíssim i que a casa està escrit en lloc molt especial perquè quan l'aina sigui gran se'l pugui llegir tantes vegades com vulgui....
l'escrit parla de que a vegades els fills néixen dues vegades, com tu, li dic jo.....
una ho fan del ventre d'una dona, i l'latre de l'amor dels pares......
i acaba dient que no tothom pot dir que la seva vida és el fruit de dos actes d'amor consecutius, el que t'ha portat al món i el que t'ha portat fins aquí.....
i sempre, sempre que el llegeixo no puc evitar emocionar-me....., com ara.

8 comentaris:

jinghai ha dit...

mi hija la tiene en el brazo y tantas y tantas veces que se la mira y me pregunta!!!ahora estoy llorando de emocion,es una de las entradas mas bonitas,gracias por compartirla

manuela ha dit...

Silvia...mi niña la tiene en el brazo, y por más que la he investigado...?¿ no sabia de qué era resultado, creia de algún accidente infantil o...
Muchas GRACIAS por compartirlo estoy muy emocionada. Lo desconocia

Anònim ha dit...

L´Abril té una marqueta al braç tipus vacuna, rodoneta, però mai havia pensat fins ara que podia ser això.
Silvia, si no t´importa, podries passar-me l´escrit, m´encantaria tenir-lo.
Petonets, Fina

Laura ha dit...

Ostres que fort, que fort!!! Tota la meva energia positiva per qui va haver de fer aquestes marques d'amor. Que valentes.
A mi també m'agradaria tenir aquest escrit.

Silvia - Desenredando el hilo rojo ha dit...

Snif, snif, snif... Realmente pone los pelos de punta el tema de las marcas. ¿Será cierto? ¿Será como nuestra marca de las vacunas?
¿Y qué decirte del escrito? Preciosas y conmovedoras palabras. . ¿Quieres que lo plasmemos en el cuento? ¡Le va que ni al pelo! Besotes

SÒNIA ha dit...

M'ha costat arribar al final del que has escrit perquè se m'han omplert els ulls de llàgrimes. Jo no tinc encara el meu/a fill/a però em faria molt feliç trobar-li una marca i tenir aquest lligam meravellós amb la seva mare biològica. Gràcies Sílvia per fer-nos l'espera tan agradable veient créixer la vostra filla. Una abraçada. Sònia

Roser i Jordi ha dit...

Alaaaa, araja se que son aquestes marques...
La Valèria en témoltes darreres els orelletes,es com si li haguesin fet les marques amb aquellesmauinetes de fer forats als papers.....al principi vam pensar que era resukltat d' alguna prova feta pels metges que al vam visitar només la vam trobar, però la nostra pediatra no va sapiguer de que eren...i ara ja es una cosa tant normal que no li fem cas...encara les té, aixó si, les anem mirant ....
Així que un cop més retifico el que sempre he pensat que la Valèria va ser molt ,estimada per la noia que la va dur els 9 meoss dins la seva panxa i la va haver de deixar...siguin quin siguins els motius.....

Un cop mésens has empciona't amb el teu escrit...
Silvia em pots apsar l' escrit aquest que dius, el vaig guardarperò ara no el trobo.
Moltes gràcies

Roser
Petonets

Anònim ha dit...

Hola Silvia!

Ara feia dies q no entrava al teu blog i sort q ho he fet per poder llegir aquest escrit.

Preciós i molt emotiu.

Molts petons a totes les mares
*lourdes*