CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dilluns, 27 de setembre de 2010

data de dall

AFAC ens informa de l'últim tall en les assignacions.
tot i que ha estat pocs dies, val a dir que si que hi ha mooolts expedients!
moltíssimes felicitats a les noves families!

Nihao familias,

Nos informan que el Centro Chino de Adopciones ha asignado hasta el 18 de mayo del 2006.

Felicidades a todas las familias.

Sede AFAC Barcelona
Asociación de Familias Adoptantes en China.

diumenge, 26 de setembre de 2010

fotografia de la setmana



ahir varem tenir convidats, uns convidats molt especials, a qui jo estimo moltíssim.
ens varem reunir tots per dinar, i a les 9 del vespre encara érem allà, fent sobretaula.
Nosaltres teniem un compromís, i ens va obligar a acabar el dinar, però estic segura que de no tenir res, hauriem sopat i vés a saber l'hora a la que ens hauriem aixecat se taula.
el dinar va ser genial, la companyia inmillorable, però quan a part del menjar, s'alimenta l'ànima i l'esperit, això ja és més que meravellós.

aquests moments són els que valen la pena en aquesta vida, i dóno gràcies poder-los tenir i compartir amb aquestes persones a qui estimo tant.....

fa 31 anys que ens coneixem, i va ser la dansa clàssica que va fer que les nostres vides es creuessin, i curiosament tot i que l'adopció no hi té res a veure, puc dir amb lletres ben grosses que som una gran família del cor.
gràcies per estar sempre al nostre costat!

dijous, 23 de setembre de 2010

problemes....

sempre que he privatitzat el bloc, mai he tingut cap problema......
només és clickar la opció de "lectors que trii jo", i això es pot fer i desfer sense cap mena de problema.
no sé el perquè, quan he privatitzat el bloc i ja porto dies batallant, un cop triada aquesta opció, no hi ha manera de poder-hi accedir a través de l'internet explorer.
per a qualsevol altre, cap problema, però amb l'explorer no hi ha res a fer...... mai m'havia passat.....
així que de moment no el puc privatitzar.......

ALGUN INFORMÀTIC SAP QUÈ POT PASSAR????? JEJEJEJEJE

de tota manera he seguit enviant invitacions, ja que les invitacions queden guardades......

dimecres, 22 de setembre de 2010

les "marques de l'amor"

mai havia sentit a parlar de les marques de l'amor, mai...., però aquesta setmana n'he llegit alguns comentaris al respecte.

Fa uns dies, una mare va penjar un missatge a les llistes d'AFAC, explicant unes marques que tenia la seva filla al darrere de l'orella. Ella estava més o menys informada del que aquestes marques significaven, i preguntava si hi havia més cassos.
força gent ha contestat dient que es trobava en la mateixa situació, i jo en sóc una d'elles....

Des del primer moment que vaig tenir a l'aina als meus braços i me la vaig mirar i remirar milímetre a milímetre, vaig adonar-me que al darrere de les orelles hi tenia una marca petitona, una a cada orella......
mai vaig saber el que era.
Vaig comentar-ho a la pediatra i no hi va posar cap mena d'importància, i sempre he cregut que era alguna cosa genètica......
però aquesta setmana i segons les informaciones que gent molt divesrsa a anat donant a les llistes he començat a pensar que potser la genètica i té poc a veure.....
segur que hi haurà moltes maneres de veure el tema, de creure-ho o no, però en qualsevol cas no deixa de tenir molt sentit.

ja sabeu de sobra que crec moltíssim en el fil vermell, i que tot i que aquesta frase no deixa de ser això, una frase té tot el sentit del món.....
doncs aquesta explicació sobre aquestes marques també trobo, al igual que el fil vermell, que pot ser una bona explicació carregada d'amor i de sentiments.
Resulta que aquestes marques que tant poden ser a l'orella com a la part de dalt del braç són el que en diuen MARQUES D'AMOR.

us deixo un tros del que ha comentat una mare a les llistes d'afac:
"No sé que hay de verdad en ello, pero a estas punciones las llaman la MARCA del AMOR. Esta marca, que habitualmente se hace en las orejas, la hace la madre biológica para estar conectada de por vida a su hija. Según el escrito esa marca será la que hará que la madre biológica pueda identificar a su hija cuando los ancestros vuelven a unirlas en el tiempo. "

y aquí una altra explicació:
"Como muchos sabrán la política poblacional de China niega a los padres de familia el derecho
de escoger cuantos hijos pueden tener, como regla general se establece que cada familia debe de tener como máximo un hijo y prefiriendo por razones sociales y económicas, a los hijos varones. En los años setentas y ochentas cuando China no era la potencia que es ahora, esta política era ejercida con mano dura, razón por la cual muchas bebes alrededor de las provincias chinas fueran asesinadas en el momento de su nacimiento, arrebatadas de sus madres solo para dejarlas morir
en el campo o tratadas como basura por los mismos hospitales, todo esto antes que tan siquiera tuvieran el mas mínimo contacto físico con sus madres. Por más doloroso que suene millones de bebitas fueron masacradas con tal de seguir con esta anti humana política gubernamental. Las pocas madres que pudieron dar a luz a sus hijas clandestinamente, se encontraban con la horrible decisión y muchas veces única esperanza de que después de algunos días de nacidas, debían
abandonarlas en nefastos orfanatos gubernamentales que sin el mas mínimo amor y cuidado, tenían a las bebes esperando que llegaran extranjeros a adoptarlas y así lucrar con ellas. La mayoría de las bebes que fueron adoptadas están repartidas a lo largo de Estados Unidos y Europa. Pero hay algo único y especial que la mayoría de ellas guardan en común. Antes de que las llevaran a escondidas a estos orfanatos, la madre le hacía a la bebe de días de nacida una herida o corte profundo en el hombro izquierdo, con el único propósito de que cuando las
bebes que ahora son niñas y mujeres entre los 15 y 35 años crecieran, llevaran esta cicatriz y al verla siempre recordaran cuanto sus madres las amaban y que las habían entregado en contra de su voluntad solo con la única esperanza que vivieran y pudieran tener una mejor vida lejos de ellas. "


Sigui com sigui hi ha molts nens que ténen aquestes marques, i m'agradaria creure i pensar que és veritat, que malgrat l'aina no va néixer de mi, si que va néixer per mi i aquest era el nostre destí, però a banda d'això vull creure que la persona que li va donar la vida se la va estimar molt.

una vegada vaig llegir un escrit que em va agradar moltíssim i que a casa està escrit en lloc molt especial perquè quan l'aina sigui gran se'l pugui llegir tantes vegades com vulgui....
l'escrit parla de que a vegades els fills néixen dues vegades, com tu, li dic jo.....
una ho fan del ventre d'una dona, i l'latre de l'amor dels pares......
i acaba dient que no tothom pot dir que la seva vida és el fruit de dos actes d'amor consecutius, el que t'ha portat al món i el que t'ha portat fins aquí.....
i sempre, sempre que el llegeixo no puc evitar emocionar-me....., com ara.

diumenge, 19 de setembre de 2010

fotografia de la setmana



doncs us deixo amb un recull de fotos d'aquest cap de setmana!
hem estat a la garrotxa, entre Olot i Sta Pau, al bell mig d'aquesta meravellosa zona volcànica plena de mil i una activitats per fer.

Quant descobreixes entorns i paratges tan bonics i tan propers sempre em vé al cap aquella frase mítica de: no val la pena anar tan lluny de vacances per visitar llocs meravellosos, perquè els tenim al costat de casa.
Tot i així, com jo dic el món és molt gran i està ple de mil meravelles per disfrutar.....

ho hem passat realment molt bé!

divendres, 17 de setembre de 2010

invitacions enviades!

hola família,
acabo d'enviar les invitacions que m'heu demanat per accedir al bloc..... crec que de tots els correus que m'heu fet arribar no m'he deixat a ningú, però si hi ha algú que no ha rebut la invitació feu-m'ho saber siusplau!
desconec si les invitacions que ja van ser enviades fa temps les heu tornat a rebre o no, però en tot cas sabeu que aquí queden guardades......

i ja ho sabeu, per a qualsevol cosa:
silviacr73@hotmail.com

dissabte, 11 de setembre de 2010

definitivament privatitzo el bloc...... almenys per ara!

no, no hi ha cap motiu, no hi ha res que em forçi a prendre aquesta decisió, però ja fa massa dies que hi dóno voltes......
cada vegada hi ha més canals per seguir en contacte amb tots aquells que ens seguiu, aquells que envieu missatges de tant en tant i també em feu partícep de vosaltres.
em vé de gust passar una temporada en família,...... ja m'enteneu-.....

tinc guardades moltes adreçes del primer cop que vaig privatitzar el bloc, i tinc guardades totes les que m'heu anat enviant......., així que espero que no em deixi a ningú alhora de convidar.
i si algú vol seguir entrant ja sabeu que només cal que m'envieu el vostre correu electrònic.
només tindreu una feina extra a l'hora de conectar-vos, posar el vostre correu i contrasenya, però tampoc és tanta feina no?

la vida ens fa canviar, i a vegades ens porta a decisions que a vegades pensàvem que mai pendriem, però tot canvia i gira i nosaltres també.
així que amb tots aquells que vulgueu ens seguim veient aquí, a amb la meva princesa!

una abraçada ben forta a tots..... i mil gràcies a tots aquells que alguna vegada us heu passejat per aquesta finestreta plena de lletres, fotos i sentiments......
per als que ens seguireu llegint: aquí estarem, com sempre!
per als que potser perdrem la pista: ha estat un plaer compartir trossets dels meu cor amb vosaltres, i de veritat espero que alguna cosa de les moltes dites aquí, us hagi interessat o agradat.

amb la meva princesa no acaba, només continúa.....

FINS SEMPRE!
sílvia

divendres, 10 de setembre de 2010

29 mesos...

29 mesos i anem sumant!
he trobat aquest text sobre el què vol dir esperar....

Esperar es una prueba, es tendencia a madurar, comprender que lo que esperas, puede hacerse realidad.

Esperar es una fuerza, saber que el tiempo ha de pasar, entendiendo que las cosas, vienen cuando han de llegar.

Esperar es mirar el mundo, percibir que todo tiene un ritmo, es fortalecer el alma, no perderte en el abismo.

Esperar, es no perder lo encontrado, ahí está, pero no has de poseerlo, hasta que el tiempo indique lo contrario, cuando madures y lo asumas con anhelo.

Esperar, es saber que lo que deseas, es más fuerte que el impulso cotidiano, descubrir la importancia del objeto, y la calma, que te lleva a disfrutarlo.

Esperar es segura complacencia, es saber que cuando llegue lo esperado, disfrutarás la alegría de aquella espera, y vivirás a plenitud con lo logrado.

( Pablo Cerda. 13-Enero-2003. México D.F)

Ona, aquí seguirem esperant fins que arribi el moment que tant esperem.

dimarts, 7 de setembre de 2010

un dia important

fa més d'un any ens "lamentàvem" de no haver pogut entrar a la primera opció de l'escola que varem trira rper l'aina.
hem passat un P3 magnífic, però a finals de juliol una trucada del tot inesperada ens va fer canviar el rumb.....

teníem plaça per P4 a la nostra primera opció.
ha estat un decisió important i difícil, però l'hem pres, i finalment avui l'aina ha començat P4 en una nova escola, la que volíem, a la que jo vaig anar i tant tinc per agraïr......
avui ha estat un dia molt important i veure a l'aina sortir tan contenta ha estat fantàstic.

a vegades ens qüestionem mil coses diàriament, prenem decisions i tenim mil dubtes...., però jo sóc de les que pensa que res passa en va....

vull compartir aixì amb vosaltres, espeo que us agradi.

Sai Baba en la India enseña las "Cuatro Leyes de la Espiritualidad"

La primera ley dice:

"La persona que llega es la persona correcta", es decir que nadie llega a nuestras vidas por casualidad, todas las personas que nos rodean, que interactúan con nosotros, están allí por algo, para hacernos aprender y avanzar en cada situación.
La segunda ley dice:

"Lo que sucede es la única cosa que podía haber sucedido".
Nada, pero nada, absolutamente nada de lo que nos sucede en nuestras vidas podría haber sido de otra manera. Ni siquiera el detalle más insignificante.
No existe el: "si hubiera hecho tal cosa...hubiera sucedido tal otra...". No. Lo que pasó fue lo único que pudo haber pasado, y tuvo que haber sido así para que aprendamos esa lección y sigamos adelante.
Todas y cada una de las situaciones que nos suceden en nuestras vidas son perfectas, aunque nuestra mente y nuestro ego se resistan y no quieran aceptarlo.

La tercera dice:

"En cualquier momento que comience es el momento correcto".
Todo comienza en el momento indicado, ni antes, ni después. Cuando estamos preparados para que algo nuevo empiece en nuestras vidas, es allí cuando comenzará.

la cuarta y última:


"Cuando algo termina, termina".
Simplemente así. Si algo terminó en nuestras vidas, es para nuestra evolución, por lo tanto es mejor dejarlo, seguir adelante y avanzar ya enriquecidos con esa experiencia.

Creo que no es casual que estén leyendo esto, si este texto llegue a nuestras vidas hoy; es porque estamos preparados para entender que ningún copo de nieve cae alguna vez en el lugar equivocado!


Vive Bien, Ama con todo tu Ser y se Inmensamente Feliz

dilluns, 6 de setembre de 2010

de oca a a oca: fotografia de la setmana













ha passat una setmana de l'última entrada, i és que no he tingut temps per més.......
la festa major i els seus preparatius ens ha deixat fora de tot allò que no fós la festa major, les seve proves i la seva gent.
Hem passat uns dies magnífics, meravellosos, plens d'emocions......
i és que com es viu aquí la festa major!!!!!!!

aquest any no hem guanyat, però això és el de menys, ha guanyat el poble, la seva gent i qui millor s'ho ha passat, i en això si que no tenim "rival"!!!!!!
felicito des d'aquí a tots els senys que em llegiu, i a tots els negres dir que sou els millors, que ho hem passat teta!
avui comença l'espera per la festa major 2011!!!!!