CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dilluns, 30 d’agost de 2010

fotografia de la setmana



Com cada any s'acosta la festa major...., uns dies de disbauixa d'engalanar carrers, de fer proves i més proves pels carrers, de saltar ballar...... un any més ja tenim a sobre la gran "competició" entre els montsenys i els montnegres.
El nostre poble està ubicat entre dos grans parcs naturals, el montseny que dóna nom al grup dels SENYS, i el montnegre, que dóna nom al grup dels NEGRES.

Així que tot i que oficialment la festa comença el proper divendres dia 3, aquesta setmana ja ha començat alguna de les proves del corremonts.
En total hi ha moltes proves a realitzar durant els dies de festa, proves per a grans , petits, avis, joves..... per tothom.

tenim donació de sang, estirar la corda, rucades, correxuxes, correxarrups, realització de lipdubs...... mooooltes coses a fer, molta feina i el més important moltes ganes de passar-ho bé i divertir-nos mentre ho preparem tot.
ens espera una setmana molt moguda i molt cansada, pintar pancartes, fer abordatges, engalanar carrers a veure qui s'emporta aquest punt.......

per això us deixo aquesta imatge, donació de sang.......
senys 113
negres 123

ja ho sabeu, si voleu veure de què va tot plegat i com queda dividit un poble per dos colors, animeu-vos i feu una escapada!!!.

aquest és el vídeo de l'any passat..... quins records!
a més a més, aquest any els senys s'han espavilat, però és que els negres anem pel triplet!!!! si guanyem aquest any, haurem guanyat 3 anys seguits!!!!

FORÇA NEGRES!!!!!

divendres, 27 d’agost de 2010

orígens...

Us deixo un article que m'ha semblat interessant.
l'entrellat de tot plegat està per veure, però de ben segur que més d'una vegada passarem per aquí.
És clar que sempre tornem al punt d'inici, cada nen és un món i cada familia un altre, i si bé ens és molt útil tenir moltes experiències i diferents punts de vista, cada un de nosaltres viurà la seva pròpia realitat.

El respecte per tots i per un mateix és la base d'aquesta societat. Respectar tot encara que no es comparteixin els mateixos punts vista és escencial per viure, i això és el que faig, tot i que hi ha moltes coses que no comparteixo en d'altres families o amics.

Intento que l'aina respecti i estimi el seu origen i el país en el que ha nascut i li expliquem tot allò que pot entendre per la seva edat, però estic d'acord en algunes coses que diu l'article, no li faré apendre l'idioma xinès simplement perquè l'aina hagi nascut a xina.
Si ella, quan sigui gran ho vol fer, ens semblarà perfecte, però no serem nosaltres qui li fem apendre de petita.
Tenim molt clar que els nens adoptats, vinguin d'on vinguin, independentment de si ténen els ulls rasgats, o la pell de diferent color, són els nostres fills i viuen i pensen com si haguéssin nascut aquí.
Em fa molta gràcia un comentari que fa l'aina quan veu una persona xinesa i em diu..... "mira mama aquest és xino de veritat, jo he nascut a xina però sóc catalana!"
i equivocada o no, penso que la lògica d'una nena de 4 anys és aplastant. Els nostres fills estan perfectament adaptats aquí i el que volen és ser com els seus pares i les seves families.

Això és un tema que mou moltes formes de pensar i sensiblitats diferents, però quan varem fer el segon CI , ja és un tema que va sortir parlant amb la psicòloga.... l'idioma i el fet de no mantenir el seu nom d'origen, no podiem estar més d'acord tots tres!
Un altre tema és que en algun moment de les seves vides necessitin respostes i busquin perquès, però com diu l'aixa miró i li dóno tota la raó, quan ella va a la índia tot i que comparteix físic i origen ni ella es veu índia ni els indis la veuen com ells, sinó que la veuen totalment occidental.


El naciente problema de la identidad cultural de las niñas chinas adoptadas
Por

Agencia EFE – hace 20 horas
Pekín, 26 ago (EFE)

.- ¿Qué cultura han de recibir las niñas de China adoptadas por padres de lugares como España?
Dos expertas de ambos países abordaron en el Instituto Cervantes de Pekín este delicado y aún poco abordado problema, que crece a medida que estas chicas, muchas de ellas ya adolescentes, se hacen mayores.

La charla, que al final ofreció más dudas que respuestas a la pregunta que le daba título ("¿De dónde soy?"), ofreció no obstante interesantes puntos de vista de dos mujeres versadas en la materia y que conocen las dos caras (china y española) de las adopciones.

Una fue la pequinesa Liao Yanping, que vive en España desde hace dos décadas y estudia el fenómeno de la adopción para la Universidad Autónoma de Barcelona, y la mallorquina Jerònia Muntaner, directora del programa de atención infantil de la Fundación La Mitad del Cielo y residente en China desde 1985.

"Muchos padres españoles quieren que sus hijos mantengan la raíz china, existe la voluntad, pero es muy difícil", comenzó relatando Liao, quien creó una editorial, Maguregui Ediciones, precisamente para difundir la cultura china entre los niños adoptados.

La experta china señaló que siempre "llega un momento difícil" en el que las chicas chinas quieren saber más de lo que sus padres españoles pueden ofrecerles, o, en el lado opuesto, pueden perder todo interés en la cultura de China.

Ese momento suele coincidir con la llegada de las chicas a la adolescencia, destacó, recordando que un tercio de las niñas chinas adoptadas -el "boom" de las adopciones de chinas comenzó en los 90- han llegado a esa edad, creándose conflictos y situaciones complicadas en muchas familias.

"Comienzan a salir con chicos, piensan en su futuro y allí es cuando la parte emocional empieza a trabajar, un día de repente preguntan de dónde son, cuándo las fueron a recoger", cuenta Liao.

Sin embargo, añadió, muchas acaban "torciéndose" debido a las diferencias culturales entre China y España y acaban "no queriendo saber nada" de su país de origen.

"La sociedad aún no está preparada para los niños adoptados. Aún se les considera como 'inferiores', y esto les pone una barrera que hace que no quieran saber nada" de China, se lamentó Liao.

La editora también señaló que en otros casos las niñas ya desde pequeñas son muy presionadas por los padres para que estudien, por ejemplo, el idioma chino, algo muy duro para niños formados con el sistema educativo español, por lo que muchas abandonan aburridas.

Muntaner, por su parte, aportó ideas sobre la visión que en China se tiene de estas adopciones, ya que ella trabaja formando a muchas niñeras para los orfanatos del país asiático.

"Las niñeras chinas están muy interesadas en saber si las chicas reciben educación china cuando van a España", destacó, reconociendo también que los choques culturales se notan desde el primer día en que los progenitores españoles recogen a sus hijos.

Es habitual, por ejemplo, que los adoptantes españoles vistan desde el primer día a sus hijos con ropas frescas, para horror de las cuidadoras de los orfanatos, donde la costumbre es que los bebés estén siempre muy abrigados y con ropas que "frenen" su movilidad.

Llegan los padres a los orfanatos de visita, con los niños vestidos por ellos, y "las niñeras corren a ponerles más ropa, algo que a los padres no les gusta porque les parece que les están diciendo que no van a cuidarlos bien", recuerda.

Liao coincidió con Muntaner en que "la gran preocupación nacional" de los chinos es que los adoptados sepan hablar chino y conozcan su país de origen (algo que no pasa, por ejemplo, en Rusia, otro frecuente origen de adopciones), pero ella misma señaló que "a veces es mejor que (las niñas) no sepan mucho".

"Sin saber cultura china pueden ser muy felices, están muy bien, no es la única cultura", admitió Liao, pese a que ella se dedica precisamente a intentar que los niños conozcan mejor ese país.

No obstante, las dos ponentes destacaron en que sería bueno que esas niñas conozcan la parte positiva de la cultura china, no sólo las noticias negativas del país que suelen predominar en los medios o los tópicos peyorativos que abundan en la sociedad española hacia China.

"Muchas chicas chinas piensan que todas las niñas en China viven muy mal", al explicarles sus padres que fueron abandonadas tal vez por la pobreza de sus padres biológicos. "Es muy peligroso crecer con esa idea", destacó Liao.

"Han de llevar lo bueno de la cultura china con mucho orgullo", señaló al respecto Muntaner, quien añadió que podría ser positivo contar a las chicas adoptadas que sus padres biológicos las llevaron a orfanatos "porque pensaban que allí estarían mejor" no por falta de amor.

Antonio Broto


http://www.google.com/hostednews/epa/article/ALeqM5jie54NswFm8ZZwkCi7lkbv75-RGw

diumenge, 22 d’agost de 2010

fotografia de la setmana



que bé que ha anat aquest any el curs de natació..... realment ha valgut molt la pena!
a part de perdre completament la por a l'aigua hem passat un estiu ple de remullades i de jocs diversos dins l'aigua.
"mama, has vist com em tiro"?

això és el millor de tot....... tirar-se sense por sabent què ha de fer per no empassar aigua.

ara toca començar rutines de nou, i evidentment començar si Déu vol el nou curs de natació!

dimecres, 18 d’agost de 2010

ja han passat 5 anys.....

per anys que passin mai podré oblidar un dia com avui, el 18 d'agost!
aquest dia, justament el 18 d'agost del 2005, va canviar les nostres vides i va passar a ser la data més important de tota l'espera de l'aina.

el 18 d'agost de l'any 2005, el nostre expedient quedava registrat al centre xinès d'adopcions, el CCAA.
aquesta era la data que ens lligaria per sempre més amb l'aina.

aquest dia però no només era el compte enrrere cap a la nostra filla, aquest dia ens va unir amb persones meravelloses que són indiscutiblement una part molt important de la nostra viada.

per molts 18 d'agost que passin, sempre, sempre, sempre, aquesta data seguirà tan viva com ara fa 5 anys!

dilluns, 16 d’agost de 2010

data de tall

des d'AFAC ens arriba aquesta notícia!

Hola a todos,
Por fin desde China nos han confirmado la fecha de corte: 16 de Mayo!!!
Enhorabuena a todas las familias asignadas.

Debido al período vacacional, intentaremos que aparezca publicado lo antes
posible en nuestra Web

Un abrazo,
Sede AFAC - Barcelona


ENHORABONA A TOTES LES FAMILIES ASSIGNADES!

diumenge, 15 d’agost de 2010

de tornada!

riures, dormides, menjars, familia, converses, migdiades ....... en una paraula, VACANCES!
que bé que ho hem passat, i que ràpid que passen aquests dies....
24 hores seguides amb els que més estimo, amb els que més em donen i amb els que més disfruto, per la resta .....mastercard....jajajajajajaja-.

bromes a part, no hi ha res millor que gaudir del temps i de la companyia dels nostres, i si a sobre podem aprofitar per conèixer petits racons d'aquest món tan bonic que tenim, les vacances es tornen indiscutiblement en els millors records que guardarà el nostre cor.

Aquest estiu hem passat uns dies visitant el sud de frança. Quina meravella!
de veritat que us ho recomano, és fantàstic i ho tenim aquí mateix.

L'aina ens ha deixat un cop mes meravellats...... com aguanta el ritme, i com disfruta de tot el que va coneixent...... és un privilegi compartir la vida amb ella.

aquí hi ha una petita mostra de com hem passat aquests dies, i la música l'ha triat l'aina. Aquestes dues cançons són per ella, indiscutiblement, les cançons de l'estiu.

dilluns, 2 d’agost de 2010

bones vacances.....



arriben les merescudes vacances......., així que tanco la paradeta durant uns dies.
Us desitjo a tots un molt bon estiu i que els dies de descans i relax siguin d'allò més intensos.

BONES VACANCES A TOTS!

diumenge, 1 d’agost de 2010

fotografia de la setmana



El diumenge passat va ser el meu aniversari, i l'aina i el lluís em van fer un regal meravellós: entrades pel concert que va fer el passat divendres a Cap Roig ( calella de palafrugell ) la ROSANA.

Què us puc dir......
que va ser sensacional, meravellós, brutal, indescriptible...........
una vetllada mooolt especial en un marc incomparable i amb una Rosana que va donar el millor d'ella mateixa, com sempre fa. Un concert fet des del fons del cor i amb els cinc sentits.

A la ROSANA la segueixo des dels seus inicis.....
juntament amb el Bruce Springsteen són els meus ídols músicalment parlant....
dos estils "diferents", a vegades no tant..... perquè tot i que la Rosana és cantautora, en el concert li surt la seva faceta més rockera!
però no és això el que jo els hi veig en comú..... el que jo trobo en els dos per igual i potser és això el perquè m'agraden tant, és la posada en escena que fan, sempre tant sencilla, sempre tant transparent. La seva entrega amb el públic i amb el que fan és total.
Són fidels i sincers amb ells mateixos i això són unes sensacions que notes quan els estàs veient en directe, quan escoltes les lletres de les seves cançons......

Cada lletra de la ROSANA té un missatge i no dic cap mentida si us confesso que algunes vegades les seves lletres m'han ajudat i molt.

La ROSANA va fer una cosa en el concert que no ho fan gaires músics, almenys que jo hagi vist,...... va passar per tots i cada un dels passadissos entre el públic per poder saludar-nos personalment, i algunes persones entre elles jo, el fet d'estar en un passadís vaig tenir el plaer de poder-la abraçar.
la seva abraçada, com la seva música, és directe i sincera i no va negar ni una sola mostra d'afecte a ningú de tots els que s'hi van acostar.

Més de dues hores d'entrega total al públic, capaç de fer saltar a tothom i al minut tenir a tothom callat assegut i amb llagrimeta. BRUTAL!
Fins i tot vaig tenir el plaer d'escoltar-la a "capela"..... quina veu, quin cor!

Alguna vegada ja us he parlat d'ella al bloc, perquè encara que no us agradi, us puc assegurar que si escolteu una sola de les seves cançons segur que en treieu un missatge positiu.

Gràcies a la meva familia per aquest regal tant especial i meravellós.


us deixo una de les cançons que van ser un moment entranyable en el concert....