CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimecres, 14 de juliol de 2010

la importància del dibuix

es nota que és estiu, i que el temps lliure dóna per fer allò que a vegades durant l'any no podem fer.....
els nens també, i l'aina fa allò que tant li agrada, que és dibuixar i amb el dibuix reflexa aquelles vivències o sentiments que ha viscut....
ahir però ens va deixar una mica parats....

ahir va tocar "renyar-la" per una cosa que no va va fer bé....
com qualsevol nen d'aquesta edat agafa "berrinxes" de tant en tant, i ahir va ser un moment d'aquests......
són coses sense la més mínima importància, però que no es poden deixar passar i crec que se'ls hi ha de cridar l'atenció per anar sabent el que està bé del que no.
total, que quan vam arribar a casa i ja se li havia passat el moment berrinxe, va entrar a la fase de reflexió.....

em va demanar fer un dibuix........ i quina va ser la nostra sorpresa al veure'l.....



és la TULA, el nostre estimat gosset que aviat farà dos anys que ens va deixar.....
l'aina no l'ha oblidat, sempre en parla, i quan veu una estrella molt brillant em diu: "mira mama, la tula".
jo li vaig dir.....
com és que has dibuixat la tula?
i em va contestar que s'havia posat trista pel que havia fet, i no sap perquè va dibuixar la tula.....

per tant.....
els dos vam arribar a la mateixa conclusió, estava trista pel que havia passat i per tant va dibuixar una cosa que en el fons quan la recorda li provoca tristesa.....
la boca se'ns va quedar que ens arribava a terra.....
el que pot arribar a transmetre un dibuix i com són d'importants en el reflex dels nostres sentiments.

i un detall que jo deixa de ser molt curiós i que ens fa notar que la recorda a la perfecció.
ens diu mireu:
la cua li he fet ben alta, com la portava ella.
les orelles, ben dretes, perquè ella sempre ho escoltava tot.
i la llengua a fora, peruquè sempre em volia fer petons....

ni més ni menys, així era la TULA

4 comentaris:

Elén ha dit...

Silvia no se que me pasa con tu blog que cada vez que entro a visitarlo me salen un montón (bueno dos o tres) de ventanas de esas de publicidad. No me ocurre con otros blogs, pero con el tuyo es cada vez que vengo a leerte.
un besito,
los dibujos de l@s peques son una pasada, yo me guardo todos los de Candela, ¡menuda carpeta tengo!

gloria ha dit...

Quan jo era menuda vaig tindre 2 gosos, la Tania, roÏna, que fins i tot em va mossegar, pero meua a la fi; i el Dyc, un gos com no hi haurà un altre al mon, fins i tot va auxiliar mon pare una vegada que va tindre una crisi d'epilepsia. Doncs els recorde perfectament. No els oblidaré mai. Es una conexió molt forta.
Un abraç.

sílvia.....esperant a l'ona ha dit...

buaaa elén..... a mi también me pasa con otros blogs...... ni idea de porque te pasa....
cuando yo abro el mío lo hago sin problema...... no sé qué decirte!!

un besazo
sílvia

manuela ha dit...

uff MADRE DE DIOS... ¡QUE RICA ES!!

Que facilidad tiene para expresar...ES TAN ESPECIAL!!



MUCHOS BESOS!! EN ESPECIAL PARA LA ARTISTA

Manuela