CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




divendres, 30 de juliol de 2010

reflexions en veu alta

Després de la notícia d'ahir referent a la renovació del CI, se'm plantegen molts interrogants.

primer el perquè???
perquè ara Xina demana una cosa que mai ha demanat?, perquè és Xina qui ho demana veritat?

- perquè realment volen saber quants expedients segueixen esperant i no han baixat del tren? ... d'aquesta manera sabrien amb exactitud de quines xifres estan parlant. No hem d'oblidar que molta gent baixa del tren i no ho notifica.

- serà perquè en altres comunitats autònomes hi ha molts expedients retornats per part dels organisems oficials perquè consideren que l'edat del menor asignat no es correspòn a l'edat del CI?.
i quina culpa tenim els pares del retràs en les asignacions, i que ens anem fent grans.........
d'aquesta manera es canviaria el rang d'edat i hi hauria nens que ara no ténen oportunitat i la passarien a tenir.( això està bé )

- serà per treure expedients del mig?.....
perquè la meva pregunta és la seguent..... totes les famílies que van entrar abans del maig de 2007, abans de que es ractifiqués el conveni de la haya van entrar amb les condicions "antigues" que demanava xina.
recordem que les noves "condicions" han deixat a moltes famílies fora......
com s'evaluarà ara a totes aquestes families? amb quines condicions?

Sabeu què penso, que això és parlar per parlar, que tots treurem les nostres pròpies conclusions i segurament ens equivocarem, però la realitat serà una:
el patiment, l'angoixa i el drama familiar que suposarà per a moltes famílies aquesta renovació.
quanta gent hi haurà que amb mes de 4 anys d'espera els hi hagi canviat la seva situació personal?..... malaltia, atur, nous fills a la família, canvi de situació econòmica......
quina culpa ténen tots aquests pares del retràs i amb això tots els canvis que se n'han derivat?
es canviaran també els rangs d'edat en els CI?..... pot ser que una familia que ara té un rang de 0 a 3 passi a tenir de 3 a 6?
qui ho pagarà tot això? altre cop nosaltres és clar..... quan ja ho hem pagat un cop!

tot és possible, pot passar de tot, només desitjo que els canvis siguin per positiu, i que CAP família en surti perjudicada.

dijous, 29 de juliol de 2010

canvis a Catalunya amb el certificat d'idoneïtat.

Aquesta és la notícia que ens arriba des d' AFAC.
Fins ara a Catalunya no calia fer la renovació del CI, però tot canvia......
aquí teniu la notícia:

Estimadas familias

Hoy el ICAA se ha puesto en contacto con AFAC para explicarnos que desde el ministerio (único interlocutor válido frente al CCAA) se les ha comunicado que el CCAA pide a partir de ahora la renovación inmediata de todos los CI, que hayan caducado, y que se encuentran ahora en China.

En cada comunidad autónoma puede ser diferente la documentación a preparar. En Catalunya se pide el certificado de penales, certificado médico y la última declaración de renta.

En estos momentos el ICAA ya está llamando a las familias con fecha de registro en el mes de mayo, y en agosto se va a convocar un comité extraordinario a fin de actualizar cuanto antes los CI. Se ruega que las familias que con fecha de registro en el mes de junio, y siguientes, vayan preparando la documentación para la renovación del CI. Aquellas familias con fecha de registro posterior a los siguientes 6 meses a partir de ahora, pueden esperar a renovar su CI a fin de no colapsar los servicios sociales correspondientes y dar preferencia a las familias con fecha de registro más próximas.

Desde el ICAA se nos pide que se tranquilice a las familias, ya que la
voluntad es acelerar cuanto antes la actualización de dichos CI, a fin de
que este proceso no influya en el periodo de asignación de los pequeños
que establezca China.


AFAC

dimecres, 28 de juliol de 2010

BUBA: te estoy esperando

aquesta entrada la dedico a la meva amiga silvia, que avui fa dos anys de registre al CCAA. http://desenredandoelhilorojo.blospot.com

relat tret de les llistes d'AFAC......

"Buba, te estoy esperando” es un breve y bellísimo relato de un bebé de un año en un orfanato de cualquier país pobre a la espera de unos padres adoptivos.
Pero no es un texto al uso sobre trámites, psicología familiar, problemas de adaptación etc. sino que es el propio niño quién habla de sus sentimientos, de su comprensión de la situación que vive, de la realidad de los niños sin padres y de todas las vivencias de esas PERSONAS pequeñitas con una dura entrada en la Vida.

En el libro encontramos drama, crítica a la política de adopciones y a la burocracia que llama “BURRODESGRACIA”, dolor, falta de recursos (escasez de comida y de pañales, no sacar a los bebés de paseo porque faltan cuidadoras, hacinamiento, cunas raquíticas, …), narcotización de los bebés, y especialmente cuidados fríos y sin afecto por un concepto obsoleto de que acostumbrar al amor y los mimos es perjudicial, algo que tristemente también existe entre los niños con padres.

Pero junto a esa realidad, lo que más abunda en esta historia es amor, ternura y esperanza sin límites.

Las experiencias de Buba son realmente enriquecedoras y profundas y recorren aspectos como: recuerdos antes del nacimiento, la gestación en la madre biológica, el abandono junto a la gratitud por haberle permitido nacer, la dureza del orfanato, el grito de que “somos bebés y no muñecos sin sentimientos”, la sensación de ser “el elegido”, el primer encuentro con los padres, la terrible espera hasta la vuelta, los cambios en el aura de los bebés según las situaciones, las decepciones, la tristeza por los niños mayores a los que nadie adopta, la salida del orfanato, la fascinación por el mundo real, …

La autora de esta joya, Xesca Doménech, es terapeuta gestáltica y en Psych-K, una técnica para trabajar las creencias del subconsciente, una mujer comprometida con la crianza amorosa y una madre de un hijo adoptivo que con este libro va mucho más allá de los aspectos racionales del tema y profundiza en las emociones y en el Alma de estos niños."


crec que sobren les paraules, ja que elles parlesn per si soles.......
si els nostres menuts poguéssin parlar...... aiisssss
no he pogt evitar emocionar-me i molt.

aquí teniu el text!

* Capítulo 1º:
"Por amor vale la pena arriesgarse."


Tengo un año y no tengo papás, no puedo decir exactamente donde estoy, porque se podrían enfadar con lo que contaré, así que imagínate el lugar que prefieras. Al fin y al cabo no importa el lugar donde haya nacido, lo realmente importante es donde voy a vivir cuando mis papás me vengan a buscar o mejor dicho, a rescatar de esta prisión.

Todavía me acuerdo que antes de bajar a la tierra, yo elegí unos papás superguais y no entiendo porque no llegan. A veces tengo la suerte de ver alguna estrella por la ventana de la sala donde dormimos, bueno, donde vivimos mis 12 colegas y yo. Cuando miro la estrella, siento que en algún lugar está mi mamá pensando en mí, la mamá que vendrá a buscarme, la mamá de verdad, la mamá para siempre, porque la que me llevó en la tripita solo fue un canal a través donde el cual llegué y supongo que para ella fue una experiencia que debía vivir para no se qué. Bueno, eso son cosas suyas, ya sé que soy pequeño y que no me entero de muchas cosas, pero lo que sí tengo claro, es que sé que algún día tendré unos papás, pensar en ello me anima mucho.

Ya hay amiguitos que se han ido y oigo a las cuidadoras decir que les va bien. Hay muchos otros más mayores que todavía están aquí o los han trasladado a otra casa para niños de más edad. Esos tienen muy difícil conseguir unos papás, porque dicen que casi todos los que desean un hijo, ¡lo quieren bebé!. Yo me esfuerzo en no crecer, así, si vienen a visitarnos, se creerán que soy mas pequeñito.

¡Que ilusión me hace tener unos papis!, no se exactamente que es, pero me han dicho que voy a ser importante para ellos y me van a querer mucho, me hablarán bastante raro y me mirarán mas de un minuto. También me tocarán y acariciarán, y me llamarán hijo mío. Debe ser maravilloso que te presten atención y poder demostrarles lo que he aprendido en la cuna.

Creo que falta poco para que me saquen de aquí.

Por las noches me duermo pensando en como serán mi mamá y mi papá. Aquí, aunque no tengo papis, tengo muchos amiguitos, lastima que nadie tenga tiempo para dejar que nos juntemos y juguemos. Nos tenemos que conformar con mirarnos y enviarnos mensajitos secretos con unos sonidos que los mayores no entienden.

Alguna noche sueño que alguien me acaricia, y me encanta, se lo que es porque en una ocasión cuando me limpiaban, una cuidadora me rozó suavemente la cara y sentí una sensación muy muy agradable por todo mi cuerpo, ¿era ternura, amor?, no sé, pero fue sanamente agradable. Esta sensación me ha ayudado a soñar como debe de ser una madre. También en otra ocasión me acariciaron la cabeza después de cortarme el pelo.

Yo escucho todas las conversaciones de las cuidadoras, y a veces, dicen que les gustaría acariciarnos más, pero no lo hacen para no crear vínculos, ¡que palabra más rara!¡vínculos!. Cuando tenga a mis papis les preguntaré que quiere decir, porque, culos sí se lo que significa, pero vínculos, no tengo ni idea, debe ser algo malo porque ellas no quieren que eso suceda.

A veces, cambiaría medio biberón de esa leche aguada por una caricia. ¡Me encanta que me acaricien!.

Yo quiero que mi mamá me quiera mucho. He oído que las mamás lo hacen en exceso y me hace mucha ilusión, aunque no sé exactamente lo que es. Seguro que es muy bueno, por que siempre me dicen ¡y son tan felices!.

Hoy ha sido un día intenso, ufff..., han venido unos papás, pero no eran para mí. Querían conocer a Pablo, el que vive en la cuna de al lado. ¡Que suerte tiene Pablito!. Lo han sacado de la cuna y aquella señora lo ha tenido en brazos más de un minuto. Le acariciaba la cabeza, la carita, los bracitos, las manos e incluso los pies. A mí me flaqueaban las piernas, no sé porqué, ¡como deseaba que me hicieran lo mismo!. Continuará...............

“ ¡Si pudierais percibir la energía que fluye de los “sin padres”….! Os daríais cuenta de que es una sinfonía de anhelos, ilusiones y soledad.

LAST TRAIN HOME



Un company de les llistes d'AFAC, ens ha deixat aquest missatge, que m'ha semblat realment interessant.
us deixo el missatge tal i com l'ha compartit el company.

LAST TRAIN HOME
"Hasta el tres de septiembre no podrá verse en cines... Y no en todas partes.
Pero este tipo de films, todo el que tenga oportunidad, debe verlo para "entender" mejor a la sociedad que les regaló a sus hijos."

sinopsi:
"Last train home sigue a los Zhang, una pareja que se fue hace 16 años de su pueblo --dejando a sus dos hijos con la abuela-- a trabajar en una fábrica a la espera de que el estudio y el esfuerzo puedan darle a sus hijos un futuro mejor del que ellos tuvieron. Lo más interesante en el film viene por ese lado: los padres que quieren darle "lo mejor" a sus hijos, y ellos que resisten esta idea moderna del esfuerzo y prefieren, en cambio, entregarse al consumo y el disfrute en un mundo que hace varias décadas dejó de creer en el progreso o en el largo plazo."

http://trailers.apple.com/trailers/independent/lasttrainhome/

diumenge, 25 de juliol de 2010

fotografia de la setmana

aniversari meu i sant de l'aina:
des que tenim a l'aina que tot ho celebrem al mateix dia..... una festassa!.... no per la festa en si, sinó per la proximitat de les dues i que siguin tant i tant a prop.

mai vaig caure en què triant en nom d'aina celebraríem el meu aniversari junt amb el sant de l'aina, però va passar, va ser així....... el fil vermell és màgic!!!! jejejjejeje
el meu aniversari ja sempre més estarà lligat al sant de l'aina, i això m'omple moltísim!

felicitats reina ets el millor del món!


avui, apagant les espelmes!


l'aina ha decorat el pastís!


anem a blanes, a veure els focs!


lluna plena

divendres, 23 de juliol de 2010

estiu...

quantes coses que ens estan passant aquest estiu...... moltes alegries, moltes!!!! ( toquem fusta i que tot segueixi així..)
mai em deixaré de sorpendre de com canvia tot, de com tot es mou, de com tot arriba......
només cal esperar.... mirar al nostre voltant i apreciar tot el que tenim i se'ns dóna.

estem en època de vacances..... i els horaris i les rutines es transformen..... no tenim temps per fer tot allò que fem habitualment, però només és un canvi, perquè el temps es transforma màgicament per fer allò que és el més important, estar amb els nostres i per als nostres!, més que de costum......

temps, canvis, felicitat, alguna tristesa...... la vida.......
i el més important de tot, saber-la viure!

diumenge, 18 de juliol de 2010

fotografia de la setmana

SOM UN MÉS A LA FAMILIA!


aquest cap de setmana ha estat fantàstic, ja que l'hem passat amb la nostra familia del cor, i precisament de la nostra familia del cor, del seve la virgi i la judith, vé en "pancho pecos" aquesta tortuga.

diríem que en pancho pecos, per diferents motius, ha canviat de casa, però no patiu familia el cuidarem tan bé com ha estat a cosa vostra.
l'aina està entusiasmada amb ell, tot i que li fa una mica de cosa agafar-lo...., i és que en pancho pecos, es mooooolt pancho pecos...jajajajajajajaja

doncs res, que som un més a la família!

dijous, 15 de juliol de 2010

data de tall: ja és oficial

ara si que si......
aquí hi ha la confirmació oficial:

Hola Familias,

Ahora SI, hay confirmación oficial de que la fecha de corte ha quedado
establecida en el dia 10 de mayo de 2006

Muchas muchas felicidades a todas las familias felizmente asignadas

Un cordial y cariñoso saludo
AFAC - Sede Barcelona


oleee, oleee, oleee...... hem arribat quasi bé a mig maig!

tenint en compte que aquestes asignacions són les pertànyen a finals de juny...... sería possible tenir noves asignacions a finals de mes???? aisssss.......

dimecres, 14 de juliol de 2010

la importància del dibuix

es nota que és estiu, i que el temps lliure dóna per fer allò que a vegades durant l'any no podem fer.....
els nens també, i l'aina fa allò que tant li agrada, que és dibuixar i amb el dibuix reflexa aquelles vivències o sentiments que ha viscut....
ahir però ens va deixar una mica parats....

ahir va tocar "renyar-la" per una cosa que no va va fer bé....
com qualsevol nen d'aquesta edat agafa "berrinxes" de tant en tant, i ahir va ser un moment d'aquests......
són coses sense la més mínima importància, però que no es poden deixar passar i crec que se'ls hi ha de cridar l'atenció per anar sabent el que està bé del que no.
total, que quan vam arribar a casa i ja se li havia passat el moment berrinxe, va entrar a la fase de reflexió.....

em va demanar fer un dibuix........ i quina va ser la nostra sorpresa al veure'l.....



és la TULA, el nostre estimat gosset que aviat farà dos anys que ens va deixar.....
l'aina no l'ha oblidat, sempre en parla, i quan veu una estrella molt brillant em diu: "mira mama, la tula".
jo li vaig dir.....
com és que has dibuixat la tula?
i em va contestar que s'havia posat trista pel que havia fet, i no sap perquè va dibuixar la tula.....

per tant.....
els dos vam arribar a la mateixa conclusió, estava trista pel que havia passat i per tant va dibuixar una cosa que en el fons quan la recorda li provoca tristesa.....
la boca se'ns va quedar que ens arribava a terra.....
el que pot arribar a transmetre un dibuix i com són d'importants en el reflex dels nostres sentiments.

i un detall que jo deixa de ser molt curiós i que ens fa notar que la recorda a la perfecció.
ens diu mireu:
la cua li he fet ben alta, com la portava ella.
les orelles, ben dretes, perquè ella sempre ho escoltava tot.
i la llengua a fora, peruquè sempre em volia fer petons....

ni més ni menys, així era la TULA

dimarts, 13 de juliol de 2010

rumors.....

Una bona amiga, que sempre acerta en aquests casos,jejejejeje, té una molt bona font d'informació, em diu que li sembla que és molt possible que asignin fins el dia 10 de maig de 2006.
No hi ha confirmació oficial del CCAA, per tant no podem llençar les campanes al vol, però només d'imaginar-ho se'm posa la pell de gallina!
ja ni recordo quina va ser la última vegada que van asignar tants dies de cop..... que serien ni més ni menys que 14 dies.......
la nostra asignació va ser de les últimes en les que es van asignar tants dies de cop..... i d'això ja en fa uns quants anys!!!!

ara toca a esperar que el CCAA confirmi la data i tant de bo la cosa segueixi canviant d'aquesta forma mes rera mes!

diumenge, 11 de juliol de 2010

fotografia de la setmana

ahir varem viure un gran dia, uns grans moments.....moments molt emocionants i plens de sentiments.
I és que què seríem les persones sense els nostres sentiments?

doncs així és tal i com ho va viure l'aina:

dissabte, 10 de juliol de 2010

27 mesos....

avui fa 27 mesos que esperem a l'ona, 27 mesos menys que ens queden per arribar a tu.

"tots volem
viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges. "

així que mentre esperem per arribar al nostre cim, per arribar a tu, gaudirem de la felicitat que ens proporciona tot allò que ens envolta, sense defallir, sense perdre mai ni la FE i la CONFIANÇA, que indiscutiblament ens portarà directe al teu cor.

encara que a vegades costi molt entendre'n el perquè..... jo no tinc cap dubte que les coses no pasen en va, no hi ha res que passi perquè si....
tot està degudament planifcat i tot passa per algun motiu, encara que a vegades ens costi entendre el perquè, el com i el quan, i la teva arribada no serà diferent.
estic segura que arribaràs quan sigui el moment, i només aleshores entendrem o no el motiu de tot aquest "retard".

t'estimem princesa!

divendres, 9 de juliol de 2010

un cor per la SARAY LI

mireu quina cosa més bonica, quanta energia i quant d'amor que hi ha dipositat perquè la SARAY LI es recuperi.....



"Nuestra recompensa se encuentra en el esfuerzo y no en el resultado. Un esfuerzo total es una victoria completa"
(Mahtma Gandhi)

segueix lluitant princesa!

diumenge, 4 de juliol de 2010

fotografia de la setmana



és el quart estiu que ens reunim aquí, al mateix lloc, amb la mateixa il.lusió, la mateixa tendresa i amb una amistat profunda, millor i més gran...
aquest lloc en concret és especial, és el primer lloc on unes quantes famílies, vam fer allò que feia temps que deiem que fariem quan tinguéssim a les nostres filles, el bateig al mar.
tot i que mai hi hem estat tots,.....jajajajajaja, sembla impossible aconseguir-ho, cada any ha estat genial.

el primer any que ho varem fer, l'estiu del 2007, encara no tots teníem a les nostres filles amb nosaltres..... aleshores l'aina ja feia 8 mesos que estava amb nosaltres, tenia 18 mesos i des d'aquell estiu, mai hem faltat a la cita.
un sopar amb la família del cor, a la llum de les espelmes, amb bones energies i molt d'amor....
aquest any, les nostres espelmes i la nostra energia és per la Saray LI....... esperem que auqest bateig al mar t'hagi donat aquella llum que tant necessites princesa!