CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dijous, 10 de juny de 2010

26 mesos de registre!

avui fa 26 mesos que el nostre expedient descansa en algun raconet del CCAA...., dos anys i dos mesos esperant que el nostre fil vermell s'uneixi amb l'altre extrem.

cada dia vaig veient com hi ha families que baixen del tren, i és que amb tants anys d'espera la vida pot canviar i molt..... bé, de fet la vida et pot canviar en un segon, imagina't amb anys......
jo ho respecto, evidentment, cada familia tindrà els seus motius i segurament ha de ser així.....
no crec que passi res que no hagi de passar, encara que a vegades no ho entenguem el perquè.

jo tinc FE i confiança, la tinc en tot el que faig, i us puc garantir que quan un té FE i confiança, hi ha coses a la vida que s'entenen molt millor.
Per això seguim aquí, en aquest meravellós tren que cada mes ens porta una parada més a prop de l'ona.

Les situacions mai són eternes, poden canviar quan menys ens ho esperem, per tant, seguirem esperant i confiant que demà tot pot ser diferent.

5 comentaris:

Laura ha dit...

Tens molta raó. La vida et por canviar en un moment. Però s'ha de tenir fe i confiar en que un dia estareu els quatre junts.
Una abraçada

Roser ha dit...

Una vegada mes et dic que nosaltres us acomyamem el aquest viatge pujats al mateix tren, potser baixarem junts al arribar a l' Ona i la Martina o potser nosaltres farem unes paredes mes, ja que tenim data de registre diferent, pero mentres aixo no passi, aqui seguim difrutant al maxim del llarg viatge que ens apropa a les nostres segones princeses.El futur ens indica el cami...
petonets

Laura ha dit...

Jo entenc perfectament que hi hagi gent que baixi del tren, o que canviin de tren i segueixin un altre rumb... tot i així, tot és respectable i segur que tan els que baixen del tren com els que seguiu en ell creieu en allò que feu i això és l'important.
26 petons i abraçades ben forts.
Laura.

Isabel ha dit...

Mira Sílvia, no diré mai d'aquest aigua no beure però tot i que tinc moment en que baixaria del tren i moment en que canviaria de tren el cert es que aquí estic i que se'm fa terriblement difícil picar al botó de parada. Així que de moment us acompanyem, i esperem que el final de trajecte no ens agafi molt juny.
Isa

Anònim ha dit...

necesidad de comprobar:)