CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimecres, 30 de juny de 2010

sentiments: seguim amb el dibuix!

avui si que no sé com expressar el que sento......
Una nena: saray li
Una edat: 6 anys
Una situació: fa més d'un mes que lluita per la seva vida

.... i a partir del dia que ens hem assabentat d'aquesta situació, a casa no hem parat d'encendre espelmes, d'enviar energia positiva, de resar........
La Saray li està lluitant contra tot pronòstic, és una campiona i estic convençuda que se'n sortirà.
el perquè li ha passat això? no ho sé
el com ? tampoc ho sé
alguna cosa per aprendre d'això? segur que hi és, encara que ara no ho veiem
que és injust? SI
Però la vida no és justa, i tot té un sentit, encara que a vegades no ho veiem inmediatament.

les llistes d'AFAC s'han convertit, com sempre que hi ha un problema, en una font d'energia.... tothom dóna el millor d'un mateix per un final feliç.....
ahir en va sortir una iniciativa:
enviar molts dibuixos de tots els nostres fills per decorar l'habitació de la saray li, i així transmetre la força necessària per seguir enganxada a la vida.

aquest és de l'aina:


el que m'ha sorprès, i molt.....
quan li he explicat el perquè d'aquest dibuix m'ha dit tota decidida:
ho faig ara mateix
ha deixat tot el que tenia entre mans, i la seva cara, la seva convicció i la seva veu, m'ha deixat glaçada!
.... però no ha acabat aquí........
un cop ha tingut tot el que necessitava per fer el dibuix, m'ha dit que s'ho havia de pensar molt bé, ja que havia d'imaginar el que a ella li agradaria rebre si fos la seva situació.......
de pedra m'he quedat!

l'aina sempre es pinta de color rosa, és el seu color preferit, i en aquest cas l'ha cedit a la saray, perquè estigués més contenta.
i ha remarcat:
no és un dibuix, és la foto que ens farem quan s'hagi curat..... les dues juntes!
ufff.....
ahhhh, a part de les flors, el que hi ha son cors....jejejejejeje

des d'aquí us demano a tots els que em llegiu, que envieu energía positiva a aquest angelet que està lluitant per seguir entre nosaltres.
gràcies!

per a més informació:
http://www.afac.info/para-saray-li.html

dimarts, 29 de juny de 2010

dibuixos......

a l'aina li encanta dibuixar, sempre ho ha fet....
ara però està començant amb el dibuix figuratiu, tota una novetat, i ahir ens va deixar ben parats......

quan varem acabar de sopar ens diu......
feu una partida de cartes que de mentres jo us faré un dibuix molt important.
així que tota concentrada ens va fer dos dibuixos.
quan els va acabar ens els va ensenyar i ens en va explicar el seu significat:


ens diu: "aquest dibuix és molt important, perquè és el moment que ens varem trobar tots tres, i per això tinc aquests braços tan llargs......"
sobren els comentaris oi?


aquest és de tots tres passejant per la xina quan ja ens havíem trobat, i l'aina va dins el cotxet!

tots els dibuixos els guardo, però aquests sense cap dubte són dignes d'emmarcar.....
començar a dibuixar els sentiments i les emocions, és una passada!
com ens ha dit avui la seva profe quan hem anant a recollir l'informe de fi de curs, aquesta nena és una passada!....

diumenge, 27 de juny de 2010

fotografia de la setmana


muntant "villa ambiciones" jajajajja, la nostra tenda..... tota una aventura!

hem passat un cap de setmana molt divertit!!
en un mes de juny d'ara fa 4 anys varem fer una acampada al mateix lloc, amb la família del cor, però aleshores encara no teniem a les nostres filles.
ara, 4 anys més tard hem volgut repetir l'experiència amb les pekes.... de tota manera ho hem de repetir, ja que ha estat impossible poder-hi ser tots!
l'experiència ha estat genial, i les nenes ho han passat de fàbula....
l'aina ja em diu que quan tornem a dormir amb la tenda!!!! jajajajajaja
em sembla que aquest estiu l'haurem de muntar més d'un cop al pati.......

tendes, xerrades, lluna plena, sopar a la platja, jocs d'aigua.......... en resum:
UN CAP DE SETMANA MAGNÍFIC!

divendres, 25 de juny de 2010

"FIL VERMELL" a Wikipedia!

Doncs si, a Wikipedia,l'enciclopèdia lliure que consultem tantes vegades per internet ja hi surt la definició de "Fil vermell" (hilo rojo).
és una simple curiositat, però la veritat, m'ha fet molta ilusió!

El Hilo Rojo es una leyenda anónima de origen chino, que dice que entre dos personas que están destinadas a tener un lazo afectivo existe un hilo rojo, que viene con ellas desde su nacimiento. El hilo existe independientemente del momento de sus vidas en el que las personas vayan a conocerse y no puede romperse en ningún caso, aunque a veces pueda estar más o menos tenso, pero es, siempre, una muestra del vínculo que existe entre ellas.

El texto literal viene a decir: Un hilo rojo invisible conecta a aquellos que están destinados a encontrarse, sin importar tiempo, lugar o circunstancias. El hilo se puede estirar o contraer, pero nunca romper.

Entre la comunidad de padres y madres adoptantes en China, esta leyenda supone una metáfora recursiva, ya que supone que la vinculación entre el hijo adoptado y los padres ya está realizada de antemano por este Hilo rojo y favorece la fortaleza en la larga espera que hay que realizar, en la mayoría de los casos.

En estas comunidades, es normal la utilización contextual de frases como "estamos tirando fuerte del hilo rojo", o "tendiendo puentes con hilos rojos" lo que convierte a la leyenda en una parte más de la jerga de utilización habitual.


http://es.wikipedia.org/wiki/Hilo_rojo

dimarts, 22 de juny de 2010

adéu P3!

Encara recordo els nervis de fa 10 mesos......
començavem una nova aventura, l'aventura de P3.
Tot seria nou per l'aina i per nosaltres,... enrere deixavem els dolços dies de llar d'infants, i amb ells tancavem una etapa de l'aina per començar-ne una altra.

De tot allò ja fa 10 mesos, 10 mesos que un cop més ens han passat volant.
10 mesos maquíssims, amb nova gent, nous reptes, nous amics.
ara, quasi sense adonar-nos'en hem acabat P3, i amb ell la primera experiència a l'escola dels "nens grans".
Tanta por que teniem de com aniria tot plegat, i només tinc paraules d'agraïment per aquest curs que ja ha passat.
El més important de tot, veure la felicitat de l'aina.

Així de contenta ha sortit avui ensenyant el seu últim àlbum d'aquest curs.



i així de contents i emocionats ens hem quedat nosaltres quan la directora de l'escola ens ha donat aquest magnífic detall.
quant d'amor, d'hores i dedicació invertides en l'escola perquè els nostres fills hi estiguin com a casa.
MIL GRÀCIES PER TOT!

diumenge, 20 de juny de 2010

fotografia de la setmana




aquest mes de juny és intens per excel.lència!
crec que l'acabarem sense passar ni un sol cap de setmana sense alguna festa, o vàries alhora.
aquest cap de setmana ha estat però molt especial.

el dissabte es va casar una gran amiga, com una germana per mi......, la filla de la meva professora de ballet.
Estava preciosa, i vaig tenir la sort de gaudir-ho amb molta intensitat, vaig estar amb ella durant el maquillatge, els preparatius i en el moment de vestir-la!
quanta emoció!

una cerimònia maquíssima on no hi va faltar cap detall, i com si la meva princesa sabés del cert el que significa la núvia per mi, fa cosa de 15 dies que em va demanar que el dia del casament li volia fer un regal ella a la núvia.
Va i em diu que li vol ballar el ball de fi de curs de ballet.......
Mare de Déu vaig pensar jo.......
aina reina, que mai has ballat en un lloc amb tanta gent, que si és el teu primer any, que si això que si allò.......
però no, no la vaig poder convèncer, ella volia ballar i ha ballat!
de seguida vaig parlar amb la meva profe i es va entusismar amb la idea, així que ho hem portat com un secret entre les tres......
varem quedar en que si quan era el moment l'aina no volia doncs res, i que si volia doncs endavant.

jo ho portava tot a punt, la música, el vestit.........
quan era el moment de fer-ho i ho vaig dir a l'aina, ella més convençuda que mai em diu anem a vestir.......
ufffffffffffffffffff
el cor m'anava a mil, així que ja em teniu a mi llegint un emotiu missatge per la núvia i l'aina va sortir a ballar agafada de la ma de la seva, i la meva gran profe i amiga, la mare de la núvia.

què voleu que us digui........
que ho va fer genial, tota concentrada, tranquila, escoltant bé la música i gaudint del moment......
l'emoció va ser TOTAL!!!!

avui diumenge tampoc ens hem quedat a casa, jajajajajajaja.
avui cap a roses a la comunió i al bateig dels fills d'uns grans amics de la família del cor.....
ha estat una vetllada fantàstica, i com sempre, ens han tractat de meravella.
gràcies familia, sou uns grans anfitrions!!!

m'ha fet també molta il.lusió conèixer en persona a la iolanda de http://mitesorodeoriente.nireblog.com/.
ens hem trobat a l'església, on ells també assistien a una comunió.
De primer no l'he reconeguda, però al veure a la júlia, que per cert està preciosa, és guapíssima, he sabut de seguida qui era.

Això dels blocs i el fil vermell és massa....... compartir moments així amb gent que potser no has vist mai, però en canvi són com de casa, és sencillament una passada!

divendres, 18 de juny de 2010

3 anys....

avui, 18 de juny de 2010 fa 3 anys que varem començar el camí cap a l'ona....,
fa 3 anys del dia que vàrem presentar el primer paper dels molts que vindrien al darrera.
Va ser un dia molt especial, celebravem l'inci d'una nova paternitat, d'un nou fil vermell, i celebravem que feia 6 mesos que teniem l'aina al nostre costat.

espero i desitjo que no ens quedin massa més.... dos, tres?? sóc optimista, ho sé, però com deia en alguna entrada anterior, no hi ha res escrit, cada dia que comença està tot per fer, tot per escriure.....
i qui sap......
potser algun dia el CCAA decideix escriure una nova etapa en la seva trajectòria i sorprendre'ns a tots.

ara que sé què hi ha darrere aquest màgic fil vermell, val la pena esperar tot el temps del món!

dimecres, 16 de juny de 2010

una sensació indescriptible...

ahir vaig experimentar una sensació meravellosa.....
vaig veure a la meva filla vestida amb el tradicional tutu de ballet fent una exhibició de tot el que ha après en aquests mesos.

A l'escola de ballet on va l'aina, la mateixa a la que sempre he anat jo i a la que encara hi estic vinculada, es fa sempre el festival de fi de curs.
El festival es fa en un teatre i cada classe demostra a través dels balls de les diferents disciplines que s'imparteixen, tot el que ha après durant el curs.
no és que jo vulgui escombrar cap a casa, però no és un festival com molts d'altres.
La professionalitat, la disciplina i el rigor de la seva directora i professora, fa que un festival de "nenes" i no tan nenes, esdevingui una mostra de dansa digne de "professionals"....
tothom va vestit idènticament, amb els mateixos colmplements, amb els cabells ben agafats i tot cuidat fins l'últim detall....
I això no és així perquè a mi m'ho sembli, o pel carinyo i l'amistat que tinc personalment amb la professora, és simplement perquè ha estat la primera ballerina del liceu, i la primera ballarina del teatre de l'ópera de parís durant molts anys......., i creieu-me, AIXÒ ES NOTA!
el vagatge i la trajectòria personal i professional d'ella fa esdevenir les nostres nenes en petites professionals fent un espectacle de primera.

aquest any però ha estat diferent, aquest any per motius personals de la directora, i tenir el casament de la seva filla aquest dissabte entre d'altres, s'ha optat per descansar de festival i fer només portes obertes a l'estudi de ballet.
això si, per fer-ho una mica diferent han canviat el maillot d'assaig pel tutu.
No cal que digui que estaven maquíssimes i que ho van fer molt bé.

Varem gaudir de veure l'aina fent la barra, passos al centre, ritmes..... i evidentment el ball que porten assajant moooooolts mesos.
per mi, per una persona que està i ha estat vinculada en el meravellós món de la dansa des dels 5 anys, veure ara a la meva filla amb aquesta il.lusió és sencillament màgic.... el fil vermell mai em deixa de sorprendre.

perquè veieu que no només és amor de mare aquí en teniu una mostra.
és el ball final fet per l'aina.
després de fer el ball amb tota la classe, les més atrevides el van fer d'una a una......, i aquest és el resultat.

m'agradaria poder compartir la classe de ballet, però per respectar la intimitat de les altres nenes, només poso el tros de l'aina.
( recordeu posar pausa a la música del bloc )

aina: ENTRÉE DE RAYMONDA

diumenge, 13 de juny de 2010

fotografia de la setmana

aquest ha estat un cap de setmana molt mogut........ moooooolt!
hi ha tantes fotografies per poder posar, que no sé quina triar.....
tot el que hem fet ha estat molt diferent i emocionant....

el divendres a la nit vaig anar al sopar de la meva antiga classe de 8è..... ufffffff, no ha plogut ni res......
tot i que no hi érem totes, n'érem una bona colla, i la nit va ser EXTRAODINÀRIA!
mireu que jo sóc de les que riu, doncs feia temps que no reia tant, i torno a dir que jo sóc de les que riu i moolt!
total, que la nit es va fer curtíssima.
el que fa internet veritat? poder reunir a persones que feia 23 anys que no ens veiem........ BRUTAL.

el dissabte comiat de soltera d'una meva amiga, més que amiga....... com una germana!!!!
vaig gaudir d'una tarda molt emotiva i especial, una tarda molt màgica.

i avui un dia intens en familia!!!!
la meva neboda ha fet un anyet, i el dia ha acompanyat mooolt.

resumint, un cap de setmana intens i mogut.......
amb quina foto em quedo?????..... amb totes i amb cap,
em quedo amb una frase, una frase de l'aina dita avui mateix a les 8 del vespre.......

mama, avui també tens un sopar?
no carinyo.
gràcies mama, t'he trobat a faltar.........

res millor que acabar el cap de setmana així.

dijous, 10 de juny de 2010

26 mesos de registre!

avui fa 26 mesos que el nostre expedient descansa en algun raconet del CCAA...., dos anys i dos mesos esperant que el nostre fil vermell s'uneixi amb l'altre extrem.

cada dia vaig veient com hi ha families que baixen del tren, i és que amb tants anys d'espera la vida pot canviar i molt..... bé, de fet la vida et pot canviar en un segon, imagina't amb anys......
jo ho respecto, evidentment, cada familia tindrà els seus motius i segurament ha de ser així.....
no crec que passi res que no hagi de passar, encara que a vegades no ho entenguem el perquè.

jo tinc FE i confiança, la tinc en tot el que faig, i us puc garantir que quan un té FE i confiança, hi ha coses a la vida que s'entenen molt millor.
Per això seguim aquí, en aquest meravellós tren que cada mes ens porta una parada més a prop de l'ona.

Les situacions mai són eternes, poden canviar quan menys ens ho esperem, per tant, seguirem esperant i confiant que demà tot pot ser diferent.

diumenge, 6 de juny de 2010

fotografia de la setmana

han començat els caps de setmana del mes de juny, i per no variar la tònica l'hem començat tan intens com el final de maig.....
si res no es torça, ens espera un mes de juny d'aquells per recordar.......

un mes de juny ple de sopars, comiats de solters, festes d'aniversari, casaments , comunions , bateigs, fi de curs i altres.........., si, si, tot en un mes, i a la de coses que al final no podrem assistir per incompatiblitat d'horaris........ normal no?????? aisssss.......

aquest cap de setmana ha estat relaxat, intens però relaxat...... jajajajajajajaja
el dissabte al vespre l'aina no s'ha volgut perdre la festa del "corpus" amb les tradicionals alfombres de flors al carrer i el que més gràcia li ha fet, veure els nens i les nenes amb els seus vestits de primera comunió...... que presumida que és........





i avui ha tocat una cosa que teniem pendent de de feia temps...... anem tard si, però entre el temps que ha fet i pitus i flautes, ho hem anat deixant!!!
per fi hem fet el nostre hortet!!!!
hem plantat tomàquets, carbassons, una síndria, pebrots...........
l'aina s'ho ha passat genial amb l'experiència, ha disfrutat d'allò més, i ara toca esperar el resultat.....
a veure si es salva alguna cosa i dóna els seus fruits......
la cara de l'aina quan pot collir un tomàquet o un enciam, és indescriptible!

divendres, 4 de juny de 2010

data de dall

AFAC confirma la data de tall.
moltes famíles ja estan arribant al final del seu fil vermell, moltes felicitats!

Nihao familias.

Nos informan de China que el Centro Chino de Adopciones ha asignado los expedientes registrados hasta el 26 de abril del 2006.

Felicidades a todas las familias.

dijous, 3 de juny de 2010

guangxi.......aiisssss

sempre que en el món hi ha desgràcies, no ens quedem com si res...
veure el patiment aliè ens afecta i ens remou per dintre, però quan la notícia vé de Xina, és com si ens toqués molt més d'aprop, i si a sobre el lloc afectat és la terra que va veure néixer a la meva filla i que tant li hem d'agraïr, la sensació és com si algú de la familia patís.
no us puc descriure la sensació, suposo que els que teniu fills que han nascut a països diferents al nostre sabeu i enteneu el sentiment del que us parlo.
Jo només sé, que mentre visqui hi ha tres paraules que tinc gravades directament al cor i que quan les sento, tota la meva atenció va cap a elles.....
XINA, GUANGXI, YULIN.....
he trepitjat aquest país que tant m'estimo, he "viscut" a la província de l'aina, i algun dia trepitjarem Yulin, el seu poble, i podré abraçar i donar les gràcies personalment a la familia que la va cuidar fins arribar nosaltres.
Només demano que estiguin bé, mai ens hem vist personalment ( si en fotos ) però que són algú molt important a la meva vida.


Lluvias dejan muertos y atrapados en China
PEKÍN. Veinte personas han muerto y unos 700 niños permanecen atrapados por las lluvias que asuelan la región autónoma meridional china de Guangxi Zhuang desde el lunes, según el último informe de las autoridades locales.

La agencia oficial de noticias Xinhua difundió hoy un informe que señala que además dos niños permanecen desaparecidos en la ciudad de Laibin.

En la comarca de Xincheng, unos 700 estudiantes y el personal de la escuela secundaria Beigeng han quedado atrapados por las inundaciones, ya que el agua alcanza una altura de 1,5 metros en la primera planta del edificio de cuatro que constituye la escuela.

“El agua entró en el campus en la mañana de ayer. Ahora los estudiantes están durmiendo dentro de los edificios de la escuela, en un piso superior, y siguen asistiendo a clases”, señaló el responsable del centro, Qin Shuhai, a Xinhua.

El agua ha cortado el suministro de electricidad y agua del centro escolar, donde empiezan a escasear los alimentos, por lo que los equipos de rescate están intentando hacer llegar estos suministros a los afectados mediante lanchas neumáticas.

En la misma ciudad, 65 centros escolares han quedado inundados, aunque la mayoría de estudiantes pudieron ser evacuados.

Los corrimientos de tierra y barro provocados por las lluvias torrenciales han dejado hasta hoy 20 muertos y 27 desaparecidos en esta región fronteriza con Vietnam, según el último informe de los equipos de rescate.

Xinhua indica además que más de 66.000 personas han tenido que ser evacuadas por unas lluvias que hasta hoy han dejado pérdidas económicas directas de 87,84 millones de dólares.

Los equipos de rescate todavía están intentando localizar por lo menos a 27 personas que quedaron sepultadas por el barro en las ciudades de Wuzhou y Yulin, en el sur del país asiático y en una región fronteriza con Vietnam.

La administración regional de Tierra y Recursos indica que las intensas lluvias empezaron a asolar la zona y a provocar avalanchas que han dejado 7 muertos en Wuzhou y otros 13 en Yulin.

En la mañana de hoy las tormentas afectaba a 19 comarcas bajo la jurisdicción de 7 ciudades, donde 3.260 viviendas y 103.450 hectáreas de cultivos se han visto dañados.

El país asiático, especialmente su mitad sur, sufre cada año numerosos desastres naturales tales como inundaciones y tifones durante su temporada de lluvias, que suele iniciarse en mayo y finalizar en septiembre u octubre.

Cientos de personas mueren anualmente en estas catástrofes, y en el peor año de inundaciones de las últimas décadas, 1998, fallecieron más de 3.000 chinos debido a las crecidas en los ríos Yangtsé y Songhua (noreste).


2 de Junio de 2010 12:58

http://www.abc.com.py/abc/nota/128111-Lluvias-dejan-muertos-y-atrapados-en-China/

dimecres, 2 de juny de 2010

un conte....: el bambú japonès



avui us deixo un conte, un conte que m'ha arribat al cor.
He demanat permís a la persona que l'ha compartit a les llistes d'AFAC. Ell m'ha explicat que el conte no és seu, però si que hi ha una part seva, perquè és un afèrrim defensor de la seva moralitat ( moraleja ).
és un conte que ell l'ha compartit per donar una resposta molt concreta a un tema en concret, però que independentment de com s'hagi aplicat, és una gran lliçó per tenir en compte en tot el que fem en aquesta vida.

Gracias rafa, tus escritos siempre son de gran ayuda para mi. Tu punto de vista de las cosas me encanta y me ayudan muchísimo.
Gracias por estar siempre!!!

El bambú japonés.

No hay que ser agricultor para saber que una buena cosecha requiere de buena semilla, buen abono y riego.
También es obvio que quien cultiva la tierra no se detiene impaciente frente a la semilla sembrada, y grita con todas sus fuerzas: ¡Crece, maldita seas!
Hay algo muy curioso que sucede con el bambú y que lo transforma en no apto para impacientes:
Siembras la semilla, la abonas, y te ocupas de regarla constantemente.

Durante los primeros meses no sucede nada apreciable. En realidad no pasa nada con la semilla durante los primeros siete años, a tal punto que un cultivador inexperto estaría convencido de haber comprado semillas infértiles.
Sin embargo, durante el séptimo año, en un período de sólo seis semanas la planta de bambú crece ¡más de 30 mtrs.!

¿Tardó sólo seis semanas en crecer?
No, la verdad es que se tomó siete años y seis semanas en desarrollarse.

Durante los primeros siete años de aparente inactividad, este bambú estaba generando un complejo sistema de raíces que le permitirían sostener el crecimiento que iba a tener después de siete años.

"Sin embargo, en la vida cotidiana, muchas personas tratan de encontrar soluciones rápidas, triunfos apresurados, sin entender que el éxito es simplemente resultado del crecimiento interno y que éste requiere tiempo.
Quizás por la misma impaciencia, muchos de aquellos que aspiran a resultados en corto plazo, abandonan súbitamente justo cuando ya estaban a punto de conquistar la meta.
Es tarea difícil convencer al impaciente que sólo llegan al éxito aquellos que luchan en forma perseverante y saben esperar el momento adecuado.
De igual manera es necesario entender que en muchas ocasiones estaremos frente a situaciones en las que creemos que nada está sucediendo.
Y esto puede ser extremadamente frustrante.

En esos momentos (que todos tenemos), recordar el ciclo de maduración del bambú japonés, y aceptar que en tanto no bajemos los brazos -, ni abandonemos por no "ver" el resultado que esperamos-, si está sucediendo algo dentro de nosotros: estamos creciendo, madurando.

Quienes no se dan por vencidos, van gradual e imperceptiblemente creando los hábitos y el temple que les permitirá sostener el éxito cuando éste al fin se materialice.

El triunfo no es más que un proceso que lleva tiempo y dedicación.
Un proceso que exige aprender nuevos hábitos y nos obliga a descartar otros.
Un proceso que exige cambios, acción y formidables dotes de paciencia.


Tiempo... Cómo nos cuestan las esperas, qué poco ejercitamos la paciencia en este mundo agitado en el que vivimos...

Apuramos a nuestros hijos en su crecimiento, apuramos al chofer del taxi... nosotros mismos hacemos las cosas apurados, no se sabe bien por qué...
Perdemos la fe cuando los resultados no se dan en el plazo que esperábamos, abandonamos nuestros sueños, nos generamos patologías que provienen de la ansiedad, del estrés...
¿Para qué?

Te propongo tratar de recuperar la perseverancia, la espera, la aceptación.
Si no consigues lo que anhelas, no desesperes...
Quizá solo estés echando raíces... "

dimarts, 1 de juny de 2010

que ràpid que ha passat mama!!!

doncs si, això és el que em deia avui l'aina quan sortint de l'escola m'ha dit que avui hem canviat de mes!

m'ha explicat que a l'escola els hi han dit que aquest era el darrer mes d'escola, i que un un tres i no res ja estarien gaudint de les vacances d'estiu.
tota sorpresa, em pregunta:
"és veritat mama que estem a punt de començar vacances?"
i em diu....
"que ràpid que m'ha passat"

i és veritat, si a una nena de 4 anys el temps li passa ràpid, com ens passa a nosaltres??????
realment m'ha sobtat la seva reflexió, perquè a mi quan era petita la sensació que em queda en el record és que tot era molt llarg, i que el temps passava molt a poc a poc......

fa dos dies començavem l'aventura de P3, i com aquell qui diu ja estem a punt d'acabar......
que relatiu que és el temps veritat? però en qualsevol cas, passa tant si el volem aturar com no.....

estic desitjant gaudir d'ella les 24 hores del dia!