CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dijous, 20 de maig de 2010

dona, mare, persona.......

no és que vulgui fer una declaració d'intencions ni res d'això, només és que quan varies persones en pocs dies em diuen el mateix, doncs em dóna per pensar.....

he estat uns dies al llit....... res d'importància, però si quelcom que et deixa uns dies fora de circulació.....
en aquests dies, dues persones properes m'han dit el mateix......:
"sort que t'ho pots combinar" ( feina i familia, és clar....)
i el metge el primer:
"et faig la baixa?"
no, no cal...... i li explico la meva situació personal.....
ostres quina sort, em contesta.....

entre el metge, els coneguts i el programa que acabo de veure per la tv, em pregunto:
sort? aventatge? desventatge? sacrifici? o prioritat?
en un home, ( tot i que no sempre ni en tots els casos) això no és trascendental, però per una dona és primordial.

que la situació de la dona ha canviat?
és evident!
que és suficient?
ni parlar-ne!
que cal molt a fer?
oh i tan que sí, queda massa per fer.....

però no vull tornar a escoltar el que he escoltat:
" tu rai que t'ho pots muntar"
el "tu rai" és una expressió que encara no he entès mai, ni sé d'on vé......, però és tipicament nostra!!!!!
què vol dir " tu rai"?

cadascú és lliure i conscient dels actes que fa, prèn i decideix, especialment quan una dona es converteix en mare.
hi ha qui té clar que no deixarà la feina....
hi ha qui té clar que no farà ni la baixa de maternitat....
hi ha qui intentarà que la baixa passi dels 4 als 9 mesos......
hi ha qui passarà de la feina i es dedicarà al fill en exclusivitat.....
i hi ha qui....... a saber!!!!!

no crec que hi hagi una opció millor que cap, suposo que segons el moment tothom tria el que creu més oportú o més necessari.
però que no em diguin que "tu rai", que tots fem renúncies i sacrificis, els quals ens comporten aventatges i inconvenients.....

jo només sé que si tingués 10 fills, faria 10 vegades el mateix, si pugués ès clar!!!!, però que no hi ha res millor ni pitjor, només són prioritats!

una mare treballadora que intenta estar el màxim temps possible amb l'aina, i crec que ho he aconseguit!

7 comentaris:

Roser i Jordi ha dit...

Digues que si, Silvia, cadascu ha de ser consequent amb les seves decissions...bones o dolentes pels altres, pero la millor per la persona que la pren....
jo ara ja ha fet tres anys que vaig plegar de la feina per estar amb la Valeria i ara mateix no tinc feina, es una de les consequencies d' aixo i de la maleida crisis, pero per a mi lo me simportant es ella i el temps que he passat i paso amb ella no te preu, quan arribi la Martina no se si sera igual, pero lo que tinc clar que fare el possible per passar tot el temps que pugui amb ella, i si s' ha de renunciar a altres coses, ho tinc clar...ho fare....

petonets.

Anònim ha dit...

Digues que si, que el que tu has disrutat de l'aina no té preu, i això ja ho tens.
el que passa és que hi ha molta enveja pel món sílvi.

Un petó
OLGA

ha dit...

Totalment d'acord. Jo també vaig triar estar amb els meus fills. Professionalment he hagut de fer moltes renuncies, però ho tornaria a fer!

Isabel ha dit...

Jo tenia clar que no volia deixar de treballar així que el que vaig fer va ser buscar la formula de treballar el menys possible. Així que vaig muntarme una baixa maternal de 7 mesos, després vaig gaudir de la reducció de jornada sense reducció de sou i ara amb reducció de sou fins que pugui. Crec que els fills son per als pares i no per als avis o cangurs així que encara que la Leire ha d'estar amb els avis alguna estona entre el seu pare i jo ho podem muntar perque passi força temps amb nosaltres. El que no entenc encara que m'ho expliquin es que algú tingui fills per deixar-los a casa dels avis a les 8.00 del matí i no recollir-los fins a les 20.00 del vespre i a sobre el cap de setmana necessiti descansar (dels fills) per aixó millor no tenir fills.
I que em disculpin si algu es dona per aludit.
Isa

Silvia - Desenredando el hilo rojo ha dit...

Totalmente de acuerdo, tocaya. ¡Si es que hasta en eso nos parecemos!
Espero que ya estés bien
Un abrazo

mar i toni ha dit...

Totalment d'acord!Algun cop ho he dit en el meu bloc. Som el que volem ser i hi han moltes opcions d'una mateixa vida. I el que fa que una tingui "la sort" o el "tu rai" es una qüestió de prioritats. Tinc clar que prioritzo la meva familia a la feina, l'oci, o el luxe. I això no vol dir que no pugui fer totes les coses, només que s'ha de buscar una bona combinació. Enhorabona per teu "tu rai"!!

Roser i Jordi ha dit...

Isabel,per desgracias en concec a mes d' un i mes de dos que fan aixo amb els nens...i no es perque no puguin convinar-s'ho amb la feina, es perque no renuncien ni aun minut de la seva carrera professional pels fills....aixo si, ja en tenen tres....,i eclar, tenim avis....dons no sabem lo que s' estan perden, lo millor de la vida.....

petonets