CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dijous, 18 de març de 2010

més del mateix......

a vegades sap greu fer tantes entrades amb el mateix to, però és que això ha de canviar.....
em sembla molt fort, que encara hi hagi gent fent-se forta amb aquests comentaris.....

ho he tret de les llistes d'AFAC, i desitjo de tot cor que cada vegada més, tot això vagi a la baixa!!
aquesta és la conversa d'una mare "adoptiva", a la porta de l'escola

Señora (mamá del cole del nano): Tu hijo es adoptado o es tuyo?
Yo: las dos cosas.
Señora: bueno, tu me entiendes.
Yo: es que me lo has puesto a huevo ( estabamos en un grupo de madres en confianza. Estabamos, digo, eh!)
Señora: digo que si es adoptado... ( o te liaste con un negro. Esto último no lo dijo, pero es la traducción de los puntos suspensivos)
Yo: si, es adoptado, no lo sabías ( lo sabía todo el resto del grupo, claro)
Señora: Yo tengo un vecino que también tiene un niño adoptado....bueno, comprado, vamos.
Yo: Perdón?
Señora: Sí, le costó dos millones.
Yo: Es lo que cuestan los papeles, las traducciones...
Señora ( interrumpiendome): No, que lo compró, le pagó dos millones a la madre y la madre se lo dió.
Yo: ( le explico todo el tema del CI y eso)
Señora: Si, todo eso lo hizo, y cuando ya lo tuvo hecho, pues ya se lo compró. Y ahora ya el niño ha vuelto con su madre.
Yo: entonces me estarás hablando de un acogimiento.
Señora: Que no, que es adoptado, que lo compró.
Yo: mira, lo que tu digas.



això ho he llegit avui, després de que fa un parell de dies em vaig quedar alucinada amb una experiència que vaig viure.
una mare jove i àvia a la vegada, m'explicava com és d'irresponsable la seva filla amb la seva néta, una nena de 8 mesos que si no fós per l'àvia, li faltaria el més bàsic.
la mare de la nena, una noia de 21 anys, passa de tot, però a ella, ningú li ha demanat el CI, ni ha de demostrar a ningú que pot ser mare.
em va semblar tant atrerrador el que em va explicar l'àvia...... no ho puc reproduir, no puc, que penso que no hi ha dret el que li espera en aquesta criatureta.....
i normalment, gent així ( que no vol dir tots ni molt menys....) són els que s'atreveixen a fer judicis contra els qui decidim adoptar.

només em quedo amb la frase de l'àvia cap a la seva filla:
SI NO FÓS PERQUÈ ERA AMB TU A LA SALA DE PARTS I PUC DEMOSTRAR QUE LA VAS PARIR TU, DUBTARIA DE SI ETS LA SEVA MARE......

amb això ho dic tot, el mateix que mai em cansaré de repetir, PARIR NO ET CONVERTEIX EN MARE,.......

3 comentaris:

Marta y Anna ha dit...

M'agrada que facis aquestes entrades i sobre aquest tema. Encara que com diguis tu sigui del to del que ja parles sovit crec que és necessari fer-les. Tal i com dius tu aquestes coses han de canviar!!!
Així que si m'ho permets, tmb ho publicare al meu bloc.

Petonsssss
Anna

Bet ha dit...

Si, Silvia, és el mateix de sempre, i per això cal molta pedagogia... i a vegades una mica de mala llet.
A vegades se m'escalfa la boca i en sortirien sapos i culebras, però m'estimo més callar i deixar-los amb la paraula a la boca... Sobretot quan diuen: tan complicat que és fer tots els papers i tan pobrets que són aquests nens... ufff...

mar i toni ha dit...

Si, si, aquests dies que estem acabant l'expedient i anem amunt i avall la gent creu que em consola, dient-me: amb lo malament que estan aquests nens, si ens n'haurien de donar dos o tres a cadascún, o , els toqui amb qui els toqui aquí segur que estaran millor que allà, amb tantes coses que tindràn aquí!
Ahhhh, es que es per dir-ne una de molt grossa!! La de paciència que aprenem a tenir els pares adoptatius!
Per cert, si ens asignen una nena també li posarem Ona de primer nom, el trovo un nom preciòs, curtet i poètic...