CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimarts, 30 de març de 2010

asignacions i lluna plena!

us deixo la nota tal i com ha sortit a les llistes d'AFAC.

Nihao familias.
Según hemos podido saber, ya han salido las asignaciones hasta el día 17 de abril de 2006.
Nuestra enhorabuena a los asignados.

doncs no està gens malament oi?
moltíssimes felicitats a totes les famílies asignades...
ja ens queda una mica menys!!

diumenge, 28 de març de 2010

fotografia de la setmana: EL RAM



l'aina porta una setmana esperant aquest dia.... estava esperant poder portar la seva palma plena de llaçets i llaminadures.... ha disfrutat molt, i per primera vegada amb 4 anys, puc dir que ha portat tota l'estona la palma ella mateixa, ja que sempre ens tocava a nosaltres.... jejejejje

jo també recordo que per mi el dia del ram era un dia especial, i suposo que d'alguna manera, allò que ha estat divertit per nosaltres ho anem contagiant als nostres fills.

FELIÇ SETMANA PER TOTS!

divendres, 26 de març de 2010

LLEGAREMOS A TIEMPO!

hi ha tantes vegades a la vida que creiem que se'ns acaba tot.... que perdem el tren.......
però no, la nostre vida només canvia i gira constantment, i només a la llarga entenem el perquè........
normalment pensem que si no passa el que volem, és que no ens ho mereixem, o tenim mala sort....., i normalment, ens equivoquem amb els pensaments......
la vida és molt sàbia, i les nostres reflexions a vegades són del tot desafortunades.

avui, que miro al meu voltant i només haig de donar gràcies, em vé de gust compartir una cançó d'algú que m'encanta.
les seves lletres sempre ténen un rere fons, un altre sentit a la vida, petits detalls que no passsen desapercebuts.....

us deixo amb ROSANA, algú molt espiritual, i encara que sembli que a vegades mai aconseguirem el que volem, sempre acabarem arribant a temps, només hem d'esperar que sigui el moment.

http://www.youtube.com/watch?v=FNGGhuKd7eo

dimecres, 24 de març de 2010

sempre al teu costat, a la voreta del cor...

"sempre al teu costat mama, a la voreta del teu cor.... sempre eh?????!"
ni més ni menys, aquestes són les paraules que l'aina m'ha dit....
tots sabem que els nens passen per moltes etapes durant el seu creixament....., i amb l'aina no és diferent.....
com tothom passem etapes de reafirmació personal,però haig de dir que les etapes més de mamitis superen amb escreix les altres.... i què voleu que us digui....... que m'encanta!!!

potser m'equivoco, potser hi ha nens que amb la seva edat són més autònoms que l'aina, però és que jo sento que la vida se'ns escapa de les mans, i que una cosa és consentir i una de ben diferent és educar, i tot i així hi ha un entremig entre les dues que no sé com definir-la, jo crec que és enamorament,temps...... i va per una via diferent de quan toquen les altres dues.......... i el més important de tot, que són perfectament compatibles!

el petó constant, l'abraçada, les "tontarietes" que ens diem i a vegades algú ens mira amb ironía.......
però la meva filla mai més tindrà 4 anys, i el temps no tornarà, només tenim una oportunitat.
no puc deixar passar un t'estimo i pensar que ja li diré demà, no va amb mi...... i tantes altres coses........

però crec que tot això no és en va....... ella nota i sent mil sensacions, i em quedo amb la que amb la que m'ha dit avui abans d'adormir-se:
" sempre al teu costat mama, a la voreta del teu cor, sempre eh??????"
i si, s'ha adormit a la meva falda, com tantes altres vegades, i un cop més ens hem saltat la rutina de l'habitació........ i què?
us puc assegurar que saltar-se les normes d'aquesta manera és el millor del món.......
on està escrit el que creu que és millor una mare cap al seu fill?

diumenge, 21 de març de 2010

fotografia de la setmana



m'han fet arribar aquest correu, i és veritat, la foto i el seu missatge és d'allò més encertat.
Aquesta si que és una loteria que ens toca sense posar-hi, i tots, d'alguna manera i per desgràcia en algun moment de la vida ens ha tocat de prop, ja sigui en la pròpia pell, a la pell de familiars o amics, així que tant de bo en un futur no gaire llunyà aquests tipus de correus siguin història.

aquest és el text que acompanya la foto:

En honor a todas las mujeres que ya no están, a las que aún están luchando.
"encuentren una cura antes de que me crezcan las tetas!"


dijous, 18 de març de 2010

més del mateix......

a vegades sap greu fer tantes entrades amb el mateix to, però és que això ha de canviar.....
em sembla molt fort, que encara hi hagi gent fent-se forta amb aquests comentaris.....

ho he tret de les llistes d'AFAC, i desitjo de tot cor que cada vegada més, tot això vagi a la baixa!!
aquesta és la conversa d'una mare "adoptiva", a la porta de l'escola

Señora (mamá del cole del nano): Tu hijo es adoptado o es tuyo?
Yo: las dos cosas.
Señora: bueno, tu me entiendes.
Yo: es que me lo has puesto a huevo ( estabamos en un grupo de madres en confianza. Estabamos, digo, eh!)
Señora: digo que si es adoptado... ( o te liaste con un negro. Esto último no lo dijo, pero es la traducción de los puntos suspensivos)
Yo: si, es adoptado, no lo sabías ( lo sabía todo el resto del grupo, claro)
Señora: Yo tengo un vecino que también tiene un niño adoptado....bueno, comprado, vamos.
Yo: Perdón?
Señora: Sí, le costó dos millones.
Yo: Es lo que cuestan los papeles, las traducciones...
Señora ( interrumpiendome): No, que lo compró, le pagó dos millones a la madre y la madre se lo dió.
Yo: ( le explico todo el tema del CI y eso)
Señora: Si, todo eso lo hizo, y cuando ya lo tuvo hecho, pues ya se lo compró. Y ahora ya el niño ha vuelto con su madre.
Yo: entonces me estarás hablando de un acogimiento.
Señora: Que no, que es adoptado, que lo compró.
Yo: mira, lo que tu digas.



això ho he llegit avui, després de que fa un parell de dies em vaig quedar alucinada amb una experiència que vaig viure.
una mare jove i àvia a la vegada, m'explicava com és d'irresponsable la seva filla amb la seva néta, una nena de 8 mesos que si no fós per l'àvia, li faltaria el més bàsic.
la mare de la nena, una noia de 21 anys, passa de tot, però a ella, ningú li ha demanat el CI, ni ha de demostrar a ningú que pot ser mare.
em va semblar tant atrerrador el que em va explicar l'àvia...... no ho puc reproduir, no puc, que penso que no hi ha dret el que li espera en aquesta criatureta.....
i normalment, gent així ( que no vol dir tots ni molt menys....) són els que s'atreveixen a fer judicis contra els qui decidim adoptar.

només em quedo amb la frase de l'àvia cap a la seva filla:
SI NO FÓS PERQUÈ ERA AMB TU A LA SALA DE PARTS I PUC DEMOSTRAR QUE LA VAS PARIR TU, DUBTARIA DE SI ETS LA SEVA MARE......

amb això ho dic tot, el mateix que mai em cansaré de repetir, PARIR NO ET CONVERTEIX EN MARE,.......

dimecres, 17 de març de 2010

per reflexionar..... queda tant per fer!!!!!!

Adopció internacional i les seves diferents etapes.

aquí teniu una ponència de BEATRIZ SAN ROMAN y LAURA HECKEL, de la Voz de los Adoptados.

RACISMO:

Es evidente que el racismo existe, las personas no nacen siendo racistas sino que aprenden a serlo y generalmente suelen hacerlo de sus progenitores y ambiente en el que viven.

A nuestros hijos adoptados hasta una cierta edad les sirve la explicación que es bonito ser diferente, que "mola" ser de otro color y que a nosotros nos encanta su tono de piel. Suele ser a partir de la educación primaria cuando sufren más con el tema del racismo y ya no ven que "mole" tanto ser diferentes.

Como padres no podemos ignorar siempre las agresiones ( de cualquier tipo)que puedan sufrir nuestros hijos, lo primero por que a ellos no les sirve de consuelo y porque no se sentirán comprendidos por nosotros. Es por eso por lo que debemos apoyarles poniéndonos en su situación y llegar al punto de tener que lamentarnos y demostar nuestros sentimientos conjuntamente para que se sientan comprendidos y entendidos. No les ayudamos "no viendo" el color de su piel, no dándole importancia.

Debemos reconocer su sufrimiento de ser diferentes y ponérselo en palabras para aliviarles y que se sientan entendidos " hijo entiendo que estés triste y enfadado porque no quieres ser negro".

No es bueno que los queramos proteger constantemente del racismo porque siempre habrá situaciones que se nos escapen de nuestras manos o no estemos para defenderles.

Hay que explicarles cuanto antes que es el racismo y dando ejemplos como "que aburrido sería un mundo donde todos fuésemos iguales". Debemos construir su identidad y trabajar su autoestima.

A continuación un testimonio de un joven: "Sólo me siento español en mi casa, fuera de ella, no.

Frases célebres:

"El racismo es útil. Si fuera inútil dejaríamos de ser racistas", Margarita del Olmo.

"Ojala seamos capaces de transmitir a nuestros hijos, que uno no es más rico cuanto más tiene, sino cuanto más es", Justo vasco.

Laura Heckel de 28 años fue adoptada con días, su madre con 8 años le contó que era adoptada. A continuación expone que ha supuesto el ser adoptada en su vida.

Expone ejemplos cotidianos que le ocurren actualmente:

-Al entregar el C.V en una entrevista de trabajo deja reflejado que su país de origen es Colombia y su nacionalidad es Austriaca. El personal que le hace la entrevista al leer estos datos le comenta que no existe "ningún problema" por que no sea el mismo país el de origen y el de la nacionalidad. Ella piensa "¿porque iba a ver un problema?, ¿donde está ese problema?", pero evidentemente no se lo dice al entrevistador para no crear tensión ya que le interesa bastante el puesto de trabajo. El entrevistador ya la ha "etiquetado" y evidentemente no la llamaron.

- Laura es de Colombia y no tiene ni los rasgos ni la tez característicos, por eso siempre la han dicho que suerte tiene al no parecer colombiana. Ella se pregunta ¿porque tengo suerte de no parecerme a la gente de mi país de origen cuando me siento orgullosa de serlo?.

Frases que la dicen habitualmente:

- Que suerte que te han adoptado,

- Que suerte que te han podido educar bien,

- Que sería de ti si te hubieses quedado en Colombia.

Todas estas frases y alguna más que la gente le dice día a día, la llegaron a crear problemas de autoestima y un sentimiento de culpabilidad. Como se siente ante estos comentarios:

- Siente que no pueden aspirar a nada mejor,

- Piensa que su familia es una ONG(tiene dos hermanos también adoptados),

- Se siente muy agradecida

- Siente malestar

- Con complejo de inferioridad

- Sin valores y sin autoestima

Las consecuencias de todos estos sentimientos son:

- Quería esconder sus orígenes

- Sentía que no tenía derecho a preguntar a sus padres y hacía casi de psicóloga al pensar que les podía hacer sufrir y sentir mal aunque ella necesitaba peguntarles para completar su "puzzle de vida".

A día de hoy tiene que estar dando explicaciones de su adopción , debe escuchar comentarios desagradables hacía su país y comenta que se siente extraña entre los españoles por que ellos no la consideran española pero entre colombianos también se siente extraña por que no habla con su mismo acento y no tiene las costumbres típicas de Colombía, "me siento extraña vaya donde vaya".

¿QUE NECESITAMOS DE LOS PADRES?

- Herramientas de seguridad que nos hagan sentir que sois nuestros padres. Una seguridad plena ante situaciones críticas que puedan poner los hijos como "tú cállate que no eres mi madre". Solemos pensar que si ya nos abandonó nuestra madre biológica, por que no lo vais a hacer vosotros?.

- Cuidado con los prejuicios ante cualquier persona incluso extranjeros.

- Comunicación abierta con empatía. Ej: el hijo le pregunta a su padre, ¿Papá cuanto tiempo estuve en el orfanato? El padre puede responder: Unos 8 meses pero no te preocupes que ya pasó y ahora estas bien con nosotros, (aparentemente es una respuesta buena pero no le damos pie al niño ha hablar y ha empatizar con él). Mejor sería contestarle: Me alegra que me lo preguntes porque quiero saber como te sientes al pensar que estuvíste en el orfanato unos 8 meses, (con esta contestación estamos invitando al niño a hablar y expresar sus sentimientos) .

- Necesitan saber que pase lo que pase siempre vamos a estar ahí, "necesitamos que nos entendáis y nos apoyéis".

- Debemos explicarles la adopción tal y como es, sin edulcorar, la adopción les devolvió lo que nunca debían haber perdido, ellos tiene el derecho como menores a tener una familia que desafortunadamente un día perdieron.

dilluns, 15 de març de 2010

una mare....

avui a les llistes d'AFAC, una companya ha passat aquest escrit.
Són d'aquells escrits curiosos que sempre acabes llegint. Espero que us agradi.

Alguien dijo que un niño se lleva en el vientre durante nueve meses.
Ese alguien no sabe que Un hijo se lleva en el corazón toda la vida.

Alguien dijo que toma unas seis semanas volver a la normalidad después de dar a luz.
Ese alguien no sabe que después de dar a luz la normalidad no existe.

Alguien dijo que se aprende a ser madre por instinto.
Ese alguien nunca fue de compras con un niño de tres años.

Alguien dijo que de "buenos" padres salen hijos "buenos".
Ese alguien piensa que un hijo viene con instrucciones y garantía.

Alguien dijo que las "buenas" madres nunca gritan.
Ese alguien nunca vio a su hijo romper con una pelota la ventana del vecino.

Alguien dijo que no se necesita una buena educación para ser madre.
Ese alguien nunca ayudó con una tarea de matemá¡ticas de cuarto grado.

Alguien dijo que no se puede amar al cuarto hijo como al primero.
Ese alguien no tuvo cuatro hijos.

Alguien dijo que se pueden encontrar en los libros las respuestas a todas las preguntas sobre como criar hijos.
Ese alguien no tuvo un hijo que se metió una alubia en la nariz.

Alguien dijo que lo más difícil de ser madre es el parto.
Ese alguien nunca dejó a su hijo en la escuela el primer día de jardín de infancia.

Alguien dijo que una madre puede hacer su labor con los ojos cerrados y una mano atada a la espalda.
Ese alguien nunca organizó la fiesta de cumpleaños de su hijo.

Alguien dijo que una madre puede dejar de preocuparse cuando los hijos se casan.
Ese alguien no sabe que el matrimonio agrega yernos y nueras al corazón de una madre.

Alguien dijo que el trabajo de una madre termina cuando el último hijo se va del hogar.
Ese alguien no tiene nietos

Alguien dijo que una madre sabe que su hijo la ama, así que no hay necesidad de decírselo.
Ese alguien no es madre.

Alguien dijo que una madre no necesita de la comprensión y del "te quiero " del hijo.
Ese alguien no es un hijo.

diumenge, 14 de març de 2010

fotografia de la setmana



crec que aquesta setmana la notícia indiscutible és la neu.
No cal que digui lo bé que s'ho han passat els més menuts.....
per sort a casa tot va transcórrer amb normalitat i no hem patit el calvari que per culpa dels talls de llum han patit milers de families.

aquesta foto és del dilluns, quan feia poc que nevava.

dijous, 11 de març de 2010

el bloc....

què és un bloc???

allò que actualitzes cada dia?
allò que actualitzes de tant en tant?
allò que téns?
allò que ensenyes o vols ensenyar...?
allò que vols que se sàpiga?
allò que informa?
allò que esperes els altres?
un punt de trobada?


em sembla que de totes le preguntes que he escrit, no n'hi ha cap amb la que m'hi senti identificada,,.....
per mi, un bloc és allò que téns necessitat d'expressar i compartir quan ho necessites....
encara que hi hagi gent que es pensi que tenim la vida "penjada" a internet, no és veritat...
la vida està feta de mils de moments que mai compartiré al bloc......
la vida és allò que només és teu, que pots a vegades deizxar entreveure, però us asseguro que mai he escrit ni he ensenyat rès d'allò que jo no vulgui, d'allò que no es pugui ensenyar....

perquè aquest rotllo?
doncs perquè a mi, el bloc m'aporta molt de positiu.....
aquells que em coneixen bé saben si em sento bé o no, saben si tinc ganes d'explicar o no.......
i a més.....
em proporciona allò que és una passada si t'hi trobes......

fa unes setmanes, veniem de buscar a l'aina de les seves classes de ballet....
de sobte, una parella ens crida:
aina........, sou el lluís i la sílvia oi?
us hem deixat missatges al bloc........
vàrem, compartir una bona estona, allà, al mig del carrer, com si ens coneixéssim de sempre!!!!


això és un bloc, un punt de trobada per compartir sentiments i conèixer a gent meravellosa que està passant i ha passaqt pel mateix que nosaltres.......
no és el primer cop que ens passa, i la veritat és que només m'aporta relacions meravelloses.

una molt bona notícia!

jo sempre intento ser fidel a aquells que sempre m'han ajudat i aportat coses positives, per tant m'ho crec sense necessitar més confirmacions.
què em crec?
doncs la nótícia que una bona amiga ha escrit a les llistes d'AFAC.
us ho copio tal qual:

el CCAA ha confirmado que han sido ya revisados todos los expedientes hasta el 30 de abril de 2009 ;-))

Un gran paso para muuuuuchas familias!

sabeu què vol dir això?????
a nosaltres ens van dir fa poc mes d'un més que estavem revisats, i som de l'abril de 2008.
en un mes han revisat un any més, un any de cop........ quina passada!!!!!!!
què vol dir això?.....
que arribat el moment el poden asignar de cop????? quina meravella!
digueu-me ilusa, positiva, entusiasmada, però les xifres són les que són....-.

milions de felicitats a totes les famílies que estan revisades, i això és el detonant, que un cop s'asigni aquest tap tan gran del 2006, les coses canviaran, ha de ser així.

diumenge, 7 de març de 2010

fotografia de la setmana

ç

de ben petits, els nostres fills ens criden dient-nos papa i mama, i a nosaltres se'ns cau la baba....
tots sabeu de què us parlo i quin és el nostre sentiment veritat?
doncs imagineu-vos quan ho veus escrit.....

és una passada de veure el canvi que fan a p3 en molts aspectes, sobretot en l'escriptura i la lectura ....
aprenen a escriure el seu nom i a conèixer lletres i números.

doncs bé, aquesta setmana l'aina va escriure papa i mama a la seva pissarra. Nosaltres li varem fer la guia, i ella ho va escriure perfectament a sota.
així que em quedo amb aquesta foto, amb aquestes paraules tan màgiques, i que mai em canso de sentir-les amb la seva veu dolça.

dimecres, 3 de març de 2010

ara com ara...

ara com ara, i després de les últimes assignacions, estem a dos anys menys un dia d'assignacions fins arribar a la nostra data;
m'explico.....
estem a menys de dos anys, que no vol dir que siguin anys reals, ja que el ritme en les asignacions no vé marcat per anys reals.

la nostra data de registre, és el 10 d'abril de 2008, i ara han asignat fins l'11 d'abril de 2006.

això si que no és cap ciència exacte, que ningú excepte elm CCAA no en té ni idea de per on aniran els trets....
tot pot ser que s'agilitzi, que segueixi igual......
sigui com sigui, em sento que estem a punt de fer dos anys des de la data de registre, i qui sap si a meitat del camí?
avui em sento optimista!

fins aviat tresor!

dilluns, 1 de març de 2010

data de tall

una bona notícia en plena lluna plena, es pot demanar més?
AFAC informa que la data de tall en les asignacions d'aquest mes, queda establerta en l'11 d'abril de 2006, per tant 6 dies, que tal i com estant anant les coses últimament, és un gran pas.

Moltes felicitats a totes les més de 500 famílies que en breu podran abraçar als seus tresors.