CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




divendres, 29 de gener de 2010

queda molt per fer.....

ens queda molt per fer, i molt per educar....
en una setmana m'han passat dues anècdotes que no deixen de ser això, anècdotes, però que alhora et fan pensar....
a la primera no hi vaig posar massa importància, fins i tot em va fer certa gràcia, doncs de la persona que venia, era totalment ben intencionada i fins i tot difícil d'entendre des de seu punt e vista.
la que m'ha passat aquest matí, és igual de inocent, però amb un punt d'inflexió ..... el que ha sentit un nen a casa de la boca dels seus pares, uns pares joves i per tant m'ha xocat la seva reflexió.

m'explico més bé.....

el dilluns, més o menys a les dotze del migdia, em trobo amb una senyora ja jubilada que es va extranyar de veure que passejava amb l'aina.....
em diu:
- està malalta?
noooo, acaba de plegar del cole!
- que no va a ......... , i em diu el nom de l'escola a la que no varem poder entrar i que pleguen a la una.
jo dic, nooooo, va a ........ aquesta escola.

ella em va fer varies preguntes a les que jo evidentment li vaig contestar, i li vaig explicar que no haviem pogut accedir a la primera opció, etc... etc.....
RESPOSTA DE LA SENYORA:
- jo em pensava que tots els nens que no són d'aquí tenien punts extra per entar a on vulguéssin......


evidentment no em va sentar gens malament, i vaig "entendre" que a ulls de molts, els nens adoptats mai lels sentiran com a pròpis....... hi ha gent gran que no ho entén, però bé, aquí va quedar la cosa.

avui, entra una nen a la botiga que hem obert fa uns mesos.......
la seva expressió al veure els seus personatges preferits de la TV, era indescriptible......
ha entrat amb la seva mare, i mentre li embolicava els seus "gormities", em diu:
-quina sort que té la teva filla oi?
jo li dic, -.....
perquè?
- ell em respòn: perquè com que és adoptada i la mama diu que no tenia res, segur que ara li deus regalar sempre cose de la botiga oi?

la cara de la mare ha estat difícil de definir.....
si aquella noia hagués pogut desaparèixer de cop i volta, ho hagués fet en un tres i no res!
molt amablament, jo li he explicat al meu petit client, que no, que la sort no era de l'aina, era nostra, perquè un fill és el més important del món vingui d'on vingui, i si, si que tenia de tot l'aina, tenia tant, que per això ha nascut dues vegades, la primera de la panxa d'una senyora, i la segona de l'amor dels seus pares.
i al món no tothom pot dir que ha nascut a través de dos actes d'amor consecutius, el que els ha portat al món, i el que els ha portat fins a casa.

ja ho sé, potser no era la resposta adequada per un nen, però és que la resposta no anava per ell, sino per la seva mare, que sense saber ni conèixer res de nosaltres, s'ha aventurat a explicar-li al seu fill una petita història que desconeix totalment.

cada vegada ho veig més clar..... s'ha d'educar a la societat perquè visquin l'adopció com una forma de ser pares i fills tant natural com la biològica, i d'explicar els detalls de cada història, de cada vida, ja ens en ocuparem les parts implicades no????

8 comentaris:

gloria ha dit...

Doncs jo crec que la resposta al nen ha sigut d'allò més encertada. Als xiquets de vegades pensem que no hi ha que explicar-los les coses, i si les expliquem amb un vocabulari adequat, ho comprenen tot... bo, les derivades i les integrals igual no, pero aquestes coses, crec que si.
Supose que serà perque no tinc aci el peke, pero jo encara no em sulfure... comence a cansar-me un poc de ser qui tinga que educar a les persones ignorants, però m'ho tire tot a l'esquena.
Un abraç.

xX...ZK Designs...Xx ha dit...

Querida familia,

quisiéra poder presentarles un proyecto que, con suerte y todo mi empeño y amor, se hará realidad.

Somos una pequeña tienda online artesanal, diseño y fabrico muñecos originales, objetos de decoración y complementos, entre los cuales destacamos los infantiles.

Aún estamos ampliando catálogo.

Pero nuestro propósito no sólo consiste en darnos a conocer a nosotros, sino a nuestro proyecto.

Todos nuestros artículos, a lavez de ser artesanales, son solidarios.
Personalmente, siempre he querido poder realizar este sueño, el cual consiste en que, gran parte de las ganancias que obtengamos gracias a nuestros artículos, sea destinada a fabricar más artículos para entregarlos a Orfanatos de China.

Darles en mano a estas pequeñas criaturas un tren llenito de ilusiones y entretenimiento, para que así la espera no sea tan larga.


Busco vuestro apoyo, saber que cuento con vosotros.
También agradeceríamos que diéseis a conocer nuestro proyecto, a ser posible.

Y os deseo una larga y próspera vida con un dulce toque oriental.


Un Abrazo.

Sara Balsera.


*Por un Mundo de Sonrisas & Una Infancia Soñada*.

Tienda Online:
http://losburbys.tk

Burby-Solidario:
http://burbysolidario.blogspot.com

Anna ha dit...

L'opinió de la senyora gran encara que amb bona fe, és de les que em molesten, perquè molta gent diu massa coses sobre avantatges que tenen altres col·lectius i no són certes. Parlem massa des del desconeixement...Potser abans de dir segons què tots plegats ens hauríem d'informar millor del què diem.

I la frase què diu el nen...doncs bé....realment deixa sa mare en evidència.

Roser ha dit...

Com m' hagués agradat veure la cara de la mare, tierra tragameee.....la teva resposta la més adient, jo no sé si sabré enfrentar-me d' aquesta manera tan calmada davant d' un comentari d' aquest tipo,per soert encara ningú no ens ha dit res mal dit. almenys que ho haguem escoltat....

Tinc que apendre molt de tu Silvia.....

Petonets
Roser

Isabel ha dit...

Mira Sílvia, deu ser cosa de viure en una ciutat on la gent normalment mira primer al nen i després a la mare i aleshores una altra vegada al nen i una altre vegada a la mare per asegurar-se que ha mirat bé, però a mi ningú m'ha fet cap comentari així que no se com reaccionaria. Pero sempre prenc nota de les teves respostes per si he de respondre jo a cap pregunta. Em sembla que les encertes.
Respecte a la senyora gran, crec que la gent ignora força els drets dels col·lectius minoritaris i es més fàcil pensar que ho tenen més fàcil a pensar que nosaltres potser tenim més recursos, m'explico.
Isabel

Laura ha dit...

No se que li pasa a la gent que sempre esta fent comentaris..
Hi al teu blog ja he llegit uns quants..
Jo no se com reaccionaria pero esta clar que la gent parla sense saber.

Laura

Eli ha dit...

Aiiii Sil, quantíssimes vegades hauràs de batallar amb "persones" així...potser el que requereix més educació no són els fills petits sinó la societat en general!.
Molt bona la teva resposta, era la necessària.
petó fort!

Anònim ha dit...

el que estava buscant, gracies