CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimecres, 13 de gener de 2010

quan era un nadó.....

ahir l'aina va sortir més entusiasmada de l'escola del que és normal.......
perquè????
perquè va sortir amb els seus primers "deures".....jajajajaja

no és la primera vegada que a l'escola ens posen feina, sempre estem col.laborant en tot el necessari des que anava a la llar d'infants, però ahir va ser diferent.
ahir els deures eren per ella;
va portar quatre folis grapats, i cada un d'ells és d'una etapa diferent....., i en cada etapa hi ha d'enganxar una foto.

l'aina però va posar especial atenció en un foli, " foto de quan era un nadó".
per sort nostra i evidentment de l'aina, tenim aquestes fotos.....
tenim fotos digitalitzades des del quasi primer dia de vida fins el dia que la varem anar a buscar.
sense cap dubte un regal impagable que ens van donar quan la varem anar a buscar.
Potser no hi ha respostes, però els seus 9 primers mesos queden reflexats perfectament en aquestes fotografies, el que hem anomenat a casa l'àlbum nº 1.

perquè ho explico?????
perquè l'aina, no ha volgut posar cap foto d'aquestes..... li fan molta gràcia i li encanten, però ens ha deixat claríssim que la foto de bebé la vol de quan ella ja era a casa amb nosaltres..... i ens diu....aquí encara era un bebé mama.....

què voleu que us digui?, són aquells detalls que no et deixen indiferent, i tot i que està molt orgullosa del seu primer àlbum, i aixi li fem notar nosaltres, prefereix una foto de " quan sóc a casa mama".

Aquesta ha estat la seva decisió i la respectem, a veure com s'anirà desencadenant el tema....

aquesta és la foto que tant li agrada.........
com ha crescut oi?

7 comentaris:

Anònim ha dit...

POR FAVOR, POR FAVOR QUE PRECIOSIDAD, QUE BOMBÓN!
DE BEBÉ O DE MAYOR, IGUAL DE PRECIOSA.

SILVIA, Y NO SE TE HA CAÍDO LA BABA CON LO DE LA FOTO?
SEGURO QUE PARA ELLA LO IMPORTA MÁS ES ESTAR CON VOSOTROS Y SU VIDA A VUESTRO LADO.

UN SALUDO
MARTA

Laura ha dit...

A mi aquestes coses em fan pensar... penso que a l'escola haurien de tenir una mica més de vista amb aquest tema... es dóna el cas que vosaltres si teniu fotos de quan era un bebe, però no tots els nens adoptats en deuen tenir...
A la foto, està preciosa, oitan!
Laura.

Silvia - Desenredando el hilo rojo ha dit...

ESTÁ PRECIOSAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA. Qué foto más bonita. Y unas SABIAS palabras de vuestra hija.
Un abrazo fuerte, tocaya

ha dit...

Aquest any, jo també m'he trobat amb una situació molt semblant.... (també en vaig fer un post al bloc). Està bé que davant d'aquestes situacions, els deixem triar a ells i respectem els seus desitjos. La foto que ha triat, és xulíssima!

Anna ha dit...

Quina sort poder tenir aquestes fotos, nosaltres tenim un buit bastant gran, només tenim la del Finding Ad i alguna més que vaig tenir la sort de trobar a internet a través de famílies americanes que visiten l'orfanat. A mesura que les trobava era una alegria com si m'hagués tocat la loteria!! inexplicable.

L'Aina com sempre molt encertada i segur que aquests detalls us fan pensar molt i lògicament fan molta il·lusió. Tan petites i tan llestes!!!!

Isabel ha dit...

Madre mia, que preciosidad, antes y ahora. Y como ha crecido pero ha consevado esa carona bonica.
Isabel

Alba Arroyo ha dit...

Hola!
Sóc l'Alba i de tant en tan us llegeixo. Jo també tinc una història d'adopció a casa, però en el nostre cas nacional, i ho he viscut com a germana.

Et puc dir que és molt important que sigueu conscients de petits detalls que aparentment són insignificants però que diuen molt.

La meva germana l'altre dia em preguntava que si la mare que la va tenir a la panxa l'hagués pogut cuidar la mare d'ara que seria? la seva madrastra? Tot just té 10 anys i parla de l'adopció d'una forma admirable, però s'emociona si pensa amb la seva mare biològica... per a la familia adoptiva és dur però cal donar-li suport i acompanyar als nostres infants en la búsqueda de la seva identitat.