CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




diumenge, 31 de gener de 2010

fotografia de la setmana



i ara direu què representa aquesta foto oi?
doncs que estem a la recta final per encetar el Ball de Gitanes d'enguany ( http://amblamevaprincesa.blogspot.com/2009/02/preparatius-de-carnestoltes.html )...

aquest any estem de celebració, ja que la colla dels peques, el "filferro", fa 25 anys que existeix, i per tant celebrarà les seves 25 ballades.
això què comporta??? mooooooolta feina..... la festa serà quelcom diferent, muntar l'exposició, engalanar carrers i façanes del poble, i un no parar de feina, que la fem gustosament a altes hores de la nit.

i ahir va tocar fer el discurs del vell. Es tracta de fer versets satírics del que ha passat durant aquest últim any al poble, i el vell el llegeix com a tret d'inici de la ballada.
perquè us en feu una idea, aquí teniu el discurs que va llegir el vell a l'any 1992, que d'això ja en fa mooolts anys-......

DISCURS DEL VELL DE GITANES - 1992

Rússia ja no és comunista,
l'Ajuntament no és Convergent,
i els votants d'iniciativa
han perdut el medi ambient,
en sofrir la fugida
del seu representant
a l'Ajuntament.

La moguda de les fàbriques
no deixa descansar ningú:
La Chamburcy plega veles
la Givaudan canvia d'amo
i acomiada la gent
tot repartint força peles,
i mentrestant Barisintex
segueix fent pudor
fotent-se'n de Medi ambient
i del seu regidor.

Diuen les males llengües
que el nostre Ajuntament,
fent cas de la Genialitat
i passant de bons Consells,
vol donar llum verda
per tal que a la nostra vila
es cremi tota la merda
que es faci al Principat.

Moltes cosses han canviat
des del meu últim parlament:
a la porta de la vila
us hi han fet enjardinament,
la quitxalla de Rialles
ja es pot passejar amb tren
i per fí i finalment,
l'aigua més neta a la Tordera
tireu amb la Depuradora
que fa bugadera...

Moltes cosses han canviat
i també al Carrer Major
que amb l'últim arranjament
fet per l'Ajuntament
han convertit el carrer
en un veritable merder,
en no posar embornals
per les aigües pluvials.

Una altra realització
on s'ha lluït urbanisme
tant per fora com per dins
és la Carretera de Campins,
on ja s'hi pot aparcar
tant de nit com de dia
naturalment sense pagar
i sense que ens emprenyi
ningú de la policia.

Llàstima que hem perdut pels
joves de la nostra vila
la gran oportuinitat
de tenir fins a l'Institut
un passeig ben ombrejat
per amb bicicleta
ser passejat.

Moltes coses han canviat
només una segueix igual
resistint el pas del temps
i és això que avui a tots
us té bocabadats,
el seu nom: Les Gitanes
que tot prest començarem
amb el permís de tots vosaltres
i amb el de l'Ajuntament.

Visca les Gitanes
!

divendres, 29 de gener de 2010

queda molt per fer.....

ens queda molt per fer, i molt per educar....
en una setmana m'han passat dues anècdotes que no deixen de ser això, anècdotes, però que alhora et fan pensar....
a la primera no hi vaig posar massa importància, fins i tot em va fer certa gràcia, doncs de la persona que venia, era totalment ben intencionada i fins i tot difícil d'entendre des de seu punt e vista.
la que m'ha passat aquest matí, és igual de inocent, però amb un punt d'inflexió ..... el que ha sentit un nen a casa de la boca dels seus pares, uns pares joves i per tant m'ha xocat la seva reflexió.

m'explico més bé.....

el dilluns, més o menys a les dotze del migdia, em trobo amb una senyora ja jubilada que es va extranyar de veure que passejava amb l'aina.....
em diu:
- està malalta?
noooo, acaba de plegar del cole!
- que no va a ......... , i em diu el nom de l'escola a la que no varem poder entrar i que pleguen a la una.
jo dic, nooooo, va a ........ aquesta escola.

ella em va fer varies preguntes a les que jo evidentment li vaig contestar, i li vaig explicar que no haviem pogut accedir a la primera opció, etc... etc.....
RESPOSTA DE LA SENYORA:
- jo em pensava que tots els nens que no són d'aquí tenien punts extra per entar a on vulguéssin......


evidentment no em va sentar gens malament, i vaig "entendre" que a ulls de molts, els nens adoptats mai lels sentiran com a pròpis....... hi ha gent gran que no ho entén, però bé, aquí va quedar la cosa.

avui, entra una nen a la botiga que hem obert fa uns mesos.......
la seva expressió al veure els seus personatges preferits de la TV, era indescriptible......
ha entrat amb la seva mare, i mentre li embolicava els seus "gormities", em diu:
-quina sort que té la teva filla oi?
jo li dic, -.....
perquè?
- ell em respòn: perquè com que és adoptada i la mama diu que no tenia res, segur que ara li deus regalar sempre cose de la botiga oi?

la cara de la mare ha estat difícil de definir.....
si aquella noia hagués pogut desaparèixer de cop i volta, ho hagués fet en un tres i no res!
molt amablament, jo li he explicat al meu petit client, que no, que la sort no era de l'aina, era nostra, perquè un fill és el més important del món vingui d'on vingui, i si, si que tenia de tot l'aina, tenia tant, que per això ha nascut dues vegades, la primera de la panxa d'una senyora, i la segona de l'amor dels seus pares.
i al món no tothom pot dir que ha nascut a través de dos actes d'amor consecutius, el que els ha portat al món, i el que els ha portat fins a casa.

ja ho sé, potser no era la resposta adequada per un nen, però és que la resposta no anava per ell, sino per la seva mare, que sense saber ni conèixer res de nosaltres, s'ha aventurat a explicar-li al seu fill una petita història que desconeix totalment.

cada vegada ho veig més clar..... s'ha d'educar a la societat perquè visquin l'adopció com una forma de ser pares i fills tant natural com la biològica, i d'explicar els detalls de cada història, de cada vida, ja ens en ocuparem les parts implicades no????

diumenge, 24 de gener de 2010

fotografia de la setmana



per mi no només és una foto, és molt més que això....
quan una porta tota la vida lligada al món del ballet, veure aquesta foto i amb el sentiment que hi ha per part de l'aina és una sensació indescriptible.
portava des del setembre demanant anar a ballet, però jo li he donat sempre llargues....
la meva experiència com a ballarina i com a profe de ballet, em diu que l'edat òptima per començar és entre els 5 i els 6 anys....., i això és el que jo volia per l'aina.

No obstant, l'aina m'ho demanava cada dia, fins i tot ho demanava pels reis, començar ballet......
també és veritat que he vist començar a moltes nenes que amb 3 anys ho tenien molt clar, i han seguit sense cap problema.
haig de dir que a vegades, per petits que siguin els nostres fills, hi ha coses que les ténen clares.
així que li vaig dir a l'aina que si quan feia 4 anys continuava tinguent les mateixes ganes, doncs encara que fos a mig curs, començaria les classs de ballet.

i quan fas una promesa, el que toca és cumplir-la, així que aquest dimarts, l'aina va començar.
no cal que us digui que va sortir encantada de la vida, i que jo, tot i que preferia que començés més tard estic tant o més emocionada que ella.

el ballet és un art, aprèn molt d'ell aina!

dissabte, 23 de gener de 2010

festa d'aniversari




gràcies a tots!!
ha estat genial

divendres, 22 de gener de 2010

4 anys....

avui la meva princesa fa 4 anys.
Aquell bebé que vaig abraçar per primera vegada a l'altra punta de món, ja fa 4 anys.

El temps passa sense que me n'adoni i l'aina creix cada dia una mica més.
Recordo com si fos ara mateix el dia que va fer un any, era tan petitona, tan indefensa..... i ara amb 4 ja em parla com una "doneta" que no para d'apendre dia rera dia.

jo sempre li dic a l'aina que és la meva cuqueta de llum, és qui mou la meva vida i la fa girar al seu voltant.
espero i desitjo que aquesta llum que deixa l'aina per allà on passa, arribi en un dia com avui molt lluny d'aquí, i a TU, a qui no coneixem ni mai hem vist t'arribi la sensació i el convenciment de que l'aina està bé, que creix feliç i sana.
Fa 4 anys vas parir una personeta fantàstica i un any més i com faig cada dia de la vida et dóno les gràcies!...
segur que avui pensaràs en l'aina, jo també penso en tu, per això, com cada any, no falta l'espelma encesa perquè sàpigues que tot va bé i que sempre t'estarem agraïts.

FELICITATS PRINCESA!
que la teva llum , la teva rialla i la teva dolçor no s'acabin mai.

dilluns, 18 de gener de 2010

HAITÍ

no m'ho trec del cap.... de fet crec que no hi hagi ningú que ho pugui fer....
tantes imatges, tant dolor, tant patiment......
hi ha imatges, dolor i patiment que sempre més queden grabats en la nostres ments, en les nostres retines, en els nostres cors ....
mai podré oblidar un relat en primera persona que he sentit a la ràdio, mai.

tots ja sabem el que hem de fer, i tots tenim a internet com i on ajudar, així que aquest escrit és únicament un pensament de carinyo i d'ànims per tots aquells que estan visquent aquesta tragèdia en primera persona, ja siguin afectats directa o indirectament.

un petó per HAITÍ!

diumenge, 17 de gener de 2010

fotografia de la setmana



sabeu què és això?
doncs el "dofí negre" de l'aina!!.....
a l'octubre va començar natació, i la veritat és que hi va encantada de la vida..... doncs quina ha estat la nostra sorpresa quan ahir va sortir amb les "notes" i el dofí negre per cosir-lo al banyador.

Quina il.lusió que ens va fer, mare meva!!!!!!, i ja us podeu imaginar la seva cara de portar un súper trofeu a sota el braç....
aquests moments són indescriptibles!!!

ànims princesa, a pel "cavallet blanc"!

dissabte, 16 de gener de 2010

estem revisats!!

SIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!!!!!
a finals de la setmana passada, una amiga em va passar el "rumor" de que es deia que abril del 2008 ja estava revisat, però només era això, un rumor....
ARA ESTÀ CONFIRMAT!, així que podem dir que ESTEM REVISATS.

algú a l'altra punta de món ha obert el nostre expedient, algú a l'altra punta de món ha mirat paper per paper, que tot estigués correcte, que tot estigués bé.
algú a l'altre punta de món haurà vist les nostres fotos, haurà vist a l'aina, i tant de bo en aquest algú li hagi arribat tot el nostre amor i tota la nostra estimació cap al tresor que estem esperant.
algú a l'altra punta de món ha revisat aquells "papers" que amb tanta delicadesa varem tenir guardats aquí a casa fins arribar al moment de ser entregats.

Tot va molt lent, massa, però ja hem fet un pas més, podríem dir que hem canviat de pila.
hem deixat la pila de pendents per revisar per passar a la pila de pendents d'assignar.... que gran que sona aquesta paraula: assignar!!

desitjo amb tot el meu cor, que no estiguem massa anys al "matching room" ( departament d'assignacions), i que més aviat del que ens pensem podem abraçar al nostre tresor.

tot i que ho veig lluny no m'impedeix sentir aquelles papallones a la panxa, aquella emoció i aquelles granes de cridar i dir que ja estic una mica més a prop de la meva princesa.
són unes emocions indescriptibles!

el que em sap més greu és no poder-ho compartir amb l'aina, no poder-ho celebrar amb ella, ja que sé que ho viuria amb una boigeria desmesurada, però seguim amb el que ens varem proposar des del principi del procés, no la volem fer patir per una cosa que ni nosaltres sabem quan arribarà.

a l'aina li agrada molt mirar la lluna, i jo li he explicat que nosaltres la mirave molt sovint quan l'estavem esperant, i això ens feia sentir més a prop d'ella.
avui mirarem la lluna, i de ben segur que no serà com sempre, perquè hi ha quelocom especial que avui celebrem que farà que sigui diferent.

felicitats a tots aquells que en un dia com avui celebreu el mateix que nosaltres!
virgi, quin regal més xulo oi????

aquest és el vídeo amb el que varem celebrar la data de registre fa quasi dos anys. ara ja hem caminat una mica més!!

xina

pels amants de Xina.....
han passat aquest vídeo a les llistes d' AFAC, i l'he trobat preciós.
Hi ha molts paisatges de Guilin (GUANGXI), la província de l'aina, un lloc que ens està esperant i poder-lo visitar com es mereix.

espero que gaudiu de les imatges!

dimecres, 13 de gener de 2010

quan era un nadó.....

ahir l'aina va sortir més entusiasmada de l'escola del que és normal.......
perquè????
perquè va sortir amb els seus primers "deures".....jajajajaja

no és la primera vegada que a l'escola ens posen feina, sempre estem col.laborant en tot el necessari des que anava a la llar d'infants, però ahir va ser diferent.
ahir els deures eren per ella;
va portar quatre folis grapats, i cada un d'ells és d'una etapa diferent....., i en cada etapa hi ha d'enganxar una foto.

l'aina però va posar especial atenció en un foli, " foto de quan era un nadó".
per sort nostra i evidentment de l'aina, tenim aquestes fotos.....
tenim fotos digitalitzades des del quasi primer dia de vida fins el dia que la varem anar a buscar.
sense cap dubte un regal impagable que ens van donar quan la varem anar a buscar.
Potser no hi ha respostes, però els seus 9 primers mesos queden reflexats perfectament en aquestes fotografies, el que hem anomenat a casa l'àlbum nº 1.

perquè ho explico?????
perquè l'aina, no ha volgut posar cap foto d'aquestes..... li fan molta gràcia i li encanten, però ens ha deixat claríssim que la foto de bebé la vol de quan ella ja era a casa amb nosaltres..... i ens diu....aquí encara era un bebé mama.....

què voleu que us digui?, són aquells detalls que no et deixen indiferent, i tot i que està molt orgullosa del seu primer àlbum, i aixi li fem notar nosaltres, prefereix una foto de " quan sóc a casa mama".

Aquesta ha estat la seva decisió i la respectem, a veure com s'anirà desencadenant el tema....

aquesta és la foto que tant li agrada.........
com ha crescut oi?

diumenge, 10 de gener de 2010

fotografia de la setmana



sense cap dubte em quedo amb aquesta, el rei MELCIOR a casa amb l'aina.
IL.LUSIÓ, TENDRESA, INOCÈNCIA, "POR", ALEGRIA, MÀGIA....... tots els ingredients que ens ofereix la vida!!!!

un cop més em va quedar claríssim que ni que sigui per una nit, ni que sigui per uns instants la màgia existeix.
Viure les situacions més petites de la vida amb ulls de nen és meravellós.
...i tot i que som nosaltres els pares els que provoquem situacions com aquesta, i sabem perfectament de què va, no vaig deixar d'emocionar-me i creure'm de veritat que el rei MELCIOR era acasa nostra a fer-nos una visita!

21 mesos.

Avui fa 21 mesos que el nostre expedient va quedar registrat oficialment al CCAA.
Actualment, 727 dies d'assignaions, que no vol dir dies reals, són els que ens separen de tu.

Jo sóc de les que sempre miro que el got estigui mig ple, tot i que a vegades es fa difícil......., però segueixo confiant, segueixo confiant en que el nostre fil vermell arribarà un dia a l'altre extrem i per fi ens trobarem, ni més aviat ni més tard, simplement quan sigui el moment.

QUE SIGUI BEN AVIAT PRINCESA!

dissabte, 9 de gener de 2010

" la búsqueda"

Un dels programes que em miro tot sovint és " callejeros ", el trobo interessant, tracta sempre sobre temes d'actualitat sempre explicat pels mateixos protagonistes, sense més ni menys.
Ahir, a la mitja part de callejeros, van enunciar un programa nou, "la búsqueda", i el primer contingut tractava sobre una noia de 26 anys adoptada quan tenia 2 mesos, que buscava el seu origen i saber quina cara feia la persona que li va donar la vida.
evidentment em vaig quedar a veure aquesta història, doncs sempre és bo saber el punt de vista de nens que han passat per aquesta experiència i què en pensen de tot plegat un cop són adults.!!!

No us parlaré de si m'ha semblat ni bé ni malament el programa, ni de com ho han enfocat, ja que no m'interessa massa, però si que us parlaré del que jo n'he tret de tot plegat i el que m'ha cridat més l'atenció.

Una noia, la victòria, advocada de 26 anys, va ser adoptada amb dos mesos a venezuela.
Ara, un cop adulta vol conèixer quina cara fa la persona que li va donar la vida.
El programa, evidentment no podia parlar sempre de "la señora que te tuvo en la barriga", tal i com ho diu sempre la protagonista, i feia servir el terme "mare biològica ".
això em va fer molta gràcia i va captar tota la meva atenció durant el programa......, ja que és un dels temes per excèl.lencia dins el món adoptiu.
COM PARLAR ALS NOSTRES FILLS DE L'ALTRA DONA?, la mare biològica, la senyora que et va portar a la panxa.......

Els professionals del tema ( psicòlegs, assistents socials,..... ) no es posen del tot d'acord.
De fet quan he tingut la oportunitat de preguntar-ho, uns m'han contestat una cosa i d'altres una altra; les dues amb la seva raó i igual de vàlides i interessants....
així que vaig agafar un consell que sempre m'ha anat bé, el que em digui el meu cor.

El dilema ja comença amb la paraula MARE......
què vol dir ser mare? només parir? o ser mare a part de parir vol dir tot el que vé després d'això?, ..... estimar, educar, ensenyar, compartir......
potser jo vaig errada, però per mi ser mare vol dir el que vé després de......
després de parir, d'adoptar, del que sigui......!!!!!
així que pensant això, a mi s'em va crear un "dubte" , més que un dubte, vaig trobar a faltar una paraula al diccionari....., com li havia de parlar a l'aina de la seva "mare biològica"?
doncs vaig utilitzar el mateix terme que utilitzava aquesta noia la victòria al reportatge, la senyora que et va portar a la panxa.
Vaig creure que amb un nen tant petit, a part del que jo cregui, la podia confondre de forma important.....
com entendria l'aina desde ben petitona que tenia una mare a l'altre punta del món?
vaig pensar que quan ella sigui gran, i ja entengui segons quins conceptes, si que podem parlar de mare bilològica, però que ara aquest terme només la confondria.

ahir em va fer molta gràcia sentir aquesta mateixa expressió amb una noia de 26 anys, que tenia i sentía molta curiositat per saber qui era i d'ón venia, però que en cap moment li podia dir mare a la persona que li va donar la vida.

Si que és veritat que la victòria s'emocionava en molts moments, però tal i com jo vaig entendre i el que em va arribar, era purament l'emoció per tornar a l'origen i entendre una mica més el seu passat, però del retrobament com a tal, es desprenía certa "fredor"...... no em vull equivocar en la paraula, però és el que em va arribar a mi.

estic contenta d'haver utilitzat aquest terme amb l'aina i explicar-li que a vegades la senyora de la panxa és la mateixa que la mare, però d'altres vegades no. Això ho ha entès molt bé.

i com diu sempre aquella frase tan sàbia:
parir no és sinònim de ser mare...
adoptar no és sinònim de ser mare....
tant si pareixes com si adoptes, si un cop fet això no adoptes aquell infant des del fons del teu cor, no et converteixes en mare.



aquí teniu el reportatge:
http://www.cuatro.com/la-busqueda/programas/

dimarts, 5 de gener de 2010

nit de reis....

ai la nit de reis, la més màgica de l'any per excel.lència, la nit dels nens......
avui, un missatge d'una meva amiga m'ha fet recordar la meva infantesa, com vivia jo una nit de reis.

Tinc la sort de tenir-ne uns records meravellosos, on els meus pares s'esforçaven any rere any perquè cregués en la màgia, on cada any s'inventaven mil i una coses perquè aquesta màgia durés tant com podés i guardés celosament aquest secret que tard o d'hora tots acabem sabent.

Ara jo sóc mare, i mirant enrere he entès que aquesta màgia que volem que visquin els nostres fills, és responsablitat nostra i només nostra.
De la manera que nosaltres ho vivim i ho enfoquem és tal i com ho viuen els nostres fills, ni més ni menys.
i quan creixes i et fas gran, si aquesta màgia ha sigut viscuda com a tal, sempre més creus en els reis, i sempre més vius en la il.lusió que en aquesta nit tot és possible.

Avui és un dia de nervis per l'aina, està desitjant que sigui l'hora per anar a la cavalgada dels reis, veure'ls, somniar i creuar aquelles mirades que sempre ténen lloc en algún moment durant la festa.
Aquest any també tindrà sorpresa, i abans d'anar a dormir, l'aina rebrà a casa la visita d'algú molt especial, el rei melcior.

la seva cara no té preu..... i l'emoció per mi és total.
el rei li lliurarà un regalet, li dirà el què cal millorar durant aquest any i la felicitarà per tot el que ha fet bé.
aquest any també la felicitarà per una cosa que l'aina ha après bé i així ho hem expressat en la carta:
que els reis li portin el que ells vulguin i que sobretot ajudin i portin regals a tots els nens que no ténen ni el més bàsic per viure.

que la màgia d'aquesta nit arribi a totes les llars, especialment en aquelles que més ho necessitin.

FELIÇ NIT DE REIS!

diumenge, 3 de gener de 2010

fotografia de la setmana



és d'ahir quan varem anar a rebre al carter reial per donar-li la carta.
Un any més entre la il.lusió i la timidesa barrejada hem acompanyat a l'aina a dipositar la carta dels seus somnis, aquesta que ha decorat al seu gust per donar-la al carter reial.

Una ilusión eterna, o por lo menos que renace a menudo en el alma humana, está muy cerca de ser una realidad.

André Maurois