CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




diumenge, 20 de desembre de 2009

fotografia de la setmana

què dir aquesta setmana de la fotografia de la setmana.........
no em puc quedar amb una de sola ja que n'hi ha moltes que guardaré per sempre més al meu cor....

fa un parell de dies va arribar el tió a casa.....
aquest any ho hem fet una mica diferent, en comptes d'arribar el tió mentre tots érem a casa, el vaig deixar preparat a fora el cancell, així que quan vam arribar a casa el migdia l'aina se'l va trobar a la porta......
no us puc descriure la seva cara, la veritat és que aquests moments no ténen preu, són tan especials!!!!!!

el divendres varem gaudir del concert de nadal de l'aina...... aiiiisss quina emoció.
un concert preparat amb tot l'amor del món..... quins detalls, quanta feina, quanta dedicació.....
tots els pares varem quedar molt emocionats veient com els nostres tresors ens delaitàven amb tendres cançons de nadal. I tot això passava el mateix dia 18, just 3 anys després de tenir l'aina als nostres braços.
el que anava per dins nostre era simplement inexplicable......i el més màgic de tot és la implicació de l'aina, no parava de dir que feia 3 anys que estavem junts i ens regalava aquestes cançons...... uffff, és que ho escric i m'emociono de nou.

i per acabar-ho d'arreglar, el dissabte i el diumenge el varem passar a casa amb la nostra estimada família del cor, varem tenir el gust de compartir-lo amb les dues families amb les que ens varem convertir en pares al mateix moment, a la xina, molt lluny de casa.
ha estat un cap de setmana genial, difícil d'explicar per la intensitat de tots els sentiments que sh'hi barrejen.......

tinc claríssim que la felicitat és inacabable mentre la trobem i la visquem en les petites coses del dia a dia.

1 comentari:

Fina ha dit...

Unes fotofràfies precioses.

Les nenes estàn espectaculars.

Un petonet també, so ho llegeixen per la Mònica i l´Olga, els seus marits i un PETONAS per les nenes.