CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dilluns, 9 de novembre de 2009

9 de novembre



aquest dia, un 9 de novembre d'ara fa tres anys, em vaig convertir en mare de l'aina......
fa molt de temps que ja era la mare de l'aina, però just aquest dia, 3 fotos em van canviar la vida per sempre més!
el meu cor era ja mare de l'aina, a la meva ment era mare de l'aina, els meus cinc sentits em feien mare de l'aina, tot a la meva vida girava entorn de l'aina, però no la coneixia, només la imaginava, i en un dia com avui vaig conèixer el secret més ben guardat que la vida em tenia reservat.

en un dia com avui, 3 fotos van canviar el rumb de la meva vida i de tots els qui m'envolten, i allà, al mateix moment em vaig enamorar de la cara més bonica i més dolça del món, allà, en un edifici del consolat de mar de Barcelona paria a la meva filla.

justament avui parlava amb una gran amiga, la fina, i coincidíem en que tot i que el dia que finalment les vam poder abraçar és increible, el dia de l'assignació és indescriptible.
és aquell dia en que tot cobra vida, i els somnis es converteixen en una carona, un nom i una edat.

sembla mentida, però ja han passat tres anys d'aquell 9 de novembre on fets dos flams esperàvem amb molta impaciència veure aquella carona que havia nascut tan lluny nostre i en canvi havia nascut per nosaltres.

ja sé que escrit pot semblar cursi i fins i tot massa de color de rosa, però és que han estat tres anys maquísims......
tres anys on hem descobert el què vol dir tenir un fill amb totes les seves lletres.
La vida no és mai de color de rosa, però us puc assegurar que a vegades s'hi acosta molt.....
i és que l'aina tot i no deixar-se cap etapa, perquè ja us dic que no se'n deixa cap ... jajjajajjaja, és el millor que ha passat per la meva vida i per la vida dels que m'envolten.

per molts anys Aina, perquè un dia vas estirar molt fort d'un fil que et va unir per sempre a nosaltres.
un petó nineta!

felicitats a tots aquells que en un dia com aquest us vareu convertir en pares de les carones més dolçes del món!

això és el que va passar aquell 9 de novembre!!

http://amblamevaprincesa.blogspot.com/2008/11/i-finalment-vrem-conixer-la-lin-yi-tian.html

14 comentaris:

Jennifer ha dit...

Felicidades por ese tercer aniversario, la verdad no puedo ni imaginar la felicidad que se debe sentir en esos momentos, espero lo podáis vivir de nuevo muy prontito.

Besos familia.
jennifer

xino xano cap a Xina ha dit...

Moltisimes felicitats familia ¡¡¡

Que bè va estirar el fil l´Aina aquell nou de Novembre , formeu una familia fantástica ¡¡¡¡

Molts petons ¡¡¡

Mercè

Elén ha dit...

Felicidades!

Yo siempre he pecado de ser seca, un poco tristona y pesimista, pero es verdad que estas niñas (o niños) traen la felicidad "a cabassos" como dicen por aquí.
Te cambian la vida al 100% y yo que siempre dije que el rosa era cursi, que las habitaciones de princesas eran un repollo, hoy tengo esa habitación, muchísimas cosas color de rosa y una sonrisa en la cara casi casi continuamente, sobre todo si tengo a Candela delante.

Felicidades a los tres y aquí estaremos para seguir celebrando con vosotros aniversarios y esa segunda vez, con Ona.

besos

Anna ha dit...

Moltíssimes felicitats!!! i com sempre res de cursi, al contrari!!! expresses perfectament la felicitat que ens han donat aquestes petites.

Sabem que nosaltres els hem donat una vida molt millor que la que tenien a Xina, tant a nivell afectiu com material, però el què ens estan donant elles és
B R U T A L!!!

Esperem com vosaltres seguir molt temps en aquest núvol de felicitat!!!!

Anna

Anònim ha dit...

Com semper preciosa la teva entrada al blog, i en aquest cas que t´haig de dir, per a mi molt emotiva. Com més temps passa més m´emocionen els records.
I tant que aquella data va canviar les nostres vides. Però a més, les nostres petites van fer que ens unissim per sempre més a persones increïbles com vosaltes, com tants d´altres amics, oi?
Família, ja sabeu que sou al nostre cor per sempre més.
Un petonàs, Fina

Isabel ha dit...

Només felicitar-vos per vostre 3r aniversari, nosaltres ho farem l'11de gener del 2010. Has descrit perfectament el que tots hem sentit, un part de cor. Perquè el cor et fa mal i quan per fi obres aquell dossier i veus aquella foto es com si t'explotes en un munt de sensacions que fins ara no s'havien sentit. No se com es tenir un fill biológic pero estic segura deu ser com el que jo vaig sentir pero va se com un moment de felicitat infinita. Després vindrien les fases pero per sort son pasatgeres. Per cer Leire porta uns dies portant-se super be, ja m'imagino que pasar aquells dies que ho vam passar malament.
Isa

Isabel ha dit...

Ara que rellegeixo el meu comentari, m'adono que m'expressar malament i amb un munt de faltes d'ortografia. I es que les coses no es poden fer amb presses. Discupleu. Espero que s'entengui el sentit del comentari.
Isabel

carol ha dit...

Felicitats per aquests 3 anys!
L' entrada al blog, m'ha emocionat, com moltes de les que escrius.
Per mi la vida al costat dels fills, no es de color rosa "chicle" però si abarca tota aquesta gama de color.
Són la nostre vida!!!!!

Roser ha dit...

Ja tres anys, mare meva, com pasen els dies, jo recodo ser allà i com si fos ara també podria descriure paraula per paraula tot lo viscut en aquells moments....crec que la magia de l' assignació mai s'ens oblidara i quan celebrem els 10 anys serà iguial de bonic i màgic que ara, que fa tres anys,i que el mateix dia....
I es que els nostres filles es fan recordar dia a dia la seva bonica historia .....
Per cert Isabel,nosaltres també vam ser asigants el 11 de gener, i al 2010 farem els 3 anys....no m' enrecordaba que eren de la mateixa data?

Petonets
Roser, mami de Valèria Chun Yàn, esperando a Martína

gloria ha dit...

Feliç Aniversari!!

Disfruta molt de la teua filla i celebreu-ho!!

Un abraç.

Anònim ha dit...

bufffff ....... com sempre has aconseguit emocionarme amb la teva entrada.
No saps les ganes que tenim de saber que se sent

Molts petons per tota la familia

Lourdes

Laura ha dit...

Felicitats per aquests tres anys!!
Veure la foto d'assignació de la teva filla deu ser magic. I ja el moment de la entrega.. buff! Que emocionant!
Enhorabona per aquesta joya de filla que teniu.

Laura

ha dit...

Moltes felicitats per aquests tres anys!

mateu i monse ha dit...

Hola familia !!!!
moltes felicitats per aquets tres anys que fa que teniu aquesta mosa mes guapa que un sol, es una passada veure com creix, nosaltres de moment us tenim com a referent juntament amb altres families com la vostra.
Aixo ens fa tenir FORÇA per esperar el moment MAGIC QUE REBEM NOTICIES DE XINA DIENT QUE PER FI SOM PARES !!!