CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimarts, 10 de novembre de 2009

19 mesos

ONA,
ja han passat 19 mesos esperante, i ja tenim ganes de que en passin 19 més.....

" un guerrero de la luz toma decisiones.
Su alma es libre como las nubes en el cielo,
pero él está comprometido con su sueño."


i aquí seguim compromesos i enamorats del nostre somni.
fins aviat princesa, et seguirem esperant tot el que calgui!

4 comentaris:

Isabel ha dit...

Sílvia, veien com esta el panorama, de veritat que no teniu cap dubte?
Perque jo tinc moments de tot i encara que sempre acabo pensant que la meva filla ja m'esta esperant, metaforicament parlant, i que no podría canviar de país a vegades la raó em fa pensar si hem d'esperar eternament.
Tinc por de ser més àvia que mare i tinc por que la meva filla creixi sense germans.
De totes formes envejo el teu convenciment.
Isabel

Laura García ha dit...

Todo llega... no hay más.
Un beso para Aina que esta preciosa.
Saludos
Laura

Anònim ha dit...

Hola Silvia!

No saps fins quin punt m'ajuda la teva pàgina a aguantar l'espera.

Nosaltres portem esperant 31 mesos, no tenim fills i és molt dur, sobretot quan molts dies no veus les coses clares, intentem no fer pensar-hi, no fer números i passar el dia a dia.

Penso que les coses passan quan han de passar i si hem d'esperar .... doncs esperarem.

La recompensa segur serà inmensa.

Gràcies,
*lourdes*

roserruiz ha dit...

Digues que sí, con dos.....aquí seguirem esperant l' arribada de l' Ona....
ja saps que tu i jo pensem iguals , no esn baixem del tren que va capa Xina si no es que ens foten una puntada al peu,jajajaja

Tan debó l' Ona, la Martína i la resta de nenes arriben ben aviat...perque les seves germanates encara puguin jugar a nines amb elles.

Un petonàs

Roser.