CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




diumenge, 29 de novembre de 2009

fotografia de la setmana



és aquesta!
i ara direu que de què va tot això oi?

el divendres passat vaig inaugurar el negoci del que en alguna entrada anterior us he comentat.
quan tot estava més que a punt, exactament mitja hora abans d'obrir van trucar a la porta.
ens faltava un paquet per arribar i quan vaig obrir la porta i vaig veure aquell noi vestit d'uniforme vaig dir....NO POT SER!, no pot ser que ara, justament ara ens arribi..........
però anava molt equivocada....
si que era un paquet, però no el que jo em pensava.....

em va dir de part de qui venia, i em vaig quedar glaçada...
era d'una amiga amb la que a part d'altres coses compartim la nostra nova data de registre a xina....
l'emoció es va començar a apoderar de mi, però res comparat com quan vaig obrir el paquet.
un detall per cada un, i un sant pancraç....., però no un de qualsevol, sinó el que fins divendres i des del dia que ella va obrir el seu negoci, l'ha acompanyada durant molts anys.....
no cal que us digui com em vaig quedar oi????? és un d'aquells moments que mai s'obliden, que queden grabats amb majúscules dins el cor per sempre més.
laura, mai podré oblidar el que has fet per mi......
MIL GRÀCIES PER TOT!
ESKERRIK ASKO!.....jajajaja, és així?

5 anys

avui fa 5 anys que varem iniciar el primer tràmit en l'adopció de l'aina.
un 29 de novembre de l'any 2004, també plujós, varem anar a presentar la nostra solicitud a l'ICAA.
Ho recordo com si fós ara..... aquells nervis barrejats d'una ilusió desmesurada, aiiisss quins records!!
són d'aquells dies que no pots amagar la rialla de la cara, i és com si tothom et mirés diferent, donant per suposat que saben que alguna de molt grossa ens està passant!
Aquell 29 de novembre del 2004, començavem "oficialment" el nostre camí per trobar-nos amb la nostra princesa.
un 29 de novembre del 2004 començavem a caminar amb un destí claríssim, quan encara faltava un any i dos mesos perquè neixés la nostra nena dolça!

dijous, 26 de novembre de 2009

desànim a xina!

fa dos dies que no he obert l'ordinador, i el que m'he trobat a l'obrir-lo i fer una ullada moooolt general en la informació referent a la xina, em deixa bocadadada.
entenc perfectament el desànim general, no n'hi ha per menys, però digueu-me ilusa, però no el comparteixo.
Sempre pasa el mateix, surt una "notícia" o un "rumor", i tothom se'n fa eco.....
fins i tot a vegades aquesta notícia o rumor dóna la volta al món i quan ho analitzes fredament veus que és la mateixa informació passada de ma en ma, només que molt més manipulada........ això ha passat moltes vegades.......

digueu-me sectària, però per mi només hi ha una informació fiable, la que ve del CCAA, i que no sempre ens en podem fiar......
ells diuen, fan i desfan, i realment, el que acabaran fent només ho saben ells i només ells, hagin dit el que hagin dit abans.
si que és veritat que sempre he trobat un punt d'informació fiable, que només se'n ha fet ressò quan ha tingut l'autèntica certesa, i aquests són una associació que a mi em mereix tots els respectes, perquè m'ho han demostrat abastament.
des de finals del 2004, dia que vàrem llençar el primer paper que ens conduiria a l'aina, fins avui, ( fa tant com 5 anys...) són els únics que m'han demostrat que el que diuen té fonament....... tots sabeu de qui parlo!

avui, 5 anys després, hi ha moltes pàgines de rumors que sincerament crec que l'únic que fan és augmentar més el desànim, el nerviosisme i crear confusió i desesperació en totes les families que estan a l'espera del seu tresor xinès.

que a xina el tema és complicat.... CERT!
que la cosa no és per tirar coets.....CERT!
que ningú veu el final.....CERT!!!!!

però com moltes situacions a la vida, ells i només ells saben com acabarà tot això. Només él CCAA sap quin n'és l'entrellat, i creieu-me si us dic que ells no explicaran quines són les seves intencions a "ningú".....
o és que algú es pot creure que qualsevol país i més parlant d'altes esferes explicaran els seus plans de país a qualsevol dels que estem a l'altre punta de món?????? perquè jo no m'ho crec!
no anem tan lluny....... nosaltres expliquem am pels i senyals la nostra situció més íntima a qualsevol?

la informació i a més si és bona, és fantàstica.
com més gent informi millor, però caure en el drama i en el que es dedueix o m'han dit, crec que és fer un flac favor a tots els que esperem.......
la realitat és la que tots coneixem, els grans retrassos en les assignacions, però el futur i el que pot canviar qualsevol situació a la vida, no hi ha ningú que ho sàpiga.....

quant surt un "BOOM" i molts alhora se'n fan ressò, realment creieu que algú té contactes superiors als altres? NO....

ánims a tots, sobretot als que espereu!

i jo segueixo amb lo meu....... el fil vermell no es trenca mai!

diumenge, 22 de novembre de 2009

fotografia de la setmana



aquesta setmana, concretament el dia 20 ha estat el dia dels drets de nen, així que em quedo amb aquesta foto, desitjant i esperant que algun dia tots els nens del món siguin simplement nens.
Tots haurien de tenir la mateixa oportunitat a la vida, i poder gaudir d'una infància feliç on no faltés mai ni l'amor ni l'estimació.
tant de bo algun dia això sigui possible.

Protegedme de la sabiduría que no llora, de la filosofía que no rie y de la grandeza que no se inclina ante los niños.
GIBRAN KHALIL

dijous, 19 de novembre de 2009

reflexions...

ja fa temps que em van passar aquest correu, i recordo que em va agradar molt.
Avui ha tornat a les meves mans, i són d'aquells correus que sempre et recorden que profunditzem poc en el veritable sentit de viure.
Sovint ens oblidem de la importància de gaudir d'aquesta vida, i de fer-ho amb aquells que estimem;

de ben segur que més d'una vegada haureu llegit aquestes frases, però val la pena recordar-les i compartir-les!

Escrito por Regina Brett, 90 años,( "The Plain Dealer", Cleveland, Ohio )

Para celebrar la llegada a mi edad avanzada escribí unas
lecciones que me ha enseñado la vida.

* La vida no es justa, pero aún así es buena.

* La vida es demasiada corta para perder el tiempo odiando
a alguien.

* Tu trabajo no te cuidará cuando estés enfermo. Tus
amigos y familia sí. Mantente en contacto.

* No tienes que ganar cada discusión. Debes estar de
acuerdo en no estar de acuerdo.

* Llora con alguien. Alivia más que llorar solo..

* Cuando se trata de chocolate, la resistencia es inútil.

* Haz las paces con tu pasado para que no arruine el presente.

* No compares tu vida con la de otros. No tienes ni idea
de cómo es su travesía.

* Si una relación tiene que ser secreta, mejor no tenerla.

* Respira profundamente. Eso calma la mente.

* Elimina todo lo que no sea útil, hermoso o alegre.

* Lo que no te mata, en realidad te hace más fuerte.

* Nunca es demasiado tarde para tener una niñez feliz.
Pero la segunda sólo depende de ti.

* Cuando se trata de perseguir aquello que amas en la
vida, no aceptes un "no" por respuesta.

* Enciende las velas, utiliza las sábanas bonitas, ponte
la lencería cara. No la guardes para una ocasión
especial. Hoy es especial.

* Sé excéntrico ahora. No esperes a ser viejo para serlo.

* El órgano sexual más importante es el cerebro.

* Nadie es renponsable de tu felicidad, sólo tú.

* Enmarca todo supuesto "desastre" con estas palabras: "En
cinco años, ¿esto importará?"

* Perdónales todo a todos.

* Lo que las otras personas piensen de ti, no te incumbe.

* El tiempo sana casi todo. Dale tiempo al tiempo.

* Por más buena o mala que sea una situación, algún día
cambiará.

* No te tomes tan en serio. Nadie más lo hace.

* No cuestiones la vida. Sólo vívela y aprovéchala al
máximo hoy.

* Llegar a viejo es mejor que la alternativa.....morir joven.

* Todo lo que verdaderamente importa al final es que hayas
amado.

* Sal todos los días. Los milagros están esperando en
todas partes.

* Si juntáramos nuestros problemas y viéramos los montones
de los demás, querríamos los nuestros.

* La envidia es una pérdida de tiempo. Tú ya tienes todo
lo que necesitas.

* Lo mejor está aún por llegar.

* No importa cómo te sientas... arréglate y preséntate.

* Cede.

* La vida no está envuelta con un lazo pero sigue siendo
un regalo.

dimecres, 18 de novembre de 2009

quan tingui 5 anys val mama?

la veritat és que tots els moments amb els nostres fills no ténen desperdici.
la veritat és que les seves converses són genials.....
la veritat és que cada conversa de camí cap al cole, dóna per mooolt!.....

aquesta és la conversa que he tingut avui amb l'aina quan anavem cap a l'escola:
mama, jo tindré germanets? ....mai li hem parlat de l'onA.....
coneixent-la, i tal i com estan les coses per xina, patiria massa si en sabés detalls, per tant hem pres la decisió de que ja en parlarem quan sigui el moment....
no obstant, sempre ha sabut que algun dia, anirem a xina a buscar una germaneta, però per ella no hi ha res en concret.

doncs bé..... torno al que anava....
jo li dic que si, que potser algun dia anirem a xina a buscar un germanet.
ella em diu.......
mama, però és que jo en vull tenir dos, un de xina i un de la panxa!!!...... aquest punt de vista ha canviat, ja que quan era més petita només parlava d'un germanet de xina......
em diu:
jo vull veure com et creix la panxa, i jo t'ajudaré amb tot...... aiiiiisss la meva reina!!!!!

total, que després de la conversa, que tot sigui dit de pas, ha estat esplèndida, em diu:
mama, jo vull tots dos germanets, però fins que tingui 5 anys val?

no deixa de ser curiós que la conversa l'haguem tingut en un dia 18!!!!! el nostre número, sense cap dubte!

diumenge, 15 de novembre de 2009

fotografia de la setmana



tot i que aquesta foto no es correspon a aquesta setmana aquí la deixo.....
aquesta foto és de fa 3 dissabtes, del segon dia de piscina de l'aina.
L'últim dissabte de mes, fan portes obertes per tal de que veiem els avenços que fan els petitons en els seus respectius cursets de natació.
per tant, entre aquesta foto i la classe d'ahir només hi ha 3 dissabtes de diferència.

ahir no era final de mes, i no la vaig poder veure, però si que de tant en tant em posava al pati del gimnàs i me la mirava a través de les vidrieres...... sense que ella em veiés, és clar.
la paraula és "flipar"..... així és com m'he quedat després de veure a l'aina a la piscina ahir ....
és increíble com en només un mes ha fet un canvi espectacular!

a l'aina sempre li ha agradat l'aigua, però sempre que estigués amb nosaltres a dins, a coll o bé amb el flotador......
de braçals o bombolla ni parlar-ne, i això de posar el cap a l'aigua o que l'esquitxéssin res de res.
Doncs mira tu per on que des del primer dia que li van posar la bombolleta, o que si l'esquitxen no diu res i que es fa la piscina tota soleta fent la bicicleta, com diu ella.
la sorpresa però me la vaig emportar ahir quan després d'una estona de bombolla li van treure, i la tia es va tirar a la piscina sense rès que la subjectés..... ahhhhh, i va enfonsar el cap! jajajajajja
però el més important per mi, que hi va encantada de la vida i cada dilluns ja descompta els dies que li queden fins a tornar arribar el dissabte.

ja tinc ganes de que arribi final de mes per poder veure els nous progressos!

dimarts, 10 de novembre de 2009

19 mesos

ONA,
ja han passat 19 mesos esperante, i ja tenim ganes de que en passin 19 més.....

" un guerrero de la luz toma decisiones.
Su alma es libre como las nubes en el cielo,
pero él está comprometido con su sueño."


i aquí seguim compromesos i enamorats del nostre somni.
fins aviat princesa, et seguirem esperant tot el que calgui!

dilluns, 9 de novembre de 2009

9 de novembre



aquest dia, un 9 de novembre d'ara fa tres anys, em vaig convertir en mare de l'aina......
fa molt de temps que ja era la mare de l'aina, però just aquest dia, 3 fotos em van canviar la vida per sempre més!
el meu cor era ja mare de l'aina, a la meva ment era mare de l'aina, els meus cinc sentits em feien mare de l'aina, tot a la meva vida girava entorn de l'aina, però no la coneixia, només la imaginava, i en un dia com avui vaig conèixer el secret més ben guardat que la vida em tenia reservat.

en un dia com avui, 3 fotos van canviar el rumb de la meva vida i de tots els qui m'envolten, i allà, al mateix moment em vaig enamorar de la cara més bonica i més dolça del món, allà, en un edifici del consolat de mar de Barcelona paria a la meva filla.

justament avui parlava amb una gran amiga, la fina, i coincidíem en que tot i que el dia que finalment les vam poder abraçar és increible, el dia de l'assignació és indescriptible.
és aquell dia en que tot cobra vida, i els somnis es converteixen en una carona, un nom i una edat.

sembla mentida, però ja han passat tres anys d'aquell 9 de novembre on fets dos flams esperàvem amb molta impaciència veure aquella carona que havia nascut tan lluny nostre i en canvi havia nascut per nosaltres.

ja sé que escrit pot semblar cursi i fins i tot massa de color de rosa, però és que han estat tres anys maquísims......
tres anys on hem descobert el què vol dir tenir un fill amb totes les seves lletres.
La vida no és mai de color de rosa, però us puc assegurar que a vegades s'hi acosta molt.....
i és que l'aina tot i no deixar-se cap etapa, perquè ja us dic que no se'n deixa cap ... jajjajajjaja, és el millor que ha passat per la meva vida i per la vida dels que m'envolten.

per molts anys Aina, perquè un dia vas estirar molt fort d'un fil que et va unir per sempre a nosaltres.
un petó nineta!

felicitats a tots aquells que en un dia com aquest us vareu convertir en pares de les carones més dolçes del món!

això és el que va passar aquell 9 de novembre!!

http://amblamevaprincesa.blogspot.com/2008/11/i-finalment-vrem-conixer-la-lin-yi-tian.html

diumenge, 8 de novembre de 2009

fotografia de la setmana


ÉS AQUESTA!
boira, direccions, quin camí agafar?????.....
doncs ho hem tingut claríssim!!!
ni la boira ni els dubtes ens han fet perdre el punt final...
a casa estem fent allò que a la tele sentim moltes vegades: REDECORA LA TEVA VIDA!
i vaja si ho hem fet, i que no ens hi hem pas posat per poc!

aquest any, el mes de setembre va començar a tope.......
tant a mi com al lluís, amb un dia de diferència, la vida ens va oferir nous camins professionalment parlant......
a mi m'ha donat la possiblitat de posar el meu propi negoci i, al lluís tot i que tenia una molt bona feina, li va sortir la oportunitat de millorar el que ja tenia.....
després de meditar, pensar i tornar a pensar, tots dos hem pujat al tren de la vida, aquell que es para una sola vegada al davant de casa i de tu depèn si pujes o no.....
hi hem pujat, i sempre pensant i procurant que rès d'això afecti a l'aina.
per això dic que poques oportunitats com aquesta, ja que almenys jo, seguiré gaudint de la meva princesa com fins ara .

Aquesta setmana, després de dies de preparatius, comença a caminar aquest tren que tantes ilusions porta.

dijous, 5 de novembre de 2009

de "niña a mujer" ;-)

a les llistes de l'AFAC, han passat aquest article, i la veritat és que ho he trobat molt interessant.
no és la primera vegada que sento a parlar del tema, i no és la primera vegada que en llegeixo articles i busco informació al respecte.

Fa temps vaig llegir que també era molt influent sobre aquest aspecte, l'edat en que les nenes eren adoptades i patíen aquest canvi radical en l'alimentació, i crec recordar que hi havia una teoria que deia que sobretot afectava a nenes que ja havien estat adoptades a partir dels 3 anys, i que haguessin patit greus problemes de desnutrició.....
en fi......., un tema més a tenir en compte!

http://www.elmundo.es/suplementos/cronica/2009/733/1257030009.html

dimarts, 3 de novembre de 2009

ESPERÁNDOTE: segona part!

Silvia, ya te dije que algo iba a pasar después de que nos regalases el libro. http://amblamevaprincesa.blogspot.com/2009/10/esperandote.html
Te lo dije porque conozco muy bien a Aina, y cuando un cuento le gusta llega el día en que a su manera, lo explica sola.
Ya nunca guardamos la camara de filmar, más bien ha pasado a ser un objeto más del comedor... jajaajja, ya que siempre tiene que estar a punto para los momentos especiales, y éste es uno.

No se si celebras tu santo, pero que sepas que yo lo celebro hoy, así que ojalá sea para tí un buen regalo de santo.
Espero que lo disfrutes y deseo que se entienda...... ya sabes.... 3 años son 3 años!! jejejeje

Un beso tocaya!

diumenge, 1 de novembre de 2009

fotografia de la setmana



a casa no es pot fer res sense disfressar-nos!!!!! jajajajaja
així que quan l'aina va sentir anem a torrar castanyes no hi podia anar de qualsevol manera, i evidentment em va dir que es volia vestir per la ocasió.
així que ja em teniu rebuscant per la caixa de les meves disfresses de quan era petita a veure què trobava ......

ja us podeu imaginar l'alegria de l'aina amb els seu vestit de maria castanyera ballant i cantant totes les cançons referents a la castanyada, i nosaltres encantats de la vida, és clar!!!!