CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimecres, 28 d’octubre de 2009

ho tenim clar!!!!!

la veritat és que avui m'he fet un tip de riure amb l'aina.
Avui ens ha arribat la revista "NIÑOS DE HOY" d'aquest mes, i l'aina era al meu costat mentre jo la fullejava.
Quan era més petita i veia algú amb rasgos xinesos, se'l mirava i reia, però normalment no deia res.
Ara però la cosa ha canviat i molt ... mentre jo estava mirant la revista ella m'anava dient:
" mira mama, aquesta nena és com jo, perquè té els ulls com jo ".
i si, no s'ha equivocat ni una sola vegada, quan veia una nena o un nen xinès l'identificava a la perfecció.

Ella em preguntava que com és que els nens que han nascut a la xina ténen els ulls d'aquesta forma, i perquè jo ho entengués, es posava els dits a l'ull i se'ls feia molt més axinats dels que ja té....jajajajajajaja
realment, l'escena ha estat molt divertida.

jo li explicava que tots som diferents a tots, i que tots som la mar de macus siguem com siguem ......
quan hem "acabat" el repàs exhaustiu a tots els nens de la revista, m'ha dit:
mama ..... que quedi clar que jo he nascut a la xina, però sóc catalana ehhhh?....
em sembla que me l'hauria menjat tota sencereta ...... que dolça!!!!!

realment em sorprèn que només vegi la "diferència" amb nens de la seva pròpia ètnia ..... m'explico!!!!
l'altre dia em volia explicar una cosa d'una nena de la seva classe que a mi em té el cor robat.
aquesta nena, és d'ètnia africana, i el comentari de l'aina no em va deixar indiferent.
per deixar-me clar que em parlava d'ella, ja que no se'n sortia amb la pronunciació del nom, em va parlar de totes les característiques que la podien definir ......
la nena que porta el cabell ple de cuetes de colors, la nena que seu a la taula del meu costat, la nena que porta ulleres, la nena que la seva mare porta sempre un mocador al cap, la nena que té un germanet .......
en fí, em va dir de tot menys la paraula que a ulls de molts l'hagués identificat a la perfecció pel seu color de la pell i a més a més és única a la classe.

què vull dir amb això? que em va alegrar molt que l'aina no la veiés diferent pel seu color de pell i que em va deixar claríssim que som els adults, o una gran majoria, que som nosaltres i només nosaltres els que fem veure les diferències entre ells ......
que maca és la vida a ulls d'un nen oi?
i pensar que fa pocs dies, una mare d'una amiga de l'aina pensant-se fer la gràcia més graciosa del món, es va encarregar de dir-li a la seva filla que l'aina era xina i que tenia els ulls xinets...... aisssss, com si no es notés oi?????
sort que la nena se la va mirar amb cara com dient..... i què?, si fa temps que ho sé!!!!!!

4 comentaris:

Anna ha dit...

A l'Aina no se li escapa una, eh!!!! i m'ha fet molta gràcia el què t'ha dit de què va néixer a la Xina però ella és catalana... veuràs...

Fa poques setmanes al càmping, la Laura estava jugant amb una nena que es diu Clara, que també és adoptada a la Xina. Estaven jugant a cuinetes i jo me les mirava i vaig pensar li diré a la Laura "has vist que aquesta nena és de Xina com tu?" però al final no li vaig dir res...vaig pensar que era una bestiesa dir-li això...que no calia...que simplement estava jugant amb una nena que s'entenien molt bé jugant...i que la raça no era important.
Però ara ve lo bo...després de jugar molta estona juntes, l'Andreu va sentir el què li deia la Clara a la seva mare: "mama, li he dit a la Laura que era xinesa com jo i ella m'ha dit que no, que era catalana, li he insistit, i m'ha dit que no, que ella és catalana, oi que sí que és xinesa, com jo?" (la nena estava una mica contrariada amb la resposta de la Laura i no hi estava d'acord), la mare li va dir, "la Laura va néixer a Xina com tu, però ara ella és catalana"...la Clara es va quedar amb cara d'anar-li donant voltes al tema....ah!i la Laura tan tranquil·la continuava jugant...jajaja!

I ahir a la tarda estàvem al metro de Barcelona, i anava cantant tot l'himne del Barça en mig del vagó, se'l sap pràcticament TOT! la gent es moria de riure i al·lucinaven!!!

Vaja que tenim una nena catalana, catalana de socarrel!!!

Eli ha dit...

JAJAJAJAJAJ

hola boniquessss!!!
aquestes dolcetes de nenes són l'òstiaaa!! (amb perdó però és que no hi ha millor paraula!!)...són l'òstia de catalanesss!! i fixeu-vos amb quina felicitat viuen que no perceben les diferències que, tens raó Sil,només preocupen a alguns adults.

Molts petonetessss

PD. Per cert l'Aina a la nova foto està tremendissimament bonica!

Nür ha dit...

M'encanta que ho tinguen tan clar... ja somnie jo en que el Xavi un dia ho diga també... "vaig neixer a l'Africa, però sóc Català"... encara que vivint al sud dels països, la cosa és complicada, uf, uf...

Una abraçada forta!!
Nür

Bet ha dit...

Uau, Silvia, que bé que ho esteu fent amb l'Aina!!! Tant de bo ho pogueu mantenir forces anys aquesta complicitat...