CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




divendres, 9 d’octubre de 2009

dificil, molt dificil.

Casos com aquest n'hem sentit a parlar moltes vegades, i a vegdades fins i tot passen al costat de casa!
complicat a on n'hi hagi....... on acaba la força de la paternitat biològica i comença el benestar de l'infant?

estic parlant de tots els nens i nenes que estan en families d'acollida i que després d'uns anys, una sentència els obliga a tornar amb les families biològiques quan en molts casos ja no existeix el lligam afectiu.
no jutjaré, o almenys ho intentaré, ja que cada cas és únic , diferent i ple de matisos, però si que crec que alguna cosa s'ha de modificar i que pugui servir de model per a tots.....
sempre he sentit a dir en casos així, que amb qui millor estan els nens és amb la família biològica.... no hi estic d'acord! ..... i que per aquest motiu fan tornar-hi als nens, precisament per la biologia... molt a discutir oi?
ja dic que no vull entrar en aquesta polèmica, doncs cada cas és diferent, però avui quelcom m'ha cridat l'atenció, i és que per primera vegada es pensa amb els drets del menor per damunt dels drets de la mare biològica.

El cas tracta de que un menor que viu en familia d'acollida des dels dos anys i ja en fa sis, la sentència l'empara a ell i diu que no és just pel menor que torni amb la famlilia biològica.
i jo dic: JA ERA HORA!
aquesta nena va passar a formar part de la seva nova família als dos anys, i ara, amb 8 hauría de tornar amb qui li va donar la vida?
a part del lligam biològic quin lligam efectiu hi ha?

els que passem per un procés adoptiu, sabem del cert que ja tinguin 1, 2, 3 o els anys que siguin, aquests nens es fan a nosaltres ,i per ells sempre serem la seva família, per tant no em puc imaginar com a mare que després de tenir un fill durant els anys que siguin i que el nen estigui perfectament adaptat, es pugui girar la truita i l'obligin a deixar la seva familia per anar amb la biològica.

ja dic que són temes molt complicats, però complicats per qui? pels pares biològics o pels menors?
no obstant, jo penso que el que sempre hauria de prevaldre és el ben estar de l'infant, ja que ells pobrets no ténen la culpa del que facin els adults amb les seves vides.

us recomano que llegiu aquest article.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/mejor/familia/biologica/elpepusoc/20091009elpepisoc_1/Tes

2 comentaris:

Laura ha dit...

Deu ni do...
La veritat és que com diu l'article "Este caso implica un dilema moral muy complicado"... i jo penso que TOTS els casos impliquen un dilema moral molt complicat...
La lentitud de la burocràcia i la justícia tampoc ajuden massa a que les coses millorin.
Però si, ja era hora que per fí, prevalgui el bé del menor per damunt de tot.
Laura.

Isabel ha dit...

Totalment d'acord. Crec que en part la culpa de que els nostres centres d'acollida estiguin plens la te la legislació i la por d'uns possibles pares que pensin que si fan el pas d'acollir a un nen no tenen la garantia que aquest acolliment es converteixi en adopció. I ho entenc perfectament, perque jo m'ho he plantejat, pero no m'atreveixo a donar el pas perquè per a mi, egoistament, seria molt dur haver de tornar a un fill amb la seva família biológica. I si penso en el trauma que aixo pot comportar a un nen m'esgarrifo.
Isabel