CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimarts, 20 d’octubre de 2009

3 anys, i sembla que era ahir....

avui fa tres anys que varem saber que per fi estavem asignats!!!
és una sensació imposible d'oblidar. Com més temps passa més gran és l'emoció i més forts els sentiments.....
i cada any, per temps que passi es viu amb una intensitat desmesurada, és com si tot quedés en un segon pla, i a partir del dia 20 d'octubre s'obre un parèntesi on a cada moment recordem què feiem fa tres anys......, és una pasada!!!!!!

segurament, si em posés a escriure us ho descriuria tal i com ho vaig fer l'any passat, més que res perquè ho tinc grabat a la memòria i és molt difícil d'explicar-ho diferent.
cada any em dic, aquest any no en faig menció, però no puc, és com si faltés a la cita més especial de la meva vida, així que ho haig de recordar.

això és el que vaig escriure l'any passat, i així és tal i com ho recordo avui, ni més ni menys.

"Recordo aquell dia com si fós ara ... era divendres i els rumors tot i estar a mitjans de mes es succeïen l'un rera l'altre.... les llistes americanes eren un no parar i jo no parava ni un moment de buscar alguna notícia que ens deixés passar aquell cap de setmana de manera diferent ....
però res, tot eren especulacions i moltes ganes de que passés alguna cosa.....
recordo que aquell dia amb la FIna, una gran amiga nostra, ens vàrem trucar moltes vegades....estavem les dues nervioses, i qualsevol rumor que sortís agafàvem el telèfon per passar-nos la informació.

després de dinar.....quan jo ja pensava que fins dilluns res de res, va trucar el telèfon. Era la Fina.....
recordo les seves paraules d'una a una, de fet crec que mai ho podré oblidar.....amb una veu molt tremoslosa, i gairebé sense poder parlar em va dir:
"....sílvia, has vist ara mateix la pàgina d'AFAC?".......
en aquell moment el meu cor es va disparar i va començar a bategar d'una forma com mai ho havia fet.....
jo portava tot el dia enganxada a la pàgina d'AFAC, però no hi havia res de nou....
però amb les paraules de la Fina, sabia que alguna cosa havia canviat!!!!!
jo li deia, estem assignats??????
i ella em deia, tu mira-la, llegeix-ho amb els teus propis ulls....
els dits em tremolàven tant, que era incapaç d'agafar el ratolí per anar a favoritos i clickar.....
quan finalment vaig poder obrir la pàgina, això és el que deia:

Llegada de las asignaciones
Según información recibida por varias fuentes las asignaciones
llegarán a España entre mitad y finales de la semana que viene y las familias las recibirán probablemente a principio de la otra.
La fecha de corte es el 23 de agosto (para aquellas agencias que tienen fecha de registro hasta dicha fecha) es decir que se confirma que entra en dicha asignaciones el grupo de protocolo público del 18 de agosto 2005 que cuenta con más de 150 expedientes.

ENHORABUENA A TODOS LOS ASIGNADOS!!!
Todavía un poco de paciencia. Las administraciones de las Comunidades y las Ecai irán avisando a las familias asignadas cuando dichas asignaciones habrán llegado realmente en sus manos.
Para este grupo de asignaciones la espera se mantiene en 14 meses.


mentre jo intentava llegir amb veu alta, sentia com la Fina i jo estavem plorant, i cap de les dues podia articular massa paraules ..... el que ens estava passant era allò pel que tant de temps havíem esperat. Era increíble, un somni!!!!
mai li agrairé prou a la Fina que després de que ella ho sabés, crec que va ser la primera, em truqués a mi per fer-me'n partícep!!!!!
recordo que li deia ... que fort, que fort, i moltes gràcies fina ... enhorabona .....
vàrem penjar el telèfon i de seguida vaig trucar al lluís ...... li vaig dir vine de seguida ..... plega de la feina ...jajajajjajajaja ...... l'emoció era total!!!

després de parlar amb ell, vaig començar a córrer com mai ho havia fet pel pati de casa fins arribar a casa dels meus pares .....
de la forma que vaig entrar a casa del meu pare, era el que hi havia a casa en aquell moment, ell ja va saber el que passava .... es va aixecar de cop esperant el que volia sentir:
estem assignats, estem assignats .......
em va abraçar tan fort, que fins i tot em va fer mal...jejejeje però era igual ...... l'emoció era incontrolable ....
aquell dia va ser el primer que vaig veure llàgrimes als ulls del meu pare....mai oblidaré aquest moment.
deprés vaig trucar a la meva mare ...... es va emocionar molt, i quan va arribar a casa vaig viure un altre moment d'aquells que duren per sempre.

a partir d'aquí ja va ser un no parar amb el telèfon, em va donar el temps just per trucar als meus companys de viatge de la família del cor i dir que estaven assignats.
recordo que això va passar als voltants de les 4 de la tarda, doncs a les 8 del vespre encara em trucava el mòbil ........estava parlant i sentia com estava entrant una altra trucada i fins i tot hi havia moments que el mòbil i el fixe sonaven alhora .....

aquell dia vaig començar a ser conscient de que els somnis es fan realitat, vaig ser conscient de tota la gent que ens estimava i teníem a prop ...... i tot això era només el començament de tota la màgia que ens quedava per viure!!!
estavem començant el nostre viatge cap a l'aina, i res tornaria a ser com abans......

gràcies a tots els que vàreu estar amb nosaltres aquell dia.......i gràcies Fina per TOT!!!!!!"

T'ESTIMO PRINCESA!

11 comentaris:

Shari y Pedro ha dit...

Que bonito Silvia...recordar esos momentos tan importantes...ese parto telefónico, ese vivir pegada al f5 del ordenador...y que por fin, llegue la noticia...

Cuantos sentimientos, cuantas emociones en una llamada, en una noticia, en unas palabras...

Y aún lo vas a vivir de nuevo...

Mientras, disfruta de esa princesa precioooooooooosa, que desde hace 3 años ilumina tu vida...

Un besazo guapa !!

Isabel ha dit...

Da igual las veces que lo lea, siempre me emocionan nuestras historias.
Besos y felicidades por el aniversario.
Isabel

CAROL ha dit...

Aixxxx Silvia,
Estic a la feina, com entri algú s'espantarà, quina llagrimons, quina emoció!!
Quan cada dia dubto més que arribem al moment de l'asignació, ( si van com ara faltan 9.9 anys) aquestes coses ajuden a anar tirant.Gràcies.
Carolina

Bet ha dit...

Que emocionant!!
La petita s'emocionarà de veritat quan sigui gran i pugui llegir i entendre tot això!
Felicitats!
Bet

Roser ha dit...

Ostras Silvia, un cop més m' has fet plorar i molt...a sigut com tornar a reviure aquella situació, com si el temps no hagués passat i fossim al 2006....
No em canso mai de llegir-te,
m' encanta,hem transmets moltes coses, però sobretot la traquilitat, que de moment no perdo de saber esperar...esperar per la nostra filla Martína, pensem igual i a dia d'ara encara que en diguin optimista, sé que aixó ha de canviar i que les nostres segones princeses estaran a casa amb nosaltres ven aviat...

Ara es per que rieu una estona,tu ja ho saps Silvia, que vaig comprar un vestit per la Valèria talla 6 igual que el que li vam possar el dia del seu bateig que en tenia 2 anys,i sé que quan a a la VAlèria li vagi bé el de la talla 6 li estaré possant l' altre a la MArtína, pel seu bateig....la Valèria ara en té 3 i mig...feu contes....

Un petó
Roser.una mare optimista i amb un palpito....
P.D Silvia, segueix emocionat-ne dia a dia....

el fil vermell ha dit...

Que emocionant Silviaa! Ostres... ja fa tres anys? Com passa el temps! Per molts més!

Una abraçada!
Anna

Anònim ha dit...

Explicat així dona la sensació que tots ho viviem amb tu.
Et desitjo que ben aviat puguis gaudir d'aquesta sensació novament.
Esteu precioses a la fotografia.

Mª Mercè prats

jinghai ha dit...

es verdad,cuanto mas tiempo pasa,mas se recuerda,y mas detalles te vienen a la mente,es algo tan grande que cada año lo sera mas.FELICIDADES!!!!

Anònim ha dit...

aisssss Silvia, que cada vegada que ho llegeixo em torno a posar a plorar com una magdalena !!!!!

Quasi et tinc enveja, perque aquesta meravellosa situació podrás reviure-la i encara que procuraré ser la primera a felicitar-te ;-)) no la podré viure de la meteixa manera al teu costat. Però desitjo que les persones que ho facin junt amb tu en aquell moment sentiu la mateixa felicitat que vam sentir aquell dia.

Una abraçada molt forta, Fina

Silvia - Desenredando el hilo rojo ha dit...

Muchísimas felicidades, tocaya. Hoy he vuelto a llorar como lloré cuando leí tus palabras el año pasado. Me pongo en tu piel y no dejo de llorar. Lo vivo intensamente, como si lo estuviera viviendo yo.

Ojalá pronto puedas volver a sentirlo. Ojalá.

Un abrazo fuerte

Anna ha dit...

Ais Silvia!!! sí és que no m'extranya és el millor que hem viscut mai, i com tu dius molt bé dius,com més temps passa més fort és el sentiment i més gran l'emoció.

Moltíssimes felicitats!!! i estic segura que tornareu a viure un moment així.
I aquí estarem tots els teus amics per viure la segona assignació!!!!