CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




divendres, 30 d’octubre de 2009

estic indignada!

aiiisssss.... per on començo!!!
acabo de sentir per TV3 la notícia sobre les adopcions il.legals a la xina i les seves màfies.
primer vull deixar molt clar, que estic molt contenta per tots aquests infants que un dia se'ls va separar dels seus pares i finalment s'han retrobat.
m'indigna profundament les màfies, sobretot quan l'objectiu són els nens, i tan de bo mai més haguéssim de parlar d'això.

però la meva indignació no va només per aquí...... no m'agrada com s'ha enfocat la notícia i molt menys m'agrada la situació a la que ens han deixat als pares adoptants en conjunt......
crec que a vegades el que prima és la notícia i el seu ressò, el rembombori mediàtic i la poca precisió, sense tenir massa en compte qui se'n pot sentir perjudicat.

No fa massa temps que parlavem sobre un tema semblant, i jo em queixava exactament del mateix...
què pot pensar qualsevol filla nostra al sentir una cosa així per la TV? que és robada i comprada per uns pares adoptius?
perquè tal i com s'ha donat la notícia això és el que pensaria jo! almenys em crearia el dubte!

quan tingui el vídeo us el penjaré i jutjeu vosaltres mateixos, però per si no ho heu vist, la cosa anava més o menys així:
es desarticula una màfia que robava nens per entrar en un mercat on puguin ser comprats per pares adoptius!
és que ho escric i no dóno crèdit al que estic escrivint.....
la paraula comprar, és que és tan forta......

sabeu què passa quan es dóna una notícia d'aquesta manera? que la gent té la tendència a generalitzar....
NEN ADOPTAT = NEN COMPRAT = ROBAT???????
una paraula: INDIGNANT!

que parlin de màfia, que donin la notícia, però per favor....... que no generalitzin! que els pares que adoptem legalment ni comprem ni robem, i torno a repetir que tenim una prova que així ho demostra, el Findding adds!!!!!!
en cap moment es parla de si aquests pares són o no del pròpi país,de si l'adopció és nacional o internacional, en cap moment es parla de que aquí les coses es fan legalment, en cap moment es parla de que si que existeixen "pares" que es posen en contacte amb aquestes màfies .....
esbombem la notícia i allà queda, que cadú en tregui les sevses conclusions.... PATÈTIC!

però el més fort de tot és com s'ha tancat el reportatge..... " el dubte de les families adoptives"
apa, si home si, tots al mateix sac,!
algú pensa amb els nens adoptats al publicar una cosa així?
em sento tan impotent i tan decebuda.........
el que importa és la notícia i la seva trascendència, al preu que sigui!!!!!

ho sento, però notícies així no només em fa plantejar si la informació que rebem és bona, sino que em fa plantejar si és l'adequada i la veritable.

ara diria unes paraules per la mònica terribas, directora de TV3 i una gran comunicadora, o almenys això em pensava....
però no ho diré, sempre és millor el que calles que el que dius, però m'he emportat una gran decepció.

aquí està el vídeo, centreu-vos sobretot en la part final.
val a dir que en aquest vídeo hi falta la última part on acabaven la notícia els presentadors del TN, i era la part que més m'ha molestat!

http://www.tv3.cat/videos/1592259

BONA CASTANYADA!



Des d'aquesta finestreta us desitjo que passeu una bona castanyada!!
Nosaltres com cada any la passem amb els amics, disfrutant d'un bon menjar, dels boníssims panellets, d'una bona torrada de castanyes i d'una excel.lent companyia.

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada.
Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.
Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts.


Nosaltres som d'aquells de mantenir les nostres tradicions que ben boniques són, i intentar que els més menuts les arrelin ben fort per tal de que mai es perdin.
A vegades penso que potenciem més tot allò que bé de fora i oblidem una mica el que realment ens pertany,.... què hi farem!

dimecres, 28 d’octubre de 2009

ho tenim clar!!!!!

la veritat és que avui m'he fet un tip de riure amb l'aina.
Avui ens ha arribat la revista "NIÑOS DE HOY" d'aquest mes, i l'aina era al meu costat mentre jo la fullejava.
Quan era més petita i veia algú amb rasgos xinesos, se'l mirava i reia, però normalment no deia res.
Ara però la cosa ha canviat i molt ... mentre jo estava mirant la revista ella m'anava dient:
" mira mama, aquesta nena és com jo, perquè té els ulls com jo ".
i si, no s'ha equivocat ni una sola vegada, quan veia una nena o un nen xinès l'identificava a la perfecció.

Ella em preguntava que com és que els nens que han nascut a la xina ténen els ulls d'aquesta forma, i perquè jo ho entengués, es posava els dits a l'ull i se'ls feia molt més axinats dels que ja té....jajajajajajaja
realment, l'escena ha estat molt divertida.

jo li explicava que tots som diferents a tots, i que tots som la mar de macus siguem com siguem ......
quan hem "acabat" el repàs exhaustiu a tots els nens de la revista, m'ha dit:
mama ..... que quedi clar que jo he nascut a la xina, però sóc catalana ehhhh?....
em sembla que me l'hauria menjat tota sencereta ...... que dolça!!!!!

realment em sorprèn que només vegi la "diferència" amb nens de la seva pròpia ètnia ..... m'explico!!!!
l'altre dia em volia explicar una cosa d'una nena de la seva classe que a mi em té el cor robat.
aquesta nena, és d'ètnia africana, i el comentari de l'aina no em va deixar indiferent.
per deixar-me clar que em parlava d'ella, ja que no se'n sortia amb la pronunciació del nom, em va parlar de totes les característiques que la podien definir ......
la nena que porta el cabell ple de cuetes de colors, la nena que seu a la taula del meu costat, la nena que porta ulleres, la nena que la seva mare porta sempre un mocador al cap, la nena que té un germanet .......
en fí, em va dir de tot menys la paraula que a ulls de molts l'hagués identificat a la perfecció pel seu color de la pell i a més a més és única a la classe.

què vull dir amb això? que em va alegrar molt que l'aina no la veiés diferent pel seu color de pell i que em va deixar claríssim que som els adults, o una gran majoria, que som nosaltres i només nosaltres els que fem veure les diferències entre ells ......
que maca és la vida a ulls d'un nen oi?
i pensar que fa pocs dies, una mare d'una amiga de l'aina pensant-se fer la gràcia més graciosa del món, es va encarregar de dir-li a la seva filla que l'aina era xina i que tenia els ulls xinets...... aisssss, com si no es notés oi?????
sort que la nena se la va mirar amb cara com dient..... i què?, si fa temps que ho sé!!!!!!

diumenge, 25 d’octubre de 2009

fotografia de la setmana



Ahir l'Aina va començar el seu curs de natació!
Cada any deiem que l'apuntariem, però sigui perquè era massa petita, que si la migdiada, que si això o allò, sempre ho deixavem passar.
Aquest any però ho tenim claríssim tots tres, així que després de deixar passar un temps pel tema del començament de l'escola i que no tingués tants canvis alhora, ahir va ser el dia escollit.

S'ho va passar genial, i mira que estava molt nerviosa abans de començar ....
Té una monitora quasi en exclusiva, ja que només la comparteix amb un altre nen de la seva mateixa edat, cosa que la va fer sentir molt més segura al no ser un grup més gran.

Doncs aquesta ha estat la seva primera activitat extra escolar ......mare meva que grans que se'ns fan!!

dimecres, 21 d’octubre de 2009

som mares....



Doncs és un premi, el premi " somos mamás ".
La Shari, a través del seu blog, http://esperandoaluciaopedrito.blogspot.com/, el regala a totes aquelles persones que són mares, tant si el seu fill ja és amb elles com si encara l'estan esperant, perquè ser mare no no només vol dir tenir un fill al teu costat, ser mare vol dir sentir quelcom molt especial dins el cor independenment de si ja disfrutes o no del teu tresor.
Una mare no només ho és, se'n ha de sentir!

Gracias shari por ese bonito premio que regalas a todas las madres que así lo sienten.

Normes del premi.

1- mencionar qui te l'ha donat:
la shari, de http://esperandoaluciaopedrito.blogspot.com/

2- mencionar una cosa que mai publicaries al bloc:
suposo que alguna cosa molt íntima o alguna cosa que faltés al respecte.
Crec que el bloc ha de ser un espai per compartir vivències i experiències, on tots ens puguem enriquir i expresar-nos lliurement i amb educació.

3- mencionar una cosa que quasi sempre surt al bloc:
uffff, moltes!
per exemple, qualsevol cosa relacionada amb l'adopció, una foto de l'aina o la fotografia de la setmana...

4- pasar el premi a 5 blocs més:
quin bloc triar si totes les mares que em llegiu sou genials!!!!
així que seguiré la mateixa norma amb la que el premi m'ha arribat a mi: és per totes aquelles que em llegiu i tingueu ganes de publicar-lo al bloc.

dimarts, 20 d’octubre de 2009

3 anys, i sembla que era ahir....

avui fa tres anys que varem saber que per fi estavem asignats!!!
és una sensació imposible d'oblidar. Com més temps passa més gran és l'emoció i més forts els sentiments.....
i cada any, per temps que passi es viu amb una intensitat desmesurada, és com si tot quedés en un segon pla, i a partir del dia 20 d'octubre s'obre un parèntesi on a cada moment recordem què feiem fa tres anys......, és una pasada!!!!!!

segurament, si em posés a escriure us ho descriuria tal i com ho vaig fer l'any passat, més que res perquè ho tinc grabat a la memòria i és molt difícil d'explicar-ho diferent.
cada any em dic, aquest any no en faig menció, però no puc, és com si faltés a la cita més especial de la meva vida, així que ho haig de recordar.

això és el que vaig escriure l'any passat, i així és tal i com ho recordo avui, ni més ni menys.

"Recordo aquell dia com si fós ara ... era divendres i els rumors tot i estar a mitjans de mes es succeïen l'un rera l'altre.... les llistes americanes eren un no parar i jo no parava ni un moment de buscar alguna notícia que ens deixés passar aquell cap de setmana de manera diferent ....
però res, tot eren especulacions i moltes ganes de que passés alguna cosa.....
recordo que aquell dia amb la FIna, una gran amiga nostra, ens vàrem trucar moltes vegades....estavem les dues nervioses, i qualsevol rumor que sortís agafàvem el telèfon per passar-nos la informació.

després de dinar.....quan jo ja pensava que fins dilluns res de res, va trucar el telèfon. Era la Fina.....
recordo les seves paraules d'una a una, de fet crec que mai ho podré oblidar.....amb una veu molt tremoslosa, i gairebé sense poder parlar em va dir:
"....sílvia, has vist ara mateix la pàgina d'AFAC?".......
en aquell moment el meu cor es va disparar i va començar a bategar d'una forma com mai ho havia fet.....
jo portava tot el dia enganxada a la pàgina d'AFAC, però no hi havia res de nou....
però amb les paraules de la Fina, sabia que alguna cosa havia canviat!!!!!
jo li deia, estem assignats??????
i ella em deia, tu mira-la, llegeix-ho amb els teus propis ulls....
els dits em tremolàven tant, que era incapaç d'agafar el ratolí per anar a favoritos i clickar.....
quan finalment vaig poder obrir la pàgina, això és el que deia:

Llegada de las asignaciones
Según información recibida por varias fuentes las asignaciones
llegarán a España entre mitad y finales de la semana que viene y las familias las recibirán probablemente a principio de la otra.
La fecha de corte es el 23 de agosto (para aquellas agencias que tienen fecha de registro hasta dicha fecha) es decir que se confirma que entra en dicha asignaciones el grupo de protocolo público del 18 de agosto 2005 que cuenta con más de 150 expedientes.

ENHORABUENA A TODOS LOS ASIGNADOS!!!
Todavía un poco de paciencia. Las administraciones de las Comunidades y las Ecai irán avisando a las familias asignadas cuando dichas asignaciones habrán llegado realmente en sus manos.
Para este grupo de asignaciones la espera se mantiene en 14 meses.


mentre jo intentava llegir amb veu alta, sentia com la Fina i jo estavem plorant, i cap de les dues podia articular massa paraules ..... el que ens estava passant era allò pel que tant de temps havíem esperat. Era increíble, un somni!!!!
mai li agrairé prou a la Fina que després de que ella ho sabés, crec que va ser la primera, em truqués a mi per fer-me'n partícep!!!!!
recordo que li deia ... que fort, que fort, i moltes gràcies fina ... enhorabona .....
vàrem penjar el telèfon i de seguida vaig trucar al lluís ...... li vaig dir vine de seguida ..... plega de la feina ...jajajajjajajaja ...... l'emoció era total!!!

després de parlar amb ell, vaig començar a córrer com mai ho havia fet pel pati de casa fins arribar a casa dels meus pares .....
de la forma que vaig entrar a casa del meu pare, era el que hi havia a casa en aquell moment, ell ja va saber el que passava .... es va aixecar de cop esperant el que volia sentir:
estem assignats, estem assignats .......
em va abraçar tan fort, que fins i tot em va fer mal...jejejeje però era igual ...... l'emoció era incontrolable ....
aquell dia va ser el primer que vaig veure llàgrimes als ulls del meu pare....mai oblidaré aquest moment.
deprés vaig trucar a la meva mare ...... es va emocionar molt, i quan va arribar a casa vaig viure un altre moment d'aquells que duren per sempre.

a partir d'aquí ja va ser un no parar amb el telèfon, em va donar el temps just per trucar als meus companys de viatge de la família del cor i dir que estaven assignats.
recordo que això va passar als voltants de les 4 de la tarda, doncs a les 8 del vespre encara em trucava el mòbil ........estava parlant i sentia com estava entrant una altra trucada i fins i tot hi havia moments que el mòbil i el fixe sonaven alhora .....

aquell dia vaig començar a ser conscient de que els somnis es fan realitat, vaig ser conscient de tota la gent que ens estimava i teníem a prop ...... i tot això era només el començament de tota la màgia que ens quedava per viure!!!
estavem començant el nostre viatge cap a l'aina, i res tornaria a ser com abans......

gràcies a tots els que vàreu estar amb nosaltres aquell dia.......i gràcies Fina per TOT!!!!!!"

T'ESTIMO PRINCESA!

diumenge, 18 d’octubre de 2009

fotografia de la setmana



Aquesta setmana l'aina ens ha sorprès i molt!!!!
sempre ens sorprèn, ja que amb cada cosa que fa, aprèn o investiga, hi ha una gran alegria al darrera, però l'altre dia va ser una mica diferent.
Com moltes vegades quan se'ns acaben els gomets, perquè tot sigui dit de pas a l'aina la tornen boja, en varem anar a comprar.
La meva primera sorpresa va ser que em va demanar uns gomets amb lletres, i la segona va venir després.
un cop a casa em va demanar un foli, i allà hi va enganxar les lletres del seu nom!!!

La veritat és que la paraula és flipar, vaig flipar!!
amb només un mes mal comptat d'escola, i ja identifica les lletres que formen el seu nom......
Haig de dir que a casa també ajudem, ja que l'aina és molt curiosa i sempre vol saber, però estem totalment bocabadats amb la de coses que està aprenent.

dissabte, 17 d’octubre de 2009

revisions: noves notícies!

fa poc dies que comentava el fet de que a partir del maig del 2007 el número d'expedients registrats a la xina havia baixat considerablement, ho veiem en la rapidesa de les revisons.
aquesta entrada la vaig fer el dia 1 de setembre, on el CCAA deia que ja tenia revisats tots els expedients fins l'octubre del 2007, doncs bé, segons un missatge que ha passat una família a les llistes d'AFAC, l'ecai ACI confirma que ara, a mitjans d'octubre ja ténen revisats tots els expedients del 2007, és a dir, fins el 31 de desembre!!!!

"Os comunicamos que el CCAA ha finalizado la revisión de losexpedientes de adopción registrados hasta el día 31 de diciembre de2007. Continúan trabajando con los siguientes y nos informaránoportunamente una vez terminados. Asimismo os informamos que el CCAA ha realizado las preasignacionescorrespondientes a los expedientes registrados hasta el día 28 de marzode 2006. ACI ha recibido 29 asignaciones, 27 niñas y 2 niños, de edadescomprendidas entre los 7 meses y los 5 años y medio, de las provinciasde Jiangxi, Guangdong y Heilongjiang y Shanghai."

almenys ara, encara que les asignacions segueixen sent molt lentes, si que hi ha molt moviment en les revisions......

dijous, 15 d’octubre de 2009

18 mesos

tot i que ja fa uns dies que varem fer 18 mesos de registre al CCAA, concretament el dia 10, però no estavem a casa, no vull perdre la oportunitat de deixar-ho per escrit, ja que crec que no he deixat cap mes de recordar-ho.

18 mesos i el que ens queda, mare meva!
però què voleu que us digui, sempre hi ha una veueta al fons del meu cor que em diu que això no pot seguir així, que ha de millorar.
A la vida pasem cicles, i sempre després d'una baixada vé una pujada i a l'inrevés..... per tant, crec que ja ens començaria a tocar tornar a veure la pujada.
Estic molt tranquila, potser també és degut a la nostra sitiuació particular ( el fet de poder tenir fills biològics), però sigui el que sigui em nego a pensar que aquest fil vermell no arribarà a on ha d'arribar, perquè fa olt temps que el nostre tresor viu als nostres cors i l'esperem amb tot l'amor del món.
La nostra il.lusió i les nostres ganes estan intactes com el primer dia, o no, fins i tot diría que molt més, i potser és per això que el temps em continúa passant rapídissim, sabent que cada dia és un dia menys per arribar al final del camí!

"cada día del hombre es una noche oscura.
Nadie sabe lo que va a pasar el próximo minuto,
e, incluso así, las personas van hacia adelante.
Porque confían. Porque tienen Fe."


Paulo Coelho (Brida)

dimarts, 13 d’octubre de 2009

uns dies meravellosos.

avui hem arribat de ólvega ( soria ).
Hem passat uns dies excepcionals i impressionants amb unes famílies increíbles.
El que ens uneix? el més especial del món....... junts vàrem ser pares alhora, en el mateix lloc i al mateix moment, i les nostres filles, l'elisa, l'abril, l'aina i la xènia vàren compartir molts moments de les seves curtes vides.

Des d'aquell desembre de l'any 2006, ja no hem deixat de veure'ns....
amb dues families ens veiem tot sovint, doncs vivim a prop, però l' altra ens queda una mica més lluny ja que viuen a Madrid.
Que curtes que són les distàncies quan el vincle és tan fort veritat?

Han estat uns dies magnífics, on hem disfrutat d'allò més..... fins i tot no hem quasi dormit per aprofitar bé les hores...jejejejej
i és que quan després d'un dia genial ens reunim al voltant de la llar de foc i començen a passar les hores i nosaltres seguim xerrant sense parar, no hi ha rès que s'hi pugui comparar!
moni, sergio i xènia, us hem trobat molt a faltar, però de la propera no us escapeu ehhh?

la despedida ha estat durilla, i crec que el comportament de la Paula, una nena de 9 anys ho reflecteix molt bé.... ESclatar a plors dins el cotxe quan ens acabava de dir adéu..... sobren els comentaris.

han estat uns dies plens de rialles i això és el que val realment la pena. Veure a tothom tan feliç és impagable, per això, la música del vídeo.

bé families, ja sabeu abastament el que pensem de tots, així que us enviem una forta abraçada i fins ben aviat.

consuegros, que sois lo más!
mil gracias por tanto amor y tanta hospitalidad. Un besazo a todos y uno en especial para marcos ;-)


divendres, 9 d’octubre de 2009

dificil, molt dificil.

Casos com aquest n'hem sentit a parlar moltes vegades, i a vegdades fins i tot passen al costat de casa!
complicat a on n'hi hagi....... on acaba la força de la paternitat biològica i comença el benestar de l'infant?

estic parlant de tots els nens i nenes que estan en families d'acollida i que després d'uns anys, una sentència els obliga a tornar amb les families biològiques quan en molts casos ja no existeix el lligam afectiu.
no jutjaré, o almenys ho intentaré, ja que cada cas és únic , diferent i ple de matisos, però si que crec que alguna cosa s'ha de modificar i que pugui servir de model per a tots.....
sempre he sentit a dir en casos així, que amb qui millor estan els nens és amb la família biològica.... no hi estic d'acord! ..... i que per aquest motiu fan tornar-hi als nens, precisament per la biologia... molt a discutir oi?
ja dic que no vull entrar en aquesta polèmica, doncs cada cas és diferent, però avui quelcom m'ha cridat l'atenció, i és que per primera vegada es pensa amb els drets del menor per damunt dels drets de la mare biològica.

El cas tracta de que un menor que viu en familia d'acollida des dels dos anys i ja en fa sis, la sentència l'empara a ell i diu que no és just pel menor que torni amb la famlilia biològica.
i jo dic: JA ERA HORA!
aquesta nena va passar a formar part de la seva nova família als dos anys, i ara, amb 8 hauría de tornar amb qui li va donar la vida?
a part del lligam biològic quin lligam efectiu hi ha?

els que passem per un procés adoptiu, sabem del cert que ja tinguin 1, 2, 3 o els anys que siguin, aquests nens es fan a nosaltres ,i per ells sempre serem la seva família, per tant no em puc imaginar com a mare que després de tenir un fill durant els anys que siguin i que el nen estigui perfectament adaptat, es pugui girar la truita i l'obligin a deixar la seva familia per anar amb la biològica.

ja dic que són temes molt complicats, però complicats per qui? pels pares biològics o pels menors?
no obstant, jo penso que el que sempre hauria de prevaldre és el ben estar de l'infant, ja que ells pobrets no ténen la culpa del que facin els adults amb les seves vides.

us recomano que llegiu aquest article.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/mejor/familia/biologica/elpepusoc/20091009elpepisoc_1/Tes

dijous, 8 d’octubre de 2009

fés servir protector solar....

avui, una bona amiga m'ha passat aquest missatge..... a mi m'ha agradat molt.
segur que més d'una vegada n'haureu sentit de semblants.
Sempre ens fem el propòsit de posar-los més en pràctica, però quasi sempre ens n'acabem oblidant de nou.
després, quan en algun moment de la vida tenim algun entrebanc, sempre mirem enrrere i ens adonem de que varem malgastar el temps patint per tonteries,.....

jo faig com ella, el comparteixo,... així que si us vé de gust escoltar-lo, ja ho sabeu.
no olideu treure la veu de la música del bloc per poder escoltar el vídeo.

dilluns, 5 d’octubre de 2009

a on arribarem.......

-normalment creiem que això sempre passa a altres països, a llocs culturalment molt diferents a nosaltres, però no!

-a vegades ens queixem de que el certificat d'idoneïtat és injust i dur.... i a vegades ho és, però tots els que volem ser pares l'hariem de passar, o no?

-lliurement i amb certa ignorància parlem de pobrets, quan ens dirigim a nens adoptats.....
quina obra de caritat, pobrets.....
què hauria estat d'ells, pobrets....
sempre jutgem a la lleugera, o no???

-quan algú té un fill biològic, sempre és una alegria independentment de com siguin els progenitors, oi que si???

-quan n'adoptem un.....molts se'n alegren, altres et prenen per boig, altres et diuen si estàs parlant en sèrio..... us sona oi?

doncs per desgràcia, aquí teniu la confirmació de que engendrar una vida, i parir-la no és sinònim de rès!
tant de bo els nostres fills, això ho tinguin sempre claríssim.

potser és dura la forma de plantejar l'entrada, però és com ho sento.
http://www.diariovasco.com/20091004/al-dia-local/once-bebes-guipuzcoanos-estan-20091004.html

diumenge, 4 d’octubre de 2009

fotografia de la setmana



cada 30 de setembre, o almenys cada cap de setmana que més s'acosta al 30 de setembre, quedem amb la família cel cor per celebrar que en un dia 30 d'ara fa 3 anys arribava la primera petitona de la colla, i un any més tard, també el dia 30 de setembre arribava la última.
així que aquest 30 de setembre hem celebrat els 3 anys de la primera arribada i els dos anys de la última arribada.

quin lloc més divertit pels menuts, i els no tan menuts que el TIBIDABO!!!!!
així que avui hem gaudit d'un dia genial en la millor companyia, tot i que no hi hem pogut ser tots.

que per molts anys familia!!!!!!

dissabte, 3 d’octubre de 2009

ESPERÁNDOTE



per fí!!!!!
feia més d'una setmana que estava esperant aquest conte, "ESPERÁNDOTE".
Una bona amiga, la silvia (http://desenredandoelhilorojo.blogspot.com/ ), m'en va fer partícep del seu projecte des del començament.
Aquella vegada que vaig tenir el privilegi de veure com seria aquest magnífic conte, ja em vaig entusiasmar molt.
Fa poc més d'una setmana que em va dir que ja els tenia, per fi el seu somni havia arribat al final.
des de fa una setmana que em va dir que n'havia sortit un cap a casa nostra que l'estavem esperant, sobretot l'aina..... però just aquesta setmana el carter s'ha fet esperar... grrrrrrrrr
avui ha estat el dia, just despertar-nos ens hem adonat que per fi el llibre havia arribat a casa.

PRECIÓS, és preciós.
reflexa molt bé a ulls d'un nen com és l'espera per uns pares, i els menuts n'identifiquen molt detalls, com per exemple el cobrellit dels 100 desitjos i el fil vermell.
"mira mama, la manteta com la meva", o " el fil vermell mama"...... aquestes són dues expressions que l'aina ha identificat a la perfecció.

Silvia, que dir-te, que quan li estava explicant a l'aina m'he emocionat molt, perquè en cada paraula, en cada ilustració hi ha tot l'amor d'una mare que espera el seu fill, i amb la que m'he identificat al milímetre.

Gràcies amiga, mil gràcies per tot!

....y como lo prometido es deuda, aquí tienes el momentazo!!!! esto es sólo un pequeño avance....tu ya me entiendes!!!! jejejejeje



per a més informació sobre el conte i per poder-lo adquirir aquí en teniu els links:
http://www.adopcionencuento.es/
http://www.afac.info/tienda/libros.html

divendres, 2 d’octubre de 2009

tranquila i amb molta pau.

així és com m'he quedat avui, tranquila i amb una pau inmensa després de la primera tutoria de l'aina.
després de quasi bé dues hores parlant amb la professora de l'aina i escoltant tot el que ens ha dit d'ella, aquest és el resultat final, molta pau.
les meves impressions no anaven gens equivocades, una noia molt carinyosa i dolça, però alhora molt estricte.
de l'aina ens en ha parlat molt bé, crec que fins i tot necessitàvem un pitet...jajajajajaj, i qui no??????

aquestes dues hores han passat volant, hem conversat sobre molts aspectes de la vida, de l'educació, dels valors...... ha estat fantàstic.
La sorpresa ens l'hem endut al final, la seva intenció de passar per un procés adoptiu...
que tranquila que m'he quedat, algú que realment està posat en el tema i les ganes de tractar-lo com cal.

Així com a la llar d'infants compartíem experiència adoptiva amb altres pares, aquest any, l'aina és única en aquest sentit a la classe, i com és molt normal, la nostra preocupació per com s'enfoqués el tema en el seu moment, és un aspecte que ens interessava i molt.
avui les nostres pors en aquest sentit s'han esvaït completament.

Aprenem a cops, és així, i encara que la teoria de que les coses no passen per casualitat, la sabem perfectament, a vegades ens costa aplicar-la.
de ben sabut per tots els que em seguiu, sabeu que l'aina no va entrar a la primera opció de l'escola que volíem per ella.
avui he fet un pas....... qui m'havia de dir que la seva mestra sería una possible mare adoptiva?
qui millor que ella per tractar aquest tema davant d'una classe de 25 nens on entendran que està bé ser diferent, i que l'únic important a la vida és l'estimació i la familia, sigui quin en sigui el seu origen i com s'hagi format.

m'ha repetit les mateixes paraules que abans de començar l'escola, no pateixis que tot anirà genial, i estarem en la vostra línea a l'hora de tractar el tema amb la resta de la classe.

com és que encara dubtem del que ens passa a la vida???????
SEMPRE TOT TÉ UN SENTIT, SEMPRE, i RES PASA PER CASUALITAT!