CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimarts, 1 de setembre de 2009

revisions!!

CCAA Estado

Reviewed through:
October 31, 2007

Placed through:
March 24, 2006


això és el que ja apareix al CCAA, segons les llistes d'AFAC.

Ja sé que ens queda molt, que no ens hem de fer il.lusions, però què sería la vida sense il.lusió?
mai vull oblidar que el que ens va portar a l'aina al nostre costat, va ser la i.lusió per ser pares.

Avui he sentit les mateixes papallones a la panxa que el dia que varem anar a entregar l'expedient de l'ona.
Han revisat fins l'octubre de 2007.....
ja fa dies, que en una altra entrada us deia que ja havien arribat a l'agost de 2007, i que ho havien fet en molt poc temps.
Doncs en molt menys temps, han arribat de l'agost a l'octubre.

perquè aquestes papallones?
doncs perquè nosaltres som de l'abril de 2008, i veient aquest ritme en les revisions, em fa pensar que potser en pocs mesos estarem revisats.
en resum, queda més que provat que realment la rapidesa en les revisions, són la mostra de que a partir del maig del 2007 el nombre d'expedients cau en picat.

encara ens queda mooolt per a l'assignació, haurem d'esperar que acabin d'assignar el maig del 2007 per començar a creure'ns que ens tocarà, però tots els llargs viatges sempre començen amb una sola passa oi?

6 comentaris:

Nür ha dit...

Una volta algú em va dir que no hem de seure en el camí mirant tot el que encara ens queda per recorrer; sino que hem de seure cap a l'altre costat, per tal de vore tot el que ja hem recorregut.

El temps passa, i com bé dius, tot camí comença amb un sol pas!

Una abraçada,
Nür

marta ha dit...

I així de mentres viviu a l'Aina al 100%, que em sembla prou interessant, aquell somiure seu...

Muaks

Victòria ha dit...

De mica en mica s'omple la pica! Me'n alegro de la molt bona notícia! Que continui la ratxa!!!

Laura ha dit...

Tot llarg camí comença amb una passa... i després en vé una altra i una altra...
Enhorabona per les papallonetes a la panxa.
Laura.

Bet ha dit...

Crec que és absolutament imprescindible que les papallonetes hi siguin constantment...
Sino, aquest embaràs d'elefantes que portem seria inaguantable...

va, que el temps passa!!!!!!!!!!

Shari y Pedro ha dit...

La vaerda es que en las revisiones van bastante rápidos, así que antes de que lo esperéis, quizás estaréis revisados y alo veréis...Mientras como bien dices, hay que seguir teniendo ilusión, y con esa maravillosa familia que formáis, con esa preciosa hija, el tiempo corre más deprisa...segurito.

Un besito bien fuerte, con mucho, mucho cariño!!