CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




diumenge, 27 de setembre de 2009

fotografia de la setmana: LES PETJADES S'ESBORREN A LA SORRA, PERÒ NO EN EL TEMPS.



és d'ahir, de dissabte al matí abans d'anar a la festa de comiat del nostre amic indaleci.
Sí ho esteu llegint bé FESTA DE COMIAT.
Així és com ell ho deia i ho volia. No volia una despedida trista ni fosca, volia que tots estiguéssim contents i que el recordéssim sempre amb el somriure a la boca.

Ell va decidir que aquest últim adéu seria una festa, i era el seu últim regal per tots nosaltres, per això va demanar que siusplau ens poséssim tots molt mudats i amb molt de glamour...... ell sempre ha estat molt glamurós i li encantava aquesta paraula, tot i que sempre la feia servir amb un to de broma, perquè l'inda era la persona més sencilla del món.
Sabeu com se sent un quan va a un enterrament sabent que tot ha estat triat i calculat fins l'últim detall per la persona a la que li estàs dient adéu?

Si algun dels que em llegiu éreu presents el dissabte ja sabeu de què us parlo i de l'emoció que allà es respirava. Als que no hi éreu dir-vos que és la festa més maca a la que he anat mai.
el lloc, l'entorn, la companyia i els 5 sentits amb el que tot estava fet i preparat no es pot explicar.
Ell volia que no hi faltés ningú, era ple a vessar; nens, adults gent gran...... i és que a ell l'estimava tanta gent......
ho va donar tot per a tothom, sobretot per la nostra gent gran, amb els que s'hi ha dedicat tota la seva vida.

així que l'aina no va ser una excepció, ja que anava a dir adéu al seu "pallaso" preferit, aquella persona que li ha pintat tantes vegades la cara i li ha inflat tants i tants globus, i per fer això havia d'anar com ell volia, ben mudada.

Em quedo amb una frase que allà es va dir, i que ell sempre havia sabut aplicar:
"L'èxit és arribar a on un vol.....
la felicitat és apreciar tot el que es té."

i l'inda, era feliç, molt feliç.......

Indaleci, BON CAMÍ, I BONA LLUM, tu ja m'entens!


el ball de gitanes sense tu no serà el mateix!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

EL TROBAREM A FALTAR SÍLVIA, I MOLT.
EL SEU BUIT ÉS DELS QUE NO ET DEIXEN INDIFERENT.
COMPARTEIXO EL TEU DOLOR, ENS COSTARÀ REMUNTAR, PERÒ JA SAPS EL QUE ELL VOLIA OI?

M'AGRADEN MOLT LES PARAULES QUE LI HAS DEDICAT.

OLGA

Roser ha dit...

Ostras, m' he quedat de pedra, jo sempre he pensat que els enterraments son massa tristos, ja es teé prou pena per la persona que ha marxat que encara es fa tot tant funebre, tant silenciós, tan dramàtic.....no he conegut al Inda en persona, però segur que es un tio collonut, com pocs hi han, i deixar preparat tot aixó perque el dia del seu adeu no sigui un dia triat sinó un ida felíç en que que tots el recordeu es fantastic.....

Nosaltres el mateix dia que es va morir la meva yaya vam anar tots els de casa meva,i tots els seus fills a passar la tarda junts, va ser una tarda molt especial, ja que a ella li hagués agradat veure allà a tots els seus fills junts, com feia temps que no feian, sempre han de passar aquestes coses perque la família es reuneixi, es una mica vergonyós.....
El vistre amic , allà on sigui, al cel de les bones persones, al cel del pallassos us veu i us cuida....
Un petó.

Roser ha dit...

Ostras, m' he quedat de pedra, jo sempre he pensat que els enterraments son massa tristos, ja es teé prou pena per la persona que ha marxat que encara es fa tot tant funebre, tant silenciós, tan dramàtic.....no he conegut al Inda en persona, però segur que es un tio collonut, com pocs hi han, i deixar preparat tot aixó perque el dia del seu adeu no sigui un dia triat sinó un ida felíç en que que tots el recordeu es fantastic.....

Nosaltres el mateix dia que es va morir la meva yaya vam anar tots els de casa meva,i tots els seus fills a passar la tarda junts, va ser una tarda molt especial, ja que a ella li hagués agradat veure allà a tots els seus fills junts, com feia temps que no feian, sempre han de passar aquestes coses perque la família es reuneixi, es una mica vergonyós.....
El vistre amic , allà on sigui, al cel de les bones persones, al cel del pallassos us veu i us cuida....
Un petó.

Anna ha dit...

Ai Silvia!

Aquesta entrada m'ha emocionat!!!! estic plorant sense coneixe'l.
Se m'ha posat la pell de gallina pensant en com devia de ser la festa, tot calculat per ell però que ell no l'ha pogut gaudir...o potser sí...des d'on estigui....

Un tiet de l'Andreu que va morir fa uns 6 o 7 anys sempre deia que quan es morís volia que després tots anéssim a fer un bon dinar. Ell va morir de forma totalment inesperada però la seva dona això no ho va oblidar i el dinar es va improvisar corrent...però sí, sí....tots vam anar a dinar a un restaurant i va ser també un dinar i una tarda molt especials.

Una abraçada i ànims!!
Anna