CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimecres, 23 de setembre de 2009

els valors estan en crisi?

és una pregunta que fa dies que em faig a mi mateixa, i justament avui ha caigut a les meves mans aquesta frase:
"Educad a los niños y no será necesario castigar a los hombres"
(pitàgores)


a vegades penso que ens "passem" en la sobreprotecció dels fills.... m'explico....
jo sóc la primera que si algú fa mal a la meva filla em surt allò que tots portem a dins i no deixo que amb ella es pasin ni un gram, però a vegades hi ha situacions que et fan pensar....

sense anar més lluny, no fa ni una setmana, vaig anar a recollir a l'aina a l'escola com cada dia.
com que encara estem amb això de l'adaptació, les normes encara es poden doblegar una mica, i ens deixen entrar a la classe per recollir als nostres fills.
mentre jo entrava per anar a buscar a l'aina, em vaig adonar del plor desconsolat d'un nen.
al moment, la mare del nen va entrar a la classe molt depressa, preguntant a la professora que perquè plorava...... fins aquí tot correcte.
al fer la pregunta, la professora li va contestar que plorava perquè l'havia renyat.

la mare no li va donar opció a que la professora s'expliqués, automàticament i amb veu fins i tot desagradable li va dir que al seu fill no li agradava que el renyéssin.
la professora, molt educadament però amb molta firmesa, no va explicar el motiu, ja que crec que sincerament a la mare no li interessava,..... i li va dir que ella estava allà per educar.

aquesta frase no em va deixar indiferent.......
estic segura que si la mare hagués encarat la situació d'una altre manera, la resposta per part de l'educadora hagués estat diferent, però el to i el ressentiment de la pregunta va fer que la resposta fós clara i concisa, i entre línies, deixava clar que si a casa no posem límits, a l'escola sí!

a cap nen li agrada que el renyin, a cap pare ens agrada que els renyin ni que ho passin malament, però volem que es converteixin en persones de bé oi?
això em planteja un dubte.....
per estricte que sigui jo, si els meus fills veuen que els seu voltant no funciona igual, en quin lloc queda tot plegat?
la veritat, la reacció de la professora em va semblar la correcte, i créixer no és fàcil.

avui l'aina quan ha plegat ha sortit disparada cap a mi, tot això després de que la professora li donés el permís per aixecar-se..... que em sembla perfecte!
quan ja era a la porta, l'educadora l'ha cridat, i molt amablament li ha dit que posés bé la cadireta on ella s'asentava.
L'aina ho ha fet sense problemes.
Una mare em mira i em diu: però si son petits........
d'alguna manera excusava a l'aina, però li he dit que són petits, però han d'apendre.

a mi m'ha semblat genial, però al veure que no a tots els pares els hi sembla bé que els cridin l'atenció als seus fills m'ha fet reflexionar sobre el tema.....
no ens estarem passant amb la sobreprotecció?

8 comentaris:

xino xano cap a Xina ha dit...

quina raó tens silvia, a mi no em sap greu renyar ni que renyin al marçal quan fa quelcom malament perque penso que li estic fent un bè , han d´aprendre que viuen en societat i que hi ha normes ...que encara que els hi crei una frustració momentania a la llarga aquest aprenentatje el fara feliç.
A banda d áixo jo tambè em sento extranya quan en conflictes amb altres nens acabes renyant i castigant al teu nen i a l áltre ( normalment el que crea el conflicte) no el castiguen ni el renyen mai... m ´ha passat més d úna vegada i em fa enrabiar molt perque es clar el teu no enten perque ell es castigat i l áltre no i es veritablement injust. Es greu que alguns pares no sapiguen diferenciar entre estimar o sobreprotegir ...heu sentit alguna vegada ?: " quien bien te quiere te hara llorar " no cal educar fent plorar evidentment , pero posar-se serios en un moment donat tampoc fará que et teu fill t´éstimi menys....que crec que es el que moltes pensen. mercè

marta ha dit...

Nena... Ets tot una mestre de mare!!!
Educació i valors, fa molt de temps que parlo del tema. Jo recordo de petita que si el mestre em renyava a casa me n'esperava una altre, jejeje. Ara pobre del mestre que renyi algú reietó estimat, i sovint sobreprotegit...
Molt bo el post..
muaks

Anna ha dit...

Silvia, m'ha encantat el què has escrit. Aquest tipus de pares que creuen que no s'ha de renyar un nen, em posen de molt mala llet. A ningú li agrada que el renyin, ni tampoc disfrutem renyant-los però els pares com cal, sabem que a vegades s'ha de fer. Moltes vegades et fa mandra, estàs cansat, tindries més ganes de fer veure que no ho has vist què de renyar....però s'ha d'educar als fills.
Cada any a l'escola ho recorden, què hem d'anar tots a una....hi ha pares que deuen tenir sordera sel·lectiva.
Fa 3 o 4 anys una psicòloga em va dir que d'aquí a pocs anys ells tindran moltíssima feina, a mesura que aquests nens malcriats i que tenen de tot, arribin a la joventut i vegin que a la vida hi ha entrebancs, i molts, que a sobre molts seran mileuristes (amb sort....perquè molts ni mileuristes) i de passar de tenir de tot passaran a no poder-se comprar moltes coses que desigin o necessitin, veurem com ho afronten.........no els acostumem als petits fracassos que de grans va molt bé per afrontar situacions dures que ens va portant la vida.

Laura ha dit...

aysss aquestes coses em rebenten...
tot el què et diria ja t'ho han dit.
Laura.

el fil vermell ha dit...

Fa just dos dies que he començat l'universitat, el grau d'educació infantil i just avui he començat una assignatura que es diu Psicologia del desenvolupament, amb altres paraules quins trets tenen els nens a cada edat i quines coses acostumen a fer. Una de les primeres coses, així en trets generals, que ens han dit és el tema de renyar. Els primers anys d'un nen a l'escola infantil són molt importants i si cal renyar, doncs es fa.
De moment és una de les meves assignatures preferides! jajaj
Per cert, la foto de capçalera és preciosa!!

Petonsss
Anna

Nür ha dit...

I tant que els pares de hui se pasen amb la sobreprotecció. I per aixó els nens (i no tan nens, més bé adolescents) són com són. Jo recorde que quan arribava a casa i deia "el profe m'ha reganyat", mon pare o ma mare sempre deien "alguna cosa hauràs fet!" Ara en canvi pareix que els nens són tots bons... no sé si m'explico.
Soles aguarde saber fer-ho bé (o el que jo considere bé) quan el meu petitó estiga amb mi.

Petons, guapa.
Nür

Victòria ha dit...

Precisament perquè són petits se'ls ha de recordar que han de deixar bé la cadira... d'aquí a ben poquet ja ho sabrà i no caldrà recordar-li. I qui diu la cadira diu tantes i tantes coses...

Bet ha dit...

Quanta raó tens Sílvia i totes les altres!!!

Les que no sou profes no us podeu imaginar com són els adolescents, o sí que podeu però no ho viviu a la pell!!!

Sílvia, això que dius que no saps què passarà si l'Aina veu al seu voltant coses com les que han passat avui. Penso que si la mainada va ben guiada des de petits, amb bons límits i bones responsabilitats i respectant-los les decisions encara que no siguin les correctes, per després acompanyar-los en els petits fracassos, quan són adolescents i es fan grans saben discriminar molt bé el "bé" del "mal" i ho acaben demostrant.

Comprovat!!!