CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimecres, 16 de setembre de 2009

conciliació entre la vida escolar i familiar ....



estic enyorada, ......
només amb dos dies que portem d'escola, i ja estic notant un canvi massa fort.
L'aina de moment hi va encantada de la vida, i surt pletòrica, el que vol dir que jo estic feliç, molt feliç de veure com s'està adaptant la mar de bé.
però hi ha un però, sempre n'hi ha un oi?

jo estava molt ben acostumada ... l'aina només anava a la guarde al matí, i a partir de les 12 del migdia ja érem inseparables per la resta del dia.
de fet no hauria de notar les dues hores que ara va al cole a la tarda, ja que possiblement abans les feia de migdiada, però el que ja estic trobant a faltar i molt, és no tenir-la a l'hora de sopar al meu costat.
Avui a les 8 ja no podia més, així que a sopar i de seguida a dormir, a dos quarts de nou ja dormia .......
el sopar tots tres junts, fer la sobretaula , jugar ..... tot això que portavem fent des que va arribar a les nostres vides, ho trobo a faltar!!!! i només portem dos dies...... aisssss
quan per fi ens reunim tots tres al vespre, tanquem la porta de casa i disfrutem del millor del món, de la nostra filla, ara de sobte s'acaba.

si ja ho sé, potser escrit en una freda pantalla d'ordinador pot semblar un tant exagerat, però ara mateix és com em sento.
Avui després de deixar a la nostra ratolina al seu llit, fer una sessió de petons i pessigolles, ha caigut rendida. No haviem marxat de l'habitació, que ella ja estava somiant amb els angelets.
Ens hem quedat tots dos mirant-nos com si ens haguéssin robat, i encara sort que tinc una pila d'hores per estar al seu costat, per tant no m'hauria de queixar, però és que jo estava molt ben acostumada en aquest sentit.

Espero i desitjo que aquest esgotament sigui només l'inici del canvi en la seva rutina, i que de mica en mica vagi aguantant una miqueta més, ni que sigui per sopar a dos quarts de nou en comptes de les vuit menys deu....jajajajajaj
mai m'hauria imaginat que l'inici de l'escola em "pendria les millors hores del dia ...."

què hi farem, ara és el que ens toca, i no hi ha satisfacció més gran per una mare que veure-la tan feliç, encara que això suposi estar sense ella el millor moment del dia.

feliços somnis princesa!

11 comentaris:

Victòria ha dit...

Vols dir que no acaba més rendida ara pel canvi que suposa tot plegat? Jo diria que quan es vagi acostumant al nou ritme allagarà una miqueta més les tardes... (ara que no en tinc experiencia prèvia...)

Isabel ha dit...

Leire demà anirà tot el dia ja que fins ara només han estat els matins així que ja veurem. De moment avui ha aguantat fins a les 21.30 hores. Jo també crec que a mida que es vagin acostumant aguantaran una mica més. El que hem de fer es donar el màxim l'estona que estem amb elles.
Isa

Anònim ha dit...

hola amor !
certament avui ha estat un dia molt especial i he trobat a faltar al nostre angelet aquest vespre.
anims que ja anirem agafant el ritme entre tots.

Petonets !
lluis.

Elén ha dit...

ja ja es que tenemos adicción a nuestras niñas, aysss y aun son pequeñas, no te digo yo nada cuando se vayan de fiesta ¡buff buff, ya me agobio!!

Le costará un poquito aclimatarse al horario, pero al final, supongo que alargará más la tarde. A Candela le pasó igual, y ahora -ya se que han pasado dos años- no hay dios que la acueste, y claro, verla por aquí y estar con ella, está bien, pero por la mañana la pobre está que no puede.

un beset
Elén

Bet ha dit...

Aisss que bonic això que expliques!!

Crec que ja li agafareu el truqui, mica en mica...

D'altra banda penso que està bé tenir aquests sentiments d'enyorament i de tristesa en la pèrdua de coses bones... vol dir que tot va viento en popa!!!

Petons a pilons!
Bet

carolina ha dit...

Aiixxx Sílvia,
Es fan grans...massa depressa. Però al final t'acostumes a que no estan sempre al teu costat.
De mica en mica tornara a agafar l'horari de "nena gran" i arribarà el dia que li hauras de dir " a dormir ja!!!" Cosa que també fa mal el cor...
Esta preciosa, i me'n alegro que li agradi tant el cole.

Carolina

marta ha dit...

I com ens fan patir els fills, no???
ànims, que ja ve el cap de setmana!!!

Roser ha dit...

Ai Silvia...com hem de partir els pares,jajaja
t' entenc perfectament,que farem tantes hores a casa sense elles?

la Valèria començarà dilluns ja matí i tarda, això comporta a sopi d'hora i que a les 8,30 màxim a les 9 estigui al llit, perque entre s' adorm i no s' adorm pasa una hora.Jo lo que faig es que a 7,30 ja sopi, així quan el seu pare arribi pot estar amb ella, això sí, desde que surti a les 4.30 es tota per mí....

Però ja veurem perque amb tantes hores cole a veure lo que aguanta, aixó es la teoria ja veurem la practica....
Un petonàs.


es tota per mí,jajaja

Anònim ha dit...

Bona nit familia, al llegir el teu escrit, ens veiem reflectits, a la nostra "reina": Laia, ens trobem que tamble li passa el mateix, al voltant de les 20 hores, diu que ja no pot mes, que no aguanta, i aixo que ja es pasava tot el dia a la guarde,aixo si al mati a les 7 ja ens toca diana, no ens extranya doncs que al cap de 12 hores sense dormir, al vespre ja no pugui mes.
En fi, son etapes de la seva vida que hem de anar vivint tots tres.

FINS UNA ALTRA, DESDE SABADELL, MONTSE, SERGI I LAIA.

Anònim ha dit...

Jajajaj Sil...la Mar ayer a las siete dijo que desconectaba jajaja...así que se quedó fritita fritita...la dejé dormir una horita y después la desperté ya que no la había bañado y todavía tenía que cenar... Sobre las diez a dormir otra vez..y hasta las ocho que toca diana...
La verdad es que cada tarde está igual...muertita de sueño.Hay días que aguanta un poquito más y está todo el día sin dormir...pero a las ocho y media o nueve a dormir ...y de un tirón que duerme la tía ... Pobretas les va a costar un poquitín, pero ya verás como pronto cambia la cosa y las podemos tener un ratín más para nosotras jaja... Un besote y hasta el domingooooooooooo...Noelia, Jaime y Mar Jin

Pere i Carme ha dit...

És que estaves molt mal acostumada....jejejeje !!!! es broma...
A nosaltres ens passa el mateix, ahir, sense anar mes lluny, no la varem veure ni la Carme ni jo, doncs quant varem arribar de treballar ja estava dormida....va caure derrotada a les vuit del vespre !!!!
Però aixó es normal els primers dies de la nova etapa escolar; ja veuràs que en pocs dies les podrem disfrutar una micona mes cada dia.

Una abraçada.