CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




diumenge, 13 de setembre de 2009

cap de setmana al delta de l'ebre

per on començo???
ho confeso, des que de ben petita els meus pares em van portar per aquestes meravelloses terres un parell de vegades, no hi havia tornat a posar els peus fins l'agost del 2006, pocs mesos abans de tenir a l'aina.
Va ser amb la família del cor ....., hi varem passar uns dies, i va ser aleshores quan vaig pendre consciència de lo bonic que era tot allò.
Fa poc més d'un any que hi varem tornar, concretament a un bateig.
Però Ara, després de tot aquest temps i amb les nostres petitones entre nosaltres, ho hem repetit!
Ha estat fascinant!, quina meravella! quina terra!

Si ja heu visitat el delta, ja sabeu de què us parlo, però si encara no ho heu fet, no us ho deixeu perdre, perquè és realment preciós.
El delta és fascinant durant tot l'any, però ara, just a l'època de la sega que té aquelles tonalitats entre verds, grocs i marró és realment impressionant!
la seva típica olor no et deixa indiferent,.... n'hi ha tantes....... cada camp d'arròs té la seva olor, la d'abans de segar, la de durant la sega, la de després ..... és indescriptible.
quant trepitges aquella terra entens perquè els que són d'allà se l'estimen tant,....
per sort, és una zona que encara es conserva bastant fidel als seus orígens, el turisme no hi ha entrat de ple.
I si a sobre, et fa de guia un gran amic, i que va néixer allà, tot plegat esdevé màgic.
han estat tres dies plens d'activitats, de riures i de molt d'amor, tres dies que mai oblidarem.

Seve, Virgi i Judith, mil gràcies per tant d'amor i tanta dedicació!!

7 comentaris:

Laura ha dit...

M'agrada moltíssim el delta de l'ebre, de petita hi havia estat amb els meus pares, pero el vaig redescobrir fa uns 6-7 anys i hi tornem sempre que podem.
Laura.
P.D. A barna per la mercè. festival asia.

Anònim ha dit...

HOLA AMICS!!! M'ALEGRA QUE US AGRADIN LES NOSTRES TERRES, PER NOSALTRES SÓN UN TRESOR QUE ES PORTA AL COR I ES VIU AMB INTENTSITAT..JO SEMPRE DIC QUE L'ENCANT DEL DELTA ÉS PRECISAMENT LA VARIACIÓ QUE ES PRODUEIX EN EL PAISSATGE AL LLARG DE L'ANY, CADA ÉPOCA TÉ UN ENCANT DIFERENT...AL JUNY TAMBÉ M'AGRADA MOLT AMB TOTA LA VERDOR DE L'ARRÒS I AQUELLA OLOR CARACTERISTICA AISSSS!!....PERÒ PER UN ALTRE COP FEU UNA PARADETA A CASA NOSTRA QUE ENS HAGUÉS AGRADAT MOLT SALUDAR-VOS.....VAL?

MONTSE, CARLOS I EL PETIT JOAN

sílvia.....esperant a l'ona ha dit...

no en tingueu cap dubte família!!!
vindrem, però amb més calma!
no vegis les ganes de veure'us sabent que us teniem tan a prop, però no anavem sols, així que tornarem per estar amb vosaltres tal i com us mereixeu, sense presses!!
ara que hi hem trobat el gustet, si total és un passeig!!!! jajajajajaja

una abraçada enorme
sílvia

Anna ha dit...

Són unes terres fantàstiques i des que hi tinc uns amics allà encara l'estimo molt més.

VISCA LES TERRES DE L'EBRE!!

Anna

Anònim ha dit...

QUIN VÍDEO MÉS TXULO!
NO VEGIS EL TIP DE RIURE AMB LA MÚSICA DEL VERANO AZUL.
ETS BONÍSSIMA TRIANT MÚSIQUES NENA!

ALBERT

X CERT, BONES TERRES LES DE L'EBRE, SÍ SENYOR.

Anònim ha dit...

Molt bé!!!!! Us esperem a totes dues famílies...ja ho sabeu que aquí teniu casa vostra.

Petonets.


Montse, Carlos i Joan

Pere i Carme ha dit...

Si Silvia, es una terra fantàstica !!!
Te aquell encant que et fa repetir.... i a mes, tenim amics en comú a Masdenverge !!!.
Nosaltres varem estar per les mateixes dates amb la nostra Familia del Cor per celebrar l'aniversari del viatge a Xina i varem tenir la sort de poder veure la sega tal com es feia fa dècades...fantàstic !!!

Una abraçada

PD.
La cançó del "Verano Azul"....molt encertada...jejeje !!! i pobre cranc, quina sort que va tenir de no trepitjar-lo.