CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




diumenge, 9 d’agost de 2009

fotografia de la setmana



em quedo amb aquest somriure i amb les estones tan divertides i entranyables que ens regala l'aina constantment.
A vegades creiem que necessitem grans coses per ser més feliços, i anem molt equivocats. Són els petits moments i aquestes estones amb els que més estimem que ens omplen realment i ens proporcionen la felicitat, l'autèntica felicitat.

A vegades a la vida passen coses que et fan parar en sec, mirar al nostre voltant i donar gràcies.
Sóc de les que ho fa, i dóno gràcies, però setmanes com aquesta em recorden que encara ho faig poc.

aquesta mateixa setmana una amiga ha demanat la sedació després de despedir-se de tots, i just l'endemà em diuen que a un amic nostre només li queda un mes de vida .... així, sense més ni més.
A tots dos se'ls endurà la mateixa enfermetat, els dos molt joves i un d'ells amb fills.
És molt dur quan són ells mateixos els que et fan donar compte de que no val la pena preocupar-se de les mil i una coses que ens preocupen diàriament, que el que realment val la pena és el dia a dia i gaudir-ho tant com puguem.
la seva actitud davant la vida és impressionant, encara dónen gràcies per haver tingut la oportunitat de poder-se despedir i afrontar els últims moments amb els que tant han estimat.

només puc dir que encara ens queda molt per apendre...

5 comentaris:

jinghai ha dit...

gracias por compartir esos momentos tan duros para que podamos reflexionar,el dia a dia simplemente es lo mas importante que tenemos,y lo mas pequeño de ese dia a dia tenemos que convertirlo en lo mas grade.

Shari y Pedro ha dit...

Es verdad que cada día deberíamos dar gracias por todo lo qeu tenemos que es mucho...

Es verdad que la vida no respeta a nadie y que es caprichosa en sus decisiones y por eso mismo, nosotros debemos vivirla intensamente, disfrutando de todo lo bueno que tenemos, pero sobre todo, de los que queremos.

Y es verdad que la sonrisa de Aína vale un mundo, no tiene precio, y que cada mañana y cada noche cuando la veáis sonreir y sepáis que esa sonrisa va dirigida sólo a vosotros, debéis sentiros los más afrotunados del mundo.

Un enorme beso, el más grande del mundo, y mucha fuerza en todo lo que deba venir.

Anònim ha dit...

ostres Silvia, que dur!
Es veritat que nomes podem dir: Gràcies, gràcies i gràcies
I tant si ens en sentim d´afortunats!!!
Un petonet familia, Fina

Laura ha dit...

Sento moltíssim el què els està passant als teus amics i en consequència a tots els que els envolteu... hem d'aprendre d'ells i estar contents pel què podem viure dia a dia.
Laura.

Anònim ha dit...

Ay madre, pero que cosita tan linda de hija que teneis.
Que gran verdad Silvia, siempre andamos preocupados por si eso u lo otro, y nos olvidamos de lo que más importa.

Me encanta leerte, y ver a tu preciosidad.
Gracias por compartir tanto.

Ana, a punto de ser asignada y ver la carita de mi ángel.