CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




diumenge, 30 d’agost de 2009

fotografia de la setmana



aquesta setmana toca una fotografia mooolt especial!, la del bateig al mar.
Ho vàrem fer per primera vegada ara fa 3 anys, no deixa de ser una festa a la platja amb la família del cor, que li varem dir bateig al mar.
una tarda al mar, amb una companyia inmillorable, un sopar sota la lluna i disfrutant de l'amistat i de les nostres filles, en resum: Bateig al mar!!
No és l'oficial, en faltem molts, però ha estat fantàstic.
VEure com cada any en el mateix lloc es van fent tan grans..........

gràcies a la família del cor per ser com sou!!!!!!!

dissabte, 29 d’agost de 2009

començem a escalfar motors!!


el proper cap de setmana és la festa major del nostre poble.
Però tot i que comença oficialment el divendres , aquest cap de setmana ja hi ha moviment, i el més important, començen les proves pels senys i els negres.
L'any passat vaig explicar com queda dividit el poble durant la festa major, i deia que des del més gran fins al més petit va vestit de seny o de negre.
Per a no tornar a repetir el mateix que l'any passat us en deixo l'enllaç i així els que no sabeu de què va us en podeu fer una idea.
http://amblamevaprincesa.blogspot.com/2008/09/estem-de-festa-major.html

A casa ja hem començat a posar-nos en marxa!
ja tenim tot el que cal per engalanar la façana, que serà evidentment negre, i avui hem participat amb la primera prova puntuable, la donació de sang ...... perquè no tot ha de ser festa i prou oi?
de fet s'ha de dir que l'únic que ha donat sang és el papa ......., l'aina i jo ens ho hem mirat, ja que jo no en puc donar perquè resulta que no arribo al pes mínim establert ...... aixxxxxxx

Aquesta setmana es preveu mogudeta, en portem moltes de cap juntament amb altres negres i ens mantindrà ocupats.
Ja sé que hi ha algun seny que em llegeix, per això no dóno més detalls del que pensem fer .... jejejejejej.

AH, dir que fins i tot en un poble de Teruel, vaig conèixer unes persones que aquest any vindran a participar amb els negres, ja que n'han sentit a parlar i l'any passat ja s'hi van acostar !



VISCA ELS NEGRES!




divendres, 28 d’agost de 2009

adéu vacances....... hola rutina!

Sembla que era ahir que començava l'estiu, i quasi bé ja l'estem acabant.
Com canvia la percepció de l'estiu quan ets petit o gran oi? quan era petita (almenys a mi) l'estiu era llarguíssim, i tot i que mai tenia temps d'avorrir-me, l'estiu era aquella època de l'any que semblava que els mesos es tripliquéssin i duréssin molt més.
Ara en canvi l'estiu em passa molt ràpid, massa.....
ja fa uns anys que sento que la vida va molt depressa, però quan arriba l'estiu encara hi va més.

Em fa certa mandra pensar en tots els canvis que tenim a sobre, i deixar aquesta "rutina" d'anar fora d'hores, no trobar mai l'hora per anar a dormir, disfrutar dels sopars amb espelmes a l'aire lliure, de jugar al llit amb l'aina fins ben tard, portar-la al seu quan ja està completament rendida i tornar-me a llevar amb ella a sobre reprenent de nou el joc......ufffffffff

Li explico a l'Aina que hem de tornar a adquirir els hàbits que teníem, però a ella també li fa mandra.....
Quan va plegar de la guarde, em deia que tenia moltes ganes d'anar al cole de grans i de fer coses de nens grans.....
ara en canvi està sotmesa a la mateixa mandra que jo.....
em diu : no mama, al cole de grans no, quedem-nos a casa juntetes que hi estem molt bé!!! jajajajajaja
i és que aquest estiu l'ha disfrutat moltíssim, al ser més gran ha pogut disfrutar de coses que altres estius no feia.
Li ha encantat anar d'un lloc cap a l'altre, i ja em diu que quan tornem a fer la maleta......

Serà dur.......les hores que estarà al cole la trobaré molt a faltar.
Espero que per ella no ho sigui tant, no vull que s'ho passi malament......
passem pràcticament 24 hores juntes, i no podem estar de costat, hem d'estar ben enganxades .....jajajajajajaj, encara que ens morim de calor hem d'estar enganxades amb "felo" (celo) com diu ella.

Ja hem començat amb els preparatius de tot el que demana l'escola, una llarga llista, i ens queda el més "important", anar a triar la seva maleta que tot i que em pensava que la voldria de la KItty, ( perquè estem amb la kitty a més no poder...), em diu que no, que la vol de la minnie.
Aissss el cole de grans quantes coses que l'acompanyen.....és sinònim de que es van fent grans, sens dubte una etapa important.

I ara ens queda acabar de gaudir d'aquests 15 dies mal comptats, esperant amb moltes ganes la festa major que ja s'acosta!!

dimarts, 25 d’agost de 2009

mini vacances a Teruel.

Doncs aprofitant els pocs dies de vacances que queden, hem passat uns dies a un poble de Teruel, a casa d'uns grans amics, la nostra família del cor.
És veritat quan diuen que Teruel és el gran desconegut, cosa que no entenc, perquè amb menys de 4 mesos ja hi hem anat dues vegades i tot el que hem vist ens ha fascinat!!!
els seus paisatges, els rius, els poblets, i els infinits racons que estan amagats i que són meravellosos.

Quan es combina molt d'amor, ganes de passar-ho bé i una companyia fantàstica, el resultat final és excel.lent.
Jaume, Noe i Mar, moltes gràcies per tot, ho hem passat genial!!

dijous, 20 d’agost de 2009

un plat de verdura ....



ja he dit en més d'una ocasió que aquest bloc, entre d'altres coses, el faig servir per apuntar aquelles petites coses que et fan riure i passar estones realment divertides.
El faig per les meves filles, i algun dia el trobaran en paper, imprès, crec que pot ser una bona idea, un bon diari........

doncs avui hi ha una anècdota quelcom graciosa, si més no per nosaltres, que ens hem fet un bon tip de riure!!
Sabeu el que pot donar de sí un plat de verdura?????
per endavant ja dic que l'aina menja bé, a vegades hem passat temporades menys afortunades culinàriament parlant, però en general és una nena que menja bé, i tot sigui dit de pas, té un bon paladar.
Avui tocava verdura, li encanta, però si les patates i les mongetes verdes van barrejades, té una admiració especial per les patates.

Hem dinat a casa els avis, com molts d'altres dies, i l'aina ha menjat bé ;
el seu plat de verdura, el seu tall i la seva fruita, o sigui, molt bé.
Mentre estava enfilada a la cadireta tamany mini de la cuina dels avis, observant com la iaia rentava plats i endreçava la cuina ha seguit picant patates de les que han sobrat.

la meva mare li diu:
aina, amb tot el que has menjat encara téns gana?
la resposta de l'aina:
iaia, que bones que estan aquestes patates sense que la mama em digui que entre patata i patata que toca mongeta!!!!!!!

no sabeu el tip de riure de tots quan la meva mare m'ho ha explicat, perquè es veu que la seva cara mentre menjava patates descontroladament era impagable.

dimarts, 18 d’agost de 2009

una data que mai oblidaré .....

Avui és un dia especial, i ho serà sempre, ja que el dia 18 d'agost de 2005, el nostre expedient va quedar registrat a la xina.
Evidentment que el dia que finalment varem abraçar a l'aina, o el dia de l'assignació són únics i irrepetibles, però també sempre portarem al cor el dia 18 d'agost, ja que sense aquesta data rès del que venia al darrera hagués estat possible!

Sempre dic que el 18 d'agost no només ens va unir amb la nostra filla, també ho va fer amb una altra gran família, la nostra família del cor.
Amb molts d'ells ens veiem molt sovint, anem junts de vacances, intentem aprofitar tots els ponts, gaudim de tots els aniversaris, disfrutem de totes les trobades que fem, les hores que passem junts no ténen preu, els riures, els crits .......
Però també ens ha unit, encara que sigui a la distància, amb moltes altres famílies que tot i no veure'ns tan sovint, mantenim una relació molt i molt especial i intentem veure'ns de tant en tant per gaudir de les nostres princeses i recordar moments màgics.

D'aquella data de registre avui en fa 4 anys, 4 anys plens de felicitat impossibles d'oblidar.
gràcies a tots els que ens heu acompanyat durant aquest temps.

diumenge, 16 d’agost de 2009

fotografia de la setmana

ahir varem estar a la reserva africana de Sigean (frança), i ho varem passar realment molt bé.
Es tracta d'una gran extensió de terreny que reprodueix en certa manera la forma de vida autòctona dels animals en el seu hàbitat, l'Àfrica.
El parc està dividit en dos espais, un circuit per fer en cotxe i veure els animals de forma lliure i una altra zona tipus zoo, que es fa a peu.
No cal que digui que l'aina va disfrutar moltíssim en el circuit en cotxe, ja que era una gran novetat per ella.
Varem riure molt i molt amb els estruços i els óssos, éren molt simpàtics i ens van regalar moments molt divertits.
És una bonica manera de passar un dia especialment per als més petits.

dissabte, 15 d’agost de 2009

entre tots podem .....

ahir em van passar per correu electrònic un mail d'aquells de cadenes ......
sincerament, no hi crec massa en això de les cadenes, però d'entre moltes que m'envien sempre n'hi ha alguna que té algun missatge especial i molt cert.
m'ha agradat molt el text, el trobo molt positiu, per tant em vé molt de gust copiar-ho al bloc.
espero que us agradi.

"Avui hi podria haver pau al món.
Podríeu tenir confiança que sou exactament on se suposa que heu de ser.
Podríeu recordar les infinites possiblitats que néixen de la fe en un mateix i en els altres.
Podríeu utilitzar els dons que heu rebut, i transmetre l'amor que us ha estat donat.

Que aquest coneixement s'instal·li en el vostre cos i permeti a la vostra ànima la llibertat de cantar, ballar, lloar i estimar.
Està aquí per a tots i cadascun de nosaltres"


bonic veritat?

divendres, 14 d’agost de 2009

desig!!

avui ens ha arribat un nou desig, ens arriba des de málaga, de la m.carmen el jose.
És molt bonic, ens ha agradat molt.
moltes gràcies!!



dijous, 13 d’agost de 2009

tòpics



ahir estava sopant amb una molt bona amiga, i entre moltes altres coses parlàvem de com encara hi ha molts tòpics a trencar en aquest món.
Tòpics i llegendes en molts aspectes de la vida, però sobretot en com ha de ser una família i el vocabulari que s'utilitza.
He pensat que és un tema important a tractar i a ser possible anar canviant amb el temps.
Entenc perfectament que no tots pensem igual, per gustos els colors, però em molesta profundament que es donin coses per suposades simplement per no ser "iguals" que altres opcions.

Moltes vegades, algunes sense mala intenció , d'altres totalment mal intencionades, o simplement paraules mal usades, es fa servir el terme de "família normal";
s'entén per "família normal" aquella família formada per un pare, una mare i fills evidentment biològics i a poder ser la parelleta.
Moltes vegades no importa la relació entre ells, és igual que sigui dolenta o sense amor; tant és que a vegades sigui només aparença, a ulls de molts segueix siguent una "famíla normal".
si a ulls de molts això és normal doncs perfecte, no vol dir que tots veiem la "normalitat" des del mateix punt de vista, però el tòpic comença a molestar quan la "normalitat" exclou o penja etiquetes als membres d'aquesta família.

no sé vosaltres, però jo he escoltat unes quantes vegades, expressions poc encertades i molt suposades sobretot quan es refereixen a fills que no es cenyeixin a la perfecció sota aquesta aparent "normalitat".
expressions referents a fills adoptats o de pares separats com si fóssin sinònims a nens amb problemes.
frases com "....i què vols pobret, si és adoptat, o els seus pares estan separats....".
Aquesta expressió ha estat utilitzada davant una pataleta, o una adolescència difícil...... com si aquestes conductes fóssin exclusives només d'aquests nens.

Crec que són tòpics que hem d'anar trencant i corregint, ja que no són exemples de rès.
De rabietetes en fan tots els nens, d'adolescències complicades n'hi ha una pila, i tantes d'altres coses que són típiques de l'edat i no de la condició familiar.

Ens hem d'anar habituant a que de famílies n'hi ha de tots colors i condicions, i que totes són igual de respectables i igual de vàlides.
Jo entenc una família com a grup de persones que s'estimen i es respecten, sigui quina sigui la procedència dels seus membres i sigui quina sigui la seva condició sexual.
començo a estar una mica tipa de que es vegi anormal, allò que no es ceneix única i exclusivament a la "normalitat" d'uns quants.

L'amor és això, AMOR, amor entre persones sigui quina en sigui la seva condició, i si hi ha amor hi ha família, sigui com sigui aquesta família.

dilluns, 10 d’agost de 2009

16 mesos!



" l'esperança és el somni d'un home despert" ( aristòtil )

estem esperançats, i estem desperts!!
esperançats perquè a casa hi falta algú per completar la nostra família;
desperts perquè no hi ha dia que no somiem amb el nostre segon somni.

diuen que la paciència és amarga, però que els seus fruits són dolços........
i aquí estem nosaltres, entre la paciència i l'esperança de veure acomplert ben aviat el nostre somni.

fa 16 mesos que el nostre expedient ha quedat registrat a la Xina, i molts més de 16 que vius als nostres cors.
desitjo que mai ens manqui aquesta esperança i aquesta paciència per arribar fina a tu.

16 mesos Ona, 16 mesos menys que ens apropen una mica més a tu!

un petonet princesa!

diumenge, 9 d’agost de 2009

fotografia de la setmana



em quedo amb aquest somriure i amb les estones tan divertides i entranyables que ens regala l'aina constantment.
A vegades creiem que necessitem grans coses per ser més feliços, i anem molt equivocats. Són els petits moments i aquestes estones amb els que més estimem que ens omplen realment i ens proporcionen la felicitat, l'autèntica felicitat.

A vegades a la vida passen coses que et fan parar en sec, mirar al nostre voltant i donar gràcies.
Sóc de les que ho fa, i dóno gràcies, però setmanes com aquesta em recorden que encara ho faig poc.

aquesta mateixa setmana una amiga ha demanat la sedació després de despedir-se de tots, i just l'endemà em diuen que a un amic nostre només li queda un mes de vida .... així, sense més ni més.
A tots dos se'ls endurà la mateixa enfermetat, els dos molt joves i un d'ells amb fills.
És molt dur quan són ells mateixos els que et fan donar compte de que no val la pena preocupar-se de les mil i una coses que ens preocupen diàriament, que el que realment val la pena és el dia a dia i gaudir-ho tant com puguem.
la seva actitud davant la vida és impressionant, encara dónen gràcies per haver tingut la oportunitat de poder-se despedir i afrontar els últims moments amb els que tant han estimat.

només puc dir que encara ens queda molt per apendre...

dijous, 6 d’agost de 2009

lluna plena


una altra lluna plena, que encenem la nostra espelma vermella perquè es compleixi el somni de moltes families, entre elles la nostra.
tot i que ja ho he dit moltes vegades, i si digués el contrari mentiria, ara l'espera és diferent, ..... l'aina fa que sigui molt diferent.
ens passen les hores i els dies depressa, massa depressa, però això no vol dir que el sentiments siguin diferents, ben al contrari.

així que avui, en una lluna plena de ple estiu, miro la lluna i em recorda al meu petit tresor .....
em sap molt greu la situació actual en la que ens trobem les families en procés d'adopció a la xina.....
potser a xina no en són conscients, però els retards, les renovacions de CIs entre d'altres, estan portant a la desesperació i a la fustració de moltes famílies.
moltes families que veuran com el seu somni queda en un no rès.

cada dia dóno gràcies al món i a la vida per tenir a l'aina i la possiblitat de fer créixer també la meva família de forma biològica, però rès d'això esvaeeix el nostre segon somni oriental, i aquí seguirem, esperant que algun dia, l'ona arribi a la casa que tant l'estima i l'espera.

us deixo la lletra d'una cançó dels Whiksyn's
per tu Ona:

Hi ha molts cops que penso
qui sóc jo realment.
I és quan miro els teus ulls
i és com quan mires el cel,
pots veure-hi moltes coses
però sempre diferents.

Hi ha molts cops que penso
què hi faig en aquest món
que no és res sense tu
i amb tu tot es confón.
Món que tant es belluga
però a cops sembla ben mort.

Sovint em trobo tan lluny de tu...
I et necessito, més que mai et necessito.
Res més que tu pot fer sentir-me viu
perquè tu tens tot el meu cor...
perquè tu tens tot el meu cor...
Fes-ne el que vulguis.

El teu record encara em fa esborronar a les nits.
I somio en despertar-me al teu costat cada matí
i acaronar-te les galtes,
poder sentir-te a prop de mi.

Quan ens separi
un tros de mar.
Quan la distancia
tracti d´anar esborrant al passat,
mira la lluna i no m´oblidis mai.
Voldria tornar-te a acariciar.
I avui que no ets al meu costat
puc dir-te que et segueixo estimant.

I a les nits de lluna plena
tornaré a comptar els estels
des de la mateixa platja
enyorant la teva pell,
esperant que la llumeta
segueix encesa eternament.

diumenge, 2 d’agost de 2009

fotografia de la setmana



aquesta imatge és d'avui, de l'aina jugant a la platja de riells.
la veritat és que ens ho hem passat molt bé, hem descansat, passejat, jugat i hem conegut a una família encantadora que acaba d'arribar de la xina amb el seu tresor que també es diu Aina.

molts records a tots i a seguir gaudint de les vacances!!!!!!