CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimecres, 8 de juliol de 2009

preguntes......

Avui, després de deixar a l'aina a la guarde una noia s'ha acostat a mi, i m'ha dit :
perdona, et puc fer una pregunta......?
aquest cop puc dir que no m'ha agafat per sorpresa, l'he vist venir...

ja fa dies que m'adono, i els que teniu fills físicament diferents a vosaltres sabeu de què us parlo, que una noia ens observa .......
és una mirada bonica, neta, dolça, però una mirada, una d'aquelles que no et deixen indiferent, i que saps que tard o d'hora t'acabaran preguntant .....
de fet, és una persona que no la tinc vista pel poble, no em sona de rès, i fa relativament poc que ens creuem .........
ens creuem cada matí, per tant dedueixo que vé de l'estació i deu treballar en algun lloc del poble.

avui s'hi ha atrevit......
ha anat directe, sense embuts, i li agraeeixo que s'estalviés la típica pregunta de molts que no saben com adreçar-se i començen per allò de .........
és adoptada oi????? , com si no es notés .....
no em fa rès que m'ho diguin, però si que em molesta que ho facin davant de l'aina, ja que em fa por que relacioni la paraula adoptada amb alguna cosa extranya, i no és així, no ho sento així ........
per mi és la meva filla, única i especial i no hi ha cap paraula adicional a filla.
jo mai dic que és la meva filla adoptiva, perquè no ho sento així, és la meva filla amb cada lletra de la paraula filla, i prou, sense més.
quan ens fem un petó, una abraçada no existeix aquesta diferència, ...... són diferents els petons adoptius dels biològics? NO, Per tant penso que la paraula adoptiva és un simple tràmit burocràtic.

al que anava.......
"sempre ho he volgut fer, però el meu noi no he té tan clar ......... s'estimen de veritat oi?"
li he agraït que m'ho preguntés quan no hi havia l'aina al davant, el que em fa pensar que ho anava tard, o s'ha esperat, ja que sempre que ens creuem és quan vaig amb l'aina.
avui però sigui com sigui, l'aina ja estava a la guarde i estavem allà les dues soles, al mig de carrer, enmig del normal enrenou de les 9 del matí, allà estava jo, amb una desconeguda parlant d'adopció.

què és per tu estimar de veritat? li he dit.....
si estimar de veritat és donar-ho tot per ells, saber que si els hi passa la més petita, alguna cosa per dins teu es trenca, no poder estar sense ella i necessitar els seus petons i els seus braçets que t'abracin per viure, si, s'estimen de veritat!!!!!!

està clar que no era ella la que necessitava aquesta resposta, ella necessitava aquesta resposta per explicar-la a algú més, i fer-li notar que un fill és un fill i no hi ha diferències entre la via biològica i l'adoptiva, només s'en volia assegurar i seguir defensant la seva voluntat de la maternitat adoptiva.

jo li he dit que amb l'aina he après el que vol dir ser mare, ser mare de veritat, ni adoptiva ni biològica, MARE, amb l'aina he après a saber què vol dir tenir un fill,....
tens molt de temps per pensar, per pensar de veritat en moltíssimes coses que suposo que dones per fetes amb una maternitat biològica, i que en canvi, l'adopció t'aporta molts detalls sobre altres coses que ni tan sols saps que existíen, sobre el veritable sentit de l'amor i del tenir un fill.
si mai ens decidim per la via biològica, ja que si que podem tenir fills biològics, estic segura que el que serà diferent serà l'experiència, però mai la finalitat, ens trobarem de diferent forma, però el fons serà el mateix indiscutiblement.
de què ens serviria ser fills biològics si realment no hem trobat un lloc al cor dels nostre pares?
els llaços s'han de crear igualment tant si ets un fill biològic com adoptat, i és el que realment compta.
ser fill biològic i prou no et dóna cap garantia de rès si abans els teus pares no t'adopten des del fons del seu cor.......


aquesta reflexió, o molt semblant, que havia llegit ja fa anys en un llibre sobre l'adopció, és realment certa, el temps d'espera és el que t'ajuda a buscar, a llegir llibres com aquest que mai llegiria en un embaràs biològic .......
aquesta reflexió,ara prèn més sentit que mai, i que aquest vincle tan important que tinc amb l'aina és el que et fa riure, per no plorar, de les mil i una preguntes tontes que et fa la gent ....
si els llaços de l'amor no hi són, tant se val que parlem de biologia o genètica, això sol no ens servirà de rès.
un gràcies i una abraçada d'una desconeguda de la que ni tan sols conec el seu nom, ha sigut la resposta, ..... rès més......

la veritat és que estic impacient per demà, ..... què ens direm quan ens creuem de nou??
No sé si aquesta noia acabarà siguent mare a través de l'adopció, però sigui com sigui, serà una bona mare.

6 comentaris:

marta ha dit...

Veus com seguim sent reinvicatives... Molt bé!!! Tenir un fill, tant d'una manera com d'una altre, no és res que s'hagi de prendre a la lleugera i tant sigui com sigui l'amor creix amb el temps i la convivència.
Felicitats ets una mare de c...

Un petó

Bet ha dit...

Aix...

Sempre ho he dit i sempre ho diré: el temps que ens dóna ser mares d'aquesta mena de manera és un regal. I em sembla que també li has fet un regal a aquesta desconeguda...

besadetes
bet

Laura ha dit...

Dius que mai dius que tens una filla adoptiva... és que no la tens... tu tens una filla, la vas adoptar (si, en passat) però ara és filla teva.
Tenim uns amics que tenen una filla que va néixer a xina fa 5 anys i ara en fa 1 que té un germà que ha nascut biològicament dels seus pares, vaig ser testimoni com una persona els demanava "s'estimen igual?"... la pregunta no anava amb mala fe, i la meva amiga tampoc es va enfadar a la hora de respondre.
Petons, mare!
Laura.

Anna ha dit...

Primer felicitar a la desconeguda per preguntar-ho quan estaveu a soles, això ja és un gran punt....massa gent té tan poc tacte.

A mi em reventa una conversa tipus la que vaig tenir un dia al sortir de l'escola la Laura, amb la nena al davant. Us la reprodueixo:

Una dona s'acosta i em diu:
Senyora: És filla teva?
Jo (sense gairebé esperar que acabés de preguntar-ho): SÍ!!!
Senyora (se li escapa el riure): Teva o adoptada?
Jo (ja amb cara de gos...): Meva, meva és filla meva.
Senyora: ai perdona!! però és adoptada, no?
Jo: I li dic sí, però és la MEVA FILLA

............


-

sílvia.....esperant a l'ona ha dit...

ostres anna......
quan et passa això, perquè sempre hi ha una primera vegada és molt desagradable!!!!!
i no fa mal que et facin la pregunta.......en el món hi ha gent de tota mena, el que fa mal és que ho facin davnt de les nenes, això si que et fa bullir la sang......

em callo moltes de les possibles respostes...jejejejejeje

sílvia

Roser ha dit...

Silvia un cop més m' has emocionat...
També felicitar a auesta noia que ha tingut la valentia d'a dreçar-se a tu per preguntar...
A vegades preguntar fa por independent de la pregunta, jo m' enrecordo la primera vegada que vaig parlar amb la noia que em va informar del món de l'a dopció, estav feta un flan, i nomè era per dir-li a on ens podien adreár per començar....
La veritat es que jo agraeixo que ens facin preguntes, si podem ajudar millor,al principi vas molt perdut en tot, però sobretot en sentiments.
Les nostres filles,son nostres i s'estimen amb bojeria, tant se val com arribin a nosaltres....el món de l' adopció ens aporta moltisimes coses i que aprenen moltes coses que desconeixiem., almenys jo...
Un petó
Roser.