CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimarts, 7 de juliol de 2009

no et deixaré mai més......

"mama, no et deixaré mai més".
aquestes paraules són les que últimament em diu l'aina quan m'abraça d'aquella manera tan especial que només sap fer ella.
segurament que si em digués que no em deixarà mai, potser no li donaria tanta importància com la té afegint el "més" al darrera.
aquest "mai més", almenys és el que jo crec, m'indica que l'aina és molt conscient de que hi ha un temps a la seva vida que no l'hem passat juntes.
això ho ha sabut sempre, però una cosa és saber i l'altre de molt diferent, començar a entendre.

aviat farà un mes que l'aina ha tingut una cosineta, una cosineta de la que ha viscut tot el procés i que s'adona de que la seva arribada al món ha estat diferent de la seva.
Per això crec que comença a introduir petits matisos que a la seva manera indiquen el que no vol tornar a perdre .....

és molt curiós i molt inocent que la frase la faci ella, com si fós ella la que ens ha deixat a nosaltres en algun moment......

5 comentaris:

Laura ha dit...

Hola... quan he llegit el títol he pensat... aquest "més" és important... veig que l'entrada també va per aqui...
Interessant i sobretot, per estar-hi a sobre, sobretot perquè tal com dius sembla que interpreti que fós ella qui us hagués deixat ...
Laura.

Bet ha dit...

Estic d'acord amb vosaltres... aquest "més" és revelador. Però potser és la única forma d'expresar-ho que té, perquè no sap com més dir-ho.

De totes formes, que bonic...
Bet

Anna ha dit...

Sí alguna cosa totes intueixen, saben, etc....i la informació la van assimilant i a mesura que estan preparades van preguntant o fent comentaris...

La Laura fa un parell de mesos em va deixar anar: "Mama, anirem algun dia a Xina?" jo li vaig que sí, que en principi sí, i em va dir: "doncs vull anar a veure l'habitació on dormia" Em vaig quedar al·lucinada perquè no era un moment que jo esperés un comentari com aquell i després va seguir jugant com si res. Fins la propera pregunta o comentari...

Hem d'anar al seu ritme.

Anna

Ester, FM09 ha dit...

que hija tienes, silvia, me sorprende siempre...cada palabra o frase suya que nos transmites me deja ko, esmuy inteligente y tiene muchimos recursos para expresar lo que siente.

Sin duda ese "més" es muy importante.

Muchos besos desde Valencia.

Ester.
http://enunbosquedelachina.spaces.live.com/default.aspx

Roser ha dit...

Ja fa molt de temps que sé que l' Aina es una nena que ho capta tot a la primera i no s eli escapa res....com a vegades parlem,molt igual a la Valèria en moltisimes coses...
Ella amb aquest mai més, segurament es concient del temps que no va estar amb vosaltres i es com una manera de compensar-ho...elles començen a entrendre moltes coses i a vegades nosaltres els hi expliquem coses i sembla que no s'enteren pero no es així...Ja veurás que en poc temps l' Aina et farà altres preguntes i ho entendrà a la orimera, es molt llesta.
Silvia segueix amb els teus escrits, ajuden molt en situacions que ens trobem...
Un pet´´o
Roser