CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




divendres, 31 de juliol de 2009

HOLA.... desde L'ESCALA i bones vacances!!!

hola a tots....
ja fa un parell de dies que estem a l'escala, al nostre estimat empordà!!!!
aquí intentem descansar......, ja que les nostres escapades pel món díriem que de descansar poc .....jajajajajja, ja que intentem arribar a cada racó i disfrutar-lo al màxim!!

aquí a l'escala l'aina s'ho passa d'allò més bé, s'ho coneix tot de cada any i sap molt bé on hi ha els llocs d'interès per ella.

potser no hagués fet aquesta entrada, o l'hagués fet diferent....., però he aprofitat 5 minutets per fer una ullada al correu i m'he trobat amb una entrada a un blog molt interessant i mooooooolt familiar.....

la isabel, de http://isabel-miblog.blogspot.com/ , ha fet una entrada molt interessant i tal i com us deia la seva entrada està a l'ordre del dia, així que he pensat que com ella, moltes de les nostres petitones estan fent preguntes i l'experiència és prou interessant per compartir-la, doncs al fi i al cap, tots els pares adoptius passem per aquí.
a vegades saber que no estem sols i que tots passem pel mateix ens fa més forts i ens dóna molta més seguretat.
ella parla del naixement i la panxa, tema clau!!!!

la nostra experiència amb el tema és de moment més que positiva.
és molt curiós com de vegades sempre m'havia imaginat aquest tema d'alguna manera diferent a la realitat.
la frescor, la confiança i la normalitat amb la que parlem amb l'aina em sorprèn fins i tot a mi.

l'aina, desde sempre sap que vé de xina, segurament que ella en un passat no molt llunyà no entenia què volia dir venir de xina, doncs es pensava que tothom venia d'allà......
ara sap què vol dir venir de la xina, sap que vol dir néixer i sap què vol dir néixer d'una panxa que no és la meva.

sense anar més lluny, aquestes vacances a sardenya, hi va haver el moment estrella!!!!
al mig d'una platja paradísíaca, parlant de que les platges de carib no li arribaven a la sola de la sabata, va sortir l'aina:

-jo he estat al carib?
-no reina, tu encara no havies nascut, però t'hi portarem
-estava a la teva panxa mama?
-no cariño, tu ja saps que no vas estar a la meva panxa
-si mama si que hi vaig estar....
-no reina, tu vas estar a la panxa d'una senyora. Tots els nens estan a la panxa d'una dona, però no totes les dones que els porten a la panxa acaben siguent la seva mare.
a vegades la senyora que té els nens a la panxa es converteix en la mare, però a vegades no, i aquestes senyores deixen els bebés a una escola esperant que vinguin els pares a buscar-los.
-com jo mama?????
- si reina, com tu.
-Mama, estic molt contenta de que em vinguéssis a buscar, perquè jo t'esperava.

no cal que us digui com estavem amb les seves paraules......... desfets d'alegria, el seu amor cap a nosaltres i la seva curta edat no impedeix que d'alguna manera entengui d'on vé. El fet de viure l'embaràs de la seva cosina ha ajudat moolt!!!!

però no va acabar aquí, .....
un cop a casa em va demanar que li posés el vídeo que tenim penjat a youtube de la nostra trobada, http://www.youtube.com/watch?v=-_QP0L4gzPM , i a mida que l'anavem veient m'anava explicant la seva pròpia història i preguntant allò que no tenia tan clar......

avui, a dia 31 de juliol de 2009, puc dir que l'aina ha entès, o això crec, qui és i d'ón vé amb tots els detalls que a la seva edat pertoquen.
entén el vídeo a la perfecció, i m'alegro d'haver-lo fet. Aquest petit resum és el resum ideal per entendre als ulls d'una princesa de tres anys quina és la seva història.

sap que els pares la volien a ella i a ningú més, que van parlar amb uns senyors per explicar que la volíem anar a buscar....
que un dia aquests senyors ens van trucar per dir-nos que tenien la foto de la nostra princesa, i que ens vam emocionar moltíssim al veure-la, que ens vam abraçar mooolt amb els amics, que tots tres ens vam conèixer a xina i que a l'aeroport l'esperava tota la familia amb una pila de globus......

SAP QUE HI HA ALGÚ QUE LA VA VEURE NÉIXER, I QUE NOSALTRES ESTEM AQUÍ PER SEMPRE (com diu ellA) PER NO SEPARAR-NOS MAI!!!!!
i el més important de tot....... sap que som els seus pares i que ni rès ni nigú ho pot canviar.

aina....... a xina hi ha milers de nens esperant una família, però només tu vas néixer per nosaltres !!!!!
no canviis mai princesa !!!!!

dilluns, 27 de juliol de 2009

premiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii !!!!!!!!!!



doncs si, ens han donat un premi!!!!
la Victòria de http://marronet.blogspot.com/ , ens ha concedit el premi AQUEST BLOC TÉ LLUM !!
jo no sé si té llum, però si que està fet amb ot l'amor del món.

moltes gràcies Victòria, perquè com molt ben dius, que et donin un premi sempre fa molta il.lusió.

les normes d'aques premi són:
Enllaçar el bloc d'on prové el premi i deixar un missatge conforme s'ha rebut.
Escollir cinc blocs que segons el meu criteri tinguin llum i donar-los el premi.


els blocs són: ( val a dir que intento no repetir als blocs que ja els tinguin...... )

-el bloc de la sílvia: http://desenredandoelhilorojo.blogspot.com/
-el bloc de la mercè: http://xinoxanocapaxina.blogspot.com/
-el bloc de la roser: http://valeriaimartinadostressorsdelaxina.blogspot.com/
-el bloc de la virgi: http://enunmardenubes.blogspot.com/
-el bloc de la isabel: http://isabel-miblog.blogspot.com/

diumenge, 26 de juliol de 2009

fotografia de la setmana



ha estat un cap de setmana genial i ple de cel.lebracions!!!!!
qui m'havia de dir a mi, que acabaria cel.lebrant el meu aniversari amb el sant de la meva filla!!!!!
doncs coses de destí, així ha estat.
l'un és el 25 i l'altre el 26, per tant tenim doble cel.lebració, i com tot a la vida, s'ha de cel.lebrar com cal i viure-ho amb tota la intensitat que es pugui.

la veritat és que ho he passat molt i molt bé, sobretot l'aina, que com qualsevol nen disfruta d'allò més tinguent la casa plena de gent que la vé a felicitar i per descompat obrint els regalets........

m'agradaria felicitar des d'aquí a totes les annes, aines, joaquims, i jaumes que em llegiu.
Una abraçada per tots!!!!!

dijous, 23 de juliol de 2009

a casa de nou.....

que ràpids que han passat aquests dies a Sardenya !!!!
Ho hem passat fantasticament bé, és una illa que ens ha agradat molt.
Hem fet 1200 kilòmetres recorrent tot allò que ens havíem marcat i proposat, i realment hem encertat de ple.

A diferència d'altres illes que hem visitat, Sardenya no l'atraveses ni en una hora, ni en dues ....., és una illa gran, i per tant, les distàncies són llargues.
És un destí que recomano moltíssim, i tot i que el turisme es centra molt amb sol i platja, hi ha infinites coses per visitar.
Si parlem de platges us diré que són espectaculars, sobretot aquelles en les que no s'hi pot accedir ni amb cotxe ni amb vaixell gran, només amb petites barquetes. Paisatges realment verges amb aigues clares fins a no poder més on pots apreciar les mil i una tonalitats de blaus.
nosaltres hem visitat diferents punts del carib, i us haig de dir que les millors platges, les he vist aquesta setmana.

L'atractiu de la illa, segons la meva opinió, està en els llocs que visites, ja que excepte quan estàs arribant a algun cap, o en algun indret amb accidents geogràfics, el paisatge habitual és molt normal i corrent, i en algun cas amb un pel de deixadesa.

A Sardenya hi fa molta calor, i excepte un dia que vàrem passar dels quasi 40 graus a 18 en un poble de l'interior, la calor ha estat exagerada.

Haig de dir que l'aina s'ho ha passat de meravella, i s'ha aportat molt i molt bé. Nosaltres pensàvem que s'agobiaria amb tant cotxe i tanta calor, i ens ha sorprès a tots dos.
A ella li ha agradat tot, sobretot les coves d'estalagmites i estalactites, i els 656escalons de baixada i els 656 escalons de pujada que va fer tota soleta, per accedir a una d'aquestes coves a l'alguer.
En els dos hotels que hem estat, s'ha posat a tothom a la butxaca, i en el primer hotel que a la nit posaven música relaxant, ella va improvitsar un escenari i va aconseguir que la música fós més moguda per poder ballar.
ja us podeu imaginar que no va ser la única nena que es va quedar sola ballant, ja que molts la van seguir..... jajajajajajajaj
no em vull ni imaginar el que hauria passat si hi hagués la judith, entre totes dues n'haurien muntat una de ben bona !!!!!!

És impossible recopilar tot un resum en poc temps de vídeo, doncs hem visitat tantes coses i hem fet tantes fotos que és molt difícil, però s'ha intentat.
i ja ho sabeu, si algú es decideix a visitar Sardenya, que no dubti en preguntar, que us ho explicarem encantats.


ara ens queda seguir gaudint d'aquestes vacances en família, i tot i que tornem a marxar uns dies, ja aniré passant per aquesta finestreta.

per sentir la música del vídeo poseu pausa a la música de la dreta del bloc, o si ho desitgeu aneu a :
http://www.youtube.com/watch?v=B-OOwDS_XOU

un nou desig!

això si que és tenir una bona rebuda a casa!!!!!varribar de vacances i trobar un desig.
ens l'envia la carmen de http://marcynoa.blogspot.com.

moltes gràcies, ens ha agradat moltíssim.



dilluns, 13 de juliol de 2009

TANCAT PER VACANCES!!!

doncs com aquell qui no vol la cosa, ja ha passat un altre any ...... i amb ell arriben de nou les merescudes vacances!!
això implica una desconexió de bastantes coses, entre elles del bloc, així que estaré uns dies sense passar per aquesta finestreta.
només uns dies ehhh???? jajajajajajja, perquè un cop tornem tot i que seguirem de vacances i anirem cap al meu estimat empordà, ja no estarem aïllats virtualment parlant.

Aquest any ens hem decidit per Sardenya, a veure què tal ..... i tot i que en tenim unes ganes bojes, ens faltaran els nostres estimats amics amb qui ja venia siguent una tradició passar les vacances junts.
Des de que tenim a l'aina que sempre hem anat junts de vacances, però aquest any ha estat impossible coincidir amb les dates ..... tot i així ja buscarem un cap de setmana per reviure aquells moments tan especials, veritat família??????

bé, doncs ens veiem a la tornada i us desitjo que tant si també marxeu de vacances o us quedeu a casa que disfruteu moltíssim amb tot el que feu.

BONES VACANCES A TOTS!!!!!!!

diumenge, 12 de juliol de 2009

fotografia de la setmana


setembre 2007


juliol 2009

aquesta setmana no en deixo una sinó dues ......
per mi, la fotografia de la setmana és la de l'últim dia de la llar d'infants, ja que tal i com vaig explicar en una entrada anterior simbolitza el tancament d'una etapa important, per entrar en una altre.
Enrere deixem L'Aina " petita", l'època dels bolquers, del apendre a fer tantes coses ......, de molts amiguets i amiguetes que qui sap si en algun moment tornaran a coincidir.......
i l'altre és la del dia que per primer cop formava part d'aquesta etapa de la llar d'infants, el seu primer dia d'escola.

entre aquestes dues fotografies han passat quasi bé dos anys, ja que una és del setembre de 2007 i l'altre del juliol de 2009.
com ha crescut la meva petitona !!!

dissabte, 11 de juliol de 2009

Us estimo mares del món!


Us estimo mares del món .....

així és com acaba un comentari anònim que he rebut avui al bloc.
No reprodueixo el comentari, perquè considero que estic " traïnt " la confiança i la sinceritat que desprenen les paraules que m'han adreçat, però si que us dic que la conclusió del mat eix, tracta d'una mare biològica que té claríssim que el fet biològic no és sinònim de més amor.
Estimar no depèn només de la genètica o la biologia, estimar de veritat a un fill està per damunt de tot això.

Tot i que el comentari és d'avui, ha estat deixat en una entrada de ja fa molts mesos, per això penso que és una manera d'adreçar-se a mi d'una forma més o menys "privada".

Només puc dir benvolguda amiga, que les teves paraules m'han emocionat molt, i no només a mi, al meu marit també.
Crec que has estat i ets una GRAN MARE I UNA GRAN PERSONA, i que només una mare amb tot el sentit que té la paraula mare, aguanta tot el que has aguantat tu per un fill.
M'en alegro molt de la nova vida que heu decidit tirar endavant i desitjo amb tot el cor que només les coses bones us acompanyin a partir d'ara. Us ho teniu més que merescut.
Gràcies també per sincerar-te en aquesta pantalleta, i gràcies per llegir-me ......
si algun moment ha servit per fer-te riure, ho passar una estona distreta encara em sento més recompensada.
Estic segura que el teu testimoni ajudaria a moltes altres persones en la teva situació, així que si mai tens ganes de compartir-ho, en aquest bloc sempre hi tindràs les portes més que obertes.
tant de bo puguis llegir aquestes paraules i et facin sentir una mica millor.

una forta abraçada.
Sílvia

"Vale más la lágrima de un valiente que la sonrisa de un cobarde."
Milton Bardales

divendres, 10 de juliol de 2009

15 mesos de registre....

el temps segueix passant, i ja són 15 mesos menys que ens queden per arribar a tu.
segons algunes agències americanes i espanyoles donen per fet que ja s'han revisat tots els expedients registrats fins l'agost del 2007.
Realment un cop revisat el maig del 2007, han arribat a l'agost en un obrir i tancar d'ulls ; això què vol dir?
vol dir que un cop s'arribi a la tant esperada data de maig del 2007 el nombre d'expedients registrats a la xina és notablement molt inferior.
No obstant però ens queda encara un llarg camí per arribar-hi.......

em quedo amb aquesta frase de WAYNE DYER:
Cuando bailas, tu objetivo no es ir a un lugar determinado de la pista. Es disfrutar cada paso del camino.

i aquí estem, disfrutant de cada moment tant com podem, perquè encara que no ens ho sembli tot passa massa ràpid.....
sembla que fa dos dies que portavem per primera vegada a l'aina a la llar d'infants. Doncs d'això ja en fa dos cursos, dos cursos meravellosos que han pasat volant, veient-la créixer i aprenent dia a dia.
Avui tanquem una etapa, una etapa plena de tendresa i sentiment, avui l'aina deixa la llar d'infants.
tot i que el curs acaba el 31 de juliol, començem avui les nostres vacances en família.

Un agraïment enorme a totes aquelles persones que han ajudat a créixer a la meva filla i que l'han cuidat tan i tant bé.
EVA, PILI, INMA, ANNA I ELENA, sempre estareu presents al nostre cor.
MIL GRÀCIES!!!!!

dimecres, 8 de juliol de 2009

preguntes......

Avui, després de deixar a l'aina a la guarde una noia s'ha acostat a mi, i m'ha dit :
perdona, et puc fer una pregunta......?
aquest cop puc dir que no m'ha agafat per sorpresa, l'he vist venir...

ja fa dies que m'adono, i els que teniu fills físicament diferents a vosaltres sabeu de què us parlo, que una noia ens observa .......
és una mirada bonica, neta, dolça, però una mirada, una d'aquelles que no et deixen indiferent, i que saps que tard o d'hora t'acabaran preguntant .....
de fet, és una persona que no la tinc vista pel poble, no em sona de rès, i fa relativament poc que ens creuem .........
ens creuem cada matí, per tant dedueixo que vé de l'estació i deu treballar en algun lloc del poble.

avui s'hi ha atrevit......
ha anat directe, sense embuts, i li agraeeixo que s'estalviés la típica pregunta de molts que no saben com adreçar-se i començen per allò de .........
és adoptada oi????? , com si no es notés .....
no em fa rès que m'ho diguin, però si que em molesta que ho facin davant de l'aina, ja que em fa por que relacioni la paraula adoptada amb alguna cosa extranya, i no és així, no ho sento així ........
per mi és la meva filla, única i especial i no hi ha cap paraula adicional a filla.
jo mai dic que és la meva filla adoptiva, perquè no ho sento així, és la meva filla amb cada lletra de la paraula filla, i prou, sense més.
quan ens fem un petó, una abraçada no existeix aquesta diferència, ...... són diferents els petons adoptius dels biològics? NO, Per tant penso que la paraula adoptiva és un simple tràmit burocràtic.

al que anava.......
"sempre ho he volgut fer, però el meu noi no he té tan clar ......... s'estimen de veritat oi?"
li he agraït que m'ho preguntés quan no hi havia l'aina al davant, el que em fa pensar que ho anava tard, o s'ha esperat, ja que sempre que ens creuem és quan vaig amb l'aina.
avui però sigui com sigui, l'aina ja estava a la guarde i estavem allà les dues soles, al mig de carrer, enmig del normal enrenou de les 9 del matí, allà estava jo, amb una desconeguda parlant d'adopció.

què és per tu estimar de veritat? li he dit.....
si estimar de veritat és donar-ho tot per ells, saber que si els hi passa la més petita, alguna cosa per dins teu es trenca, no poder estar sense ella i necessitar els seus petons i els seus braçets que t'abracin per viure, si, s'estimen de veritat!!!!!!

està clar que no era ella la que necessitava aquesta resposta, ella necessitava aquesta resposta per explicar-la a algú més, i fer-li notar que un fill és un fill i no hi ha diferències entre la via biològica i l'adoptiva, només s'en volia assegurar i seguir defensant la seva voluntat de la maternitat adoptiva.

jo li he dit que amb l'aina he après el que vol dir ser mare, ser mare de veritat, ni adoptiva ni biològica, MARE, amb l'aina he après a saber què vol dir tenir un fill,....
tens molt de temps per pensar, per pensar de veritat en moltíssimes coses que suposo que dones per fetes amb una maternitat biològica, i que en canvi, l'adopció t'aporta molts detalls sobre altres coses que ni tan sols saps que existíen, sobre el veritable sentit de l'amor i del tenir un fill.
si mai ens decidim per la via biològica, ja que si que podem tenir fills biològics, estic segura que el que serà diferent serà l'experiència, però mai la finalitat, ens trobarem de diferent forma, però el fons serà el mateix indiscutiblement.
de què ens serviria ser fills biològics si realment no hem trobat un lloc al cor dels nostre pares?
els llaços s'han de crear igualment tant si ets un fill biològic com adoptat, i és el que realment compta.
ser fill biològic i prou no et dóna cap garantia de rès si abans els teus pares no t'adopten des del fons del seu cor.......


aquesta reflexió, o molt semblant, que havia llegit ja fa anys en un llibre sobre l'adopció, és realment certa, el temps d'espera és el que t'ajuda a buscar, a llegir llibres com aquest que mai llegiria en un embaràs biològic .......
aquesta reflexió,ara prèn més sentit que mai, i que aquest vincle tan important que tinc amb l'aina és el que et fa riure, per no plorar, de les mil i una preguntes tontes que et fa la gent ....
si els llaços de l'amor no hi són, tant se val que parlem de biologia o genètica, això sol no ens servirà de rès.
un gràcies i una abraçada d'una desconeguda de la que ni tan sols conec el seu nom, ha sigut la resposta, ..... rès més......

la veritat és que estic impacient per demà, ..... què ens direm quan ens creuem de nou??
No sé si aquesta noia acabarà siguent mare a través de l'adopció, però sigui com sigui, serà una bona mare.

dimarts, 7 de juliol de 2009

no et deixaré mai més......

"mama, no et deixaré mai més".
aquestes paraules són les que últimament em diu l'aina quan m'abraça d'aquella manera tan especial que només sap fer ella.
segurament que si em digués que no em deixarà mai, potser no li donaria tanta importància com la té afegint el "més" al darrera.
aquest "mai més", almenys és el que jo crec, m'indica que l'aina és molt conscient de que hi ha un temps a la seva vida que no l'hem passat juntes.
això ho ha sabut sempre, però una cosa és saber i l'altre de molt diferent, començar a entendre.

aviat farà un mes que l'aina ha tingut una cosineta, una cosineta de la que ha viscut tot el procés i que s'adona de que la seva arribada al món ha estat diferent de la seva.
Per això crec que comença a introduir petits matisos que a la seva manera indiquen el que no vol tornar a perdre .....

és molt curiós i molt inocent que la frase la faci ella, com si fós ella la que ens ha deixat a nosaltres en algun moment......

diumenge, 5 de juliol de 2009

fotografia de la setmana



aquesta setmana hem estat al bateig d'uns amics.
Ha estat molt especial, especial perquè batejaven a dos nens molt especials, dos fills del cor, amb els que ens uneix una experiència i uns moments també molt especials.
Aquesta familia és la prova de l'amor i el desig de que mai s'ha de donar rès per vençut.
L'aina s'ho ha passat molt bé ballant i disfrutant de la companyia de les seves amiguetes.

gràcies familia per la vetllada!!!!

divendres, 3 de juliol de 2009

tele 5 s'emporta la palma aquesta setmana!!!!!

sense paraules!!!!!!
ni he vist mai aquest programa, ni m'ho vull creure, i si aquesta persona és jutge de veritat, ara m'explico moltes coses de les que passen diàriament.
clikeu aquest enllaç i treieu les vostres pròpies conclusions.

.... i si per aquelles coses tot fós mentida, frivolitzar amb un tema així, i amb els sentiments que comporta, és sencillament patètic.

http://www.telecinco.es/debuenaley/detail/detail14370.shtml

dijous, 2 de juliol de 2009

la notícia que ha sortit per Tele 5

avui m'he llevat més o menys com sempre, amb la rutina de sempre, però després de deixar a l'aina a la guarde m'ha passat una cosa que per sort no passa sempre.
De tant en tant et trobes amb alguna persona d'aquelles que a vegades fan veure que no et veuen i la veritat és que s'agraeeix, i quan es dirigeixen a tu és per deixar-te anar alguna ximpleria o és que es volen enterar d'alguna cosa que ni els hi va ni els hi vé.
doncs quasi sense dir ni bon dia em diu:

-vas veure la notícia de tele 5? que fort!
al que jo li dic, no, què passa?
-de veritat que no ho saps? ..... i segueix ...... tu estàs segura que la teva filla no és robada?

a mi em sembla que m'ha sortit l'instint aquell amagat que tots portem a dins, i us juro que no sé el que li hauria dit, però he pensat sílvia, calma't, així que he respirat fons me l'he mirat fixament i li dic:
tu saps què és el finnding adds?
li canvia la cara i evidentment em diu, NO.
doncs jo sí, i no només tinc a casa el finnding adds sinó que tinc el diàri original on surt la foto de l'aina en el moment que es va publicar.
després d'explicar-li per sobre què vol dir aquesta paraula quin ni tan sols sabia que existía li dic.....
tu no creus que si veus la foto dels fills que has tingut penjada a un diari, i te'ls han "robat" no els reclamaries?????
apa, fins una altra!!!!!!

el tema ja no és la poca educació ni la falta de tacte de la gent, el problema és que a vegades es donen notícies que no sé fins a quin punt han estat contrastades.
evidentment que desconeixem moltes coses i de quina manera es fan, però a xina, quan un menor és abandonat la seva foto surt durant varis mesos als diaris locals demanant si surten parents pròxims. Si durant aquests mesos, ningú reclama als infants doncs aquests pasen a l'adopció.
per tant, sembla una mica incongruent pensar que roben als nens per publicar-os després en un diari oi????
a més a més no ho fan ni una ni dues vegades, ja que he pogut comprovar que en el diari on surt l'aina, hi ha la filla d'uns amics i que casualment no és el mateix diari que teníen ells.
Amb això vull dir que està demostrat que surten més d'una vegada.
en fi, que la polèmica torna a estar servida i no em vull ni imaginar què deu pensar un nen quan sent aquesta notícia per la tv.

aquí us deixo la notícia en qüestió:

Unas 80 bebés de la provincia de Guizhou (suroeste de China) fueron confiscadas por autoridades de planificación familiar a padres que violaron la política del hijo único en los últimos ocho años y dadas en adopción a familias de otros países, entre ellos España, informó hoy la prensa independiente china.

El caso, destapado por el diario "Nanfang Dushibao" ("Southern Metropolis News"), afecta a familias del distrito de Zhenyuan en la citada provincia, una de las más pobres del país, y también a familias adoptantes de EEUU, Bélgica y otros países europeos.

Al parecer, las niñas pertenecen a familias que violaron la "política del hijo único" y no pudieron hacer frente a la multa que debían pagar por tener otro vástago (unos 2.900 dólares, equivalentes a unos 2.000 euros).

Las autoridades locales de planificación familiar falsificaron la documentación, para presentar a las niñas como huérfanas, y las insertaron en el sistema de adopción internacional por el que llegaron a familias extranjeras y por lo que cobraban tasas de unos 3.000 dólares (2.100 euros).

Las sospechas surgieron cuando se descubrió un fuerte aumento de las adopciones en el orfanato local entre 2003 y 2005, un descenso posterior (cuando se inició una campaña policial contra el tráfico de niños a nivel nacional) y un aumento nuevamente en 2007.

Shi Guangying, uno de los responsables de las confiscaciones, aseguró al diario "South China Morning Post" que la entrega de niñas al orfanato como huérfanas pese a no serlo era "una política del distrito cuando los padres no pagaran las multas".

Las familias rurales chinas, en general, sólo pueden tener un segundo hijo si el primero es una niña, aunque la normativa contempla varias excepciones y distintas enmiendas locales.

España es uno de los países que más niños chinos -sobre todo niñas- adoptan, sólo tras EEUU, aunque en los últimos años el aumento de las exigencias de China incrementó el tiempo de tramitación, reduciendo la cantidad de adopciones.