CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dijous, 30 d’abril de 2009

un regal molt especial...

avui he tingut el primer regal del dia de la mare........
me l'ha donat l'aina, però la idea és de la meva mare.
oi que és bonic??????



és un mocador fet a ma per la meva mare de puntes al coixí. A mi aquestes filigranes m'agraden molt, primer perquè les trobo esxtraodinàries, i segon i més important perquè estan fetes per unes mans a les que estimo molt, i que m'han donat tot el que sóc en aquesta vida, la meva mare.
Les hores i l'amor amb el que està fet aquest mocador fa que sigui incalculable el seu valor.
No us podeu imaginar la cara de l'aina quan m'ha portat el regal..... quina il.lusió que li ha fet!!!!!
segurament el diumenge ens veurem tard, així que la meva mare, molt previsora, s'ha avançat amb el regal perquè l'aina me'l donés.
aquests detalls són massa!!!!!



dimecres, 29 d’abril de 2009

quina setmana....

aquesta setmana no és de bones notícies......almenys per nosaltres!!
aquest mes no hi haurà asignacions,...... perquè???????....la febre porcina!!!!
suposo que es tracta d'una mesura de seguretat que xina posa per evitar que entri algú al seu país amb aquesta enfermetat, i mentrestant sempre reben els mateixos.
aquest és el comunicat que AFAC ha publicat a la seva web:


Nihao familias.
Esta mañana no tenemos buenas noticias, nos acaban de confirmar desde China que de momento este mes no enviaran las asignaciones. El motivo parece ser relacionado con el brote de la Gripe Porcina que se esta esparciendo por diversos paises.
Estamos desolados de tener que comunicaros esta noticia.
Os mantendremos informados de cualquier cambio o novedad.


sort que una mirada, una rialla, o una abraçada de l'aina fa que tot el negatiu s'esborri i la vida cobri el seu veritable sentit.

dilluns, 27 d’abril de 2009

i seguim amb la incertesa....

fa dies que volia fer aquesta entrada, però no m'hi veia amb cor......
el temps, els dies, les hores van curant tot allò que ens fa mal al cor, i mica en mica encara que no vulguem ens anem resignant, que no conformant, i anem encaixant les proves que dia a dia ens posa la vida.
de què us parlo?????
segur que ja us ho imagineu.......les temudes preinscripcions escolars.

fa dies que vaig fer una entrada sobre aquest tema, aleshores ja mostrava la meva disconformitat amb el mètode a seguir i deia que em semblava indignant que com a pares no poguéssim escollir l'escola dels nostres fills i ho fés un sorteig.
Doncs bé, en el nostre cas s'han complert els pitjors pronòstics.....el número que tenim i el del desempat han fet la seva feina......o el que traduït vol dir els últims de la fila.

si una cosa tenim clara és el tipus d'escola que volem per als nostres fills, no vol dir que sigui la bona, simplement és la nostra opció.....
el dia 22 d'abril totes les nostres ilusions i esperançes van quedar en un no rès.....es van esmicolar en petits trossets impossibles de refer.
Acceptem les regles del joc, acceptem que hi ha unes normes, uns barems, fins i tot ho podem arribar a entendre, però el que no entenem és que com a pares, com a ciutadans només tinguem deures, i els nostres drets????????

arribar a l'aina ens ha costat molt, vàrem haver de demostrar abastament el nostre desig i la nostra ferma convicció de ser pares a través de l'adopció i vàrem tenir la sort d'escollir i pendre fermament la decisió.
Vàrem recórrer mig món per trobar-la, i ara que aquí, a casa, volem pendre la decisió de la seva educació escolarment parlant, ens diuen que no, que el nostre número no és el de la sort i que ni l'escola que volem ni tan sols el tipus d'escola encara que en sigui una altra.

Ens passem la vida prenent decisions, decisions importants, decisions no tan importants, però en qualsevol cas decisions.
prenem les millors decisions per als nostres fills, i sabem que qualsevol d'aquestes decisions influiran i marcaran les seves vides.
no és una decisió important poder escollir l'escola?????, doncs no, això ho tria un sorteig!!!!!
per aquí si que no m'hi conformo, que l'escola de la meva filla depengui d'un sorteig i que finalment depengui de persones que la ubicaran on ells creguin, no hi estic d'acord.

sóc de les que pensa que les coses no pasen perquè si, que tot té un sentit i una explicació, però ara mateix no la veig o no la trobo....
no és l'escola en sí el que em crea aquest sentiment, és la impotència davant d'aquest sistema i en el que ben poc hi puc fer......
ara ens queda esperar al dia 25 de maig i a veure si com a mínim entrem a la tercera opció, que m'agrada, però no és el que volíem.

i com a mare, la única cosa que em queda és seguir-ho intentant fins que entri en la opció que per nosaltres és la vàlida.

arribar en aquest punt m'ha costat molt, poder-ne parlar des de la calma i sense emocionar-me ha estat un repte, perquè a mi aquest tema m'importa, no tant em fa......

hi ha una persona a la que li vull agraïr molt i molt la seva implicació tots aquests dies, una persona que esperava a l'aina a casa seva amb els braços oberts, i la seva ajuda ha estat decisiva.
espero que algun dia a part de ls seva ajuda i el seu recolzament li pugui fer una bona classe d'història!!!!!!!

diumenge, 26 d’abril de 2009

fotografia de la setmana

aquesta setmana us deixo un vídeo.......
és una setmana d'aquelles que hi hauria moltes fotos com a fotografia de la setmana, st jordi, festes d'aniverasri, històries personals.........però us deixo unes imatges d'ahir.

Ahir es van casar uns amics nostres, el jordi i la marta.......
amb la marta ens coneixem des de fa molt de temps,millor parlar d'anys, i juntes hem passat molt bons moments.
La nostra relació ens vé del món del ballet....., ja us he dit moltes vegades que el ballet ha estat una constant en la meva vida, jo diría que fins i tot un estil de vida, i els moments que he compartit amb totes les meves companyes han estat genials.....

el casament va ser preciós, i els nuvis estaven maquíssims.......
no cal que digui que l'aina s'ho va passar de meravella, va disfrutar d'allò més en cada moment de la cerimònia.
S'ho va passar genial amb els pètals de rosa, no va deixar els núvis tranquils ni un sol moment, i no va parar de ballar en cap moment a l'hora del ball.

Jordi i marta, no crec que llegiu aquest escrit, doncs segurament estareu enfeinats a fer maletes...jejejejje, però ja sabeu que us desitjo una vida meravellosa plena de tot allò que sempre heu desitjat.

ahhhh....... milions de gràcies pel detall de la taula: LA MURALLA XINA, no podia ser més adient!!!!!!



divendres, 24 d’abril de 2009

"un fil vermell"

us deixo una informaió molt interessant que tindrà lloc aqust cap de setmana.
Ho penjo tal i com està a la web d'AFAC.



ESTRENO BARCELONA Y SALT (GIRONA)

ESTRENO EN BARCELONA
25 DE ABRIL
2 FUNCIONES 17:30 y 19:30
Lugar:
SantsTeatre del Centre,
C/Antoni de Capmany, 72-76
Barcelona

ESTRENO EN SALT (GIRONA)26 DE ABRIL
1 FUNCION 12:00
Lugar:
Teatre municipal de Salt,
Plaça de Sant Jaume 6, 8
Salt (Girona)

Precio de las entradas: 6 €.


"UN HILO ROJO"
Esta obra de teatro para familias tiene su inicio, en la propuesta hecha por la Asociación Atlas en Defensa de la Adopción, a la Compañía de Teatro ICARO, para que a través del teatro, explicar la historia del encuentro con nuestros hijos y hijas a sus más íntimos amigos y amigas.
Es una historia sencilla, para que los niños comprendan que un hijo adoptado es, como cualquier otro hijo, querido y deseado. Y para que los padres sean capaces de desnudarse de tópicos y prejuicios que muchas veces nadie sabe de dónde han surgido. Y así todos juntos, seamos capaces de reír, jugar con los personajes y crecer.

La obra es una historia de amor, de esperanza y de encuentro, es una experiencia en la cual las personas que la vean podrán sentir y comprender algunas emociones tan intensas que de otro modo no podrían experimentar. Está pensada para que las edades no importen, cada persona que acuda podrá captar la intensidad del mensaje y disfrutar de una magnífica representación.

Para comprar las localidades:
Hacer un ingreso por el importe total de las entradas adquiridas en la cuenta de “la caixa”
2100 3268 93 2200117319 indicando el nombre de la familia.
Pasar un correo a compra.entradas@afac.info indicando: nombre de la familia, número de entradas adquiridas y sesión a la que desean asistir. Recibiréis un e-mail que servirá como entrada.

Para cualquier duda podéis llamar al teléfono de FADA 93 553 24 01

El superávit de esta actividad se destinará al tratamiento médico de uno o más niños de un orfanato en China. Se pueden hacer aportaciones con esta finalidad en la misma cuenta indicando “Fila 0”

dijous, 23 d’abril de 2009

feliç dia de st jordi


Sant Jordi duu una rosa mig desclosa
pintada de vermell i de neguit.
Catalunya és el nom d’aquesta rosa
i sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha donat gaudis i penes
i ell se l’estima fins que sap a on;
i amb ella té més sang a dins les venes
per poder vèncer tots els dracs del món.

J. Ma de Sagarra

QUE SIGUI UN DIA DOLÇ I PLE D'AMOR PER TOTS

dilluns, 20 d’abril de 2009

un nou retall!!







avui ens ha arribat un nou retall per la coltxa!!!!!
ara feia algun temps que no ens n'arribava cap, i ens ha fet molta il.lusió!!!!!
ens vé de Mallorca, d'una familia amb la que ja vàrem compartir la primera espera i que també en tenim el seu desig per l'aina.

no deixa de ser curiós, però el nom de la nostra filla com tots sabeu és aina, nom que vé de terres mallorquines.....
el nom escollit per la nostra segona filla és ona, igual que la seva filla.
ells van abraçar a l'ona el 22 de gener de 2007, el dia que l'aina feia un any.......
i totes dues families estem esperant dos nous tresors......
si més no, un fet curiós oi??????

moltes gràcies familia, ens ha agradat molt......
tant de bo l'espera sigui curta per tots.....

diumenge, 19 d’abril de 2009

fotografia de la setmana



aquesta és del dissabte al vespre després de que el Barça jugués!!!!!
L'aina va seguir el partit amb força atenció, i com no podia ser d'altre forma ella també havia de portar la seva samarreta.
He triat aquesta fotografia perquè van ser uns moments divertidíssims.......
un "partit de futbol" d'allò més especial i emocionant jugat a la cuina de casa.
Li encanta el ballet, però em sembla que se li està descobrint una altre i diferent afició..... jejejejeje!!!!!
no és d'extranyar..... amb l'àvi i el tiet que té, això s'havia de despertar algun dia!!!!!

divendres, 17 d’abril de 2009

carta d'un fill a tots els pares del món.



fa temps que vaig llegir això, i casualment avui ha tornat a aparèixer a les meves mans.
Més que una carta, jo ho definiria com un decàleg, allò que com a pares sempre hem de tenir present doncs crec que és molt encertat i eficaç.
Suposo que hi ha alguna frase de caire molt personal, i que cada un de nosaltrres hi estarà d'acord o no, però no l'he volgut treure doncs el text és aquest tal i com està, i esmenar-lo no m'ha semblat correcte.
espero que us agradi

- No em donis tot el que et demano. A vegades,només demano per
veure fins on puc arribar.

- No em cridis. Et respecto menys quan ho fas; i m'ensenyes a
cridar a mi també. I jo no ho vull fer.

- No em donis sempre ordres. Si en lloc d'ordres, a vegades em
demanessis les coses, jo ho faria més ràpid i a gust.

- Compleix les promeses, bones o dolentes Si em promets un
premi, dóna-me'l; però també si és un càstig.

- No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o
germana. Si tu em fas sentir millor que els altres, algú
patirà; i si em fas sentir pitjor que els altres, seré jo el que
patirà.

- No canviïs d'opinió tan sovint sobre el que he de fer.
Decideix i manté aquesta decisió.

- Deixa'm valer-me per mi mateix. Si tu ho fas tot per mi, jo
mai no podré aprendre.

- No diguis mentides davant meu. Ni em demanis que jo en digui
per tu. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que dius.

- Quan faig alguna cosa dolenta, no m'exigeixis que et digui per
què l'he feta. A vegades ni jo mateix no ho sé.

- Quan estiguis equivocat en alguna cosa, accepta-ho. I creixerà
l'opinió que tinc de tu, i així m'ensenyaràs a admetre les meves
equivocacions també.

- Tracta'm amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb que
tractes els teus amics. Que siguem família no vol dir que no
puguem ser amics també.

- No em diguis que faci una cosa si tu no la fas. Jo aprendré
sempre el que tu facis, encara que tu no ho diguis, però mai
faré el que diguis i no facis.

- Ensenya'm a estimar i a conèixer Déu. Encara que en el
col·legi i a la catequesi em volen ensenyar, de res no serveix
si veig que tu ni coneixes ni estimes Déu

- Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis "no tinc temps
per tonteries" o "això no té importància". Tracta de
comprendre'm i ajuda'm.

- I estima'm. I digues-m'ho. A mi m'agrada sentir-t'ho dir,
encara que tu no creguis necessari dir-m'ho.

diumenge, 12 d’abril de 2009

fotografia de la setmana

doncs és la setmana per excèl.lència de les mones, així que em quedo amb el dinar d'avui!!!!!!
ha estat la tercera mona de l'aina des que està amb nosaltres.......
com ha disfrutat, suposo que les imatges parlen per elles mateixes!!!!!!


premi Symbelmine



L'Anna de http://elfilvermell.blogspot.com/ , em concedeix aquest premi.
Es tracta del premi symbelmine o també conegut com, no-me-olvides.

Què significa Symbelmine?
Significa Flores, también conocidas como "no me olvides". La idea es otorgar este premio en agradecimiento a los blogs, premiando su trabajo y como un motivo más para estrechar lazos existentes, para que así no nos olvidemos de esos blogs, que hacen que cada día queramos seguir haciendo lo que hacemos". Symbelmine, Athelas, la Hoja de Reyes...esta rara flor tan sólo crece en las tierras que en un tiempo estuvieron habitadas por los Numenoreanos, pues la trajeron ellos mismos de su propia tierra. Pocos sabían desde los tiempos de la Guerra del Anillo, incluso entre los hombres de Gondor, la fuerza curativa que esta flor alcanzaba en manos del linaje de Isildur, el caído por la voluntad del Anillo.Esta flor en realidad existe y se conoce como "no me olvides". La pequeña y modesta flor "no me olvides" o miosota es generalmente azul claro o blanco con un poco de color rojo, tiene cinco pétalos y su centro asemeja un pentágono resplandeciente de colores blanco y amarillo; crece en grupos, dado que sus semillas pequeñitas son dispersadas por el viento en los terrenos grandes. Simboliza a la amistad y al amor sincero y verdadero.De acuerdo a una antigua leyenda, un caballero vestido en su armadura estaba cabalgando a la orilla de un río con su prometida. Ella vió un grupo de flores azules meciéndose en el agua, y pidió a su amante que las recogiera. Al intentar llegar a ellas, el caballero se resvaló y cayó al rio. La pesada armadura impidío que pudiera nadar y comenzó a hundirse en el agua pero antes arrojó las flores azules a su amada diciéndole "No me olvides".


normes del premi:
1.- Escollir blogs o llocs d'internet que per la seva qualitat, la seva afinitat o qualsevol altra raó hagin aconseguit establir un vincle que desitgis reforçar i premiar amb un "no-me-olvides" i enllaçar-los al post escrit.
2.- Escriure un post mostrant el premi, citar el nom del blog o web que te'l regala i notificar als teus escollits amb un comentari. Si és possible l'orígen del premi.
3.- Exhibir el premi al teu blog.

passo el premi a:
l'anna ja l'ha passat el premi a molts dels qui jo els hi passaria, així que secundo la seva llista de blocs i per no repetir amplio el premi a:

- http://enunmardenubes.blogspot.com/
- http://desenredandoelhilorojo.blogspot.com/
- http://mitesorodeoriente.nireblog.com/
- http://xinoxanocapaxina.blogspot.com/
- http://yateestamosesperando.blogspot.com/
- http://valeriaimartinadostressorsdelaxina.blogspot.com/

divendres, 10 d’abril de 2009

1 any de registre!!!



avui és un dia especial, és el nostre primer any amb l'expedient registrat a la xina......
no puc deixar de pensar en que ens quedaria molt poquet si els temps d'espera fóssin com fa 3 anys......
però no em lamentaré, no passaré aquest dia pensant en el que em falta, sinó que m'alegro de tot el que hem caminat.

un any menys em separa del meu somni, i rès és etern......per tant algun dia es farà realitat....
no puc negar que el temps d'espera és un motiu amb prou pes, com per valorar nous projectes que fins ara no volíem posar en marxa......però qui sap, mai es pot dir que no a rès, i el que mai m'havia imaginat......potser acabarem siguent més dels que ens pensàvem....
tot això ara per ara només són idees, potser algun dia ens decidim.....però ara com ara, el meu somni es diu Ona i vé de la xina, i això no ho canvia rès, ni els temps d'espera per llargs que siguin!!!!
si a tot això li sumem l'alegria i l'entusiasme de l'aina per tenir una germaneta que vingui de la xina ( tot i que ella no en sap rès ), el resultat final és una emoció continuada que encara fa que tot sigui molt més especial.

contat i debatut, avui dia 10 d'abril no cau en un dia indiferent....
per uns és simplement un dia de festa, per d'altres una festa religiosa, i per d'altres un dia més al calendari amb alguna cosa o no per cel.lebrar.....
per mi és simplement un dia especial per molts i personals motius.
....i qui sap......potser l'any que vé hauran canviat molt les coses, o potser no, però el que tinc molt clar és que no vull que el temps es pari ni que corri, simplement que passi com es mereix i que siguem capaços de gaudir-lo i disfrutar-lo com també es mereix, perquè cada segon que passa, la vida se'ns escapa de les mans, i ni rès ni ningú pot canviar-ho.

i aquí seguirem esperant, passant cada etapa el millor que la vida ens permet, a l'espera de culminar els nostre segon desig.

va per tu ona, la nostra petita princesa:
"Cuando una persona desea realmente algo, el Universo entero conspira para que pueda realizar su sueño. Basta con aprender a escuchar los dictados del corazón y descifrar el lenguaje que está más allá de las palabras."

Paulo Coelho, "El alquimista"



aquest és el vídeo que vàrem fer fa un any, avui és un bon dia per recorda-ho.

dimecres, 8 d’abril de 2009

"con el corazón en china"

Con el corazón el china, és un bloc excepcional, fet per dues persones excepcionals, l'anna ( que tinc el gust de conèixer ) i la marta ( que espero conèixer algun dia )........
són dues noies com poques......amb unes inquietuds com poques...... i immerses en un món on poca gent de la seva edat ni tan sols i pensa.

tot va començar amb un treball de recerca....... i a hores d'ara diría que ténen un bloc amb una gran informació com mai s'havia donat fins ara........
amb això no vull dir que no es tingui aquesta informació en altres espais, em refereixo que elles, encara no ténen fills que vinguin de la xina, no ténen experiència pròpia, i en canvi ténen una quantitat d'informació i ganes de seguir informant com pocs en aquest món.
us deixo l'enllaç perquè val més que la pena!!!
http://conelcorazonenchina.blogspot.com/

em van demanar col.laboració, i avui l'han publicat......
no deixo de sorprendre'm de la quantitat d'informació que ténen, a vegades més que nosalres mateixos i ho fan desinteressadament, sense esperar rès a canvi!!!!!
si al món hi hagués més gent com elles, segur que tot aniría millor.....

avui em sento afalegada, diría una mentida si digués el contari.....tot i que sabia que això passaria, doncs elles m'ho van demanar, em fa molta il.lusió que la nostra vivència serveixi d'alguna cosa i quedi reflexada en algun bloc que no sigui el nostre.

anna, marta, milions de gràcies per la vostra entrega i dedicació, moltes famílies agrairan el vostre esforç, i tant de bó, algun dia, pugueu visitar aquest país tan meravellós que tant ens dóna a molts de nosaltres.
una abraçada molt forta.

galetes de la sort!!



"Eres sociable y una buena compañía lo aprecia."

aquesta és la frase que m'ha sortit al obrir la meva galeta de la sort.
la silvia de http://desenredandoelhilorojo.blogspot.com/ , ens porta un toc d'humor amb un "joc" que ens anima a fer des del seu bloc.
en el seu bloc hi trobareu una extensa explicació del significat de les galetes de la sort.

Historia de las galletas
Las galletas de la suerte son unos dulces que esconden en su interior una nota de papel. La nota contiene un consejo sobre el futuro de quien se come la galleta.
Estas galletas tienen su origen durante la invasión de China por parte de los Mongoles. Para evitar ser descubiertos, los resistentes chinos se intercambiaban mensajes escondidos en galletas de sésamo. De allí nace la costumbre de intercambiarse dulces con mensajes dentro, tradición que ahora se usa para desear buena suerte y dar sabios consejos.
Esa costumbre llega en nuestros días hasta nosotros gracias, por ejemplo, a los restaurantes chinos que suelen servir estas galletas.


així que si vols saber què et diu la galeta avui clica a l'enllaç:
http://www.lonuncavisto.com/horoscopo/galletas

diumenge, 5 d’abril de 2009

fotografia de la setmana



aquesta setmana és un xic complicat triar-ne una, doncs hi ha hagut molts moments, l'aina amb l'americana del papa, amb la mona de l'escola......., però em quedo amb les fotos d'avui, el dia del ram!!
la nostra petitona s'ho ha passat de meravella amb la seva palma i sobretot amb les llaminadures que portava.....
ha sortit de casa amb la palma plena dels típics rosaris de gominoles i en un moment quasi no n'han quedat.
ho hem passat molt bé!!!

dijous, 2 d’abril de 2009

una bonica història d'amor....

a les llistes d'AFAC, a part de trobar-hi bons amics, sempre hi ha històries d'aquelles que t'arriben al fons del cor.
Avui, un company de les llistes ens ha passat aquesta bonica història d'amor.
A mi m'ha agradat molt, és increíble com encara hi ha històries d'amor d'aquelles que un està disposat a renunciar a tot només per amor.
gràcies Rafa!!

Una increíble historia de amor ha salido recientemente de China y ha logrado tocar al mundo.
Es la historia de un hombre y una mujer de edad quienes huyeron para vivir y amarse en paz el uno al otro por más de medio siglo.

El hombre chino de 72 años de edad, quien excavó a mano más de 6,000 peldaños en lo alto de una montaña para su esposa, diez años mayor que él, de 82 años de edad, ha muerto en la cueva que ha sido el hogar de la pareja durante los últimos 50 años.

Hace más de 50 años, Liu Guojiang, un muchacho de 19 años, se enamoró de una mujer y madre viuda de 29 años llamada Xu Chaoqin... En una historia digna del “Romeo y Julieta de Shakespeare”, amigos y familiares, criticaron la relación debido a la diferencia de edades y a el hecho de que Xu ya tuviera hijos.

Para aquella época, era del todo inaceptable e inmoral para un hombre joven el amar a una mujer mayor. Para evitar el murmullo en el mercado y el desprecio de sus comunidades, la pareja decidió fugarse y vivió en una cueva en el condado de Jiangjin en la sureña municipalidad de ChongQing.

Al principio, la vida fue muy dura ya que ellos no poseían nada; no tenían electricidad… ni siquiera alimentos. Tuvieron que comer pasto y raíces que encontraron en la montaña y Liu construyó una lámpara de keroseno que usaban para iluminar sus vidas.

Xu sentía que había atado a Liu y repetidamente le preguntaba: '¿estás arrepentido?
Liu siempre le respondía: 'mientras seamos laboriosos, la vida mejorará.'

En el segundo año de vivir en la montaña, Liu, empezó y continuó durante más de 50 años, a excavar las gradas para que su esposa pudiera bajar fácilmente la montaña.
Después de medio siglo, en el año 2001, un grupo de aventureros estaban explorando el bosque y se sorprendieron al encontrar a la anciana pareja y a los más de 6,000 peldaños hechos a mano.

Liu MingSheng, uno de sus siete hijos dijo:
'Mis padres se amaban tanto, que ellos han vivido en su hermosa soledad durante más de 50 años y nunca han estado separados un solo día. El hizo más de 6,000 peldaños, a través de los años, por la conveniencia de mi madre, a pesar de que ella no bajaba mucho la montaña.'

La pareja ha vivido en paz durante más de 50 años hasta la semana pasada.

Liu, ahora de 72 años regresó de su labor agrícola diaria y sufrió un colapso. Xu se sentó y oró por su esposo mientras moría en sus brazos. Tan enamorada de Xu estaba Liu, que nadie fue capaz de liberar el fuerte agarre que él tenía de la mano de su esposa aún después de fallecer.

'Tú me prometiste que cuidarías de mi, siempre estarías conmigo hasta el día en que muriera, ahora tú te fuiste antes que yo, ¿cómo voy a vivir sin ti?'
Xu pasó días repitiendo, suavemente, estas palabras y tocando el ataúd negro de su esposo con lágrimas rodando por sus mejillas.

En el año 2006, su historia se convirtió en una de las 10 historias de amor más famosas de China, recogida por el Chinese Women Weekly. El gobierno local ha decidido preservar la escalera de amor y el lugar en que vivieron convirtiéndolo en un museo, para que su historia de amor pueda vivir para siempre.

dimecres, 1 d’abril de 2009

mama vull tenir una germaneta.....

ni més ni menys, aquestes són les paraules que va fer servir l'aina fa uns dies.....però la cosa no va acabar així........
molt sèria i agafant-nos la cara dient que ens havia de dir una cosa molt important, ens va dir que volia una germaneta, però no una germaneta qualsevol, una que no tingués ni papa ni mama, i que l'aniriem a buscar a la Xina.

3 anyets acabats de fer.......aquesta és l'edat de l'aina, i a vegades em sembla que les seves paraules superen amb escreix els anys que té......
estic contenta.......estic contenta perquè veig que l'aina entén, a la seva manera, d'on vé.....
encara no sap el perquè ni el com, almenys això em sembla, però si que té claríssim que ella no ha vingut a les nostres vides com la majoria de nens......

això ha estat una anècdota molt important per nosaltres i que hagués quedat com un fet "aïllat" si la cosa no tingués continuïtat, però la té.....
avui, sense anar més lluny, ha seguit amb el tema....

a casa tenim molts contes que parlen de l'adopció, però n'hi ha un que li encanta: la família creix, viatge a la xina (marta perdigó).
avui me l'ha explicat ella, i s'ha posat com a protagonista del mateix, amb tot luxe de detall explicat de la forma més normal del món......
i quan l'ha acabat ha dit.....
veus mama que bé.......aquest conte l'explicaré a la meva germaneta, perquè a ella també la trobarem a la xina, tal i com ens hem trobat tu i jo.

dir que s'em cau la baba queda curt......és una passada el que visc i aprenc al costat d'aquest ésser tan meravellós!!!!

data de tall

8 de març de 2006!!!!!!!
o el que és el mateix: 2 dies......

l'enhorabona a totes les famílies assignades que em sembla que en són una bona pila......
per fi el seu fil vermell s'escurça i queda lligat per sempre més!!!!!!!

ona, nil........seguirem estirant fins arribar a unir els dos extrems d'aquest fil vermell.......

deixo una frase d'una bona amiga que m'ha agradat molt.......i com que sempre ha tingut raó en moltes coses, espero que el 2011 sigui de nou el nostre any!!!!!!!! :-)

"La confianza es la energía que conduce los sueños a su realización"