CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dijous, 26 de març de 2009

un dia d'excursió!

com tot a la vida, abans de que els esdeveniments passin a ser "quotidians", primer són la novetat!!
ahir va ser un dia d'aquests, ja que l'aina va anar d'excursió, la segona d'aquest curs, però amb un tret que ho feia tot plegat molt especial, ja que dinaria fora de casa.

La vaig deixar a la llar d'infants com cada dia, i em vaig esperar a fora per despedir-la, però no li vaig dir.....
així que quan va sortir l'alegria que va tenir va ser total, estava pletòrica, molt contenta.
ahir va passar una cosa d'aquelles que mai oblidaré, a vegades sembla que això només passi a les películes, però ahir ens va passar a nosaltres!

quan van sortir de la classe tots en una fila i ben agafdets els uns als altres per entrar a l'autocar, l'aina es va quedar molt parada al veure tants pares allà fora.....i automàticament va aixecar el cap i va obrir uns ulls ben rodos per veure si em trobava.
I sí, mira que jo estava lluny d'ella, però em va trobar de seguida..... amb la de gent que hi havia pel mig i em va trobar a la primera.....
quina cara de felicitat que va fer quan em va veure allà sense esperar-ho.
La veritat és que explicat així pot semblar una mica peliculero, però va ser un moment d'aquells molt especials que sempre més guardaré al meu cor.
No han de passar grans coses per viure grans moments..... ahir no tenia rès d'especial i quan les nostres mirades es van creuar va ser sencillament genial.

va marxar contentíssima i va tornar pletòrica!!!!!
s'ho va passar de meravella, va plantar enciams, va deixar que una vaqueta petita li llepés els dits, va tocar els ous de les gallines i de les oques, va jugar amb les cabretes i va menjar molt a l'hora de dinar.......
i el millor de tot, quan em va veure i em va explicar tot això em diu:
mama m'ho he passt molt bé, però t'he trobat moooolt a faltar.......
per menjar-se'la!!!!!

i aquesta cara pintada de conillet, és la cara de felicitat amb la que va arribar.



6 comentaris:

Elén ha dit...

A mi también me encantan esos momentos, los del día a día. El ir a buscarla al autobús cuando no lo espera, o recogerla en el cole. Los ojillos brillantes y en mi caso un salto a los brazos, son alucinantes.

besitos
Elén

PILI ha dit...

Ay, qué rica!!!! Quina carona més preciosa!!!! Dessitjo viure aviat aquests moments!!!

Molts petons!!!

Anna ha dit...

Què bé Silvia, que ho passés tan bé i totes les sensacions que vau tenir les dues!!!

Jo també valoro molt aquestes petites coses, com per exemple poder-la portar al cole, em sento afortunada, sembla que no és res de l'altre món però avui en dia que tothom corre tot el dia, poder-la portar cada matí a l'escola i anar-la a recollir 4 tardes em sembla tot un privilegi que n'haig de gaudir al màxim.
Avui justament he tingut un curset a l'altra punta de BCN i l'ha portat la iaia. La iaia encantada i la Laura quan ahir li vaig dir va posar mala cara, però després quan ho va assimilar em va dir que es portaria molt bé, i aquest matí em deia "mama marxa!!!!, jo em quedo amb la iaia".
Doncs només un dia sense poder-la portar a l'escola i ho he trobat a faltar!!!!
Jo intento gaudir cada dia al màxim d'ella, el temps passa tan ràpid i aquesta etapa és tan maca!!! Segur que totes tindran les seves parts positives, però estic segura que després trobarem a faltar aquesta etapa, on tot és un gran descobriment i només transmeten felicitat i alegria!!!! bé...i alguna rebequeria de tant en tant...

Eli ha dit...

aixx que guapa la nostra Aineta!!! i quins escrits més macos Sílvia i Anna!!! m'heu fet emocionar...

petons per les dues

Shari y Pedro ha dit...

Los momentos del día a día, los momentos sencillos, son la final, los mejores que se nos ponen por delante...una sonrisa, una carita de sorpresa, una mirada, un beso... creo que son los regalos más maravillosos que pueden darnos nuestros hijos...no tienen precio...

Estoy deseando vivirlos... y ver a tu peke y a todos los que nos "prestáis" un ratito de vuestra vida es muy emocionante...

Por cierto, ¡¡que guapa está la niña se ponga como se ponga!!

Un besito

Carmi ha dit...

Els xicotets detalls fan que la vida siga millor.
El poder gaudir de petits instants amb els nostres esser belvolguts... no té preu.
L'Aina està molt bonica.
Una besada
Carmi