CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




diumenge, 29 de març de 2009

fotografia de la setmana



doncs no em quedo amb una, sinó amb unes quantes!!!!!
hem passat un cap de setmana intens i variat, amb molt bona companyia i sentiments molt bonics....
el dissabte l'hem passat amb la nostra família del cor fent una calçotada, i el diumenge ha tocat dinar amb la meva antiga classe de ballet.

han estat dos dies especials i plens de celebracions.....
la marineta ( per mi sempre serà la marineta....) ha fet 14 anys, encara sembla ahir el dia que la vaig conèixer.....aquells nena simpàtica i alegre que ja s'ha convertit en tota una dona amb el cap molt ben posat a sobre les espatlles!!!!
i en jordi i la marta se'ns casen!!!!!.....us desitjo tota la felicitat del món parella.
i com no podia ser d'una altre manera, les noves generacions de la meva antiga classe de ballet, s'han vestit per a la ocasió i van ser els més menuts els que els hi han donat el regal.

compartir moments especials amb gent tan especial, és meravellós!!!!

dijous, 26 de març de 2009

un dia d'excursió!

com tot a la vida, abans de que els esdeveniments passin a ser "quotidians", primer són la novetat!!
ahir va ser un dia d'aquests, ja que l'aina va anar d'excursió, la segona d'aquest curs, però amb un tret que ho feia tot plegat molt especial, ja que dinaria fora de casa.

La vaig deixar a la llar d'infants com cada dia, i em vaig esperar a fora per despedir-la, però no li vaig dir.....
així que quan va sortir l'alegria que va tenir va ser total, estava pletòrica, molt contenta.
ahir va passar una cosa d'aquelles que mai oblidaré, a vegades sembla que això només passi a les películes, però ahir ens va passar a nosaltres!

quan van sortir de la classe tots en una fila i ben agafdets els uns als altres per entrar a l'autocar, l'aina es va quedar molt parada al veure tants pares allà fora.....i automàticament va aixecar el cap i va obrir uns ulls ben rodos per veure si em trobava.
I sí, mira que jo estava lluny d'ella, però em va trobar de seguida..... amb la de gent que hi havia pel mig i em va trobar a la primera.....
quina cara de felicitat que va fer quan em va veure allà sense esperar-ho.
La veritat és que explicat així pot semblar una mica peliculero, però va ser un moment d'aquells molt especials que sempre més guardaré al meu cor.
No han de passar grans coses per viure grans moments..... ahir no tenia rès d'especial i quan les nostres mirades es van creuar va ser sencillament genial.

va marxar contentíssima i va tornar pletòrica!!!!!
s'ho va passar de meravella, va plantar enciams, va deixar que una vaqueta petita li llepés els dits, va tocar els ous de les gallines i de les oques, va jugar amb les cabretes i va menjar molt a l'hora de dinar.......
i el millor de tot, quan em va veure i em va explicar tot això em diu:
mama m'ho he passt molt bé, però t'he trobat moooolt a faltar.......
per menjar-se'la!!!!!

i aquesta cara pintada de conillet, és la cara de felicitat amb la que va arribar.



dimecres, 25 de març de 2009

un bloc que m'apassiona.

Quin descobriment!!!!!!!
crec que són les paraules adients per referir-me a aquest bloc.
http://soyadoptado.wordpress.com
us recomano que hi entreu, jo des que el vaig conèixer ara fa uns dies, hi estic completament enganxada.

Els sentiments més nets i profunds vistos de l'altra banda....., explicats per una persona excepcional que cada dia m'ensenya i em descobreix noves emocions i nous sentiments, i alhora fa adonar-me que a vegades som nosaltres mateixos els qui compliquem o volem veure complicades les situacions, i que en molts casos, la realitat és una altre.

A part del bloc, tinc la sort de tenir amics comuns amb el David, l'autor de bloc i creieu-me que estic desitjant conèixe'l.

GRACIAS DAVID POR CONTARNOS TUS EXPERIENCIAS, POR ABRIRNOS TU CORAZÓN.
ALMENOS EN MI CASO, VER A ALGUIEN DE TU EDAD HABLANDO DEL MUNDO ADOPTIVO, CON ESA MADUREZA Y CONVENCIMIENTO ME DA MUCHA FUERZA PARA EL FUTURO.
ME ALEGRO HABERTE ENCONTRADO!!!!!!!

dilluns, 23 de març de 2009

i ara toca esperar......

Doncs ja hem fet el que tocava avui.....preinscriure a l'aina a l'escola que volem.
Si alguna cosa tenim clara en aquesta vida és precisament aquesta!!!!
perquè esperar més dies oi si ho tenim clar???
ara ens queda esperar al dia 22 d'abril, que a través d'un sms ens informaran de si hem entrat o no en aquesta primera opció.

rellegeixo només el començament de l'entrada i la paraula esperar n'és la protagonista...
esperar.......a vegades penso que és la única cosa que faig en aquesta vida, esperar i tenir paciència i confiança en que tot ha d'anar bé.

ens passem una bona part de la vida esperant....ara per una cosa, ara per l'altre.....
però justament l'espera és la que ens fa madurar, i pensar en que allò que tant desitgem es pugui fer realitat.
esperar és el camí que ens toca passar per aconseguir l'objectiu final.

em quedo amb un frase que m'agrada, perquè a part d'explicar què vol dir esperar, transmet molta positivitat i això és el que em cal ara en aquests moments.....
ser positiva, i fer que aquesta espera tan incerta valgui finalment la pena.

Esperar es segura complacencia, es saber que cuando llegue lo esperado, disfrutarás la alegría de aquella espera, y vivirás a plenitud con lo logrado.
Pablo Cerda.

diumenge, 22 de març de 2009

fotografia de la setmana



si ja ho sé-........torno amb el tema!!!!! ( ara és el que toca )...
però tal i com comentava ahir amb unes amigues, no és una decisió important, és la decisió!!!!!
és aquella decisió que marcarà una etapa importantíssima a la vida de la meva filla, i decisió que jo vull triar....
ja he dit en molts "memes" quin és un dels meus defectes...... impacient!!!!, impacient i inconformista quan crec que no puc decidir el que realment és important........

ara mateix estem tot dos sols...., l'aina dorm, i estem decidint una opció que la condicionarà sense dubte, una pila d'anys........
a davant tenim una pila d'impresos per omplir...... qui l'escriu.....tu o jo??????? jajajjajajajajjaja
una tonteria oi??????...però aquí estem, tots dos fent estratègia per la segona i tercera opció, perquè la primera està claríssima!!!!!!!......

al final la conclusió és només una.........
fa dos dies ens preguntavem quan li trèiem el bolquer, i ara hem de "triar" escola........
que ràpid va el temps!!!!!!!

un fill s'estima tant, que qualsevol decisió es transforma en titànica pel sol fet de no equivocar-te i voler el millor per ells....

divendres, 20 de març de 2009

ja som a la primavera!!!

avui, comença oficialment la primavera......
per mi la millor època de l'any..... aquella estació on tot resorgeix, tot comença de nou.....
nous colors, dies llargs, primers dinars a l'aire lliure, rempendre activitats de lleure una mica oblidades durant l'hivern, excursions, llargues passejades, en resum l'explosió del color i de la vida!!!
m'agrada la llum d'aquesta estació, els seus dies càlids i les nits suaus......

tot i que tenia ben present que avui comença la primavera, l'aina també se n'ha fet ressò!!!!!
que maca que ha sortit de la seva classe amb unes floretes pintades a les galtes, sense abrigar, esperant arribar a casa per jugar a fora el pati.......

que sigui una bona primavera per tots!!



Doña Primavera
viste que es primor,
de blanco, tal
como limonero en flor.
Lleva por sandalias
una anchas hojas
y por caravanas
unas fucsias rojas.

¡Salid a encontrarla
por esos caminos!
¡Va loca de soles
y loca de trinos!
Doña Primavera,
de aliento fecundo,
se ríe de todas
las penas del mundo...
No cree al que le hable
de las vidas ruines.
¿Cómo va a entenderlas
entre los jazmines?

¿Cómo va a entenderlas
junto a las fuentes
de espejos dorados
y cantos ardientes?
De la tierra enferma
en las hondas grietas,
enciende rosales
de rojas piruetas.
Pone sus encajes,
prende sus verduras,
en la piedra triste
de las sepulturas...

Doña Primavera
de manos gloriosas,
haz que por la vida
derramemos rosas:
Rosas de alegría,
rosas de perdón,
rosas de cariño
y de abnegación.

(Gabriela Mistral)

dijous, 19 de març de 2009

feliç dia del pare

ja sabeu que no m'agrada cel.lebrar un dia concret simplement perquè me l'imposin, però avui, és un dia d'aquells que per altra banda penses que ets afortunat de poder-lo cel.lebrar, encara que el dia del pare per mi sigui cada dia......
Ni tan sols l'aina ha fet rès d'especial a la llar d'infants, perquè ténen el mateix pensament que us comentava abans.....
el dia del pare i el dia de la mare són els 365 dies a l'any.

No obstant, aprofito per felicitatr a tots els pares que em llegiu, tant els que ja ho sou com els que encara us falta una mica, perquè quan un està esperant ja se'n sent de pare oi???

felicitats a tots i en especial al pare de la meva filla, el millor pare del món i aquella persona amb la que ho comparteixo TOT!!!!!!!



“Cualquiera puede ser padre; pero sólo un hombre de verdad puede ser papá”
Autor anónimo

dimecres, 18 de març de 2009

WE-WE

l'Elén de http://farolillos-chinos.blogspot.com/ em passa aquest meme familiar que li vé de les mans de la blanca, a qui jo aprecio molt i finalment he tingut la sort de conèixer en persona.
Elén, moltes gràcies per passar-nos el meme, perquè ens hem divertit moltíssim fen-t'el, sobretot l'aina!!!!

- Un color.
sílvia: groc - morat
aina: vermell
lluís: verd

- Un so.
sílvia: el riure de l'aina
aina: quan sent el timbre corre deseguida a la porta...... li encanta que la vinguin a veure
lluís: un petó

- Una olor.
sílvia: la pell de l'aina
aina: xocolata
lluís: la de la sílvia....jjejejeje

- Un paisatge.
sílvia: el montseny
aina: qualsevol que tingui atraccions fira.....hauríeu de veure com es posa de contenta
lluís: montseny i montserrat

- Un lloc per repetir.
sílvia: xina
aina: lanzarote......ho té claríssim!
lluís: brasil

- Un defecte.
sílvia: a vegades sóc massa impacient
aina: massa perfecionista
lluís: m'emprenya equivocar-me

- Una virtut.
sílvia: saber escoltar
aina: és molt dolça
lluís:la paciència

- Un amic és...
sílvia:algú a qui mai has de demanar perdó, sempre t'entén.
aina: un company de joc
lluís:aquell que siempre hi és quan el necessites

- Ric de...
sílvia: les moneries que fa l'aina
aina: qualsevol cosa...
lluís: les gràcies de l'aina

- Ploro...
sílvia: sempre que pateix algú a qui estimo
aina: sempre que no aconsegueixo el que vull....
lluís: quan trobo a faltar els de casa

- Un somni aconseguit
sílvia: l'aina
aina: tenir una kitty tan gran com ella
lluís: la família

- Un somni pendent
sílvia: l'ona
aina: començar classes de ballet
lluís: ser família molt numerosa

- Fòrmula per superar els disgustos
sílvia: una bona abraçada amb els meus........i sortir a comprar alguna cosa
aina: fer una abraçada ben forta
lluís: una bona estona amb la família

- Una película
sílvia: la vida es bella
aina: doraemon
lluís: casablanca ( qualsevol clàsic )

- Una paraula maca
sílvia: t'estimo molt mama.....(és una frase.....jejejej)
aina: ¡sorpresa!.....sap que darrera d'aquesta vé alguna cosa que li agrada
lluís: t'estimo

- Un nom de dona
sílvia: Antònia, la meva mare
aina: sílvia
lluís: sílvia

- Un llibre
sílvia: Déu va venir amb una harley
aina: qualsevol conte
lluís: codigo da vinci

- Una cançó
sílvia: working on a dream ( bruce springsteen ).....ara mateix aquesta canço m'acompanya tot sovint.
aina: ara mateix, la d'un anunci de la TV que la torna boja: "encomana el català".....quan sent l'anunci sembla que li hagi tocat la loteria!!.....ja se la sap de memòria.....
lluís: with or without you- U2

- Un refrany
sílvia: "només quin mana amb amor, és servit amb fidelitat"
aina: encara no sap el que és un refrany...jejejeje
lluís: viu, i deixa viure

- Un desig
sílvia: que s'accelerin les asignacions, que l'aina entri a l'escola que volem.
aina: anar a veure en mickey mouse
lluís: que l'aina entri a l'escola que hem triat de primera opció

el passo a :

-eli ----> http://3trossets.blogspot.com/
-anna---> http://annaandreulaura.blogspot.com/
-anna----> http://anna-cosesmeves.blogspot.com/
-mercè---> http://xinoxanocapaxina.blogspot.com/
-pere-----> http://pereicarme.blogspot.com/
-pili-------> http://yateestamosesperando.blogspot.com/
-virgi------> http://enunmardenubes.blogspot.com/
-isabel-----> http://isabel-miblog.blogspot.com/


diumenge, 15 de març de 2009

fotografia de la setmana



Aquest cap de setmana ha estat ple d'emocions......no hem parat a casa ni un moment, i hem pogut gaudir de moltes estones molt emotives,.....
podria posar mil i una fotos de l'aina d'avui, que ha gaudit i ens ha fet gaudir d'un dia magnífic, o alguna foto d'ahir a la tarda, de lo bé que ens ho vàrem passar a la festa de tercer aniversari de la valèria i la cristina, amb la nostra família del cor, però em quedo amb aquesta.
És una foto molt especial, no només transmet la felicitat d'un moment, transmet molt més.....
Aquesta xifra que veieu, és una xifra plena de sentiment, emoció, de molta empenta i voluntat, i moltes hores de dedicació.
Fa molt de temps, que a la dreta del bloc heu vist que hi ha un projecte que es diu "los sueños son posibles" http://voluntariosohl.webcindario.com/ , doncs aquests 8414 euros, en són el resultat final.

El resultat de l'esforç i la voluntat d'una persona, el Vicente, que he tingut la sort de conèixer a través d'aquest projecte d'AFAC http://www.afac.info/, i poder recordar que en aquest món que vivim, on a vegades ens sembla que tot està "perdut", hi ha persones molt disposades i entregades a treballar i donar tot el millor d'ells mateixos per ajudar a aquells que tant ens necessiten, en aquest cas els nens.
Aquests diners aniran destinats a operacions per a nens de la Xina que un cop més necessiten de la nostra ajuda.

Per això, pel que es veu i el que no es veu, em quedo amb aquesta foto, perquè tinc a cada costat a dues persones magnífiques, amb una qualitat humana impressionant.
Va ser una assamblea collunuda!!

divendres, 13 de març de 2009

L' hortet de l'aina II

fa uns dies que vaig fer una entrada on l'aina explicava que havien fet un hort, que havien plantat i que de la llavor neixerien plantes, doncs aquest és el resultat!!!!!!
us presento les llenties que ja han germinat!!!!!

quina cara d'il.lusió i amb quina alegria ha sortit l'aina de l'escola amb la seva planta que va passar del no rès a unes precioses llenties.
ara ens tocarà cuidar-les i fer que créixin tal i com diu l'aina fins al cel!!






l'aina molt contenta contemplant la seva creació!!!!! jejejejeje

dimarts, 10 de març de 2009

el "DRET" a triar escola



després d'alguns anys de sentir a parlar a molts pares a l'hora de "triar" escola, ens arriba el torn a nosaltres........el temps sempre s'ocupa de recordar-nos que els anys de l'aina se'ns escapen ràpidament de les mans.......

com aquell que no vol la cosa, fa dos dies que li veiem la carona per primera vegada, i ja estem inmersos de plè en el món escolar...... aquest món que realment marcarà i influirà en bona part, una important etapa de la seva vida.

Segons la llei, tenim el "dret" a triar escola, però no és veritat......i això em supera....
no m'agrada que m'enganyin i encara menys que algú decideixi sobre el futur de la meva filla.
Sempre ens diuen que la responsabilitat de qualsevol cosa relacionada amb els nostres fills és nostra, dels pares, i així és com ha de ser......
perquè aleshores no puc decidir l'escola que crec que anirà millor per l'aina?
evidentment que nosaltres triarem quines són les millors opcions, altre cosa serà que aquestes opcions siguin les escollides pels punts que tenim...... fet que ens pot portar de dret cap a la última opció, la que no volem.
Amb això no vull dir que unes escoles siguin millors que d'altres, només dic que per nosaltres hi ha unes prioritats, independentment de si són les millors o no, que si que ho són per nosaltres, evidentment.
...però per gustos els colors oi?????

Les diferencies que tenim els ciutadans de Catalunya davant aquesta mesura crec que són del tot diferents segons el lloc on visquem.
Amb 3 anyets acabats de fer, els nostres fills ja puntuen per entrar o no a l'escola desitjada, i aquests punts seran l'inici d'una llarga durada en el centre.
D'entrada ens diuen que el principal i més important és tenir germans al centre, això vol dir d'entrada uns 30 o 40 punts si no vaig errada......
......i jo em pregunto.......germans????? però algun cop algú ha de ser el primer oi??????

si vius en una gran ciutat les opcions reals de poder entrar a l'escola escollida són més, que si vius en un poble...... m'explico......
en una ciutat les escoles s'agrupen per zones..... com més a prop vius del centre en qüestió, més punts téns per poder-hi accedir i la gent es reparteix molt més.
però què passa en un poble, per gran que sigui????? doncs que estem en el que es denomina ZONA ÚNICA, amb el que em pot tocar una escola que estigui a 30 minuts caminant de casa, i no suma punts viure al costat d'una altra que tingui al costat.

però el que em supera del tot, no són aquestes diferències en sí, sinó el fet de que jo com a mare no pugui decidir sobre quina és l'educació que vull que rebi l'aina, no m'agrada que me la imposin.
Crec que és una decisió prou important per poder-la meditar amb calma i nosaltres, els pares, poder decidir quina volem i quina no.

ja no entraré en el debat de si les públiques, les concertades, les privades...... això són opcions molt respectables i molt personals en les que crec que totes són bones si els pares creiem que cada una d'aquestes opcions, és la millor per als nostres fills....
només demano escollir, escollir de cor, amb una decisió ferma i meditada en la que si alguna cosa no va bé sigui jo la responsable d'haver triat per aquest camí i no per un altre......

les opinions són molt diverses......escoltes de tot, i una experiència positiva en un lloc és negativa en un altre i a l'inversa....
hi ha els amics que ja han passat per això que recorden amb nerviosisme el que els va tocar passar quan va ser el seu moment, i els que ja no ho recorden....., i que frívolament et diuen que és el que hi ha.....és curiós, però molts d'aquests són dels que finalment la seva filla o fill van poder entrar al centre que desitjàven......
suposo que opinar quan tu has aconseguit el que volies és més fàcil oi????.... no ho sé.....

què ens queda??????
esperar que arrivi el dia 23 de març, fer la preinscripció i esperar que tot acabi bé....
què més podem fer????????

dilluns, 9 de març de 2009

11 mesos

ja han passat 11 mesos des de la data de registre!!!
en el procés de l'aina, estaríem només a 3 mesos d'estar asignats i veure per fi la seva carona.....
crec que és inevitable pensar com estavem i en quin punt ens trobavem fins que no passin els primers 14 mesos.... un cop passat aquest temps, ja no tindrem cap referència, ja rès serà com la primera vegada i tot quedarà com sempre, en mans del destí.

"No puedo cambiar la dirección del viento, pero sí ajustar mis velas para llegar siempre a mi destino."

James Dean

diumenge, 8 de març de 2009

fotografia de la setmana



ja la veieu....... la meva esquiadora preferida!!!!!!
avui ha estat un dia magnífic, ha fet molt bon temps i finalment hem fet realitat el nostre somni d'ensenyar a l'aina a esquiar.
En lluís va començar a esquiar amb 4 anys i jo amb 15, per tant fa molts anys que esquiem i que gaudim tant com podem d'aquest esport que tant ens agrada.
Quan hi ha una cosa que et fascina i t'agrada molt, fa molta il.lusió, almenys a mi, poder-ho ensenyar a aquells que tant m'estimo i gaudir-ne al seu costat.
Després de molts anys d'esquí ha arribat el torn de l'aina, i quin començament, mare meva!!!!!

s'ha portat de meravella, no s'ha queixat ni un moment, ni de les botes, ni del casc.......i mira que he vist començar a molts nens i bastant més grans, i la veritat és que es queixaven per tot, cosa també del tot comprensible!!!!!
quan hem arribat a casa, m'ha dit que s'ho havia passat molt i molt bé, però que al començament ha tingut una mica de por.... aiissssssssss pobreta, i no ens en ha dit rès!!!!!, ha aguantat com una campiona i a la que li ha anat agafant confiança al tema,no hi havia manera de treure-li els esquís.

les primeres vegades en qualsevol cosa, són molt especials, doncs avui ha estat una d'elles, un dia molt i molt especial.

I per acabar el dia, ens trobem a Ripoll amb l'àlex, la mercè i el marçal..... quina bona estona que hem passat, sobretot els dos pekes!!!!

Eli, com que m'has dit que necessites veure moltes fotos mentre et recuperes t'estic preparant un mini reportatge...jejejejje


dimecres, 4 de març de 2009

L'hortet de l'Aina

a la llar d'infants han començat amb un nou projecte: l'hort!!!!
si, si, fan un hort amb diferents verdures......

l'aina m'explicava com ho havia fet........quina gràcia, ja que no es va perdre detall, però no la vaig grabar. No tenía la càmera a punt.....
jo li vaig dir quina llàstima.......al que ella em va contestar, no pateixs mama que t'ho torno a explicar.

val a dir que " segundas partes nunca fueron buenas", però més o menys us en podeu fer una idea.



video

LOS NIÑOS IGNORADOS DE CHINA


en la foto Koen sevenants ( moring tears )

article tret de la vanguardia el dia 4 de març de 2009

Nadie quiere saber nada de los 600.000 hijos de ejecutados o condenados a largas penas por la justicia | Hua tiene 9 meses y un futuro sombrío: su madre fue ejecutada y su padre espera la pena de muerte | "La gente cree que serán criminales como sus padres", explica el director de un centro de acogida

En China hay unos 600.000 niños que necesitan ayuda urgente, según un estudio del Ministerio de Justicia. Se trata de los hijos de criminales que han sido ejecutados o cumplen una larga condena en la cárcel. Son los últimos de la fila para la sociedad china. Una situación que el Gobierno empieza a paliar.

La ignorancia sobre este colectivo de niños y niñas es la norma imperante en China. "El principal problema es el pensamiento de los chinos. Las familias y los adultos, en general, piensan que si los padres son criminales, los hijos también lo serán y, por tanto, hay que tratarlos con dureza", dice Guo Jianhua, director y fundador del centro de acogida de menores Dongzhou Village, situado a unos 60 kilómetros de la histórica ciudad de Xian. "Además, no hay legislación acerca de qué pasa con los hijos de criminales ejecutados", añade Guo. Estos niños no sólo carecen de derechos fundamentales, como la educación o la sanidad, sino que además sufren el rechazo de toda su familia. Son estigmatizados por una sociedad tradicional y se ven condenados a una vida de abandono y repulsión.

El centro de Dongzhou Village nació en el año 1996 a partir del empeño de Guo Jianhua. "Lo que me llevó a crear este centrro de recogida de menores no fue otra cosa que la reacción a como fueron tratados mis hijos mientras yo estuve en la cárcel", explica Guo. Y es que este hombre de 72 años fue víctima de la revolución cultural y permaneció encarcelado durante nueve largos años.

A lo largo de los doce años que lleva abierto este centro situado al norte de Xian, Guo Jianhua ha logrado ayudar a 228 niños, de más de diez provincias chinas. Actualmente viven en el centro de recogida 48 menores, pertenecientes en su mayoría al nivel más bajo de la sociedad china.

El presupuesto con que cuentan es bastante ajustado. Se mantiene con ayudas del gobierno nacional, a partir del 2004, y de varios países, incluida España. La ayuda gubernamental ascendió en el 2008 a 150.000 yuanes (equivalentes a unos 16.700 euros al cambio actual). A ello se deben añadir otros 300.000 yuanes (33.400 euros) que aporta la organización no gubernamental Morning Tears . Y la manutención de cada niño es del orden de 6.200 yuanes (690 euros), lo que incluye alimentación, ropa, educación y gastos sanitarios.

Bajo el nombre ficticio de Hua se halla el inquilino más joven de los 48 que viven en el Dongzhou Village. Sólo tiene nueve meses y su futuro es sombrío. Su madre fue condenada a muerte y ejecutada. Su padre también está condenado, pero al ser padre de un bebé le ha sido aplazada la pena. Hua está solo en el mundo. No tiene familia. "Hay gente que quiere adoptarlo, pero hace falta la autorización paterna y si el padre firma es que se desentiende de su hijo y le será aplicada la pena de muerte, así que... no lo hace", explica Koen Sevenants, director general de Morning Tears. Esta organización no gubernamental, con sedes en España, Bélgica y China, inició su labor en 1999. Diez años después, impulsa cuatro proyectos para rehacer la vida de estos niños olvidados.

En muchos casos las familias no quieren hacerse cargo de ellos. "Por una parte, piensan que son una vergüenza para la familia y que al ser hijos de delincuentes, también lo serán y son una verguenza para la familia. Y, por otra parte, no quieren mantenerlos porque respresentan una boca más que alimentar y no tienen dinero", explica Sevenants.

El objetivo de Morning Tears, sin embargo, es que vuelvan a tener una familia. Sus esfuerzos se concentran en el centro de Dongzhou Village, pisos para reagrupar familias, una aldea de niños y la cooperación con el Centro de Prevención y Ayuda a Menores de Xian, el único organismo de este tipo registrado en China.

Su proyecto estrella, sin embargo, es la reagrupación familiar. "Intentamos que, si los padres no viven, algún pariente acepte vivir con estos niños en un piso", explica Sevenants, que añade: "Nosotros pagamos la casa y 600 yuanes" (el sueldo mínimo en Xian). Una iniciativa que ahora no tiene ninguna ayuda.

Pero este proyecto no es de éxito fácil. El primer intento fue un fracaso. Los perjudicados fueron ter hermanos de 10, 7 y 2,5 años. Su padre cumple una larga condena y su madre ejerce la prostitución. Los responsables de Morning Tears fueron a buscar a la madre a Guangdong (sur de China) y facilitaron una primera reunificación. Duró una semana. La madre los abandonó y los hermanos regresaron a la aldea de niños situada al sur de Xian. Hubo un segundo intento. Esta vez duró más tiempo. Pero un día, cuatro meses después, los niños aparecieron solos a la puerta del piso explicando que su madre se había ido....y no ha vuelto.

Otro intento de mantener a los niños con sus familiares se fue al traste debido a las malas intenciones y a la codicia. Xiaoming y Xiaoxia, dos hermanos de 15 y 12 años, lo sufrieron en su propia carne. Sus padres fueron condenados a muerte y ejecutados antes de los Juegos Olímpicos, acusados de tráfico de drogas. Un tío suyo los reclamó. Al principio, todo fueron atenciones y amor. Pero el cariño en poco tiempo se fue convirtiendo en indiferencia, luego violencia y, finalmente, tortura.

La cruel realidad es que este hombre sólo pidió hacerse cargo de los hermanos porque sospechaba que sus padres habían escondido dinero en la casa y quería apoderarse de él. Al final, tras aplicar unos duros maltratos, llegó a la conclusión de que los niños no sabían nada y los abandonó a su suerte.

Tras vivir este calvario, el destino de Xiaoming y su hermana menor, Xiaoxia, les ha llevado a la aldea de niños que Morning Tears tiene al sur de Xian. Allí se quedarán hasta su mayoría de edad.

En esta aldea de los niños es el lugar donde estos menores encuentran la paz. La mayoría de ellos no pueden ser adoptados ni ser dados en acogida porque sus padres están en prisión o desaparecidos. Al cumplir la mayoría de edad, deberán dejar la aldea y enfrentarse a la cruda realidad. No es fácil. Debido a su estigma, nadie les quiere dar un trabajo y alquilar una casa o acceder a la sanidad es una tarea difícil.

En total, Morning Tears intenta rehacer la vida de algo más de cien niños. Una cifra simbólica, frente a los 600.000 menores necesitados de ayuda. Las autoridades chinas han empezado a tomar conciencia. El Gobierno de Pekín impulsa leyes en su favor y ayuda financiera. Algunos ayuntamientos también dan su apoyo económico. "El resto procede de donaciones privadas", dice Sevenants. Como las de las asociaciones españolas Asociación de Familias Adoptantes en China (AFAC), que en el año 2008 hizo una donación para construir un centro en la provincia de Henan, y Familias Adoptantes de Murcia (Famur).

dilluns, 2 de març de 2009

Rubianes, SOLAMENTE!!!!

amb aquestes dues paraules tan seves, és com descric al Pepe Rubianes.

M'agradava, m'agradava i m'agrada molt.
Crec que ens ha deixat una persona riallera i sensible.......
malgrat a alguna gent no li agradava el seu sentit de l'humor i la seva manera d'expressar-se, jo crec que ha sigut el millor .
Un gran actor sense precedents, i sense ningú que el pugui substituir.
Ell és qui ha dit el que molts pensavem i no dèiem....... un gran defensor de la llibertat.
Estic convençuda que si en aquest món hi hagués més pepes, la vida seria millor.

El vaig seguir tant com vaig poder, i el mateix espectacle era cada vegada diferent.....
un dia vaig parlar amb ell,...... la sensiblitat en persona.

estic segura que el cel ara serà molt més feliç!!!
FINS SEMPRE PEPE!!!!!

diumenge, 1 de març de 2009

fotografia de la setmana



doncs no és una sola foto, sinó vàries!!!!!
ahir vàrem anar a esquiar....... bé, a fer una mica de tot!!!
amb el que ens agrada anar a esquiar, i les poques vegades que hi anem últimament desde que tenim a l'aina.....
no ens agrada deixar a l'aina a casa per anar-nos a divertir nosaltres.... ja ho sé, de tant en tant no va malament, però nosaltres som dels de a on va un hi anem tots tres, sempre en família.
Així que si el que volíem era anar a esquiar, gaudir de l'aina i no deixar-la a cap guardería d'aquestes que hi ha a les pistes d'esquí, només ens quedava una sol.lució: emportar-nos els àvis!!!!!
ells van acceptar encantats......per anar amb la seva néta qualsevol moment és bo!
d'aquesta manera hem pogut compaginar l'esquí i els jocs amb ella.

realment ens ho hem passat molt bé, no va fer gens de fred i el dia va ser rodó.
a l'aina, això del trineu li agrada només una estona, el que realment vol és fer el mateix que nosaltres, esquiar!!!!!
així que veient la seva predisposició i les nostres ganes de poder-li ensenyar aquest esport que tant ens agrada, hem decidit que començem ja!!!!!!
així que si el proper cap de setmana preveu bon temps, a les pistes hi falta gent!!!!

sempre he pensat que per aprendre esquiar la millor edat és entre els 3 i 4 anys, i ella en té moltes ganes, per tant no sé perquè hauríem d'esperar més.....
la meva sorpresa va ser que ahir vàrem veure esquiant la mar de bé a una nena que encara no té els tres anys......, i que bé que s'ho passava!!!!!!

això sí, ja ens ha dit que a part d'esquiar hem de fer la croqueta....jejejejeje, i és que ahir s'ho va passar de meravella rodolant i rodolant per la neu!!!
que pallassa que és!!!!!